Prou

Estic fent bots d’ençà que m’he assabentat de l’acusació de la fiscalia espanyola. Tinc una feinada de mil dimonis i no aconsegueixo concentrar-me. No és que esperés una absolució, que sé com funciona l’estat espanyol i la seva justícia, però és allò que l’esperança mai no es perd. I aquest cop s’han rabejat en la venjança, marededéu! És clar que encara cal veure què passa en el judici, però hi ha alguna possibilitat que els absolguin a tots i del tot? I que els indemnitzin (altrament és inacceptable)? A més, podem consentir que tanquin d’altres acusats i que continuin empresonats aquells que ja n’estan? I que vagin o retornin a una presó de Madrid mentre duri el judici? I que passin per la tortura del judici en unes condicions intolerables?

Les males condicions amb què declararan els presos

Estan molt bé els llaços grocs, les cançons, els comentaris indignats i etcètera. I tant que sí, com a complement. Tanmateix, cal ser més contundents. La força de la gent pot ser tremenda i aconseguir fer-ho tremolar tot, però em sembla que no ho tenim prou assumit. I si es paralitza el país? S’ha de fer mal, és necessari o la situació en que es troba Catalunya s’allargarà ad infinitum. No parlo de violència física (malgrat que tinc unes ganes de donar uns quants cops de puny!, espero que el consul no vingui a la universitat aquests dies), sinó fer mal econòmic. El món es regeix per l’economia, i per tant la UE, i Espanya. A què esperem?

El pervers regne d’Espanya ens té a tots retinguts, no com n’estan els presos polítics però en certa manera sí que n’estem tots, i ja fa més d’un any. He vist, escoltat, llegit, la tristor i la indignació de milers i milers de persones, de les quals s’abusa emocionalment a través dels presos polítics i exiliats. Recordeu com ens vam sentir quan s’enduien els dos Jordis en aquella furgoneta policial? Jo no oblidaré mai la imatge, ni el xoc, ni el dolor que em va amarar, i que em retorna sovint. Ni com poc temps després es reproduia amb el vice-president i els consellers. Ni la tristor pels nostres exiliats. I tampoc no oblidaré aquell 1 d’octubre que ens va marcar a tots. Més d’un any de repressió, d’ensurts, de gent copejada, de gent perseguida, de famílies trencades per la força d’un estat, d’un regne, que té el meu poble amb l’ai al cor, turmentant-lo dia sí i dia també.

Prou!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 respostes a Prou

  1. Anna M Villalonga ha dit:

    Jo ho estic passant tan malament que no tinc literalment esma de res. L’angoixa em tenalla el pit i em fa mal la panxa i no em puc treure el patiment de sobre. No puc ni imaginar-me com se senten ells i les seves famílies. Se’m menja la ràbia. Ni oblit ni perdó.

  2. Rosa Nebot ha dit:

    Aturem el país! però com? Una vaga general no la seguiria ni la meitat de la població. Hi ha massa por. Tornarien les garrotades i molts més empresonaments. I no veig la Unió Europea disposada a donar-nos suport. Potser sóc massa vella per la lluita i per això tinc poca esperança. Tanmateix, sé que hem de resistir i mirar de convèncer. I, sobretot, ser forts, tal com ens diu Jordi Cuixart.

    • Ho sé, Rosa: com? Però tota aquesta indignació que sentim s’hauria de poder canalitzar per fer-nos forts. Ens estem autodestruïnt amb tanta ràbia i dolor (jo la primera, que no renyó ningú) i a Espanya contents, és el que volen, que ho passem malament i a veure si ens rendim. Però no ens rendirem, i guanyarem. Ànims, estimada amiga.

  3. Josep Maria, el nen dels patins ha dit:

    Fa temps que no puc seguir les tertúlies de les TV’s em fa mal el cor només de pensar-hi, la ràbia i la impotència se’m mengen i acabo veient una pel·lícula que tampoc la segueixo del tot ja que només penso amb tot això.

