Qui dia passa any empeny

Fa setmanes que no escric al blog ni em comunico amb vosaltres enlloc. He tingut, i continuo tenint, molts problemes. Us explicaré una mica com han estat aquestes setmanes.

El 26 de febrer va fer un any de la mort de la meva mare. I no hi ha hagut dia que no pensés en ella tot aquest any. He recordat milers de moments, m’ha arribat la seva veu amable i segura, i he celebrat, com tantíssimes altres vegades, haver-la tingut de mare. Sempre em va animar a escriure, a estudiar, a estar activa físicament, a no haver de dependre d’un altre, a ser forta i valenta. I a no deixar-me trepitjar mai per ningú! Com si la sentís ara mateix.

Ja sabeu que en el meu edifici hi ha unes obres espantoses per fer balcons nous, des del març de 2019 i durarà dos anys més. Els treballadors dels balcons hi són de 7 del matí a 6 de tarda, ara també dissabtes i diumenges. Us imagineu 30 homes amb perforadores per tot l’exterior de l’edifici, tots alhora? Quan es troben allunyats del teu apartament, amb taps a les orelles aconsegueixes fer alguna cosa, però quan són a prop has de ser sortir de casa. Tanmateix, es veu que no era prou i l’edifici va haver de cercar un altre infern per turmentar-nos: fa tres setmanes que a tots els apartaments a la meva cantonada de l’edifici (de dalt a baix 56 apartaments) ens han deixat sense les cambres de bany. Han de canviar les canonades i, per tant, a les cambres de bany els han tret els components i han enderrocat tota una paret. A més, el primer dia, quan jo no hi era, van treure de lloc les prestatgeries del passadís i mobles del menjador i els van amuntegar de qualsevol manera, perquè necessitaven espai per a la maquinaria —visc a la cabina dels Germans Marx, sobretot quan hi ha una dotzena de treballadors a casa—. A més a més, quan torno hi ha tanta pols pertot arreu i munts de brutícia per terra, que tarda quatre hores netejar-ho. Ah, i he d’usar la cambra de bany d’un apartament buit en un altre pis de l’edifici. I he tingut una infecció. I tinc asma —els pulmons molt fotuts des de les pneumònies— i aŀlèrgia a la pols.

La vista que tenia abans de les obres.

Foto de l’estiu. La meva vista al menjador. Tota la finestra tapada amb fustes.

El que em fa més ràbia és que això pugui passar sense cap compensació i amb els lloguers que arribem a pagar! Hem posat queixes a l’ajuntament, als partits polítics i al síndic de greuges, però no hi poden fer res, si fa no fa diuen que ens hem d’aguantar.

Aquestes setmanes també han coincidit amb la reunió sobre la queixa de disputa laboral que jo havia posat a la universitat l’estiu passat, per no haver-me renovat el contracte que tenia. Va ser aquest últim dilluns, al campus de Keele (molt lluny). Va durar set hores i res no es va aconseguir, tot i que tenia al meu favor dues advocades, el sindicat i el mediador, que era neutral però se li veia que volia ajudar-me. Contra el mur de l’administració de la universitat, tota formada per gent del món corporatiu, no hi ha manera. Amb la cantarella de que Glendon (el meu campus) pot desaparèixer, que tot va malament, que els estudiants no es matriculen a les assignatures d’humanitats, que estem en crisi i, per tant, no es poden arriscar a renovar-me el contracte. Si continuo, si hi ha cursos l’any que ve, hauré de tenir el mateix contracte merdós que he tingut enguany, pitjor pagat i només és per 8 mesos. És com les obres en el meu edifici, el mateix abús. Aquest món corporatiu que ho domina tot ens tracta com si fossim ramat. Estic indignada.  

Per acabar, només em faltava el covid-19. Resulta que he de tenir sempre algunes mascaretes, atès l’estat dels meus pulmons i del meu sistema immunològic. Van ser instruccions de l’hospital, l’estiu passat, per quan cal que vagi a un lloc interior amb molta gent, com ara si he de comprar en uns magatzems o agafar el metro a hora punta, o bé hi ha algú malalt a prop. Doncs no hi ha ni una mascareta a cap farmàcia de Toronto. Vaig anar a comprar-ne fa una setmana i em van dir que s’havien esgotat ja a finals de gener. Tampoc no es troba gel antisèptic, ni alcohol. No m’ho podia creure. Dec ser l’única habitant que no té res de tot això. És clar, es passen el dia donant-nos instruccions sobre tenir-ne i ara no n’hi ha enlloc. I em va sorprendre veure com han disminuït els desinfectants de neteja als supermercats i, fins i tot, les llaunes de sopa, paquets de galetes i de pasta, etc. etc. A les instruccions del govern també en donen sobre tenir llanternes, piles, medicaments i no sé quantes coses més. Ben mirat, hauria de comprar sabó. No em faria cap gràcia quedar-me sense.

