De records no viscuts i altres coses

Aquesta setmana he estat força ocupada i ha estat difícil perquè encara em trobo d’allò més dèbil de les tres pneumònies. He començat fisioteràpia pel peu que em vaig trencar fa un any i mig i, fins ara, no havia tingut l’ocasió de fer-ne. I dos dies vaig haver d’anar a l’altre campus (a la quinta forca), perquè el sindicat té les oficines allí. He entrat en una queixa formal contra la universitat, per no voler-me renovar el contracte, i no em fa cap gràcia —l’administració te moltíssim poder i paga el que sigui als seus advocats; el sindicat és una colla de gent molt naif que perd gairebé totes les batalles on es fica—. Diuen que el meu cas és una injustícia flagrant i que sigui optimista. Ok. Però em fa pànic per altres raons: moltes reunions, allí, a la quinta forca, i molta lluita. I estic tan dèbil!

El dilluns vaig haver de fugir de casa tot el dia: el soroll de la destrucció dels balcons era particularment horrorós (hi ha dies pitjor que altres) i no es podia aguantar ni físicament ni mental. Penseu que els objectes es belluguen als prestatges de casa i et sents el cor com si anés d’una banda a l’altra del tòrax. Doncs bé, me’n vaig anar a la biblioteca Robarts que és a prop. Ja la coneixeu la majoria de vosaltres, altrament podeu anar a aquests enllaços: Robarts 1, Robarts 2, Robarts 3. No és la primera vegada que hi vaig per les obres als balcons, però les altres vegades em vaig limitar a estar-me a les sales per llegir (no tenia esma per anar als pisos amb els llibres).

El dilluns hi vaig pujar per endur-me alguns llibres en català, perquè si no veuen que la gent els va traient, els envien al magatzem de Downsview (als afores), on no els passa res i es poden demanar, però no són a l’abast quan vas a Robarts i no deixen de ser en un magatzem. Bé, un dels llibres que vaig treure és de Pedrolo, i vull fer una pregunta a l’Anna Maria Villalonga, que per alguna cosa va ser la comissària de l’any Pedrolo: tu sabies que Tocats pel foc està traduït a l’anglès per Peter Griffin, com Touched by Fire (1993), i que és una edició bilingüe (les pàgines a l’esquerre en català i a la dreta en anglès)? No recordo haver-ne llegit mai res. Tenim tan poques traduccions a l’anglès!

Vaig pujar als pisos 12 i 13. No hi havia ningú (a l’estiu hi ha poca activitat). I tot d’una vaig rememorar la meva última noveŀla de la saga, Ombres i flames, on hi ha un capítol titulat “Robarts”, que passa en aquesta biblioteca a mitjanit, i té un final amb molta acció. Ho vaig recordar mentre m’endinsava entre les fileres inacabables de prestatgeries, recorria passadissos mig amagats i em semblava sentir la respiració accelerada dels llibres, els quals sabien tan bé com jo què havia passat allí. Oh, com ho vaig reviure tot i no haver-ho viscut! És per mi tan real! Us en copio uns fragments, però em reservo les parts sucoses per quan llegiu la noveŀŀa. Tinc unes ganes que la llegiu!

L’Alison es va impressionar en veure aquella escala immensa, tota de ciment gris, que anava fins al capdamunt de l’edifici. Hi havia poca llum i un silenci dens.
. . .
Van arribar fins al pis nou, esbufegant perquè a Robarts els sostres de cada planta són molt amunt i aquella pujada havia estat com d’uns setze pisos, i es van asseure als esglaons per recuperar-se. Poc després reprengueren l’ascensió, només sentint el so de les seves passes sobre el ciment. De tant en tant miraven avall abocades a la barana massa baixa de l’escala: l’amplitud i profunditat d’aquell buit imposava.
. . .
En arribar al pis tretze es quedaren palplantades davant de la porta, ben quietes, amarades d’un silenci que els feia sentir els batecs del cor. L’Anna va respirar profundament, amb una mà al pom, i aleshores el girà a poc a poc i començà a obrir, empenyent amb força perquè la porta pesava un munt. Van sortir a un passadís que s’allargava a cada costat: estret, pintat de groc, amb portes de diminuts despatxos a una banda; al davant tenien set esglaons que pujaven flanquejats d’unes parets de pedra. Els pujaren de puntetes i van anar a parar a un lloc on s’estenien fileres i fileres de prestatgeries de metall groc i atapeïdes de llibres; grossos pilars de pedra s’aixecaven aquí i allà. A aquella hora de la nit la iŀŀuminació era molt deficient i en els passadissos entre les prestatgeries dominava la foscor.

