Bona nit a tothom

No sé per on començar o com explicar-ho sense fer-me pesada. La meva mare va morir el 26 de febrer i encara no he pogut acomiadar-me’n com cal. Ens passa a la majoria que vivim molt lluny. Com si tot es quedés obert, enlaire, de qualsevol manera. I s’hi ha d’afegir que no he pogut parar de treballar, era impossible, i com que s’apropa el final del curs la universitat em té coŀlapsada de feina. Tinc atacs de tristesa que no aconsegueixen sortir, ja no sé plorar; també tinc atacs de fibromiàlgia que no ajuden gens. I atacs d’ansietat que també es queden a dins perquè si els deixès sortir no pararia de cridar (dues vegades ha estat a punt de passar-me en una classe). L’ansietat es barreja amb depressió. Tardo molt a fer les coses perquè tot em fa mandra. Em sento bloquejada per escriure o per fer res creatiu, fins i tot preparar les classes. No em queda cap iŀlusió perquè sé que res bo m’espera.

Encara pateixo de la pneumònia, no respiro bé i quan em ve l’ansietat ho fa més difícil. La setmana que ve em diran com estan ara els pulmons.

Segueixo el judici dels nostres presos polítics, però cada cop que ho faig l’ansietat se’m dispara.

L’estiu passat us vaig comentar que en el meu edifici volen refer completament tots els balcons (uns 400) i les parets exteriors. Acaben d’instaŀlar els equips, i només amb aquest soroll era impossible dormir a partir de les 6 del matí (i no m’he adormit fins a les 3 de la matinada). La setmana que ve comencen a enderrocar. El malson durarà tot un any. La porta del balcó i les finestres seran segellades. A l’estiu tot tancat i sense l’aire condicionat al menjador. El meu dormitori, en ocasions a l’estiu i sense estar tot tancat, ha arribat a 52 graus. Serà impossible d’aguantar. Havíem protestat a l’ajuntament i per això la feina no va començar el mes de setembre com estava previst —l’ajuntament no veia clar que s’haguessin d’enderrocar els balcons—, però a la fi han donat el permís. No ho podré aguantar, ho sé, ni el soroll infernal, ni tenir-ho tot tancat, ni la calor. L’ansietat ha pujat de nivell amb això.

M’omplo amb tota la voluntat de que sóc capaç, em dic que he de conseguir anar endavant, i vaig fent. Però de tant en tant tanco els ulls i li dic a la meva mare que aviat seré amb ella.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Més enllà del somni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

32 respostes a Bona nit a tothom

  1. Julius ha dit:

    Ànims Shaudin, entenc perfectament els atacs d’ansietat, jo també els tinc i cada cop més sovint. Què t’he de dir? No cerquis finals, estem dins un relat que en aquest cas nosaltres no som els escriptors, només els protagonistes. No tenim altre remei que fer una revolta contra l’escriptor del nostre destí.

    M'agrada

  2. Jordi Canals ha dit:

    Apaga el foc, encén el llum, busca el teu lloc i mira el fum. Joan Vinyoli. “Saviesa”

    Això has de fer Shaudin . No et rendeixis. A la mare ja li faràs companyia, de moment la tens en el record i tens les teves. Amigues, amics i familiars.

    Mira el fum I camina endavant que ens fas falta
    Hi ha poques persones valentes i positives com tu, ho sé de cert perquè et llegeixo. Vinga! Escolta els que t’estimen Que saben de la teva saviesa.

    Una forta abraçada!!!!

    M'agrada

  3. Eulàlia Sariola ha dit:

    Hola Saudín Bona nit! Em sap greu llegir el què dius. Comprenc el teu estat d’ànim. Amb la distància tot es fa més difícil, s’engrandeix i no acabes de resoldre-ho. Jo no conec la teva ciutat i no sé quines possibilitats hi ha de canviar de casa. No tens cap amiga o amic que et pugui ajudar aquest any d’obres? Potser la teva assegurança cobreix els desastres, i les obres ho són, i et proporciona un habitatge en algun altre lloc? O bé la universitat podria fer-hi res? No et desesperis, sempre hi ha una solució. Quants lectors tens? Potser entre tots podríem ajudar-te. Per altra banda, si no et trobes bé, hauries de poder descansar fins que estiguis curada. Ara ho veus tot negre, però ets jove, ho superaràs. Jo tinc setanta cinc anys, he passat moltes dificultats, amb els dos marits, amb els fills i també amb els diners. Encara treballo, tradueixo i il·lustro i ara estic passant dos mesos a Jerusalem per poder-me concentrar en el nou projecte que duc a terme. Et dic tot això, a tall gairebé de sermó, perquè la vida és molt llarga i hi ha èpoques de tota mena que sembla que no s’acabaran, però torna a sortir el sol. M’he sentit mantes vegades com ara et sents tu i mira, encara cuejo. Una abraçada ben forta, Saudin, espero conèixer-te en persona algun dia. Eulàlia Sariola

    > El 10 març 2019, a les 5:59, Shaudin Melgar-Foraster va escriure: > >

    M'agrada

    • Bona nit, Eulàlia. Em disculpo pel retard a respondre (a tu i a tothom). Bé, la qüestió de l’habitatge no té remei: no puc canviar-me perquè fa molts anys que visc en aquest apartament, i si em canviés, el lloguer em costaria el doble, o el triple segons he vist aquests dies (els lloguers a Toronto s’han disparat cap amunt els últims anys). No em queden amics propers o amigues a Toronto, o s’han mort o viuen en altres llocs. La meva assegurança no cobreix res d’obres, per dolentes que siguin. La universitat ni somiar-ho; imagina que després de morir la meva mare no he tingut cap moment, tot al contrari perquè m’han omplert de feina i, quan deia el que m’havia passat, em responien un “ho sento” molt ràpid i continuaven parlant de la feina com si res. En fi, hauré d’aguantar, com tantes altres vegades, però la meva salut patirà molt, i la meva ment, i la possibilitat de crear. No tinc edat (sóc més jove que tu, però no sóc jove) per perdre un any per culpa d’unes obres. Gaudeix força de Jerusalem! Una forta abraçada.

      M'agrada

  4. Rosa Nebot ha dit:

    Després de llegir els consells que et donen aquests bons amics, només puc afegir que en facis cas, que lluitis, que tu ets molt forta; tots els que et coneixem ho sabem. No et deixis vèncer, Shaudin. El tràngol que estas passant és molt gran i la manca de salut no t’ajuda gens a superar-lo. Primer de tot has de recuperar-la, per poder tirar endavant. Has de descansar. Treballar és bo per foragitar les cabòries, però has d’estar en condicions per a fer-ho. I valora, també, les paraules de l’Eulàlia que comparteixo: potser entre tots els teus els teus lectors podríem ajudar-te. Si et plau, no et desesperis, sempre hi ha una sortida.

    M'agrada

    • Estimada Rosa, gràcies pels ànims (tu sempre m’animes). Com li deia a la Eulàlia, no descanso perquè no em deixen, i abans de qualsevol altra cosa he de mantenir la feina. Si els meus lectors em volen ajudar, que continuin llegint els meus escrits (res em fa més iŀlusió), i comprin els meus llibres o no me’n publicaran més. Petons.

      M'agrada

  5. Juli Salvà ha dit:

    Ànims Shaudin, estas passant una etapa de dol per la mort de la teva mare, jo també la vaig passar, agreugada per la teva salut, el treball a la universitat i, ara els problemes de la finca. Poc a poc te’n sortiras de tot, encara que una mare mai s’oblida. Pel soroll de les obres al teu edifici compret un taps de cera per les orelles van molt bé. Esper que tot es resolgui però donali temps. Una forta abraçada des de Mallorca 🙂 ❤

    M'agrada

    • Benvolgut Juli, és tan difícil passar per la mort de la mare des de tan lluny… I que a la universitat m’aclaparin de feina en aquests moments és horrorós. Del problema al meu edifici, ja us n’aniré informant (fa més d’una setmana que no fan res, tot segellat i nosaltres a dins tancats sense que els de les obres hagin aparegut per a res). Una forta abraçada.

      M'agrada

  6. Marta Valls Tomàs ha dit:

    Les coses més negres moltes vegades s’arreglen soles. Ara estas passant un bon disgust i és normal que estiguis molt trista. Amb la mare ja hi aniras quan toqui jo espero llegir molts articles dels teus. Les obres són pesades però tot passa. Cuida’t molt. Darrera els núvols surt el sol. Una abraçada molt forta!!
    Marta Valls

    M'agrada

    • Estic molt trista, sí, Marta. M’he quedat orfe. Ja sé que un dia o altre li sol passar a tothom, però saber-ho no em fa estar meny trista. És molt la distància, tot queda enlaire, sense tancar-se bé.
      Moltes gràcies per tot. Una abraçada.

      M'agrada

  7. Humbert Roma de Asso ha dit:

    Shaudin. Només un comentari: cuida’t, que et necessitem.

    M'agrada

  8. Caterina Albert ha dit:

    Et comprenc, sé quan difícil és tot en alguns moments de la vida. Només et puc dir que segueixis per aquest cami, intentar seguir endavant. Ets una persona molt valuosa i ho superaràs. Nosaltres et necessitam però especialment els teus alumnes futurs, als quals despester amor cap a la nostra llengua i cultura, i tens un fill, també ets important per a ell, Molts d’ànims!

    M'agrada

  9. Tura ha dit:

    Hola bonica!
    Si em necessites, pel que calgui, aqui em tens!
    Ànims tot passarà i cuida’t molt, estimada!
    Abraçades!

    M'agrada

  10. Josep Menorquí ha dit:

    Estimada Shaudin jo crec realment que el que no has fet des de fa massa temps és aturar, dedicar temps per aclarir temes personals i poder recuperar forces i salut.
    Sé positivament que no sempre és possible, però indubtablement a vegades és fa molt imprescindible i trob que tu has arribat al límit, vist ho vist.
    Ahhhh i que quedi clar que si ho demanes, segur que entre tots farem que el problema econòmic no sigui tal i també que hi haurà moltes persones que t’oferiran lloc per passar uns dies de vacances.
    Moltes besades guapíssima guerrera 😘😘😍🎗️💛👍😉

    M'agrada

  11. Josep Maria ha dit:

    Estimada Shaudin, no hi deixat de pensar quan jugàvem de petits a casa meva, totes les pèrdues son doloroses, s’ha de passar el dol, no si pot fer res. La teva estimada germana se’n va cuidar de la mare, ja ho saps. Tu vares escollir marxar, vas refer la teva vida al Canadà, no et culpis de res, la vida és això i com diu en Julius, som protagonistes de la nostra vida i hem d’entomar el que ens ve amb serenor.
    Un petó ben fort…

    M'agrada

  12. Griselda ha dit:

    Però nosaltres som aquí, i tu allà….. vull dir que el desitg que tots t’enviem, ajuda, però potser no és prou. Tant de bo les paraules escrites pels amics, et facin be, però tambè desitjo que tinguis amics més propers que puguin fer quelcom pràctic. Potser trovar una habitació a casa d’algú, per un temps t’ajudaria. Jo penso que tot un any d’obres d’aquesta mena poden acabar amb la paciencia de qualsevol ( jo tambè passarè l’estiu amb el balcó i finestra segellat i sense aire, per una obra semblant), però ni estic passant un dol personal tant trist ( si colectiu…), ni em tinc que matar a trevallar, per sort. Sorpren moltíssim les condicions de trevall d’un país com Canadà. Potser t’has de plantejar un canvi en la teva vida … És fàcil aconsellar als altres. Molta força, energia, voluntat i capacitat per tirar endavant i millorar!

    M'agrada

    • Hola, Griselda,
      De moment només tinc els vostres comentaris per animar-me. Aquí, una amiga i un amic, molt bons amics, han mort els últims 16 mesos. Una altra molt bona amiga ara viu a Montreal. D’altres tampoc són més a Toronto, o al Canadà.
      Caram, tu també amb el balcó i les finestres segellats? És horrorós, em pensava que a Catalunya eren més humans. A casa meva ja ens ho han segellat tot (i així estarà tot un any!), i fins i tot ara, que encara fa molt fred, em sento que em falta oxígen i passo molta calor (la calefacció de l’edifici continua igual de forta).
      Una abraçada!

      M'agrada

  13. Josep ha dit:

    Em sap molt de greu.

    M'agrada

  14. Joan Rubiralta ha dit:

    Estimada!
    Davant dels múltiples incidents que estàs patint, et recomanaria que miressis de trobar un espai de silenci i de dedicar un temps per ordenar totes les teves variades tasques i només assumir el que sigui estricte i necessari i que et toca a tu. Si ho fas veuràs la llum al final de túnel perquè sé que ets una dona forta i coratjosa. Jo mateix he estat tot l’any passat i part d’aquest, amb problemes importants de salut però ara ja ha sortit l’arc de Sant Martí i torno al combat diari i nacional.
    Una forta abraçada montsenyenca.

    M'agrada

  15. Anna M. V. ha dit:

    Potato, no em deixava publicar aquí. Ara ho torno a provar. Només per repetir que ja saps on soc. Continuem parlant com sempre. T’estimo.

    M'agrada

  16. María ha dit:

    No pude escribir cuando lei tu post y lo que no hago al momento… me olvido…
    No se me ocurre nada más que añadir a los comentarios anteriores.
    Una situación realmente complicada.
    Como dice Anna, ya sabes donde estoy.
    Una abraçada

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.