De vegades et vols demostrar coses a tu mateixa

Avui tinc una sorpresa.

A l’hivern, quan estava tan i tan malalta i va morir la mare i no em veia capaç de res, ni de menjar, tot i anar a treballar amb pneumònia doble, em vaig voler demostrar que podia escriure literatura sota aquesta situació. Ho havia de fer. I ho vaig fer, per bé que un relat curt, que normalment hauria escrit en unes hores, em va tardar un parell de mesos.

I ara us l’ofereixo enregistrat per EnVeuAlta (ja sabeu com són de magnífics)!

A la riba del Ganges

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Més enllà del somni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a De vegades et vols demostrar coses a tu mateixa

  1. Rosa Nebot ha dit:

    Que contenta estic amb la sorpresa que ens ofereixes! Però ara mateix no la puc escoltar. Et dic què em passa -i no és res de dolent: he adquirit un bon ordinador portàtil per a substituir el que he utilitzat durant un munt d’anys, d’aquells amb torre, que ja no anava prou bé. Encara hi tinc alguns arxius que cal passar al nou i altres elements connectats, com els altaveus. Tota aquesta feina me la fa el meu gendre, que en sap molt. I avui mateix ell, la meva filla i les nenes se n’han anat de vacances a la Vall Ferrera, on nosaltres també anirem demà per deu dies. Jo no em veig capaç de connectar els altaveus antics al portàtil; suposo que n’hauré de comprar uns o un d’adequat. Tanmateix, he d’esperar la tornada de la família perquè l’Agustí m’ho solucioni.
    En fi, prendré paciència uns quants dies, amb la il·lusió d’escoltar la teva narració enregistrada a la fi de les vacances familiars.
    T’estimo, Shaudin. Una abraçada.

    M'agrada

  2. Juli Miquel ha dit:

    Gràcies Shaudin, m’ha fet molta il·lusió escoltar el conte, m’has donat una alegria. Una abraçasa 🙂

    M'agrada

  3. Josep Maria ha dit:

    Encara que trist, suposo que degut al teu estat, però molt bonic
    Gràcies Shaudin

    M'agrada

  4. Albert ha dit:

    Molt bo. Gairebé t’hi trobes en aquelles escales. Un reflex colpidor de la miserable Índia en contra de les dones.

    M'agrada

    • Hola, Albert,
      Em vaig documentar amb artícles de la BBC i The Guardian, i d’organitzacions pels drets de les dones i alguns articles acadèmics. Però sobretot que fa dècades que sento la meva perruquera (de l’India) parlar de totes aquestes coses. També vaig mirar moltes imatges.
      Moltes gràcies!

      M'agrada

  5. M. Dolors Soler ha dit:

    Shaudin fa anys que, com que sòc cul inquiet, vaig viatjar a l’ Índia i aquest Ganges que descrius tant bè, i creia per les teves descripcions del lloc i personatges, que se’ns dubte coneixies el País, sens dubte. M agrada molt la teva narració i com ets capaç de crear el nostre interés fins l últim moment.Ho fas molt bé Shaudin. Una abraçada forta i salut!

    M'agrada

    • Oh, hi vas ser, M. Dolors! Doncs celebro que et pensessis que jo també hi havia anat, vol dir que me n’he sortit bé amb les descripcions. Com li responia a l’Albert (el comentari de sobre), vaig fer recerca, a més de tenir informació, durant molts anys, de la meva perruquera india. I veure moltes imatges.
      Moltíssimes gràcies per les teves paraules! Una abraçada!

      M'agrada

  6. Lluïsa ha dit:

    Hola Shaudin,quina sorpresa mes agradable sentir el.teu relat,m’agradat molt.felicitats😘😘per cert és la teva veu?
    Una abraçada estimada.Shaudin

    M'agrada

    • Hola Lluïsa, celebro que t’hagi agradat! Que agradi el que escrius, és el millor regal per a un escriptor.
      No és la meva veu. El relat el llegeix la Maribel Gutiérrez, un dels membres de EnVeuAlta -tots ells són magnífics, veritables professionals, fins i tot els nens que hi coŀlaboren de vegades!
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  7. María ha dit:

    No me he olvidado… o casi…
    Escuché la historia en el móvil cuando sólo había comentado Rosa. Esperé a estar delante el PC para escribir… y lo que no hago al momento… me olvido… o casi,,,
    Una historia preciosa, muy bien documentada pues parece que hayas estado en el Ganges.
    Y reflejas una situación muy dramática.
    Pero lo mejor de todo es que me mantienes intrigada hasta que me sorprendes con el objeto que está buscando. Había pensado en muchas cosas pero no precisamente en esa.
    Las voces de este grupo, ya lo he comentado en alguna ocasión, son preciosas.
    Me alegra que hayas tenido ánimos de escribir este relato en medio de tantos problemas y preocupaciones.
    Una abraçada.

    M'agrada

    • Hahaha, sí, ja em preguntava perquè no escrivies ni un breu comentari, tu que no falles mai. Fins i tot vaig anar al teu mur de facebook, no fos cas que t’havia passat alguna cosa. Després vaig pensar que devies estar ocupada amb romans o amb les fotos.
      A mi em passa responent comentaris. Si passen dies, o me’ls envien uns dies tard, de vegades em descuido de respondre (de tant en tant ho repasso per si em vaig deixar algú).
      Aquesta història surt d’una anècdota real que vaig sentir a una directora de cinema indo canadenca que venia a la meva perruqueria (on, a més, la mestresa és de l’India). L’anècdota es referia a una vidua pobra que, desesperada, buscava les seves ulleres a la riba del Ganges enmig de tota la gent. Les ulleres eren tot el que tenia i no podia trobar-les. Això era tot i ho vaig sentir explicar fa uns 20 anys, però em va quedar molt present.
      Moltes gràcies, María.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.