M’han arribat al cor les dinou cartes que els nostres presos i exiliats polítics s’han escrit. VilaWeb els ho va demanar i, amb el títol “Un any sense veure’ns”, ara les ha publicat. Si aneu a l’enllaç de sota, les trobareu totes en una llista dins l’editorial de Vicent Partal. Potser ja les heu llegit, però si no ho heu fet no us les podeu perdre.
Alguns d’ells es conèixen personalment, d’altres no, però totes les cartes són entranyables. Des de Carles Puigdemont recordant l’iŀlusió de Jordi Cuixart quan va nèixer el seu fill, fins a l’abraçada fortíssima i sincera d’Adrià Carrasco a Raül Romeva a qui a penas coneix. O Tamara Carrasco que, a la seva carta a Oriol Junqueras, recorda com la mare de l’Oriol duia la Tamara petitona i d’altres nens a fer els deures a casa seva on hi havia una exceŀlent biblioteca. O Carme Forcadell que, en una carta a Lluís Puig, li explica que ella i d’altres preses han aconseguit que les permetin pintar de coloraines una paret grisa i plantar llavors en un tros de terra erma. O la carta tota tendra d’Anna Gabriel a Adrià Carrasco, o la de Josep Rull a Marta Rovira recordant el sopar on van imaginar una Catalunya lliure, o… Les heu de llegir, a totes s’hi llegeix honestedat i afecte, totes han estat escrites per bones persones que han sofert la repressió de l’estat espanyol. És molt fort, molt injust, el que els passa.
Ja em direu la vostra opinió.
Shaudin Melgar-Foraster 
Estimada Shaudin indubtablement es injust, però també es vergonyós que no vegi els polítics actualment al capdavant fent més feina per alliberar a tots els presos.
Les cartes son colpidores i amb uns sentiments tan forts com entranyables i em produeix indignació que després de tant de temps per un costat Europa segueix mirant cap a una altra banda, com no s’hagi tirat pel dret ja davant la total negativitat del Estado Feixista.
Em sento dolgut per tot plegat.
Bona nit polida i lògicament no defallire fins aconseguir la total llibertat del nostre país i els seus representants, incloent les persones que no poden tornar a casa.
M'agradaM'agrada
Et comprenc, Josep, jo també estic dolguda. Som molts que no acabem d’entendre què passa. Però sé que és complex. D’una banda m’enutja que no se sigui més contundent, d’una altra puc adonar-me de la dificultat. L’estat espanyol és super repressiu i té això de la indivisibilitat d’Espanya com si fos paraula de déu, res és més sagrat. Molts espanyols, que no només és cosa del govern, serien capaços de deixar-se matar per evitar que Catalunya se separi. Afegeix la manca d’acció d’Europa, pel que fa a aquest problema, i ens quedem ben vulnerables. Sempre dic que cal més contundència, i ho continuaré pensant, però sóc conscient que no és gens fàcil sortir de la situació en que ens trobem. He criticat diverses vegades aquells que ens governen, per no ser prou decisius, però no els envejo la feina, deuen tenir un estrès horrorós.
M'agradaM'agrada
Bon dia Shaudin. Jo les rebo mitjançant Vilaweb. Totes fan posar els pels de punta i els ulls s’humitegen. Penso que haurien d’estar tots a casa. Prou de patiment!
Gràcies!
Una abraçada!
Marta Valls
M'agradaM'agrada
Bona tarda, Marta. Ah, molt bé, d’acord si ja las has rebut. Les cartes emocionen en gran part perquè estan escrites per bones persones, que són innocents, i que estan en aquesta situació per compartir els anhels de tots nosaltres. Ens toca molt de prop.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Unas cartas impresionantes y una situación terriblemente dolorosa. Y difícil ver por donde hemos de seguir.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
A mi també em passa, María. No tinc clar per on hem de seguir, tret de saber que hem de seguir i amb força, molta força.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Jo no tinc temps de llegir-les, ni sé si ho faria si en tingués, perquè tot això m’afecta molt. Estem vivint moments complexos, delirants, estranys, incomprensibles, dolorosíssims. No sé què més afegir. Tampoc veig, ara mateix, quin és l’horitzó. En fi. Un petó molt gran a tu, Potato.
