Adéu Kirk Douglas

El 5 de febrer va morir Kirk Douglas, i des de llavors he tingut al cap diverses vegades la cançó de Ned Land amb la foca, una escena que em va entusiasmar en veure Vint mil llegües d’un viatge submarí per primera vegada, amb el pare i la mare en un cinema del barri quan jo tenia set anys justets. Ara m’agrada més James Mason, de fet el trobo súper atractiu en el paper de capità Nemo, però amb set anys justets qui se m’endugué el cor va ser en Kirk Douglas. Per una criatura, aquell Ned Land protagonitzat per un Douglas rialler i energètic, que jugava i cantava amb una foca, era irresistible. A sota teniu l’escena a partir del minut 2:00 del vídeo.

Quan vaig veure Vint mil llegües d’un viatge submarí encara no havia llegit la noveŀla i ja m’estava bé la versió de Disney. Anys després em va agradar més el llibre, però fins ara m’ha quedat present aquell Ned Land tan simpàtic de la peŀlícula. Com també recordo molt bé Kirk Douglas fent d’Ulisses, sobretot l’escena amb el ciclop Polifem i l’altra quan lliguen Ulisses al vaixell en arribar les sirenes. La vaig anar a veure amb el pare, també petita, i en sortir del cinema del barri i camí a casa em va parlar d’Homer i de L’Odissea que encara tardaria anys a llegir. I en una altra anada al cinema vaig veure The Vikings, no sé quan, em sembla que era més gran, i en recordo coses aquí i allà, però sempre en Kirk Douglas amb aquella energia inesgotable, com a l’escena on salta pels rems del vaixell i que ara sé que no el van doblar perquè mai no el doblaven per molt acrobàtiques o perilloses que fossin les escenes.

He vist moltes peŀlícules protagonitzades per Kirk Douglas al llarg de la meva vida, però tret de les que he comentat només n’hi ha dues més que es troben amb les meves preferides: Spartacus i Paths of Glory, totes dues dirigides per Stanley Kubrick.

Spartacus, basada en un fet històric —la Tercera Guerra Servil que Plutarc anomenà Guerra dels Gladiadors i Guerra d’Espàrtac—, té entre d’altres particularitats que Dalton Trumbo, el guionista, era a la llista negra perquè havia estat membre del partit comunista. Tot i això, Kirk Douglas el va voler per a Spartacus, amb la qual cosa el va ajudar a sortir de la llista negra. Pel que fa a Paths of Glory, és una exceŀlent peŀlícula antimilitarista que només va aconseguir filmar-se gràcies al suport que li va donar Kirk Douglas. Malgrat tot, a França no la van deixar estrenar fins anys més tard, i el cas d’Espanya ha estat notori: Paths of Glory es va estrenar l’any 1957, però a Espanya no es va veure fins al 1986!

I aquest ha estat el meu petit homenatge a Kirk Douglas.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Adéu Kirk Douglas

  1. Jaume Colom Gabarro ha dit:

    Tot un reguitzell de pel·lícules mítiques amb el glamur d’un gran actor. És la màgia de Hollywood que ens fa emocionar tantes vegades evocant films que són petites o grans obres mestres, al menys en el nostre record.

  2. Maria Sanchez ha dit:

    Interesante repaso a la filmografía de Kirk.
    No sabía que no le doblaban en las escenas dificiles
    Una abraçada

    • Hola, María. Doncs sí, no el doblaven mai, per això una vegada, ja vell, que es va estimbar amb un helicòpter i es va trencar l’espinada, el metge es va quedar parat amb les radiografies, on es veien moltes antigues lesions (per no haver-lo doblat). El cas és que se’n va sortir, de l’accident d’helicòpter també (amb una operació i molta rehabilitació, i moltíssims diners, és clar). Bé, era un home molt actiu.

  3. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Molt interessant el que ens has contant, jo tampoc sabia que mai el doblaven. Gràcies Shaudin.
    Una abraçada.

  4. rosanebot ha dit:

    A mi també m’agradava molt Kirk Douglas. Sort que encara podem reveure alguna de les seves grans interpretacions. Em van agradar molt Dies de glòria, Espartac, Els víkings, Vincent van Gogh -en companyia del gran Antony Quinn, I tantes altres en què lluïa el seu físic i el seu talent. Que bé que l’hagis recordat en el teu blog!

  5. Pons ha dit:

    D’ell només he vist les dos últimes que comentes. Em van agradar, però la resa de la seva filmografia no em crida l’atenció.

  6. yeagov ha dit:

    Un gran actor, dels més grans. Us faig una recomanació: Path of Glory (Camins de glòria, Senderos de gloria). Dirigida per Kubrik i interpretada per Kirk Douglas i Adolphe Menjou. La pel·lícula es basa en una novel·la que recull un fet real durant la Primera Guerra Mundial, concretament l’any 1916.

    Descansi en Pau, Kirk Douglas.

    • Ei, hola (Jaume?, ara només recordo bé yeagov), feia temps que no et veia per aquí!
      Kirk Douglas era un actor d’aquests que en anglès en diem “larger than life”. Paths of Glory, sí, jo també he dit que és exceŀlent, un clàssic que no s’ha de perdre.
      Gràcies pel comentari. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.