Amics, amigues,
Avui us he de comunicar que anit em vaig assabentar de la mort de Josep M. Borrull, a qui molts de vosaltres coneixeu, personalment o n’heu sentit parlar o bé coneixeu el coŀlectiu que ell va crear.
La notícia m’ha deixat molt trista perquè en Josep M., a qui coneixia des de l’any 2008, era un bon amic i un home honest, senzill, generós. L’any 2012, abans d’anar a l’aeroport del Prat per tornar a Toronto, ell i la seva dona Laura van ser les últimes persones de qui em vaig acomiadar (m’havia estat quasi dos mesos a casa seva). No sabia llavors que abraçava en Josep M. per última vegada.
Us podria parlar més d’ell, però ho vaig fer l’any 2013 quan li van donar el premi d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental, amb la presència de Muriel Casals (pobreta, ella tampoc ja no hi és). Us agrairé que aneu a l’enllaç i llegiu (o rellegiu) aquell post, sense deixar-vos, sisplau, el que ens va escriure en Josep M. mateix a la secció de comentaris.
Shaudin Melgar-Foraster 
Gràcies, Shaudin, no en sabia res de tot això. Encara que no el conec, me sap greu que s’hagi mort, una figura tan important per la cultura catalana
M'agradaM'agrada
En vaig sentir parlar de la mort de Josep M Borrull, tot i que no el vaig relacionar, en principi amb CS. Tambè em sap greu per tu, ja que era una persona amb qui et relacionaves i estimaveu, a més de fer feina plegats per la mateixa causa. Jo crec que et vaig coneixer precisament a través de Català Sempre. M’encantava rebre aquelles “Lletres”, m’assebentava de coses que no sabía i em feia recordar altres. La primera vegada que vaig sentir parlar a Joan Solà, sense saber qui era, en l’acte que van fer, crec, que dels Premis de les Lletres Catalanas i els hi va fotre una arenga a tot el Govern en ple que em va marevellar! Tots junts feieu una gran tasca! Gràcies .
M'agradaM'agrada
Estamos en una etapa que cada vez tenemos más pérdidas.
He visto tus noticias en Facebook. Siempre me he preguntado como puede ser que algunas personas acumuléis tantos problemas. Muchos no dependen de vosotros, os tocan como en una ruleta rusa. La verdad es que no se que decir en estos casos. Tengo un par de amigas que les ha ocurrido lo mismo que a ti a lo largo de su vida.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola Shaudin: Sí, és molt trist perdre a persones a les que vols, però aquest és el procés natural de la vida, però sempre ens agafa amb el pas canviat. Jo formo part d’una “colla” que va ser un grup de 11 “xics” (de fet érem un equip de futbol) que ens vam conèixer desde batxillerat o sigui que portem prop de 60 anys d’amistat. Desafortunadament la “colla”, s’ha reduït a 7; quatre se’n van anar, però ho hem de afrontar: es neix, es creix i es mor … trist, però real. Els que quedem estem afectats per la malaltia del “sinofos” (si no fos per la pressió, si no fos pel cor, etc.). Així que no hi ha una altra que seguir endavant i agrair per ser dels que encara “estem”. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Em sap molt greu. El vaig conèixer, gràcies a tu, durant el viatge que cites. Va ser una tarda on vaig aprendre moltes coses. Que descansi en pau.
M'agradaM'agrada
Una altra vegada que WordPress no publica el comentari de la ROSA NEBOT. El copio:
“Quin greu més gran! Els catalans que estimem la llengua no agrairem mai prou la gran tasca que ha fet en Josep M. Borrull amb el seu Col·lectiu Català Sempre. El vaig conèixer personalment i vaig estar dues vegades a casa seva. Un home senzill, intel·ligent, ferm, amb qui vaig congeniar de seguida; com també amb la seva dona Laura, una persona encantadora. No els tractava darrerament, però els tenia un gran afecte i admiració.” Rosa Nebot
M'agradaM'agrada
Em sap molt greu, Potato
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies a tothom.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada