Força gent sap qui era Clara (Wieck) Schumann, la dona de Robert Schuman, una gran pianista, compositora i professora de música. De fet, era molt famosa com a concertista de piano des que tenia 11 anys —se la considerava una nena prodigi, un geni—. I és ben sabut que, després de casar-se amb Robert Schumann, va deixar de compondre música però no de fer concerts de piano, perquè interpretava les composicions del seu marit, el qual, atès un accident que havia sofert, no podia donar concerts.
I s’hi va lliurar totalment, la Clara, a interpretar la música d’en Robert. S’havien casat per amor, sempre es van estimar molt i van estar molt units, i la Clara es va dedicar de ple a fer conèixer les obres d’en Robert. La Clara era qui mantenia la llar amb els concerts i les classes de música, era el cap de família tot i ser mare de vuit fills, i va ser la protagonista d’una fugida heroica.
L’any 1849, quan els Schumann vivien a Dresden, hi va haver una famosa insurrecció. La Clara, embarassada de 7 mesos, va aconseguir fugir de la ciutat amb el seu home malalt i tres dels sis fills que tenia llavors. Ella els va treure, per àrees molt perilloses i fins a passar a l’altra banda del front i, aleshores, com si no fos prou, va retornar sola a la ciutat, va confrontar homes armats i va rescatar els altres tres fills i la minyona amb qui s’havien quedat.
La fugida de Dresden, liderada per Clara Schumann, està molt ben documentada i se n’ha parlat moltes vegades, però em trobo moltíssima gent que no ho sap, per això en parlo aquí, per si no ho sabíeu, perquè a mi fa anys que em sembla una història fascinant.
I res més per avui. Estic amb poca concentració, tinc la propera sentència dels presos polítics donant voltes a la ment.
Agraiexo la història que explicas avui sobre els Schumann. Ell, per a mi un dels grans compositors clàssics i Clara una meravella de dona en tots els aspectes.
Moltes gràcies. Una forta abraçada
Jordi
M'agradaM'agrada
Hola Jordi,
A mi també m’agraden molt les composicions de Robert Schumann, en particular “Escenes d’infants” (vaig escriure un conte inspirada per aquesta música). I la Clara una meravella, molt d’acord amb tu.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Bon dia Shaudin.
Molt bonica aquesta història. N’havia sentit a parlar però m’ha agradat recordar-ho.
Molt preocupada també per les sentències.
Una abraçada!
Marta Valls
M'agradaM'agrada
Bona nit, Marta,
Jo vaig sentir la història, de la fugida de Dresden, fa cap a un any, a la ràdio, amb molts més detalls de com l’he explicat. Em va semblar que s’havia de saber més.
Tots n’estem, sí, de preocupats, per les sentències i pel canvi que pot suposar a Catalunya, positiu o negatiu, segons vagi tot —això m’agradaria saber com es reaccionarà al llarg dels dies o mesos.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Molt bon dia polida 😘
Aquesta fugida, amb tornada per aconseguir recuperar els altres fills, es tot un exemple de coratge i valentia, exemple que necessitem pels propers dies que s’acosten a Catalunya. Es presenta tot com una repetició d’ho succeït l’1 d’Oct del 17, respecte a una unitat de gent davant la sentència, però aquest cop amb accions més coordinades i puntuals per mirar d’evitar cops dels feixistes de la GC i PN.
Indubtablement seguim tossudament alçats per la llibertat de tots i totes sense excepció, amb unitat del poble per demostrar que els partits catalans s’han de ajuntar per poder fer més força.
Besades guapíssima guerrera 😘 i veurem com acaba tot.
M'agradaM'agrada
Hola Josep,
Ja ho veus, una setmana he tardat, i ara corro perquè és mitja nit i no he sopat per tenir massa feina. I ja hi som, tossudament alçats.
Petons.
M'agradaM'agrada
Quantes heroïnes com ella que no hauran passat a la història! Gràcies, Potato
M'agradaM'agrada
Moltíssimes, Potato. Jo en sé d’una pila!
M'agradaM'agrada
No coneixía aquesta historia.
Es genial, fabulosa, sorprenent!
Estem totes i tots pendents x a saber la versió oficial de la sentència.
Una abraçada molt forta, Shaudín!!!
M'agradaM'agrada
Hola Montse,
A hores d’ara ja sabem la sentència i ja som al bell mig de l’acció.
Una abraçada molt forta per a tu, bonica!
M'agradaM'agrada
Yo era de las que no lo sabía.
Muy inquieta con la sentencia y lo que vendrá después.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
I com tu, María, milions de persones, jo mateixa fins fa un any quan ho vaig sentir en un programa de la CBC ràdio.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Jo no la sabía, aquestà història. Gràcies Shaudin.
Encara que visqui a Palma, també m’interessa la sentència.
Una abraçada 🙂
M'agradaM'agrada
Molta gent no la sap, Juli. Feia temps que la volia contar, però ho he fet en un moment de molta feina i preocupacions, i la història ha sortit massa per sobre.
Em sembla que moltíssima gents dels Països Catalans, i fins i tot altra gent de l’estat, està interessada en saber la sentència.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
ROSA NEBOT ha dit:
Sí que coneixia la història abnegada i artística de Clara Shumann, però no recordava la de la seva fugida de Dresden. M’agrada moltíssim que ens la recordis.
Estem davant d’uns dies molt difícils, és ben cert. Ja en parlarem. Una abraçada, estimada Shaudin.!
M'agradaM'agrada
No et dic res més perquè he de sopar, Rosa.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
No recuerdo haber leído este post. Es muy interesante.
Fuerte abrazo,
K. & M.
M'agradaM'agrada
Probablement no el vas/vau llegir. He mirat, i al post l’anterior i tampoc hi havia comentari vostre. Potser éreu de viatge o estàveu ocupats.
Com sempre, feliç que us sembli interessant!
Besarkada bat!
M'agradaLiked by 1 person
Nunca está de más recordar estas historia de mujeres poco valoradas, o directamente silenciadas.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, María. Avui ets l’última a qui responc (estava acabant de respondre els comentaris al post que enllaça aquest).
M’agrada parlar d’aquestes dones. M’he fixat que les noies joves (les que volen reivindicar les dones) desconeixen totalment moltes dones importants (més o menys silenciades) del passat. Fa uns anys, en una classe on hi havien unes quantes noies negres canadenques i una americana, i parlaven molt entusiasmades sobre reivindicacions (dones i gent negra), no tenien ni idea de qui eren un seguit de persones negres de molta vàlua, la majoria dones, americanes i canadenques, del passat (no necessàriament gaire antigues) que els hi vaig mencionar. Em parlaven d’actrius i cantants d’ara que potser canten o actuen bé, potser, però res més, tret de fer molts diners 🤦♀️ .
Una abraçada.
M'agradaLiked by 1 person
No em deixa contestar com sempre…. no sé que passa. Ens tenies preocupats – crec que tots ho devien estar- Tan de bo canviïn les coses per tu Shaudin.
Una història molt interessant la de Clara Shumann. Quantes dones en el oblit!
M'agradaM'agrada