Cuideu-vos. Una abraçada.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Qui dia passa any empeny

  1. Montserrat vilaro ha dit:

    Oh! Reina quin mal temps estàs passant. Tota la força estimada. Jo volia comprar una mascaretes pel meu marit i aquí al poble tampoc en tenen. Amb el coronavirus sembla que ens tornen bojos. La meva filla pediatra diu que si te algun nen amb els sintomes no ens vindrà a veure de temps . En fi , jo no tinc PIR per mi pateixo pel meu home que esta molt delicat i es molt nes gran que jo . Una abraçada bonica

    • Sí, noia, és una davallada sense aturador, des de fa uns 3 anys ha estat un no parar d’anar avall, i d’ençà que no es va publicar el que faltava de la saga, com si fos un presagi, tot s’ha precipitat -mai no m’havia sentit tan destrossada mentalment i fisica. I només em falta aguantar obres horroroses i la universitat que també se’n va avall i ara el covid-19.
      Entenc molt bé que pateixis pel teu home que està delicat. Quan la gent entra en pànic és de por, com ara amuntegant com bojos milers de mascaretes que gent malalta necessita. Cuideu-vos, estimada Montserrat. Una abraçada!

  2. rosanebot ha dit:

    Es increïble! Esteu més mal tractats que en aquest malaguanyat país nostre, el qual, realment, no és pas un exemple per a moltes coses. Allò que em sap més greu és el teu estat de salut i, també, la teva situació laboral la qual, aquí, potser es resoldria amb una jubilació avançada. Tu tens la nacionalitat canadenca; hi ha d’haver una solució per a un cas com el teu.
    T’estimo, Shaudin

    • Estimada Rosa,
      No crec pas que estiguem més mal tractats aquí. Depèn de què es tracta i de si és competència de Catalunya o d’Espanya, perquè si és d’Espanya dóna’m Canadà! Fixa’t ara amb el Covid-19, l’actuació del Canadà és mil vegades millor que la d’Espanya. I no oblidis que moltes coses que explico tenen a veure amb el meu edifici i aquí sí que hem topat amb una gent maldestre i corrupte. Cada pais és un món amb coses positives i d’altres negatives. Pel que fa a la universitat, he llegit coses sobre la situació laboral de moltíssima gent a les universitats de l’Estat español (inclosa Catalunya) que són autèntiques històries de terror. I recorda que va ser, per començar, l’Institut Ramon Llull qui va complicar la meva situació a la universitat, l’any 2013, i mai me n’he refet -va ser el principi del final.
      Ara el que em cal és que no m’enxampi el covid-19.
      Jo també t’estimo Rosa. Si sabessis quantes vegades tinc converses mentals amb tu!

  3. Marta Valls ha dit:

    Noia… aquí també hi ha molt alarmisme. També es van acabar les mascareta i els líquids desinfectants per les mans.
    Espero que les dificultats és vagin allisant Shaudin. Tot és difícil.
    Molts petons bonica bonica!

    Marta Valls

    • Imagina, Marta, et responc un comentari del 8 de març!!! Això no pot ser. Bé, aquí continuem sense mascaretes…, més ben dit: jo i unes poques persones més no en tenim, perquè quan vaig a comprar veig que la majoria en duu. Una majoria que va comprar mascaretes al principi, com si els anés la vida (potser tenien raó) i deuen tenir els soterranis de casa seva plens de capses de mascaretes, i paper de vater, no ens n’oblidem. La gent que no va entrar en pànic, com jo, ara ens fotem.
      Abraçades i petons, guapa!

  4. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Noia no puc dir-te res. Ànims, tot tindrà la seva solució, cuidet ….sonen buides en aquesta situació en que et trobes.
    Sols llegir te i ajudar d’aquesta manera a que no et sentis tant sola.
    Com sempre una abraçada.

    • Hola, Gemma. Com li deia a la Marta, responc el comentari amb mooolt retard. Ho sento, guapa, és la feina. T’agraeixo un munt que em llegeixis i escriguis un comentari, sens dubte fas que em trobi molt ben acompanyada.
      Una forta abraçada!

