L’escriptora del Panjab

La pau no és només l’absència de violència, la pau és quan floreixen les flors
(Amrita Pritam)

Avui dissabte, quan ho escric, és commemora l’aniversari de l’escriptora Amrita Pritam, que va morir l’any 2005. Nascuda a l’Índia, al Panjab, avui hauria fet 100 anys, per tant va néixer durant la dominació anglesa i abans de la partició del país. El Google ens l’ha recordat (si més no el Google en llengua anglesa) i m’ha semblat un bon tema del qual parlar.

Quan un home nega el poder de les dones, està negant el seu subconscient.
(Amrita Pritam)

Amrita Pritam, filla d’una mestra i d’un poeta espiritual sikh, va ser escolaritzada en panjabi. Tot i que amb només 8 anys ja ajudava el seu pare a compondre poesia, va ser a partir dels 11, després de morir la seva mare, que s’enfocà a escriure poemes, instruïda pel seu pare en ritme i mètrica. Va publicar el seu primer recull de poemes als 13 anys. Però va ser als 16 que el seu llibre Thandiyan Kirnan va ser aclamat per la crítica i va convertir la jove autora en la primera poeta moderna del Panjab —ara està considerada un dels pilars de la poesia panjabi i la primera persona que ha donat fama a aquesta llengua. Tanmateix, per bé que s’ha de preuar el seu magnífic domini del panjabi escrit, s’ha de recordar que va escriure també, i força, en hindi.

A més de cent llibres de poesia, Pritam va escriure noveŀles, contes, assatjos, biografies i cançons. A la seva obra, els temes sempre giren entorn de la llibertat, l’amor, la justícia, els drets de les dones —l’anomenaven “la feminista abans de les feministes”— i l’angoixa per la partició Índia i Pakistan, aquest un tema molt recurrent perquè ella va viure directament la massacre, quan va haver d’emigrar de Lahore a l’Índia, durant la partició. Gairebé un milió de musulmans, sikhs i hindús van morir amb els aldarulls. A la seva noveŀla Pinjar (L’esquelet), hi trobem representats els horrors de la partició, com la violència contra les dones i la pèrdua d’humanitat. D’aquesta història en van fer una peŀlícula.

Pritam s’havia casat als 16 anys amb un editor a qui estava promesa des de la infància. Se’n va divorciar quan ja tenia fills i passava dels quaranta anys. I va ser a partir de llavors que en els seus llibres va proliferar el feminisme. Fins a la seva mort va tenir de parella l’artista i escriptor Inderjit Imroz, amb qui, a més, va compartir durant 33 anys la direcció de la revista literaria mensual Nagmani.

Amrita Pritam va ser guardonada amb nombrosos i importants premis de literatura, a l’India, a Bulgaria i a França, i va rebre doctorats honoris causa d’unes quantes universitats. Era una escriptora tremendament popular, tant al Pakistan com a l’Índia, i els seus llibres es van traduir a diverses llengües de l’India i també de l’estranger. Sobretot la noveŀla L’esquelet, de la qual hi ha una traducció al castellà, però no existeix en català —pel que he esbrinat, em sembla que no tenim res d’aquesta escriptora en la nostra llengua. I potser ja és hora que algú s’animi a traduir-la.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a L’escriptora del Panjab

  1. Marta Valls ha dit:

    Ho trobo molt interessant i m’agradaria poder llegir algun dels seus llibres.

    Ja des de Barcelona. Gràcies i bon dia Shaudin!

    Marta Valls

  2. María ha dit:

    Siempre me haces descubrir temas nuevos y muy interesantes. Gracias.
    Una abraçada

  3. Eulàlia Sariola ha dit:

    Gràcies, Shaudin! Espero bones notícies personals! Una abraçada Eulàlia

    > El 1 set 2019, a les 3:20, Shaudin Melgar-Foraster va escriure: > >

  4. Margarida Aritzeta ha dit:

    Els teus posts sempre són instructius i interessants

  5. Caterina Alberti ha dit:

    Ha estat un plaer descobrir aquesta autora. Les cites m’han corprès. Gràcies Shaudin.

  6. Juli Miquel ha dit:

    És interessant coneixer-la, gràcies per la informació !
    Una abraçada

  7. Anna M. Villalonga ha dit:

    Que interessant. I quantes coses per saber i llegir! Gràcies, Potato

  8. La Rosa Nebot continua sense poder publicar els seus comentaris (i wordpress no ho soluciona). Mentre no se solucioni els hi publicaré jo. El d’avui:

    “No coneixia en absolut aquesta escriptora panjabi. Em meravella que hagi existit, en aquella cultura que ens queda tan llunyana i, encara més, que hagi arribat a ser-hi famosa i popular. Fins i tot en el nostre món és difícil que una dona arribi tan lluny en aquest camp. M’agradaria que es traduís al català; mentre, en cercaré algun escrit en castellà.”

  9. Hola a tothom,
    Pel que veig, ningú de vosaltres coneixia aquesta autora, i celebro que el tema us hagi interessat. El món és molt gran, per bé que de vegades sembli petit, i es poden trobar milers de coses que l’un o l’altre desconeixia —em sembla fascinant descobrir coses per mi noves! Malauradament, la tendència és que una majoria de les coses que córren per totes bandes, i de les quals tothom se n’assabenta, estiguin relacionades amb el mercat, el gran mercat comercial que ha esdevingut el món.
    Com que alguns no sou al facebook, us faré cinc cèntims de què passa amb mi pel que fa a la feina. Torno a la universitat aquest dimarts, i m’estreno amb 6 hores de reunions. El dimecres comencen les classes (en tinc menys, i pitjor pagades). Aquests dies és una marató per tenir les classes preparades, inclosa la revisió del llibre de text per a la classe de cultura catalana que, per sort, no comença fins el dia 10, on he d’afegir el que va passar al judici dels presos polítics! I he d’acabar els centenars de punyetes burocràtiques i tecnològiques que s’han de fer (amb un ordinador que agonitza). Els pulmons es queixen, sobretot amb les temperatures que baixen, la fibromiàlgia m’ho fa tot més difícil i em fan molt mal les lumbars i les cervicals. A penes tinc temps de dormir. Tinc por de no ser capaç (físicament) de fer anar endavant les classes. Però bé, anar de Lahore cap a l’Índia durant la partició devia ser molt pitjor.
    Una abraçada!

  10. Montserrat Vilato ha dit:

    Sembla molt interessant

  11. manelaljama ha dit:

    Molt interessant! No la coneixia. Té fitxa en Viquipèdia i mereix una traducció… Aquest curs 2019-2020- al club de lectura d’Òmnium recuperem Dolors Monserdà, autora que tot i haver publicat la seva obra, la teníem ben oblidada.
    De tant en tant, publicacions comn a teva serveixen per encendre una flameta!
    Gràcies per compartir.

    • Gràcies, Manel. Molt d’acord amb tu que mereix una traducció. Hi ha moltes escriptores, artistes, etc., molt bones, que o bé són quasi desconegudes o han quedat oblidades -també passa amb homes, perquè passa i força, però amb les dones és molt pitjor-.
      Una abraçada!

  12. lgarate2013 ha dit:

    Muy interesante. Mila esker, Shaudin!!!

  13. Rosa Nebot ha dit:

    Insisteixo, per si em publiquen el comentari. M’encanta saber que hi ha dones que escriuen i lluiten. Desitjo de tot cor que el curs que comences t’ajudi a superar les dificultats que tens. Petons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.