No parlo mai de fades ni n’apareixen en els meus llibres de fantasia, perquè vull fugir de les fades aquestes grosses, com dones però mig bledes i amb un sonriure d’anunci de dentífric, i sempre amb la vareta màgica que ni té la gràcia de les que surten a l’univers Harry Potter. Tanmateix, hi ha també les fadetes, les fairies menudes del món anglosaxó, fades amb forma humana, de vegades amb aletes, petites com criatures o fins i tot diminutes com papallones.
Aquestes, les menudetes, sí que m’agraden, i les conec bé de les iŀlustracions d’Arthur Rackham, el primer iŀlustrador que recordo de quan era petita (en parlo aquí) i que m’encantava. I també és l’artista de la versió de Midsummer Night’s Dream que ara tinc a casa. Per cert, parlant de Shakespeare, sabíeu que a la seva època la gent creia en fades? La majoria de la població a Anglaterra —i a Gaŀles, Escòcia, Irlanda— creia que les fades existien. I aquesta creença va continuar fins al segle XIX, quan va decaure, per bé que hi va haver un increment de la literatura i les iŀlustracions de fades i fadetes. Però la creença no va desaparèixer pas per tothom, perquè en ple segle XIX i les primeres dècades del XX trobem un veritable creient: Sir Arthur Conan Doyle.
Sorprenent, oi? Aquí tenim tot un senyor metge ben seriós —recordem, per exemple, que aquest metge va ser un gran partidari de la vacunació obligatòria i sempre va denunciar les idees anti-vacunes—, i autor de la noveŀla The Lost World que, al cap i a la fi, partia d’una base científica. I, per damunt de tot, va escriure les històries de Sherlock Holmes, un detectiu científic que podia resoldre els crims amb observació, deducció, lògica. Però vet aquí que Conan Doyle creia en fadetes! Fins i tot va escriure el famos llibre assaig The Comming of the Fairies, després que unes noies van publicar unes fotografies fake on semblava haver-hi fades. Conan Doyle no va dubtar ni un moment en creure-se-les i creure que, com sempre havia sospitat, els boscos eren plens de fadetes.
No deixa de tenir el seu encant, no us sembla?
Shaudin Melgar-Foraster 
Otro post con sorpresa,,, y con encanto… Me gusta cuando nos cuentas pequeños detalles pero que resultan muy curiosos. Los seres humanos somos muy contradictorios y aquí tenemos un buen ejemplo: un científico creyendo en hadas…., claro que también creen en otros temas igualmente sorprendentes 😉
Demencial todo lo que cuentas de tu edificio.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Encuentro a faltar a Rosa Nebot, siempre coincidía con sus comentarios.
M'agradaM'agrada
És un problema amb wordpress que la té bloquejada per un error tècnic. Demà ho explicaré en un comentari.
M'agradaM'agrada
Cert, María, som contradictoris, i alguns més que d’altres perquè, realment, que un cientific cregui en fades… déu n’hi do!
Bé, de l’edifici no n’he parlat aquí, però sí, és per llogar-hi cadires. Entre la destrucció i reconstrucció dels balcons (3 anys per fer-ho tot), amb el soroll tan fort i diari des d’aviat al matí que de vegades penso que m’agafarà un atac de cor, i la pols fina i costant pertot arreu, i la reconstrucció dels dos garatges als dos soterranis (entre un any i mig i 2 anys més per acabar-ho), que ens obliga a tenir els cotxes en altres edificis, i haver de buidar els lockers, les habitacions interiors al primer pis per tenir-hi coses, perquè han de tirar-ho tot enlaire i fer no-sé-què (acaben de començar i no se sap els anys que tardaran a acabar), i tot el que era el jardí al voltant de l’edifici que sembla que l’hagin bombardejat, i tunels al llarg del carrer per entrar a l’edifici per davant, per darrera més tunels plens de fang, impossible aparcar prop de l’edifici per dur la compra o que et vingui a buscar una ambulància, per exemple, i ara fa setmanes que no ens arriba el correu per un altre embolic i l’hem d’anar a recollir als afores de la ciutat, per bé que vivim al centre… Hi ha veïns vells que diuen que això els acabarà matant. Jo estic amb un estat permanent d’irritació. En fi.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Bon dia Shaudin.
Em sap greu el que passa al teu edifici. Vols dir que no hi ha fadetes entremaliades?.
M’agrada el post d’avui és agradable de llegir.
Una abraçada molt forta!
Marta Valls Tomàs
M'agradaM'agrada
Bona nit, Marta,
Acabo d’explicar això del meu edifici a la María (comentari de més amunt). No, noia, no són fadetes entremaliades, és l’amo de l’edifici (de molts edificis a Toronto i a Montreal), un impresentable que, diuen, està ficat amb la mafia.
Contenta que t’hagi agradat el post. De tant en tant és necessari escriure o llegir coses agradables, sobretot quan moltes de desagradables estan passant.
Una abraçada molt forta a tu també!
M'agradaM'agrada
FELICITATS, SHAUDIN!!! Has escrit un post ple de seriositat, curiositat i tendresa. M’agrada quan destapes la part no tan coneguda dels personatges o de la història. Els teus posts sempre estan plens de lliçons que salten vigorós s a la ment del lector. Sempre procuro llegir-te. Però tinc problemes per penjar els comentaris, per això et responc aquí. Una abraçada molt especial! Maria Teresa
M'agradaM'agrada
Hola, Maria Teresa!
M’agrada descobrir coses curioses de personatges o de la història, com tu dius, i després comunicar-les (tinc una necessitat imperiosa de compartir tot el que aprenc).
Moltes gràcies pel teu comentari tan estusiasta.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
M’encanten les fadetes! Hihihi
M'agradaM'agrada
A mi també, hihihi. Són molt bufones i simpàtiques.
M'agradaM'agrada
El món màgic que tant ens fa falta. Quan veus com va el món necessites un consol, una vàlvula d’escapament, les fades i follets del bosc són més terrenals i més propers que qualsevol Déu
M'agradaM'agrada
És ben cert, Gemma, que en veure com va tot cal alguna cosa que ens n’aparti una estona de tanta realitat. I res millor que unes fadetes voleiant per un bosc!
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
M’encanta Shaudin el teu post envers les fadetes, creure en la fantasia me sembla encisador. Gràcies.
Una abraçada,
Juli Salvà
M'agradaM'agrada
Que bé que t’agradi, Juli! Si mai trobo unes quantes fadetes, te n’enviaré alguna, una que sàpiga comunicar-se amb els gats perquè no hi hagi problemes amb la Tigra.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Potser necessitarem milers de fadetes que ens ajudin al nostre procés d’alliberament.
Joan
M'agradaM'agrada
Bona idea, Joan! Com que són entremaliades i llestes, uns quants milers sabrien tornar ben ximple a tot de gent que governa Espanya. I t’imagines l’impresentable d’en Borrell envoltat de fadetes fent-li la vida impossible? Jo m’ho imagino ara mateix. Hahaha! Acabaria més boig de com ja és i l’haurien de tancar.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada