Som fantàstics

Com que faig les classes de cultura catalana i passo moltes hores preparant-les, cada any repasso el llibre de text que tinc escrit, i els powerpoint, els articles, els vídeos i què vull explicar a les classes. Afegeixo alguna cosa que acaba de passar o de la qual m’acabo d’assabentar, en retallo una altra que no és súper important i em treu lloc per a les noves, aprofundeixo en un tema que no dominava prou, i així anar fent sense treva, amunt i avall per la nostra història, literatura, arts visuals, música, política, celebracions, paisatges, gent. Segueixo les notícies, llegeixo i escolto els experts en un seguit de temes, penso una bona estona i, apa, a comunicar les meves conclusions, tan bé com puc, als estudiants.

Aquesta feina constant, aquest repàs amunt i avall amb els afegitons que calguin, i tot plegat any rere any, fa que m’adoni, també any rere any, d’un munt de coses que ha fet el nostre poble, fa molts temps o ahir mateix. I, escolteu, som un orgull de poble. Quan ho veus així com jo, que per força ho has de revisar una i una altra vegada durant anys, és que et deixa bocabadat. A més, veus amb claredat una evolució molt positiva. Les arrels són fortes, amb uns inicis inteŀligents i amb lleis protodemocràtiques que han fet creixer l’arbre ple de fruits, alguns tan exquisits que et deixen meravellat, i per bé que s’ha nodrit en una terra antiga, s’ha amarat de pluges i vents de més enllà, i ha deixat fer niu a ocells vinguts de terres més o menys llunyanes. I així ha crescut un arbre ferm i alhora flexible.

I jo ara estic ben embolicada amb això de l’arbre i ja no sé de què parlava ni si se m’ha entès.

Bé, que som un poble amb una història magnífica, amb un seguit d’encerts artístics i d’altres, amb una evolució digne d’encomi (tenint en compte les traves que ens han posat, encara més encomiable) i amb una gent que em fa treure el barret.

Que no tot ho hem fet bé? Errare humanum est. La autocrítica pot ser positiva, però no cal fer-ne un gra massa. D’autoestima potser sí que ens en falta perquè, em podeu ben creure, som fantàstics.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Països Catalans i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Som fantàstics

  1. Josep Maria, el nen dels patins ha dit:

    I després del que dius, n’has de saber un munt de la nostra estimada Catalunya. Segur que en saps més que molts de nosaltres que som aquí. Gràcies Shaudin, un petó…

    • En sé força, Josep Maria, però encara no prou. Gairebé no passa un dia sense que descobreixi alguna cosa que desconeixia. M’agradaria tenir més temps per aprofundir en certs temes, per gaudi propi, però he d’enfocar les coses que siguin més rellevants per a una classe d’estudiants canadencs i trobar la manera de comunicar-les per tal que s’entenguin bé.
      Petons!

  2. Rosa Nebot ha dit:

    Tot això que dius ho comparteixo, encara que reconec que en saps més tu que jo. Que ens falta autoestima? A bona part potser sí; tingues en compte que ens insulten i ens maltracten els de fora i bastants d’aquí. Sovint, encara que n’estiguem cofois, del nostre poble i la nostra història, molts dels nostres representants ho dissimulen, altrament són acusats de “supremacistes”, cosa que és un pecat molt gros, sembla.

    • Sí, estimada Rosa, ja sé com va tot. Atacs i insults constants, i amenaces a dojo. És una situació molt difícil. Tot i això, hauríem de parlar més de les coses positives, dels encerts. I si ens volen titllar de supremacistes ja s’ho faran (malgrat que fa molta ràbia). L’altre dia, per exemple, parlava a la classe de com vàrem aconseguir ser el primer país de l’Europa Occidental (per “país” em refereixo a Catalunya) a establir jornades laborals de 8 hores, el 1919, després d’una llarga vaga dels obrers. I és només un exemple de moltíssims.

  3. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin, Jo penso que s’acosta el dia de que ens posem una mica més contundents a l’hora de reclamar el que es nostre. Sense violència pero amb més força. Gràcies per tot el que ens aportes i sobretot pel mèrit que tens a fer-ho arribar als teus alumnes. Tenen sort!!
    Una abraçada!
    Marta Valls

  4. Tura ha dit:

    Gràcies Shaudin per tota la feina que fas per donar a conéixer la nostra terra!
    Gràcies per aquest esforç constant!
    Ets un crack!
    Abraçades des de la Garrotxa!

    • Hola, Tura! Mira, tinc la sort de que part de la meva feina és justament fer conèixer la nostra terra. Si eliminessin aquesta assignatura seria un cop molt fort; espero que no passi, per bé que l’ambaixada espanyola sempre està provant de fer-me la guitza.
      Una abraçada!

  5. lgarate2013 ha dit:

    Una abraçada, Shaudin!!! K&M

  6. juli salvà ha dit:

    Jo no sóc català però estimo molt Catalunya i m’alegra molt saber el que fas per Catalunya, t’admiro. Una abraçada 🙂

    • També parlo de Mallorca a les classes, Juli, i de tots els Països Catalans, sobretot pel que fa a la història i a la literatura. De Mallorca, entre d’altres coses, parlo de Ramon Llull, de l’Escola de Cartografia que va crear l’Atlas Català, d’Antoni M. Alcover…
      Una abraçada!

  7. María ha dit:

    uuuuffff casi se me pasa… Lo he mirado a primera hora en el móvil pero me va mejor escribir en el ordenador…
    Es interesante la opinión de alguien que nos mira desde fuera pero teniendo toda la información.
    Supongo que de cerca nos fijamos más en los defectos y carencias. Y como dice Rosa, debemos vigilar no parecer supremacistas 😉
    Gracias por todo el esfuerzo que estás haciendo.
    Una abraçada

    • T’hauré de renyar, María, per no ser la primera que comentes, hihi.
      Em sembla que els catalans tenim la tendència a fixar-nos massa en les coses que fem o hem fet malament. Com deia, l’autocrítica té la seva part positiva, per poder millorar, però, si s’exagera, resulta negatiu i treu forces, desanima. Ho veig també amb opinions dels meus estudiants, que tot i admirar-nos (i t’asseguro que ens admiren) per la nostra resolució, de vegades no comprenen perquè en certs moments ens encongim.
      Una abraçada!

  8. Joan Rubiralta ha dit:

    Hola Shaudin,
    Precisament es tracta de no encongir-nos; massa humiliacions hem patit, sinó de plantar cara i anar cara a barraca essent encara més persones i fent-ho amb unitat que no vol dir unitarisme. Cal que la gent que creu de debò en la democràcia aquí es posi d’acord en el nou full de ruta amb pocs objectius però ben clars i crear el moment oportú per demostrar al món qui som i què volem per tal que ens donin i un cop de mà quan convingui.
    Una abraçada,

    • Hola Joan!
      Molt d’acord amb tu.
      Sí, hem patit massa humiliacions. I quan veig tot el que hem fet, tants d’encerts de tota mena a través d’una molt llarga història i fins a avui, encara fa més ràbia. No hi ha dret que ens tractin com idiotes quan haurien d’aprendre de nosaltres.
      Una abraçada!

  9. Griselda ha dit:

    Avui m’agrada molt especialment, el teu relat de com equipares la nostre historia a un arbre que dona tants i diversos fruits, amb llavors d’altres conreus. Tant de bo poguessim explicar la nostre historia als de casa, com tu ho fas als teus alumnes. Jo tambè trobo que “ens encongim” massa sovint, ja sigui per prudencia o covardia, i penso que aquest es el “quid de la questió” del nostre poble.

    • Quina iŀlusió, Griselda, que t’hagi agradat tant. Potser s’haurien de fer cursets de la nostra història als de casa. No a tothom, que segur que molta gent en sap molt, però sí als que van despistats. Tanmateix s’ha de fer sempre tenint en compte quina mena d’alumnes són; ho tinc molt clar, i si alguna cosa faig bé és precisament això, saber-me adreçar a un públic determinat (en el meu cas a estudiants universitaris canadencs).

  10. Griselda ha dit:

    Potser no soc justa amb els que ens han precedit, en la nostre historia…. me’n faig creus de que devia ser viure dins de les muralles de bcn en aquells 1700 i pico …o després de la incivil guerra del 36 a qualsevol indret de Catañunya … i tantes altres èpoques. Me’n desdic; som valents i no es pot negar que persisitens! No ens han vençut pas!

    • Som valents i, sobretot, resistents. Els meus alumnes es fan creus de com, amb tanta repressió que hem rebut, continuem dempeus resistint, segle rere segle. Això ho hem sabut fer molt bé, però sembla que sempre, en el moment clau, deixem passar l’oportunitat d’una manera o d’una altra. És força incomprensible. No hi tinc una resposta clara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.