Aigua

Una vegada us vaig parlar de la fascinació que sempre he tingut pels primers comtes catalans. Aquella entrada al bloc va ser conseqüència d’haver descobert una exceŀlent sèrie de televisió anomenada Comtes: l’origen de Catalunya —aquí teniu el meu escrit: Comtes catalans.

Em sap greu que, en general, la gent avui en dia rebutgi força la història. A les universitats canadenques, per exemple, les assignatures d’història són les més menystenides, per sota fins i tot de la literatura que també és molt avall. Una gran part de la gent jove no vol saber res de la història, la qual cosa m’esborrona. Però no són només els joves.

I m’he adonat que a Catalunya, amb tot el procés cap a la República, sembla que vulguem amagar la nostra història, si més no la més antiga. He arribat a llegir en algun article que és bo haver-ho deixat enrere a les nostres explicacions sobre Catalunya de cara a l’estranger. Que potser és una mena de correcció política que no acabo de copsar? Doncs hi estic absolutament en contra, perquè si a les classes de cultura catalana aconsegueixo que els meus alumnes comprenguin bé qui som i què volem els catalans és, en gran part, gràcies a que han après la nostra història, i això inclou la història antiga, l’edat mitjana.

Bé, tornem als primers comtes catalans. Fa uns mesos vaig veure un documental a TV3 sobre l’aigua a Catalunya, sobre les infraestructures hidràuliques. Em va resultar fascinant. I vet aquí que parlaven d’aquestes estructures durant el segle X, en el temps de Borrell II. Es tractava de canals d’aigua per a irrigar els camps i per a proveir d’aigua la ciutat de Barcelona, sense dependre de les irregularitats estacionals amb l’aigua de pluja. Si pensem que la majoria de la pagesia i de les viles medievals a Europa depenien només dels pous, de l’aigua de pluja i dels rius, si n’hi havia, tenir una infraestructura hidràulica artificial el segle X és tot un triomf. És que fins i tot teniem clavagueram!

Aquesta estructura sembla que era hereva d’un aqüeducte romà, i va ser usada fins el segle XX. Es tracta del Rec Comtal, que potser vosaltres coneixeu, però jo no en sabia res.