Lluny de vosaltres

Tinc diversos temes dels quals parlar, però em sento desmotivada, trista, impotent aquí a Toronto, tot el dia, d’ençà de la notícia sobre la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull.

De fet, fa més d’un any que no acabo d’entusiasmar-me gaire amb res. He passat per operacions que no van anar bé, un accident que m’ha deixat el peu malament, un embolic de mil dimonis amb la hisenda canadenca, la mort de dos grans amics i una vaga a la universitat de la qual ningú no s’ha recuperat. Tanmateix, aquesta desgana que arrossego ja fa més d’un any, que limita la meva concentració, que em dificulta poder comunicar, o pensar, alguna cosa que no sigui el que ens amara a tants, és per la situació a Catalunya.

No trobo la manera de parlar d’altres coses en aquest bloc. Ho faig de tant en tant, però em costa molt, i avui, assabentada de la vaga de fam, tinc el cap buit de qualsevol altra cosa. Fins i tot, mentre intentava corregir proves dels estudiants, veia les cares de Jordi Turull i Jordi Sànchez, i els altres cinc presos a Lledoners i les dues preses polítiques. I per això no us puc escriure sobre animalons ni monstres, ni sobre les aventures de l’Anna i en Tam o sobre uns contes que parlen de tendresa.

Ser tan lluny ho fa més dur. Hi ha qui m’ha dit que no puc entendre què passa a Catalunya perquè, ves, estic molt tranquiŀla al Canadà, ignorant del que heu de viure, però no és cert. També el meu estudiant català s’adona de la gran impotència que causa ser aquí. I pel que fa a desconèixer la situació d’allà, potser és el contrari perquè, sense poder-ho viure, estem assedegats de notícies i ho volem llegir, veure, saber tot. I estem sols, sense l’escalf de l’altra gent que sent el mateix patiment que nosaltres.

I vull dir que seria imperdonable tolerar que s’enduguin els presos polítics a un judici que no només serà una farsa, i ben perversa, sinó que no ha d’existir, ni a Madrid ni enlloc. No hi ha delicte, per tant no hi ha d’haver judici. No podem permetre el seu trasllat. Ni acceptar res que ens digui el govern de l’estat. Som moltíssima gent, som majoria, no en tinc ni una engruna de dubte, i tenim molta força. Plantem cara! Ja ho va dir l’advocat Aamer Anwar (a qui respecto d’allò més), per tant no és només cosa d’una canadenca somiatruites.

Per acabar: estimació i admiració absolutes a Jordi Sànchez i Jordi Turull. És impressionant el que comencen a fer. Caram, és que els hi va la salut, i potser la vida! Qui no ho vegi així, o no estigui disposat a fer res per salvar uns homes que es troben en la situació que es troben per seguir el mandat del nostre poble, per mi que rebenti.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Lluny de vosaltres

  1. Rosa Nebot ha dit:

    Com agraeixo el teu comentari, estimada amiga meva! Jo sé que tu també pateixes amb la situació que vivim, no n’he dubtat mai. Aquesta vaga de fam m’ha trasbalsat, a mi i a tots els independentistes. Els comprenc, en Jordi Sànchez i en Jordi Turull, perquè ells saben, com sabem tots, que el judici serà una farsa, perquè els nostres presos polítics no han comès cap delicte del quals se’ls ha acusat i, tanmateix, la sentència ja està dictada. I, ja ho veus, davant la manca d’una iniciativa i direcció clares dels polítics que ens governen, de la no existència d’un sol polític brillant, són els nostres presos els que emprenen una acció decidida, valenta i, alhora, compromesa i perillosa per a la seva salut. I ara veurem les decisions que prendran els altres set presos. I aquí passaran coses, el poble no es quedarà impassible davant d’uns fets tan greus.

    • Estimada Rosa,
      Tant de bo l’encertis i el poble faci alguna cosa que dugui a canviar la situació. Jo insisteixo que la millor acció és no deixar que el presos polítics surtin de Catalunya. Tot just avui he llegit una entrevista al professor Thomas Harrington (és en anglès, però et passo l’enllaç: https://www.elnacional.cat/en/politics/harrington-interview-civil-disobedience_330738_102.html ) i ell també ho diu. Per bé que també molts catalans estan dient això mateix, sembla que els que estem fora ho tenim claríssim; potser que se’ns faci cas. I si els polítics no ho fan, que l’ANC ho organitzi.
      Ànims, ens en sortirem aviat. Amb aquesta vaga de fam, tot es precipita per força.

  2. Tota la raó del món: qui no ho vegi així que rebenti. Qui no vegi l’heroicitat en aquesta humil determinació és que no te ni humanitat ni visió.

  3. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin, jo penso com tu de lluny estan encara es pateix més per que no pots viure el dia a dia.
    Es molt trist el que està passant i molt injustt. Hi ha el patiment d’ells i de totes les families.
    I el govern d’Expaña se’n fot! No sé com s’ha de fer per que Catalunya es mogui de manera seriosa.

    T’envio ànims i una abraçada
    Marta Valls

  4. Pilar ha dit:

    Unes paraules molt encertades i plenes d’humanitat, aquesta si que és una paraula que trobo a faltar a molta gent.

  5. lgarate2013 ha dit:

    Shaudin: Como siempre, nuestro más fuerte abrazo y muchos ánimos. Vivir lejos hace las cosas más difíciles porque la solidaridad y el calor humano se desvanecen con las redes sociales. Hay que vivirlos a flor de piel. Esta última época hemos visto cosas bastante feas en Cataluña por parte de los propios. Ambiciones y envidias personales han quedado de manifiesto por un lado; por otro, una falta de criterio y decisión sobre qué hacer. El mayor problema es que la ‘bona gent catalana’ (como suele decir nuestro común amigo Humbert) se canse, se harte y se quede en casa. No hay que demorar las soluciones. Betii aurrera, Shaudin!!!
    Koldo & Marga

    • Kaixo, Koldo & Marga,
      Sí, l’Humbert sempre diu això! De fet diu: la bona gent. I tens raó, seria un problema si la gent, o part de la gent (no seria tothom), es cansa; és una tàctica del govern de l’estat, fer que ens en cansem. Els nostres polítics independentistes ho tenen força fotut, perquè es troben en una situació complicadíssima, i ho entenc, però els falta aquesta paraula que dic tan sovint: “contundència”, a uns més que a d’altres.
      Exacte, no es pot esperar més, s’ha de solucionar immediatament.
      Una abraçada!

  6. María ha dit:

    Entiendo tu impotencia en la distancia… ¡¡¡si la tenemos los que estamos aquí!!!
    Comparto completamente lo que dice Rosa Nebot y poco puedo añadir.
    Una abraçada

    • M’ho imagino, María, com us sentiu d’impotents, i desconcertats, empipats, deprimits…
      Em sembla que alguna cosa es mourà aviat, i espero no equivocar-me. Entre’ d’una banda, la vaga de fam dels dos presos polítics, i de l’altra la pujada del VOX i etc. a Andalusia, hi haurà d’haver un gir amb com s’enfoca tot a Catalunya.
      Una abraçada.

  7. Josep Maria ha dit:

    Tota l’empatia del mon Shaudin, més d’una nit em desperto pensant amb els nostres polítics empresonats i exiliats, el patiment és gran per no saber què fer, tot esperant que els d’ara facin quelcom i els veïns s’ofeguin en el seu propi odi. Sembla però, que va per llarg. Un petó ben fort.

    • No pot anar per llarg, em sembla, estimat nen dels patins. Com he dit en altres comentaris, acaben de passar coses que duran a un canvi, sigui bo o dolent, i espero que sigui bo.
      Jo la nit passada he tingut insomni, per les raons que tu expliques. No és ni de bon tros la primera vegada.
      Petons.

  8. Griselda ha dit:

    Dons així estem tots, amb angoixa, neguit, insomni i un llarg excetera … Però no se pas, si “el poble”, es mourà d’una vegada, com caldría que ho fesim . Ahir mateix vam estar a LLedoners, donant suport, si, fent una volta a la preso, ja sent de nit, per un camí de terra, per on gairebè no veiem, mal de caminar, en fí…. no se jo de que va servir! Hauriem d’haver estat tallant la carretera, l’autopista, dons no, ens convoquen (i no dic que estigui malametn anar allà i fer-los sentir que els acompanyem) allà, on la nostra manifestacio, de fet no causa cap enrrenou ni molestia a ningú.
    Esperem el dia i el moment oportú i no arriba, i com diem, no podem esperar gaire i no hauriem de deixar que se’ls emportin a Espanya! Tot plegat un malson!

    • Hola Griselda,
      Ho sento no t’havia pogut respondre abans.
      Jo, des de tan lluny, us ho agraeixo als que aneu a Lledoners i a les altres presons, i feu d’altres coses per als presos polítics. Teniu una feina, família, mil coses a fer, i teniu la bona voluntat de trobar temps per no abandonar a qui està empresonat sense haver fet cap delicte. És important el que esteu fent, no diguis que no deu servir de res però, com he dit d’altres vegades, no és prou per desencadenar-nos d’Espanya (no ser prou no és el mateix que no servir).
      Em sembla, i confio, que el poble no deixarà que se’ls enduguin a Madrid. Alguna cosa passarà aviat. Ha de passar!
      Una abraçada!

  9. juli salvà ha dit:

    T’entenc Shaudin, tot els que els i fan als presos és una gran farsa i els partits unionistes els voldrien veure morts. La vaga de fam és dura i els i va la seva salud, cert. Jo els visc des de Mallorca amb una gran impotència. Una abraçada ben sentida

    • Gràcies per fer-nos costat, Juli.
      Tens raó, els voldrien veure morts, a ells i a molta més gent. Ara mateix, hi ha la vaga de fam i no mouen un dit per aturar-la; el tràmits no han sortit cap a Estrasburg. Són malvats.
      Comprenc la impotència que dius, jo m’ho he de mirar des del Canadà.
      Una forta abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.