    • T’entenc, Josep Maria. Estem tots igual, noi, només cal llegir els comentaris (i el meu estudiant català em deia en un e-mail que té mal de panxa). El que ens fan és imperdonable, tenir-nos així a tots, a tants centenars de milers de persones, que som milions, caram! Però que siguem tants és positiu, mirem-ho per aquesta banda. No estem sols, no estan sols, ens tenim els uns als altres.
      Cuida’t molt, maco. Procura trobar la manera de relaxar-te. Petons!

  4. Marta Valls ha dit:

    Jo estic molt trista i amb ganes de plorar…pero no arreglaria pas res. Jo també crec en una vaga indefinida encara que econòmicament és difícil d’assumir per molta gent. Tinc tantes ganes de llibertat!. Que puguin tornar tots en un país lliure. Bon dia Shaudin i una abraçada.
    Marta Valls

  5. Teresa ha dit:

    Estimada, no ets tu sola: jo fa un any que cada vegada que veig una repetició de quelcom imatge del 1O atonyinant a gent indefensa o sento en pròpia carn. El d’ahir va ser indescriptible 😥. I lo pitjor és que ja no tinc esma per res. Jo crec que els hi faran tot el mal possible a elles per què saben que no ens poden empresonar a totes. Desde ahí penso que caurem en una depressió que fins hi tot arrossegarà a la economía del país… llavors ens deixaran anar… ja no podràn treure més suc i Però jo ja no hi seré 😥

    • Estimada Teresa, quina iŀlusió veure el teu comentari! Llàstima, però, que la situació no ens deixi parlar de coses positives. Sí, jo també, fa un any que sento aquells cops com si me’ls fessin a mi, o a algú molt estimat, per bé que la gent que va rebre i veig en els vídeos no la conec de res. Exacte, ens fan mal a través dels empresonats, acusats, exiliats. És pervers això que ens fan, acarnissant-se amb els acusats per fer mal a tot un poble.
      Ànims, dona, tot i que sé que en aquest moment és molt difícil. Potser de sobte tindrem una bona notícia, jo m’aferro en aquesta idea.

  6. María ha dit:

    Estamos todas igual. Comparto los comentarios anteriores.
    Una abraçada

  7. Griselda ha dit:

    Totes, tots, sabem que hauriem d’estar al carrer i no mouren’s. Hauriem de fer front a tots els abusos a els quals l’estat espanyol ens sotmetria i resistir fins el final….. però que ens passa ? Es cert, ens manifestem, i cantem, i posem llassos, però ens cal ser mes contundents. I suposo que tenim por. Uns a perdre la feina o a no poder cobrar, d’altres a haver de tancar el negoci, o que ens toquí a nosaltres anar a presó, o a un fill, o al marit, o a una amiga. Potser ens falta un lider, que ens doni força. Potser volem que la feina la facin els altres, que el risc el corrin altres. No se, jo tambè intento “evadirme “, tot i que no ho aconsegueixo.
    Ahir vaig fer caldo. I de sobres, per poder-ne tenir de congelat. Per si arriba el dia que per fí ens decidim a tirar-nos al carrer, poder portar un termo calent a les barricades.

    • Hola, Griselda. Ben mirat és una situació increíble: un poble angoixat per l’abús de poder d’un estat que no el representa i l’ataca acarnissant-se en els liders elegits per aquest mateix poble, al segle XXI, a la Unió Europea! I sí, els problemes que esmentes en cas de no moure’s del carrer són ben reals, i és la por que usa Espanya. Complicat. Ei, bona idea el caldo per les barricades, més val estar preparats.

  8. juli salvà ha dit:

    Fa molta de ràbia i impotència, se’ls acusa de fets que no han comes, la maleïda españa. Jo desde Palma també me sento molt malament.
    Una forta abraçada Shaudin

  9. Pons ha dit:

    No et preocupis, ara el Torra es reuneix amb el Sanchez i ho arreglen….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.