Tinc moltíssima feina i no us puc escriure res gaire elaborat, però no us vull deixar sense el post setmanal i, a més, el tema que us assenyalo l’havia de esmentar en un moment o altre.
He llegit un artícle al VilaWeb, que ha deixat molta gent desconcertada. No a mi perquè ho conec de fa molts anys: 20, 30, molts. D’aquest cas en concret no en sabia res, però de coses que entren dins de tot això n’he viscut, directament o indirecte, a cabassos. Les institucions catalanes, pel que fa a les relacions exteriors, de vegades sembla que estiguin tocades del bolet. Vull afegir, tanmateix, que no té res a veure amb els nostres exiliats polítics, els quals fan molt bona feina, no en tinc cap dubte.
Aquest és l’article que, en qualsevol cas, val la pena llegir:
Shaudin Melgar-Foraster 
Yo también me quedé muy asombrada y preocupada cuando leí este artículo.
Gracias por compartirlo.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
¡¡Qué raro!! Soy la primera. ¿Se les han pegado las sábanas? 😉
M'agradaM'agrada
Això sembla, hahaha!
M'agradaM'agrada
Gràcies per compartir l’article, jo no hem sabia res, és preocupant tenir representants com guardiola.
Una abraçada Shaudin 🙂
M'agradaM'agrada
Ya lo había visto. Me sorprendió y me entristeció mucho.
Besarkada handi bat, Shaudin.
M'agradaM'agrada
Hola Shaudin!
El vaig penjar al meu mur i crec que ningú el va llegir, sorprenent!
Petons estimada! 💛
M'agradaM'agrada
Escric una resposta a tothom.
Com deia, a mi no em va sorprendre gens el que explica aquest article, malgrat que, atesa la situació que tenim, resulta més indignant que abans. Fa dècades que estic fins al capdamunt d’aquest assumpte. Si vius a l’estranger molts anys i, com en el meu cas, treballes a una universitat, on t’assabentes més d’aquestes coses, t’has fet un tip de veure com operen les institucions catalanes en relació als altres països. No sempre és així, però en general no té ni cap ni peus: esdeveniments sobre Catalunya que no expliquen res rellevant ni tenen cap repercussió, premis i coses així a gent que no han fet res positiu per a Catalunya (o pitjor: han fet tot el contrari), menyspreu a alguns que deixem la pell per fer una bona feina (això em va tocar directament amb el català) i, a sobre, entrebanquen la nostra feina sobre Catalunya o el català, menyspreu de polítics catalans als quals alguna universitats volia rebre (també ho vaig viure directament i encara m’indigno quan recordo com va anar tot). La llista és llarga. I mentrestant Espanya fent de les seves per l’estranger, amb força èxit (al Canadà anglès ben segur, ho visc continuament a la universitat). Quan al llarg dels anys de vegades ho he explicat, ha estat com parlar a una paret, però ara de sobte tothom es sorprèn. He de dir, però, que em pensava que ara les institucions catalanes anaven més amb compte. Ja veig que tot continua igual.
M'agradaM'agrada
No coneixia el comportament de la delegada de Dinamarca ni res del que passa en les altres delegacions catalanes. Els tenia confiança. He quedat aclaparada. T’agraeixo la informació.
M'agradaM'agrada
Estimada Rosa,
Això de la delegada a Dinamarca tampoc no ho sabia jo. Suposo que hi deu haver delegats que ho fan molt bé, això espero, pero evidentment no és sempre el cas. El que he vist al llarg dels anys, a Toronto, són força casos de relacions exteriors molt poc afortunats, per dir-ho amb suavitat.
M'agradaM'agrada