. . .
Poc després havien arribat a l’altra banda on van caminar per l’espai entre les fileres de prestatgeries i una paret, van tombar en una cantonada i es trobaren amb una sala de parets de vidre i plena de taules. L’Anna la mirà indecisa.
—Què passa? —xiuxiuejà l’Alison.
—Que a l’esquerra tenim les prestatgeries grogues, per tant ara hauríem d’haver anat a parar a la sala dels ascensors on hi ha l’escala que va al pis dotze.
—Com t’has pogut equivocar?
—Tothom es perd a Robarts, ja t’ho he dit. No hi ha manera d’orientar-se.

Deixaren endarrere aquella sala i passats uns minuts es van acabar les prestatgeries per donar pas a un espai sense llums, molt vast i amb columnes, taules i cadires. Sota la llum de la lluna que entrava per una gran finestra, el mobiliari i els grans pilars feien ombres que s’allargassaven per terra com tentacles. Més enllà es distingien d’altres prestatgeries.

—Hem d’anar fins a l’altre costat —indicà l’Anna.
—No. No sabem si hi ha algú per aquí.
—I què vols fer?
—Tornem a l’escala. Vull anar-me’n.
—Passem de quatre grapes i ningú ens veurà. Si un rocdurià es mou farà soroll amb les botes i podem córrer a l’escala.
—No, Anna. Pot sortir de darrere una columna —la cara ombrejada de l’Alison expressava molta por.
—Sobretot si ens sent xiuxiuejar. Vinga, n’hem passat de pitjors.

S’ajupí i, emparada pel mobiliari i la penombra, avançà amb mans i genolls cap als llibres, mentre evitava les columnes per si al darrere d’alguna s’hi amagava un rocdurià; l’Alison la seguia amb els ulls esbatanats. Es van aturar a escoltar quan la motxilla de l’Anna fregà sorollosament una cadira, però només se sentien la respiració enmig del silenci i les formes allargassades de les ombres. Van aconseguir arribar a l’altra banda sense contratemps i van continuar de quatre grapes fins a ficar-se d’esquitllentes entre dues prestatgeries.

—Aquestes són vermelles —va fer l’Anna fluixet—. No ho entenc, haurien de ser blaves.

Sense apressar-se, van resseguir la filera de prestatgeries vermelles, i es van trobar amb un seguit de saletes inesperades, fins que un gran espai més ben iŀluminat s’obrí a la dreta. L’Anna va treure el cap per la cantonada.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Interferència (saga), Ombres i flames i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a De records no viscuts i altres coses

  1. Anna M Villalonga ha dit:

    Hola! Més aventures a Robarts!
    Pel que fa a Pedrolo i ‘Tocats pel foc en anglès’, és clar queho sabia. Si entres a l’enllaç de la web del centenari ho trobaràs tot. https://cultura.gencat.cat/ca/anymanueldepedrolo/recursos/bibliografia/#pestanya3

    • Robarts és una mina per a un escriptor, Potato, com va descubrir Umberto Eco.
      T’agradarà quan llegeixis aquest capítol sencer -els fragments que he copiat no són suficient i no se sap de que va exactament, però no volia fer d’spoiler.
      Ja t’he dit al facebook aixó de que el llibre és bilingüe. Em pregunto si hi deuen haver dos edicions, una en anglès i una bilingüe? En el llibre també diu que ha estat publicat amb la cooperació de la Institució de les Lletres Catalanes. I, per cert, no s’havia traduït a l’anglès “Mecanoscrit del segon origen”? Ho acabo de buscar i ho he trobat, Typescript of the Second Origin, i un article al Los Angeles Review of Books que m’ha posat de mal humor, la llarga segona part on parla de la situació de Catalunya i parla contra els independentistes, diu que són supremacistes i compara els nostres liders a Marine Le Pen. Trec foc pels queixals! Aquí el tens: https://lareviewofbooks.org/article/catalonia-in-peril-on-manuel-de-pedrolos-typescript-of-the-second-origin/#!

  2. Margarida Aritzeta ha dit:

    Que bonic és aquest fragment de novel·la!!! Entre la teva explicació i el text m’has fet agafar moltes ganes d’anar a Robarts!!!
    Una abraçada i molta sort amb la salut i les lluites!

    • Em fa molt feliç que a una mestra de la literatura li agradi.
      T’agradaria fer un tour per Robarts, segur. Ja he dut a 3 persones de Catalunya a fer un tour, i sempre m’han donat permís a Robarts perquè entressin als pisos amb els llibres (jo faig veure que són professors catalans d’alguna universitat, i no els demanen res i els deixen passar). Ara, per ambientar-te per la noveŀla hi hauries d’anar quan han tancat a la nit i gairebé tot és fosc tret d’uns petits llums d’emergència. Quan escrivia la tesi, tenia un despatxet minúscul a Robarts, al pis 12 o 13 (no ho recordo) -els donen com una mena de beques a alguns estudiants-. I un dia que hi era tard a la nit, de sobte van tancar tots els llums. A les palpentes vaig recollir l’abric i la motxilla i vaig sortir a la foscor total, sense saber si podria trobar els ascensors i sortir de la biblioteca. Després d’una estona angoixant va tornar la llum. Jo no ho sabia, perquè mai m’havia quedat allí fins tan tard, però ho fan cada dia: apaguen la llum per avisar que es hora de anar-se’n, i després d’uns minuts la tornen a encendre i tothom que és allí se’n va.
      Una abraçada!

  3. Rosa Nebot ha dit:

    No recordava aquests fragments que sí, són emocionants.
    Estàs millor de salut, se’t nota, tornes a tenir empenta. N’estic contenta; desitjo tant que resolguis aviat tants problemes! Una abraçada molt gran.

    • Potser no els recordes perquè estan tots retallats, Rosa. Hi ha diàlegs enmig que he eliminat pel blog perquè revelen massa coses. També hi ha algunes coses divertides que tampoc no he copiat al blog, ni tot el que ve abans, en el mateix capítol, ni que és el dia que l’Alison fa 15 anys. I no cal dir que he evitat tot el que ve després que té molt suspens i acció. Tot plegat ho reservo per quan els lectors llegeixin la noveŀla.
      Bé, això d’empenta…, si de cas una mica mental perquè física ni parlar-ne.
      Molts petons, estimada amiga!

  4. María ha dit:

    Yo también tengo muchas ganas de seguir leyendo tu saga, pero tengo claro que primero tendré que releer los libros anteriores.
    Tengo la sensación de haber estado ya en esta biblioteca con todas las historias que nos has contado.
    Es brutal lo que explicas de los balcones, con lo que me molesta el ruido debe ser infernal vivir ahí.
    El sindicato tiene una buena oportunidad de ganar una batalla. Confío no sean necesarias muchas reuniones y el caso se resuelva rápida y favorablemente.
    Gracias por tu esfuerzo semanal!!!
    Una abraçada

    • Faràs molt bé de tornar a llegir els dos primers llibres, María, així tot tindrà més sentit, i podràs veure millor d’on venen moltes coses als últims llibres, i també veuràs molt clar el desenvolupament de diversos personatges i fins i tot d’algunes societats. Em sembla que en gaudiràs molt més.
      Hahaha! És que les històries de Robarts són inacabables. Mira, fa una estona n’he explicat una altra a la Margarida (més amunt).
      Sí, noia, és infernal el soroll d’aquestes obres (centenars de balcons, molts alhora) i ara diuen que n’hi ha per més de 2 anys!!! A mi també em molesta molt el soroll, normalment, així que imagina.
      Gràcies! Una abraçada!

  5. Gemma Colomé ha dit:

    Deu fer molta bessarda el corrector en posa (bes-sarda )passejar per una llibreria com aquesta buida. Es deuen sentir tot mena de sorolls i deuen passar pel cap totes les històries de por. Valenta !!!!

    • Hola, Gemma. Què ha fet el corrector? “Bessarda”? Això no existeix, és “basarda”. Doncs ja faig bé de no usar mai correctors, potser m’estalviaria fer algunes errades, però com a mínim no escric mots inexistents.
      És així mateix, Gemma, sobretot a la nit. I encara més si tanquen els llums (pots anar a la meva resposta a la Margarida, més amunt).
      Una abraçada!

  6. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    M’agradaria visitar Robarts, deu ser un poc sinistre si no hi ha ningú a les plantes superiors. Tinc ganes de llegir la saga, també l’heure de llegir els dos llibres anteriors. M’alegro que estiguis millor i, espero que el de la feina s’arregli a favor teu. Una abraçada

    • Com he dit a altres persones, Juli, si mai vens a Toronto et duré a fer un tour per Robarts, però si és després de llegir “Ombres i flames” potser no et farà gaire gràcia, hehe.
      Sí, bona idea que abans de llegir “Les urpes del drac” i “Ombres i flames” tornis a llegir de dues primeres, encara que sigui ben rapidet, només per fer memòria. Gaudiràs més de les últimes.
      Gràcies, jo també ho espero, altrament les conseqüències seran nefastes.
      Una abraçada!

  7. Marta Valls ha dit:

    A veure si organitzem una sortideta a Robats ahah!. També ganes de llegir-la.
    Espero que estiguis millor.
    Petons.
    Marta Valls

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.