Volia parlar…

Volia parlar de la Socks, la gossa de la meva germana, perquè m’he assabentat que va morir fa dues setmanes. M’he sentit molt trista. L’última vegada que vaig ser a Catalunya, l’estiu de 2012, vaig passar dues setmanes a casa la meva germana, a Lleida, i quan em llevava cada matí la Socks em venia a rebre amb gran estusiasme, com si fes mil anys que no m’havia vist. Que carinyosa era! L’he recordat tantes vegades! Però només us ho comento, com de passada, perquè les últimes detencions d’independentistes m’omplen el cap. I Espanya m’omple fúria. I Catalunya em preocupa.

Ja fa dos anys que em costa parlar d’altres coses, temes allunyats de la situació a Catalunya. Em sento com si Espanya em tingués mig segrestada, en certa manera presonera perquè no em deixa tranquiŀla (no ens deixa tranquils), sempre la seva presència com una amenaça, sempre vigilant-nos. I no us penseu que només passa a casa nostra. Jo tinc a la universitat mateixa l’amenaça de l’ambaixada, amb la qual ja he topat, i amb això estic totalment sola. I no és només quan hi són, sinó també quan només n’ha quedat una filagarsa, com un fantasma que recorre els passadissos de Glendon i ho impregna tot.

A la porta del meu despatx, a la universitat, hi tenia un poster sobre els presos polítics; era allí des de principis de 2018. Doncs la universitat l’ha prohibit i me’l va treure. No sé qui hi ha al darrere, però ha de ser l’ambaixada.

A principis de l’estiu, em van escriure de la Delegació de Catalunya a Washington, perquè estan interessants a obrir una comunicació amb el Canadà anglès, a Toronto. Després de diversos missatges, vam quedar que jo esbrinaria al departament d’Estudis Internacionals de Glendon, un cop m’assegurés que tenia feina (recordeu que ho tenia tot enlaire). Aquest departament té molt prestigi i la representació del govern català a Washington té molt interès en formar un vincle amb ells. He anat de bòlit aquestes primeres setmanes entre el començament de les classes, la meva salut que no rutlla i el peu trencat del meu fill, però vaig intentar posar-me en contacte amb algú d’Estudis Internacionals. No podia trobar-los mai als despatxos. I aleshores, vaig descubrir que un dels meus estudiants de llengua castellana està al quart any del programa d’estudis internacionals.

Vam tenir una llarga xerrada sobre Catalunya. Ell a penes si en sabia res, només recordava l’1 d’octubre de 2017 i es pensava que després tot s’havia esvaït. Però en sentir el que li explicava s’anava quedant tot admirat, i em deia allò que em diuen sempre: “com és que no en sabia res de tot això?”. El que el va sorprendre més va ser que, precisament, a les classes d’estudis internacionals no s’esmentés mai Catalunya. No ho podia comprendre. Per fer-ho curt, va dir que parlaria amb una professora molt coneguda, que fa una classe sobre dret internacional i drets humans, i ell n’és estudiant (no entenia com aquesta professora mai no havia dir res de Catalunya). A més, el noi estava súper interessat en saber més del tema.

Dos dies més tard em va dir que havia parlat amb la professora. La dona no està en absolut interessada i, segons ella, ningú del departament n’està. Catalunya no interessa, gens, perquè el que passa a Catalunya no té cap importancia i Espanya és un estat democràtic i bla, bla, bla. No sé que més li devia dir perquè el noi havia perdut de cop tot interès per Catalunya. Increïble.

Catalunya em preocupa. Estem sols. No a nivell de gent, sigui de casa nostra o d’altres llocs, perquè molta gent quan descobreix què passa ens fa costat de seguida (ho sé per tots els estudiants que he tingut al llarg dels anys). Però per les altes esferes, les elits mundials (polítiques o d’altres), els cercles on es fan les decisions, no pintem res. Espanya, amb tota la seva barroeria, és acceptada —sobretot quan paga i paga, com fa a la meva universitat.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Catalunya i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Volia parlar…

  1. Josep Menorquí ha dit:

    Molt bon dia polida 😘
    Es molt trist la pèrdua d’un animal que ha deixat petjada, mai millor dit, dins nostre pensament i cor. Ho sento polida 😩😭
    Indubtablement la força diplomàtica de l’Estado Feixista està sent un dels cavalls de batalla més importants per procurar fer-nos invisibles al món i d’aquí la enorme importància de la feina que fas i fan tots els que sou al món per obrir la llum de la veritat, però també és important, imprescindible i bàsic que aquí es faci el mateix, que hi hagi unitat contra la repressió franquista, la desinformació, les mentides i les agressions de tots els nivells. Desgraciadament sense unitat de tot l’independentisme a tots els nivells, això és una lluita diàfana, buida de contingut i força. Hi ha moltes veus que demanen que es deixin de banda els partidismes i centrin tot el seu esforç en un sol punt: El dret a l’autodeterminació i la independència. Després ja es poden barralla per qui dur el vaixell.
    Gràcies polida per tots els teus esforços per escriure’ns i fer veure les realitats que veus i pateixes.
    Una besada ben grossa i ànims per continuar endavant.

    • Gràcies, Josep.
      Et dono la raó. Cal més unió i oblidar-se una mica dels partits. Només ens tenim a nosaltres mateixos; si ve ajuda de fora, i tard o d’hora vindrà, fantàstic, benvinguda, però em de fer les coses sense comptar-hi.
      Una forta abraçada!

  2. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin. És una llàstima però és la realitat. Els de fora això de Catalunya els sembla una rebequeria de nen petit.
    No ho entenen
    Una abraçada!. Ànims i em sap greu lo de la gosseta ..

    Marta Valls

    • Bona nit, Marta. Suposo que als països europeus el coneixement de Catalunya és una mica millor que al Canadà, si més no ho tenen més a prop, però aquí tot els hi ve de nou i es deixen ensarronar com idiotes per la propaganda espanyola.
      Una abraçada!

  3. Juli Miquel ha dit:

    Bon dia Shaudin, bé bona nit per a tu. Fa molta pena tot plegat. Espanya maltracta contínuament Catalunya, com va fer amb el País Basc. A mi me fa fàstic Espanya, sempre juga brut, sempre l’ha fet.
    Estimo molt els animals i, sento la mort de la gosa de la germana.
    Una abraçada ben sentida Shaudin, cuide’t tant com pugues . Juli 🙂

  4. Anna M Villalonga ha dit:

    Pobreta Socks, no me n’havies dit res que ja no hi era. Com està la Sotsó? Ho sento molt.

    • La Sotsó està molt fotuda amb el braç mal trencat (4 fractures en el mateix braç des del mes de març) i només li faltava la mort de la Socks. Jo, que només la coneixia de la meva visita d’unes setmanes, em vaig quedar molt trista -tenia l’esperança de tornar-la a veure-la algun dia-, doncs imagina la meva germana que hi era quan va néixer!
      Gràcies, Potato. Petons.

  5. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Uf , això d’aquest noi que ha perdut el interès per Catalunya m’ha deixat feta pols. Què l’hi deuen haver dit 😰
    El que és segur, és que Espanya està fent tot el que pot i més per tapar-ho, i els altres països, fan el sord per què tampoc els interessa massa per una raó o altre.
    Temo que hi haurà merder gros. Esperem que no ho sigui massa.
    Una abraçada.

    • A mi també em va passar, Gemma, però em sembla que l’estic guanyant una altra vegada, si et serveix de consol. Ara, de què li van dir no en tinc ni idea; potser quan el conegui més (és en una de les meves classes) li preguntaré.
      Merder gros n’hi haurà, però espero que sense violència. I guanyarem, si volem, és qüestió de ser tossuts.
      Una abraçada!

  6. Tetesa Sagrera ha dit:

    Déu meu, és terrible! Ens volen callats i submisos. Gràcies Shaudin per la tasca que fas enmig de tant desconeixement i desig de silenciar-nos. Em sap molt greu tot el que estàs passant, una abraçada.

  7. Griselda ha dit:

    Una ferida més, veure la llarga ombra de Castella, que ha arribat tant lluny en el temps.Sembla increible, però resulta que és cert. Malgrat tot, no defallirem! Continuem la lluïta. Pacífica, però insistentment, fins a la fita.
    Els gossets ( o altres animalons) es fan estimar molt.

  8. Josep Maria ha dit:

    Avui mateix trucaré a la Sotsó, em sap molt de greu. A la resta del mon sembla que o els importem gens, és una pena, però hem de continuar lluitant per difícil que sigui. L’imperialisme espanyol o te aturador i el pitjor és que els hi fan cas.

    • Hola, Josep Maria! Suposo que a hores d’ara ja deus haver parlat amb la Sotsó.
      Hem de continuar insistint, fer-nos ben visibles, i també ser conscients de què fa Espanya per convèncer. Tret de mi, no sé de ningú més que hagi explicat la influència que té a les universitats estrangeres (del Canadà segur), per exemple.
      Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.