Bon Any 2020

Fa un any que vaig deixar de fumar, perquè estava molt malalta amb una grip d’aquestes fulminants. Però no he tornat a fumar mai més, gens, després d’haver fumat com aquell qui diu tota la vida.

Ha estat el més difícil que he fet mai, i he fet coses molt difícils, que requereixen molta voluntat, però res com això, res d’una manera tan dràstica i que m’ha deixat com si hagués rebut una commoció cerebral. De fet, sembla que en rebi una cada dia: atordida, sense ganes de res, falta de concentració i amb atacs d’ansietat cada dos per tres.

Vull una cigarreta. Cada segon del dia, i ja fa un any que no n’he fumat cap. Puc viure sense fumar, difícil però ho puc fer, és qüestió de voluntat i he provat que no me’n manca. Però no puc crear sense una maleïda cigarreta.

L’any passat vaig tenir molts problemes per crear les classes i per escriure gairebé qualsevol cosa. Vaig aconseguir disenyar les classes, i escriure els posts al blog i un conte, a base de menjar com un ogre mentre ho feia. Vaig veure que m’engreixava. Aleshores em vaig dedicar a menjar crispetes que tenen poques calories, però ostres, m’empassava les bosses grosses com si fossin gots d’aigua. Només havia fet una quarta part de la feina i ja portava dues bosses enormes de crispetes, i un mal d’estómac! Vaig haver de, simplement, fer el mínim, i en comptes d’escriure literatura quedar-me com un zombie mirant la paret però amb ganes d’encastar-hi el cap.

Només aconseguia no pensar en fumar  a base de bellugar-me, com ara anar amunt i avall del pis, els punys tancats amb ràbia, ganes de sortir i matar algú, —el meu regne per una cigarreta!—, calma’t, calma’t, ahhh, una cigarreta, sisplau o em tiraré pel balcó! (oh, no, està tot tapiat per les obres!). Més de pressa, he de moure’m més de pressa. Aconseguia no pensar en fumar, o no pensar-hi gaire, mentre continuava movent-me. I ja calmada tornava a l’ordinador i… apa, altre cop a desitjar una cigarreta i a no poder escriure ni un mot. Si hi afegim que estava malalta com un gos (expressió traduïda de l’anglès) i que vaig tenir 3 pneumònies, les possibilitats de crear com hi estava acostumada des de feia tants anys van esdevenir nuŀles.

A l’estiu van arribar els xiclets. Me n’havia de ficar 5 o 6 a la boca i mastegar com si m’hi anés la vida. Vaig passar l’estiu mastegant la goma aquesta a tota hora i em van començar a fer mal els queixals. Jo que no he tingut mai problemes amb les dents, i per primera vegada em feien mal, estaven súper sensitives, a més se’m ressecava la llengua i se m’hi feien ulceracions (de primer no sabia perquè dimonis tenia allò). El metge em va recomenar que deixés els xiclets. No ho vaig aconseguir fins un parell de mesos més tard.

I us asseguro que no tenia cap, cap, cap intenció d’escriure sobre res d’això. Ha sortit tot sol. Volia fer un post curtet per dir els meus desitjos per a l’any 2020. Bé, doncs ara ho faré, sense elaborar, abans de donar cops de puny al pobre sofà per allò de no fumar.

Per a l’any 2020 desitjo:

Salut al medi ambient,  a la República Catalana i  a la gent que estimo.

La meva salut a canvi de veure aviat la resta de saga publicada.

I un mal de panxa impressionant a tots els espanyols en llocs de poder que no ens deixen anar endavant i ens fan la vida impossible.

BON ANY NOU!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Bon Any 2020

  1. Maria Sanchez ha dit:

    Uuuuuffffff Mi comentario sólo puede ser muy largo o muy breve. No hay término medio. Pero como no quiero ir a parar a Rocdur 😉 tan sólo un deseo para el 2020
    QUE CONSIGAS PUBLICAR LA SAGA!!!!!
    Todo lo demás vendrá tras este hecho.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Fas bé, María, de no voler anar a parar a Rocdur. I com em coneixes! El millor desig pel 2020. I sí, després de publicar-se tota la saga, tot altre arribarà. Em neguiteja tant que estigui enlaire! La sensació és com viure en una casa que li falta el sostre. Em cal el sostre!
      Que tinguis un magnífic 2020! Una abraçada!

      M'agrada

  2. Marta Valls ha dit:

    Que l’any vinent puguis escriure que fa dos anys que no fumes i que ja no vols cap cigarreta. I desitjo també que hagis publicat el llibre. I que tot et vagi fantàstic!.
    Molt bon any 2020.
    Una abraçada molt forta!

    Marta Valls Tomàs

    M'agrada

    • Uns desitjos molt bons per a mi, Marta. Sé que no tornaré a fumar, però em cal no tenir aquest desfici per una cigarreta. I la saga, sí, que no veure-la tota publicada encara fa que tingui més neguit.
      Molt Bon Any, guapa! Una forta abraçada!

      M'agrada

  3. Josep Maria ha dit:

    ‘El meu regne per una cigarreta’ quinze, només quinze maleïts dies vaig aguantar sense fumar. Tens el dot de saber escriure i fer que els lectors frisem… inclosos els amics d’infantesa…
    A pesar de no fumar has fet un post (es diu així?) d’alló (!) més maco, més ben escrit del que et penses (al menys per mi, he he).
    Bon any, bones festes, bon de tot Shaudin.
    Un petonàs del nen dels patins

    M'agrada

    • Hola, nen dels patins! Jo ho havia provat moltes vegades, al llarg de la meva vida, però no hi havia manera. Aquesta vegada vaig començar a no fumar pensant que hi tornaria després de la grip, però la continuació de la grip, amb la primera pneumònia, ho va allargar (per bé que malalta i tot desitjava fumar a cada moment). I ja abans que agafés un refredat que em duria a la segona pneumònia, vaig dir-me que hauria de deixar de fumar per sempre. Però aleshores va arribar la mort de la mare i, ostres, no fumar resultava quasi impossible, però em vaig dir que la mare estaria contenta que no fumés i vaig dir “no tornaré a fumar, mare”. I no hi he tornat i no hi tornaré encara que m’hagi de donar cops al cap contra la paret.
      Gracies pels teus elogis, Josep Maria. Et desitjo un 2020 amb moltes alegries! Petons!

      M'agrada

  4. pmartinezcor ha dit:

    Et felicito per l’enorme força de voluntat!
    Per molts anys sense fum! ❤️❤️❤️❤️❤️

    M'agrada

  5. Vicicle ha dit:

    Ànims, Shaudin. Bon any nou. ¿No en teniu de regalèssia? És molt bona pel pit. Jo de xiquet em passava les hores xuclant-la. No és que m’agradés molt, però mon pare deia que era molt sana. Una forta abraçada!

    M'agrada

    • Bon any nou, Pep, contenta de veure’t per aquí! Doncs sé que se’n pot trobar, de regalèssia, tot que no sé ben bé on. Ho hauré de buscar perquè, deixant de banda que vagi bé pel pit, potser em pot ajudar a no desficiar-me per una cigarreta. Sembla una bona idea, gràcies!
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  6. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Jo fa 7 anys que he deixat de fumar i me sento molt bé. Molt bon any nou. I que aviat puguis publicar la saga completa. Una forta abraçada!

    M'agrada

  7. Jordi Martí Miró ha dit:

    Shaudin:
    Fa 13 anys vaig deixar de fumar després d’haver-ho fet per 45 més o menys. Ho havia provat amb diferents mètodes (pastilles, xiclets, acupuntura, etc.) però no em va ser possible deixar-ho permanentment (sempre van ser dies, com a molt alguna setmana). Quan vaig caure en paraplegia, el 2007, i em vaig veure en cadira de rodes, la depressió i l’ansietat es van apoderar de mi de la pitjor forma: la que et corroeix per dins, però un dia, enmig d’una crisi, s’ em va aparèixer un flash mental i em vaig veure en un llit d’hospital, envoltat de les meus tres filles I la meva dona, esperant la meva mort per un esfisema pulmonar. Van ser tres segons i en aquell mateix moment, vaig decidir que no patiria ni faria patir més. Des d’aquell dia, sense cap tipus d’ajuda farmacològica, vaig abandonar el tabac.
    Hi havia ocorregut que, una il·lusió i un desig molt forts, van substituir a la meva necessitat de fumar.
    Ara, em molesta fins l’olor de la cigarreta.
    Espero que aviat et passi alguna cosa semblant .(la teva saga és un bon motiu, entre d’altres). Cuida’ molt. Una abraçada.

    M'agrada

    • Benvolgut Jordi,
      Moltes gràcies pel teu comentari, colpidor per bé que és alhora positiu.
      Bé, jo no he tocat ni una cigarreta en tot un any, ni en tocaré mai més cap, això ho tinc ben coll avall; que m’estigui costant molta voluntat, i ansietat, no vol dir que penso pas cedir. Ni quan va morir la meva mare, el febrer passat, vaig cedir, i va ser ben difícil en aquell moment no agafar una cigarreta. També va ser difícil quan l’editorial va dir-me que no continuaria publicant les meves noveŀles de la saga (faltava publicar-ne dues, ja escrites, de les quatre que té). I també va ser-ne quan vaig perdre el contracte que tenia a la universitat per un de pitjor i, alhora, vaig perdre un dels cursos que ensenyava. Amb tot plegat tenia una desesperació pitjor que mai, però no vaig fumar.
      I sí, espero que algun dia em passi com a tu i fins i tot em molesti l’olor a tabac.
      Cuida’t molt tu també. Una forta abraçada cap a Puerto Rico!

      M'agrada

  8. Jordi Martí Miró ha dit:

    Aclaració: I jo no tenia , ni tinc, enfisema,

    M'agrada

  9. Anna M Villalonga ha dit:

    Bon any nou lliure de fum!

    M'agrada

  10. Griselda ha dit:

    Bon Any Shaudin. Que tinguem força, energia, voluntat i capacitat per tirar endavant amb tot allò que ens arribi. Jo també vaig deixar de fumar fa 14 anys, cosa de la cual n’estic molt contenta.

    Actualment lluito per trobar la voluntat ( que per algún lloc la dec tenir) per ser capaç de controlar el menjar. Millor dir per controlar-me jo, que ell s’està al seu lloc i no em diu pas res, soc jo la que li va al darrera!! Ara ja no és per veure’m mes o menys prima, es basicament per intentar tenir una salut millor – si és possible- perquè obviament tenir kilos de més va en contra. Però coooosta !!!

    Ens en sortirem! amb aixó i amb tot !! Ànims i pensa en tot el que ja has aconseguit i tens!

    M'agrada

    • Hola, Griselda,
      Que bé que vas deixar de fumar fa 14 anys; ja ho deus tenir ben superat. Ara li toca al menjar. Hahaha, és divertit com ho expliques. Mira que anar darrere el menjar, pobre, tan tranquil com s’està. Potser que provis de tenir-ne menys a casa? O no tenir certes coses? Potser pots entretenir la gana amb unes pastanagues? No m’agrada gaire donar consells i no serveixo per fer-ho, per tant només et puc dir: bona sort!!!!! I sense oblidar-me d’enviar-te una abraçada!!!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.