Banda sonora

Sí, avui us parlaré d’aquest tema, fent un esforç per allunyar-me una estona de la situació a Catalunya, de la qual me n’assabento quasi cada estona que no treballo. També em vull allunyar de la feina aclaparadora que tinc, dels dolors a voltes inaguantables, de l’estat del meu edifici (sembla que l’hagin bombardejat) i del maleït fred que enguany s’ha avançat.

Sóc una persona de ràdio, molt més que no pas de televisió; de fet, no tinc televisió des de fa molts anys, només el televisor, un aparell que aviat farà 27 anys i que em serveix per veure peŀlícules, sèries o documentals en dvd. Quan sóc a casa, gairebé sempre tinc la ràdio posada; al matí per sentir primer les notícies de la BBC i després de la CBC, i d’altres hores que sóc a casa escolto música clàssica (tenim programes boníssims), jazz (tenim una emisora que emet música de jazz 24 hores al dia) i de vegades poso d’altres emisores. Però quan escric de manera seriosa (fa segles que no ho aconsegueixo per diverses raons) acostumo a posar un cd amb la banda sonora d’alguna peŀlícula.

M’entusiasmen les bandes sonores, o soundtracks, si són del meu gust. De vegades no m’agrada gaire la peŀlícula, o fins i tot no m’agrada gens ni mica, però sí el seu soundtrack. La música m’ajuda molt a escriure, de tota la vida, i sobretot les bandes sonores; en força ocasions un soundtrack ha aconseguit inspirar-me a escriure tot un relat.

Com que tinc tendència a l’èpica (no ho puc evitar) començo amb una composició de Howard Shore, canadenc com jo i probablement el meu compositor preferit pel que fa a soundtracks. Per a la banda sonora de la trilogia Lord of the Rings, va emprar una gran orquesta simfònica, bandes instrumentals, diversos cors i solistes vocals i instrumentals —tot plegat gairebé 400 musics—. Lord of the Rings és considerat un dels més grans acompliments de la història de la música per al cinema. I aquí teniu una de les peces de la peŀlícula The Two Towers, de la trilogia Lord of the Rings que vaig posar nombroses vegades mentre escrivia la saga.

També té un bon repertori John Williams, el compositor de soundtracks per exeŀlència i un dels pocs que considera Spilberg per a les seves peŀlícules. Oi que tothom recorda la música de Jaws, Indiana Jones o Jurassic Park? Aquí, però, us poso la banda sonora de la peŀlícula Amistad.

Un altre dels grans va ser el francés Maurice Jarre, compositor de la banda sonora de Lawrence of Arabia o Doctor Zivago. I us poso una peça de la segona: “El tema de Lara”.

I no em vull oblidar d’Ennio Morricone i les seves súper conegudes bandes sonores. I he triat la que jo he posat moltes vegades quan escric: The Mission.

I el soundtrack de la peŀlícula The Last of the Mohicans el vaig posar força quan escrivia la saga de la Interferència. Quasi sempre que em referia al personatge Tajun, sobretot a la quarta noveŀla on apareix a diversos episodis amb molta acció.

Per acabar, vull dir quatre mots sobre una peŀlícula de Hitchcock. La banda sonora no la vaig posar mai quan escrivia la saga, però a Ombres i flames hi ha un llarg episodi, un dels meus preferits que em va divertir molt escriure, i es tracta d’un cas d’intertextualitat amb The Birds. I vull aprofitar per referir-me a un programa del Polònia de fa un parell de setmanes —exceŀlent, per cert—, que també tenia unes escenes amb referència a aquesta peŀlícula de Hitchcock, i a més feien servir la banda sonora. Us poso el Polònia més avall.

Nota: Us respondré els comentaris de fa dies així que trobi un moment. Vaig tenir un atac molt fort de fibromiàlgia (estic millor) i, a més, he de tenir tots els exàmens pel desembre fets pel dilluns.