I com que continuo amb un cansament impressionant (segons l’especialista és normal que el tingui), faré una entrada curteta i us enllaçaré una altra cosa.
Us desitjo un bon Sant Joan i, sisplau, a la revetlla no us passeu amb el soroll —és espantós per les bèsties i també per molta gent (infants, malalts, vells…).
A sota teniu un enllaç a la revista Descriu. Acabo de publicar-hi un escrit que alguns de vosaltres vàreu llegir aquí, al blog, l’any 2015. Si no l’havíeu llegit espero que us agradi (va tenir molt d’èxit en el seu moment).
Bon dia Shaudin,
He llegit l’article de la revista Descriu, m’ha agradat molt, no l’havia llegit. Quina angoixa tan gran durant quatre mesos eterns.
Si vols Shaudin, et puc enviar dos exemplars de la meva primera novel•la històrica Confidències d’una reina editada a Columna i finalista del Premi Nèstor Luján.
Una abraçada i cuida’t
M'agradaM'agrada
Hola, Teresa,
Encantada de veure’t per aquí i que t’hagi agradat l’article. Sí que va ser una gran angoixa, sí; va ocórrer fa molts anys, però encara ho recordo com si hagués passat ahir.
Es clar que em pots enviar els dos exemplars, així en puc donar un a la biblioteca Frost del campus de Glendon, a Robarts no accepten donacions…. Espera…, se m’havia oblidat que no tinc feina! Ai, quina angúnia m’acaba d’agafar. Mira, ja en parlarem d’això, ara estic molt enlaire.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola Shaduin, espero que l’estiu et provi força i et recuperis del tot.
El plat de la mantega m’ha arribat al cor
M'agradaM'agrada
Hola, nen dels patins. Del tot no em puc recuperar, perquè tinc unes coses cròniques, i molt serioses, només demano poder estar activa i que se me’n vagi aquest cansament horrorós.
Gràcies! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Recuerdo haber leído este relato pero me ha gustado releerlo… porque no recordaba el final (es un problema habitual).
Me has traspasado tu angustia mientras lo leía!!!
Gracias por no dejarnos sin post.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Cert, María, l’havies llegit; ahir vaig veure el teu comentari de fa 4 anys. Està bé això de no recordar els finals, així quan tornes a llegir un relat pots sentir altre cop la curiositat per com acabarà.
Gràcies! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
De veritat va passar aquest fet?. Recuperet poc a poc i, esper puguis seguir amb el treball a la universitat. Bon estiu, una abraçada i gràacies pel post 🙂 Juli
M'agradaM'agrada
Hola, Juli. I tant que va passar!!! Ben bé com ho explico.
Gràcies pel comentari i els bons desitjos. I tu continua endavant amb els estudis i amb tot -enhorabona una vegada més pel notable.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Ja l’havia llegit, i el de la mantega tambè, però tots dos son bons de rellegir. Mira de cuidar-te tant com puguis. Ara mateix a casa, ben tancada i amb el ventilador a tota marxa i amb la música de fondo de les taladradores tirant els balcons ! Vinga ànims que ja falta menys Shaudin!
M'agradaM'agrada
Cert, Griselda! M’havies dit que a casa teva també canviaven els balcons. Em sap molt greu que passis per això, i sé de què parlo. En el meu edifici estan destruint més de 300 balcons (són balcons força grans i tots fets de ciment armat i metall a dintre) alhora. La broma havia de durar un any, però ara diuen que en seran dos!
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada