Grip, feina, balcons i un final

Tinc la grip. Em pensava que era bronquitis, però vet aquí que és una grip força fotuda que, m’ha dit el metge, està fent estralls a Toronto ja fa setmanes (a l’estiu, increïble!).

No és el moment més adequat perquè tingui una grip. Amb mi no n’és mai, amb tanta feina que tinc sempre, però ara mateix és particularment dolent. Després d’un estiu desastrós, per un munt de raons i treballant 7 dies a la setmana a tota hora, ara que estic corregint els examens del curs que s’havia d’acabar a finals d’abril (recordeu la vaga?), que el curs 2018-2019 comença el dimecres i he de preparar mil coses, etcètera, etcètera… Una grip! No hi ha dret!

També m’ha arribat una notícia, avui, de l’edifici on visc. El 10 de setembre començen les obres a tota la façana i a tots els balcons: de les 5 del matí a les 7 de la tarda, 6 dies a la setmana, durant un any! Barrinar tot el dia, cops, pols…. Les sortides als balcons seran segellades, també totes les finestres, durant un any! És que no m’ho puc creure. Em moriré. Jo que me’n vaig al llit tardíssim (des de fa dècades) i em llevo tan tard com puc, que quan sóc a casa m’he de concentrar amb la feina, que tinc aŀlèrgia a la pols, que no suporto no poder ventilar… Això és tortura. Però com que aquí ningú mai no protesta de res (res que tingui sentit) i tothom ho aguanta tot…

Amics, estic tan i tan tipa de tot.

Canviant de tema, ahir a la nit em vaig posar amb la noveŀla: revisió final i retallar, i no només Ombres i flames, sinó també Les urpes del drac (encara sobraven pàgines), de la qual m’havia d’assegurar que amb les retallades i canvis, que feia més d’un any que de tant en tant feia, no s’havia creat un embull amb tots els centenars de detalls que he de tenir en compte i que tenen a veure amb tota la saga (les quatre noveŀles). M’hi vaig estar 12 hores sense parar, amb febre, amb tos, amb mal de cap, però era ara o mai, altrament hauria d’esperar fins a l’estiu que ve, no tenia cap altra opció. Les urpes del drac té ara 42 pàgines menys i diversos canvis (us podeu imaginar la dificultat per no crear un nyap). Ombres i flames és només una miqueta més curta que era abans i no hi ha canvis addicionals. Si em pregunteu com han quedat, no us ho sabria dir amb certesa. Em trobava tan malament que em sembla que delirava, però crec que vaig aconseguir no fer cap equivocació (els centenars de detalls que deia més amunt) i que les dues noveŀles tinguessin una bona coherència dins el conjunt de tota la història de la saga (per mi molt important). També penso que Ombres i flames té molt bon ritme (Les urpes del drac, amb tantes retallades i canvis soferts no sé dir si s’ha mantingut el ritme original que a mi m’agradava). I, finalment, estic contenta amb el desenvolupament dels personatges (principals i d’altres més secundaris) i dels països (no ens oblidem que les coses han de tenir una lògica perquè passin) al llarg de la història de tota la saga. En acabar, vaig enviar-les de seguida a l’editorial, abans de coŀlapsar.

S’ha acabat la saga de la Interferència. Més de deu anys de la meva vida. Ara ja em puc morir, però m’estimo més no morir-me encara, que haig d’acabar de corregir exàmens.

Desitgeu-me sort, sisplau, amb la publicació de les noveŀles, la feina a la universitat, la grip, les obres al meu edifici… Ai, senyor. Em sembla que vaig a ficar-me al llit i fer veure que no tinc feina.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Interferència (saga), Les urpes del drac, Llibres juvenils en català, Ombres i flames i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Grip, feina, balcons i un final

  1. Josep Maria ha dit:

    Shaudin maca, amiga estimada, encara tens temps per la ironia, i m’agrada, m’agrada el caràcter que tens, ha ha, farà que visquis feliç molts anys.
    M’acaben de posar un marcapassos, diuen que per previsió, mai a la vida he tingut res del cor, ( a banda de gran … he he), quan estigui recuperat del tot ja et diré si em fa recordar la mili, de quan ens feien marcar el pas fent instrucció.
    Un petó ben fort i una abraçada infinita …
    Josep Maria

    M'agrada

    • Tant de bo visqui feliç molts anys, Josep Maria. De fet ja m’estaria bé simplement viure sente tants problemes.
      Noi, em sap greu que t’hagin hagut de posar un marcapassos. Conec algunes persones que en porten, una ni arriba als 40 anys. Com tu, la majoria m’han dit que els hi han posat per previsió. I sí, quan estiguis recuperat digues-me com et va (potser sí que et recordarà quan feies la mili, hahaha).
      Molts petons, nen dels patins!

      M'agrada

  2. Margarida Aritzeta ha dit:

    Shaudin, ets una dona molt forta, encara que et pugui semblar que no. Molta sort

    M'agrada

    • M’ho vas dir una altra vegada, Margarida, que sóc forta. El meu cos no s’ho creu pas —si veiessis la cara de cansada que faig sempre!
      Un cop més, la meva enhorabona per la jubilació, que tu segur que aprofitaràs al màxim per fer coses interessants, sobretot per escriure.
      Petons!

      M'agrada

  3. Humbert Roma de Asso ha dit:

    Shaudin. No sé si de la teva vida se’n podria fer una novel·la, però pel que veig, de tensió dramàtica –i potser també amb vis còmica: no em diguis que això de la vaga no dóna per molt–, no n’hi falta. Que et recuperis aviat. I els lectors encara tenim sort: entre les moltes feines i el malestar de la grip, encara has trobat temps per acabar la saga. Visca per la cultura i la llengua catalanes!

    M'agrada

    • Hola Humbert. Si algú fa una noveŀla de la meva vida, li recomanaré que es centri en la meva infantesa (potser podria resultar interessant); sobre la resta de la meva vida, tot i haver fet un munt de coses, em sembla que seria una història força avorrida.
      Espero que t’agradin les últimes noveŀles de la saga. Encara recordo molt bé la magnífica, i encertada, ressenya que vas escriure de Més enllà del somni.
      Una abraçada!

      M'agrada

  4. María ha dit:

    Es asombroso todo lo que explicas… y tu capacidad de superar los obstáculos… uno tras otro…
    Me alegro hayas podido acabar la saga. Cuando tenga los 4 libros en mis manos tendré que volver a leer los primeros y no parar hasta acabar el cuarto. Con la poca memoria que tengo será la única manera de no perderme demasiado… por lo que explicas de la complejidad de la saga…
    ¡¡¡BUENA SUERTE!!!
    Una abraçada

    M'agrada

    • María, no és capacitat, és necessitat, és voler sobreviure (“sobreviure” implica moltes coses, si més no per mi). Vull que la meva vida tingui sentit, la meva i la de tothom, però que difícil ens ho fan!
      Faràs bé de llegir les dues primeres noveŀles abans de llegir les últimes, en gaudiràs més perquè tot tindrà més lògica. No és que les noveŀles siguin molt complexes en si mateixes, però les 4 formen una història que va avançant i, després de tants anys des de la primera, és bo recordar què venia abans, com s’ha arribat a certes coses. Els detalls que esmentava han estat una dificultat per mi, però el lector, si te una memòria exceŀŀent o llegeix les noveŀles totes seguides, no trobarà cap problema de comprensió.
      Gràcies! Una abraçada!

      M'agrada

  5. Jesús (Xess) ha dit:

    Sento això de la grip, però molt content perquè hagis acabat els quatre llibres. No tant per poder-los llegir (ja friso), sinó perquè per a tu serà un gran maldecap menys, que en vas sobrada.
    No saps com desitjo que et fitxin d’una uni barcelonina i el teu cos i ment deixin de patir Canadà.

    M'agrada

    • Hola Jesús,
      No havia vist el teu comentari perquè me l’havien enviat a spam. Ara l’he trobat.
      Efectivament, la saga ha estat un maldecap. L’estimo moltíssim (sobretot els personatges), és una part molt important de mi, la recordaré sempre amb amor, però ha estat difícil atesa la vida que faig que no em deixa temps per a res. Mai més no escriuré una saga, i encara menys una saga de fantasia èpica amb tants personatges i països i complicacions, perquè requereix una dedicació absoluta i jo, malauradament, no em puc permetre aquests luxes. A partir d’ara només relats curts i noveŀles més o menys curtes —en qualsevol cas, cap saga.
      Una abraçada!

      M'agrada

  6. Anna Villalonga ha dit:

    Vinga, que al final has aconseguit la fita!! Estigues orgullosa, Potato!

    M'agrada

    • Gràcies, Potato! I si no estigués molt malaltona, amb el cap espès i una feinada brutal, potser hauria celebrat el “mission accomplished”, o m’hauria posat a plorar perquè és dir adèu a una història que és ja part de mi (imagina, tants anys amb la història, amb els personatges), però més aviat em sento atabalada i amb ganes de no sortir del llit durant deu anys.
      Petons!

      M'agrada

  7. Marta Valls ha dit:

    Cuida’t molt i sobretot paciència. Pot ser que al capdavall no sigui tant horrorós.
    Almenys tens llestes les novel.les.

    Una abraçada!
    Marta Valls

    M'agrada

  8. Eulàlia Sariola ha dit:

    Hola Saudin!

    Et vaig llegint ja fa temps, no sempre a fons perquè de vegades no tinc temps. Em sorprèn que sempre et queixis de treballar tant. Al menys deus estar ben pagada, en aquesta universitat, sinó no comprenc l’estrès en què vius. I que et queixis del clima…Tot plegat em fa la impressió que no hi estàs bé, al Canadà que, per altra banda, té fama de ser un bon lloc per a viure-hi. Potser estaries millor a Catalunya o en un altre país mediterrani? I si no te’n pots moure per la raó que sigui, molt millor prendre-t’ho bé. Perdona la intromissió, però se m’ha acudit que si ho penso, t’ho he de dir, encara que no et conegui. Bon acabament de diumenge, una abraçada solidària de dona treballadora de la cultura. Eulàlia

     

    Eulàlia Sariola i Mayol Il·lustradora i traductora Plaça de Lesseps 11, 6è 3a 08023 Barcelona 0034 93 2389198 628256714

    > El 2 set 2018, a les 5:21, Shaudin Melgar-Foraster va escriure: > >

    M'agrada

    • Hola Eulàlia!
      T’entenc molt bé, és súper difícil tenir temps per a tot. A mi moltes vegades em sap greu no poder llegir els blocs o llibres de quantitat d’amics i coneguts, però el dia només té 24 hores.
      No estic ben pagada, tampoc malament, però no tinc cap seguretat cap al futur, per això vam tenir la vaga de més de 3 mesos, horrorosa, a la universitat, i ara estem pagant les conseqüències d’una vaga feta amb els peus (per part del sindicat) i amb venjança (per part de l’administració de la universitat). Els professors vam perdre molts diners i, a més, ens hem passat tot l’estiu amb una feina brutal (sense cobrar). Jo (i d’altres),encara n’he sortit prou bé, de la vaga, però hi ha professors que han perdut la feina o els ha quedat reduïda a la meitat.
      No hi estic bé, al Canadà, no. Els països s’han de conèixer a fons per copsar com són realment. Té coses molt positives, el Canadà (pel que fa a la immigració, per exemple), però també de molt negatives que no es comprenen fins que s’hi viu (jo fa 40 anys que hi visc).
      Gràcies, guapa! Endavant la feina per a la cultura!

      M'agrada

  9. Tura ha dit:

    Endavant Shaudin, tot passarà!
    La façana serà més bonica malgrat la pols, els llibres acabats i la grip segur que no serà tan forta…pensa en positiu i te’n sortiràs millor…et compres una mascareta per la pols!, i acorregir!!!
    Ah, jo aconsello però també estic tipa de tot!!
    Abraçades des de La Garrotxa!

    M'agrada

    • Gràcies, Tura.
      La veritat és que m’és indiferent si la façana queda més bonica o més lletja, però l’horror pel que ens volen fer passar no té nom. He viscut 4 vegades la renovació dels balcons en aquest edifici, i cada cop he acabat molt malalta; i les altres vegades durava un estiu, però aquest cop serà tot un any! De debò que és tortura: un any sencer sense obrir cap finestra; sentir barrinar 100 treballadors alhora, de les 5 de matí a les 7 de la tarda, i etcètera?
      Anima’t, maca, et dic jo. I molts petons!

      M'agrada

  10. Juli Salvà ha dit:

    Tens molt de coratge Shaudin, te’n sortiras de tot perquè tens una voluntat de ferro, ja tinc ganes de tenir els llibres jo també me’ls llegiré tots quatre. Que et milloris i una forta abraçada 🙂

    M'agrada

    • Ai, Juli, tant de bo no t’equivoquis, perquè tinc atacs per totes bandes.
      Com li deia a la María, gaudiràs més de les noveŀles si les llegeixes de cop (de la publicació de la tercera a la quarta passarà molt poc temps; això m’havia dir l’editorial), la història tindrà més sentit. I sé que puc comptar amb tu, un dels meus lectors ben fidels. Gràcies!
      Una abraçada!

      M'agrada

  11. Rosa Nebot ha dit:

    Amiga meva, ets la dona més forta i obstinada que conec, però mira que agafar la grip en ple estiu! Sou una mica rarets, oi? els canadencs… Espero que sigui una grip fluixeta que superis en cinc o sis dies.
    Celebro que tinguis la saga llista del tot, però no m’agrada que hagis hagut de suprimir 42 pàgines de “Les urpes del drac”. Tu no ets una escriptora que ompli les narracions de palla; Totes les pàgines tenen sentit, tot el que hi passa, justificació. No sé pas com pots haver esporgat i reduït uns textos tan ben elaborats. Ja ho sé: ho havies de fer, i ho has fet.
    Les obres de casa seran de mal suportar, segur. Hauràs de tenir paciència, quin remei.
    Apa, fes bondat i posat bé ben aviat. Una abraçada.

    M'agrada

    • Estimada Rosa, obstinada sí que en sóc una mica, forta no ho sé pas; la Margarida també m’ho diu, que sóc forta, però estic sempre tan cansada que em costa molt veure’m forta.
      Sí, tu, una grip a l’estiu! La primera vegada a la vida. I en som un munt a Toronto, tot i que fa moltíssima calor aquest estiu (28, 30, 35, 39…). És ben estrany. El que em preocupa més és la tos —si parlo no paro de tossir, i el dimecres comencen les classes del nou curs!
      A mi m’ha fet mal retallar tantes pàgines de Les urpes del drac. Més que res, com deia, perquè em sembla que s’ha trencat el ritme. Encara bo que Ombres i flames només ha requerit retallades molt petitetes i sense que calgués fer cap canvi. Vaig fer bé de fixar-me en el nombre de pàgines, paraules, caràcters, mentre l’escrivia. Com saps, en els últims episodis m’hauria agradat no limitar-me tant, però crec que ha quedat prou bé.
      Moltes gràcies per tot. Tinc unes ganes de veure’t i abraçar-te! Però no sé pas quan podrà ser una realitat.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.