Retorn als kreml, perquè tal com em va tot…

No sabria ni per on començar a explicar totes les coses dolentes que em passen. Dolentes, i una de molt i molt trista —no en vull parlar o començaré a plorar i no escriuré res, i escriure em fa sentir que encara sóc jo.

I ara, els kreml: recordeu l’escrit sobre aquest poble de les estepes siberianes? D’això us parlaré, perquè us vaig prometre que faria uns aclariments i val més que ho fagi mentre encara em puc concentrar una mica. Si ho voleu tornar a llegir, és en aquest enllaç: La fortalesa dels kreml.

Alguns lectors, aquí i al facebook, vau dubtar de la veracitat d’allò que explicava, vàreu referir-vos a Borges, a Lovecraft, o em dèieu, simplement, que era ficció. D’altres us vau quedar molt intrigats i volieu saber més coses sobre aquesta història tan estranya.

Bé, va anar així: m’havia passat el dia corregint exàmens, estava cansadíssima (i tenia, sense encara saber-ho, una pneumònia) era gairebé la una de la matinada, havia d’escriure una entrada al blog i tenia el cap buit d’idees. I ara què faig? He d’inventar alguna cosa a cent per hora, em deia, però què? Ràpid, ràpid, pensa! Vaig recordar que feia poc, per casualitat, havia llegit sobre la paraula kreml (kremlin en rus, que vol dir fortificació dins d’una ciutat) i que hi ha diverses ciutats ruses amb fortificacions d’aquestes, no només el Kremlin de Moscou. Doncs, té, ja ho tinc, em vaig dir, escriuré una ficció sobre una gent que anomenaré kreml, però referint-me a aspectes geogràfics i històrics ben fidedignes. D’aquí les explicacions, verificables, sobre la Sibèria occidental, l’emperador Alexandre III (tret que anés a veure els kreml) o l’arqueòleg Artemiy Artsikhovsky. L’arqueòleg em va fer perdre una mica de temps que no tenia, perquè no el coneixia i em calia trobar un arqueòleg rus força important i amb certes característiques. Tot el que dic d’ell es pot comprovar, menys que enviés aquells arqueòlegs a la capital dels kreml.

Demano disculpes per no haver-vos dit fins ara que es tractava d’un joc literari que em vaig empescar tot d’una per poder sortir del pas. La pneumònia em va privar d’aclarir-ho abans. De tota manera no m’imaginava que tindria l’èxit que va tenir, sobretot perquè vaig escriure el final (la part amb l’escrit del jove arqueòleg) molt de pressa i sense quedar-ne satisfeta. Contentíssima, però, que us agradés! Potser en algun moment n’hauria d’escriure algun altre així —resulta divertit.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Els meus contes i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Retorn als kreml, perquè tal com em va tot…

  1. Jesús (Xess) ha dit:

    Trapella…

  2. Rosa Nebot ha dit:

    Em va agradar molt, ja t’ho vaig dir. I el meu nét, que estudia arqueologia, en volia saber més; potser quedarà decebut… Però va ser un relat molt bonic. M’afegeixo al que et diu en Jesús: trapella…
    Espero que el teu nét no s’enfadi amb mi. Li envio una abraçada, i a tu també, és clar.

    • Ho sento pel teu nét, Rosa, ja ho vaig pensar quan vas fer el comentari. M’imagino quan jo estudiava arqueologia que algú m’hagués explicat una història com aquesta —m’hauria interessat tant! I perquè després em diguessin que era ficció…

  3. María ha dit:

    Fui una de las víctimas de tu juego!!! Tendré que vigilar con tu próximo texto sorprendente, difícil de creer… ya me veo buscando en Google antes de comentartelo jajaja
    Me dejas preocupada con la noticia tan triste.
    Una abraçada

    • María, la meva intenció era fer-vos dubtar, d’això anava el joc, de crear dubtes. És la primera vegada que us ho faig, t’asseguro que algunes històries que he publicat i que costen de creure són ben veritat, és clar que no eren tan exagerades com aquesta. Sí, això mateix, a cercar al google abans de comentar, hahaha!
      De la notícia trista prou que n’hauré de parlar aviat, malauradament.
      Una abraçada.

  4. Josep Maria ha dit:

    Espero que et recuperis aviat estimada Shaudin. El teu encert en explicar coses és que després de llegir-te em quedo amb les ganes de saber-ne més. Gràcies pels teus ‘posts’ els llegeixo amb delit.
    Un petó, maca

  5. Juli Salvà ha dit:

    Vaja! va ser ficció, jejeje, però me va agradar. A mi també m’agraden els teus posts. Me quedo intranquil per la noticia trista. Una abraçada Shaudin 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.