Bon Nadal 2019

Tan catalana com em sento i, d’altra banda, no he celebrat un Nadal català des de fa unes quantes dècades. Mai no he fet una sopa de Nadal de galets com les que menjava de petita, ni he tornat a tastar canelons per Sant Esteve —que aquí és Boxing Day, un dia que tothom se’n va a comprar rebaixes, per bé que no hi he anat mai—. I fa molts anys que no menjo torrons, tot i que m’agraden d’allò més. Tampoc no he fet mai un pessebre a Toronto.

Ara no faig res de particular, per Nadal, però quan el meu fill era petit comprava un arbre, primer molt petitet, perquè era molt pobre, després s’anà fent gran, cada any més (sense ser mai enorme). Al voltant de l’arbre, el meu fill instaŀlava les vies i el trenet que tenia (de fusta, no us penseu res més sofisticat) i jo penjava cosetes a les branques.

Fa molts i molts anys, vaig agafar el costum de llegir A Christmas Carol de Dickens la nit de Nadal. I encara ho faig, com vaig explicar l’any passat. Però quan el meu fill era petitó, abans de posar-me amb la història d’Scrooge, li llegia el poema “The Night Before Christmas”, escrit el 1822. Se n’han fet molts llibres iŀlustrats i aquí tothom el sap —fins i tot hi ha una versió d’en Louis Armstrong—. Després de tants anys de llegir-lo, i sentir-lo sovint a la ràdio durant aquestes festes, me’l sé de memòria. Aquí en teniu una lectura feta per autors anglesos de l’editorial Penguin, començant per l’Emma Thompson.

I moltes de les cançons i músiques de Nadal que sento cada any des de principis de desembre, no són, em sembla, les que sentiu vosaltres (si més no, jo no les sentia quan vivia a Barcelona). Algunes de les més populars són del ballet The Nutcracker, el de Tchaikovsky. També se sent a tota hora el Messies de Handel —de fet, molta música barroca, sigui o no especificament de Nadal—. I “The Twelve Days of Christmas”, és força constant:

“Il est né le divin enfant”, en francès, és una altra que se sent moltíssim.

I hi ha les que ja sentiu també vosaltres, tradicionals o contemporànies (aquestes últimes generalment americanes). Les úniques de la Península que posen moltes vegades són el nostre “Fum, fum, fum, cantada en català, i “The Little Drummer Boy” (“El tamborilero”) cantada en anglès.

Durant dècades he viscut aquestes festes de Nadal a Toronto. I hi estic acostumada; un Nadal diferent em semblaria estrany, ara. Té l’avantatge que tot el que envolta Nadal (com ara les decoracions al carrer), aquí és més tranquil i senzill. Però sempre, quan va arribant Nadal, em recordo petita, amb guantets de llana i el coll ben tapat, a la fira de Santa Llúcia, amb aquella olor tan bona d’abet i escorça, i amb totes les figuretes del pessebre, i la catedral, i la molsa i la pedra i el fred a les galtes. I la mare allí amb mi, agafant-me la maneta.

BON NADAL ESTIMATS AMICS I LECTORS!