Catàbasi, descens al món dels morts

Demà hi ha eleccions, però com que ja vaig votar al consulat el dimecres, i no tinc ganes de parlar de res relacionat amb Espanya, i de Catalunya no us puc dir res que no sapigueu i, a més, m’ofego de tantes notícies com m’empasso cada cop que tinc una estoneta lliure, i també per raons d’una òpera, avui faré una καταβασις i me n’aniré al món dels morts.

Hi penso molt, en el món dels morts, d’ençà que vaig acabar la saga de la Interferència. De fet, durant quasi tota la creació de la quarta noveŀla, Ombres i flames, perquè en apropar-me al final de la saga em va passar igual que abans de començar-la: vaig tenir un somni. En aquest no hi havia una vall amb guerrers (veure aquí), sinó que un personatge de la saga anava al món dels morts a cercar algú. I aquest somni, contrariament al d’abans de la saga, no es va repetir, no mentre dormia, però sí donava voltes al meu cap moltes vegades.

Tinc la configuració de la noveŀla, una seqüela de la saga de la Interferència, al cap. Sé què hi passa, per què passa i per què voldria escriure una seqüela, que seria una noveŀla per a grans, però també sé que mai no l’escriuré. És una noveŀla complexa i jo estic molt fotuda de salut, no tinc esma per a res. I sols tindria sentit escriure-la si moltíssima gent conegués bé la saga sencera. A més, la no-publicació de les dues últimes noveŀles ha fet que, per qüestions cronològiques, no resultaria l’anada al país dels morts.

Però no em direu que no és un tema interessant. Malgrat que s’ha emprat força (anar al món dels morts), encara poden sortir mil històries amb aquest tema. Històries orals, escrites, filmades o musicades. Com l’òpera que sentia a la CBC de la ràdio aquesta tarda mentre treballava, L’Orfeo de Monteverdi, i que m’ha inspirat a escriure sobre això. Una òpera antiquíssima, de l’any 1607, una de les tres primeres òperes mai creades. I a sota us poso un vídeo amb una representació magnífica de L’Orfeo per Jordi Savall i La Capella Reial de Catalunya.

Tothom sap, si fa no fa, la història d’Orfeu, per tan no cal que l’expliqui i només diré que es remonta molt més enrere que l’antiga Grècia, i que ha arribat fins als nostres dies en diverses versions, com ara L’Orfeu negre. Però no és només Orfeu que va al món dels morts, perquè s’ha de recordar Dante (de segur que ja el teníeu al cap), Enees i, en certa manera, Odisseu; també Odin de la mitologia escandinava o Yudhishthira de l’èpica hindu, i un munt d’altres personatges que ara no em venen al cap.

La meva història que surt de la saga, però, es quedarà dins meu.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Interferència (saga), Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Catàbasi, descens al món dels morts

  1. Margarida Aritzeta ha dit:

    Potser algun dia tindràs energia per escriure-la, o per enregistrar-la oralment. Cap història no s’hauria de quedar dintre

    M'agrada

    • Margarida, si cap història no s’hauria de quedar a dintre… En tinc dotzenes, al cap! Però mai temps o energia, o cap de les dues coses, per escriure-les. I ara menys que mai. Aquesta noveŀla de l’anada al món dels morts, no té perquè ser millor que d’altres que tampoc mai no he tingut l’ocasió d’escriure. Per mi, aquesta és la més entranyable, com ho és tota la saga, però tinc moltes altres narracions de tota mena en el cap.
      Petons.

      M'agrada

  2. María ha dit:

    Conozco bien las dificultades pero estoy de acuerdo con Margarida.
    Lo que sería realmente muy interesante es que alguien fuese al mundo de los muertos y regresase para contarlo.
    Gracias por el vídeo. Una obra excelente.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola María,
      He respost a la Margarida, per si ho vols llegir.
      Molts han anat al món dels morts… amb la imaginació. I no sé si és per influència de les obres clàssiques, però gairebé sempre hi surt el riu —fins i tot Woody Allen fa sortir el riu en una comèdia on es va i ve del món dels morts.
      Una abraçada!

      M'agrada

  3. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin.
    M’agradaria molt que poguessis escriure la nova novela. Tant difícil és que una Editorial te les publiqui a Barcelona?. Cuida’t molt estimada.

    Una abraçada molt forta i ànims.

    Marta Valls

    M'agrada

    • Estimada Marta, et responc gairebé dues setmanes tard.
      Doncs, sí, és molt difícil. Als Països Catalans no volen publicar escrits d’escriptors que viuen lluny, sempre m’ho han dit i, això, per començar, ho fa difícil, però no impossible ja que m’han publicat diversos llibres editorials diferents. Ara bé, de publicar la resta d’una saga ja començada ningú no en vol saber res.
      Gràcies i una forta abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.