M'agradaM'agrada
Entenc que et falti temps i que tot això que passa t’afecti, Potato. Jo estic igual, però potser perquè sóc molt lluny necessito saber-ho tot (a més he de transmetre-ho a la classe). La distància és cruel, et fa sentir totalment impotent i sents una solitud que t’aclapara. El noi català que tinc a la classe de cultura sempre em diu que li passa també a ell, el posa molt nerviós, malgrat ser aquí només per uns mesos —imagina jo!
Molts petons.
M'agradaM'agrada
Estimada shaudin, no he pogut acabar de llegir-les totes, el cor no em deixa, ho aniré fent poc a poc. Em sento impotent de no fer res o de no poder fer-ho… la ràbia em corca per dins, però sé que ho aconseguirem, que arribarà el dia de la llibertat de Catalunya… sencera!!!.
Una abraçada amiga.
M'agradaM'agrada
Estimat Josep Maria (nen dels patins),
Jo també sé que ho aconseguirem, però quan? No saber el temps que pot tardar augmenta el meu estat de nerviosisme. I els que són a la presó, quan més si hauran d’estar? Quanta angoixa ens fa passar el maleït estat espanyol!
Una abraçada enorme!
M'agradaM'agrada
Jo n’he llegit una, les altres les aniré llegint poc a poc. La que he llegit m’ha colpit, no hi ha dret els que fan amb els presos polítics, sense haver fet res per estar empresonats, quan a Europa els deixen lliures.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Jo les vaig llegir de cop, perquè si no ho faig el cap de setmana després m’és impossible. I vaig quedar ben afectada.
Exacte, Juli, a Europa són lliures i a Espanya ja veus. Quina ràbia!
Una abraçada cap a Mallorca.
M'agradaM'agrada
Hola bonica!
Llegiré les cartes en el teu post, gràcies!
Es tan trist i estem tan angoixats!; és un malson el que passa, si no tenen pas una bona estratègia ja costarà que ens en sortim.
Abraçades Shaudin!
M'agradaM'agrada
És una situació angoixant, ben cert, Tura. I hi som molts ficats en aquesta angoixa coŀlectiva, però que siguem tants ens fa forts, ho hem de tenir clar. Espanya en sap molt de fer-nos sentir malament. No pot fer gaire més perquè sap això mateix, que som molts, i és també una de les raons per les quals no vol un referèndum pactat. Ànims i una abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola Shaudin,
Les he llegit una darrera de l’altra i et ben asseguro que se’m trenca l’ànima amb totes i cada una d’elles. M’han produït molta tristesa, però també trobo que estan plenes d’esperança i d’amor a la nostra terra i a la nostra gent. Plenes de respecte i tolerància.
Totes són magnífiques, però la que escriu l’Adrià Carrasco al Raül Romeva la trobo especialment potent. Crec que és la que millor representa, més enllà de l’angoixa que ens suposa que totes aquestes persones estiguin empresonades i exiliades, l’esperit que ens mou a tots. Volem viure en llibertat i que Catalunya esdevingui un nou Estat en forma de República.
L’Adri som tots. Ell és la confirmació que ho aconseguirem. El poble ho vam començar i el poble ho acabarem.
Totes aquestes persones amb les seves cartes ens estan demanant que no ens rendim i que no ens aturem. Ven al contrari, ens estan encoratjant a seguir endavant.
Una abraçada des de Barcelona.i gràcies per explicar als teus alumnes tot el que està passant al nostre país. Cada dia som més.
Emilià
M'agradaM'agrada
Hola Emilià,
A mi també m’han fet sentir molt trista, les cartes, i també em va agradar molt la de l’Adrià, per bé que m’han agradat totes —estan plenes d’humanitat.
És cert, ens demanen que seguim endavant, i si ells, amb tot el que estan passant, ens ho demanen, seria imperdonable que ens rendissim. Jo, del Canadà estant, continuaré fent el que faig sense defallir: feina constant de formigueta per difondre Catalunya i la seva situació actual.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada