Grip, feina, balcons i un final

Tinc la grip. Em pensava que era bronquitis, però vet aquí que és una grip força fotuda que, m’ha dit el metge, està fent estralls a Toronto ja fa setmanes (a l’estiu, increïble!).

No és el moment més adequat perquè tingui una grip. Amb mi no n’és mai, amb tanta feina que tinc sempre, però ara mateix és particularment dolent. Després d’un estiu desastrós, per un munt de raons i treballant 7 dies a la setmana a tota hora, ara que estic corregint els examens del curs que s’havia d’acabar a finals d’abril (recordeu la vaga?), que el curs 2018-2019 comença el dimecres i he de preparar mil coses, etcètera, etcètera… Una grip! No hi ha dret!

També m’ha arribat una notícia, avui, de l’edifici on visc. El 10 de setembre començen les obres a tota la façana i a tots els balcons: de les 5 del matí a les 7 de la tarda, 6 dies a la setmana, durant un any! Barrinar tot el dia, cops, pols…. Les sortides als balcons seran segellades, també totes les finestres, durant un any! És que no m’ho puc creure. Em moriré. Jo que me’n vaig al llit tardíssim (des de fa dècades) i em llevo tan tard com puc, que quan sóc a casa m’he de concentrar amb la feina, que tinc aŀlèrgia a la pols, que no suporto no poder ventilar… Això és tortura. Però com que aquí ningú mai no protesta de res (res que tingui sentit) i tothom ho aguanta tot…

Amics, estic tan i tan tipa de tot.

Canviant de tema, ahir a la nit em vaig posar amb la noveŀla: revisió final i retallar, i no només Ombres i flames, sinó també Les urpes del drac (encara sobraven pàgines), de la qual m’havia d’assegurar que amb les retallades i canvis, que feia més d’un any que de tant en tant feia, no s’havia creat un embull amb tots els centenars de detalls que he de tenir en compte i que tenen a veure amb tota la saga (les quatre noveŀles). M’hi vaig estar 12 hores sense parar, amb febre, amb tos, amb mal de cap, però era ara o mai, altrament hauria d’esperar fins a l’estiu que ve, no tenia cap altra opció. Les urpes del drac té ara 42 pàgines menys i diversos canvis (us podeu imaginar la dificultat per no crear un nyap). Ombres i flames és només una miqueta més curta que era abans i no hi ha canvis addicionals. Si em pregunteu com han quedat, no us ho sabria dir amb certesa. Em trobava tan malament que em sembla que delirava, però crec que vaig aconseguir no fer cap equivocació (els centenars de detalls que deia més amunt) i que les dues noveŀles tinguessin una bona coherència dins el conjunt de tota la història de la saga (per mi molt important). També penso que Ombres i flames té molt bon ritme (Les urpes del drac, amb tantes retallades i canvis soferts no sé dir si s’ha mantingut el ritme original que a mi m’agradava). I, finalment, estic contenta amb el desenvolupament dels personatges (principals i d’altres més secundaris) i dels països (no ens oblidem que les coses han de tenir una lògica perquè passin) al llarg de la història de tota la saga. En acabar, vaig enviar-les de seguida a l’editorial, abans de coŀlapsar.

S’ha acabat la saga de la Interferència. Més de deu anys de la meva vida. Ara ja em puc morir, però m’estimo més no morir-me encara, que haig d’acabar de corregir exàmens.

Desitgeu-me sort, sisplau, amb la publicació de les noveŀles, la feina a la universitat, la grip, les obres al meu edifici… Ai, senyor. Em sembla que vaig a ficar-me al llit i fer veure que no tinc feina.