  5. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Me sap greu en la situació de les obres i que no hi ha ni mascaretes ni sabó desinfectant. Desitjo que tot s’arregli. Ja et notava a faltar. Una abraçada

    • Un mes ja fa, Juli, que em vas escriure el comentari! Ho sento! Dec tantes respostes! Se m’han acumulat amb tot aquest desgavell del covid-19. Bé, més val tard que mai.
      Jo continuo sense mascaretes, perquè hi ha gent que les va comprar a centenars i no n’hi ha més que per a la gent de sanitat. De sabó sí que se’n troba, i alcohol, que també havia desaparegut, ja n’hi torna a haver i en tinc unes quantes ampolletes. Paper de vater ara se’n troba, però no sempre. Bé, amic, cuida’t força. Una abraçada!

  6. Griselda ha dit:

    Sí, Shaudin, et trobavem a faltar! Veritablement el tema laboral és nefast. Suposo que som moltes que no ens ho haguessim pensat mai d’un país com Canada. I que dir de les obres! Només de pensar-ho esgarrifa. A casa per sort, després d’un any i mig de bastides ja han acabat els balcons. Per fi aquest estiu podrè gaudir una mica d’ell … si els aparells d’aire acondicionat m’ho permeten algúna estona! Quin mon que ens està quedant! Cuidat tot el que puguis.

    • I jo em sento culpable, Griselda, de respondre els vostres comentaris amb tantíssim retard. Però sou tan macos que continueu escrivint comentaris a les entrades noves. Al final respondré a tothom, però em tarda.
      Certament, el tema laboral és nefast, bé, a les universitats, no totes les feines que n’hi ha que estan molt bé -abans, les universitats eren una altra cosa, però a mi m’ha tocat l’època dolenta. I les obres! Ja ho pots ben dir, que fa esgarrifar, i el meu edifici és notori per fer-nos passar per un infern a cada moment, però està molt ben situat, té una vista esplèndida, els apartaments són amplis i el lloguer no és tan terrible com d’altres a la mateixa àrea de la ciutat (a més jo pago molt menys per haver-hi viscut molts anys).
      Que bé que ja tinguis balcó -just a temps pel covid-19, que com a mínim tiguis una sortida.
      Cuida’t molt tu també!

  7. Vicenç Ambrós ha dit:

    Vaja, un cúmul de circumstàncies… A vegades viure és com una carrera d’obstacles. Molts ànims, Shaudin! Una abraçada!!

    • Hola, Vicenç. He estat xafardejant al teu blog i veig que tu també tens problemes, ara amb el covid-19, pel que fa a la teva novel·la: has hagut d’ajornar un munt de presentacions -quina ràbia! Sé que no ets l’únic escriptor amb aquest problema, per si et serveix de consol. I jo, amb tot aquest trasbals del virus, ni sé què passa amb cap dels meus llibres, i com que tinc més feina que mai (preparar classes a distància i molts embolics) ni me’n puc preocupar, dels llibres. Per cert, la teva novel·la sembla molt interessant!
      Ànims a tu també i una abraçada!

  8. Montse Bonillo ha dit:

    Realment, no sé com pots continuar amb aquesta situació. Ets extraordinariament forta.
    Cuida’t moltissim i molta paciencia!

    • Montse, bonica, a la fi et responc! Espero que ho vegis.
      Pel que fa a continuar amb aquesta situació, ara la tinc més complicada, com tothom, amb el confinament més estricte. Noia, això de forta m’ho han dit moltes vegades, i sempre em fa flipar perquè no m’hi sento gens!
      Cuida’t tu també. Una abraçada!

  9. Maria Sanchez ha dit:

    Qué difícil es comentar tu post de hoy.
    Gracias por informarnos pues encontrábamos a faltar tus escritos.
    La vida, tal como han comentado, es una carrera de obstáculos pero en algunos casos tienen un tamaño para gigantes.
    Una abraçada

    • Hola, María. Et costaria comentar-lo, però jo ni te l’havia respost encara (avui fa un mes exacte que me’l vas escriure).
      Això de la carrera d’obstacles de vegades per a gegants, em sembla que si fa no fa la tenim tots ara amb el covid-19 -imagina els que es troben amb cures intensives; per cert, hi he tingut dos amics a Barcelona, que en els dos casos ja han tornat a casa.
      Espero que el teu germà estigui bé. I tu “be safe”. Una abraçada!

  10. yeagov ha dit:

    Primerament, i encara que sigui amb un any de retard, el més sentit condol per la pèrdua de la mare.

    Les obres són molestes sempre, i més quan duren més temps que el termini anunciat.

    Des de fa uns dies estem confinats per culpa del coronavirus. Barcelona sembla una ciutat després d’un apocalipsi, només es veu passar algú de tant en tant, les botigues, excepte les de queviures, romanen tancades. Jo treballo a l’aeroport del Prat. Moltes botigues de l’aeroport són tancades. Molts vols han estat anul·lats, i els pocs que hi ha porten pocs viatgers. Només surto de casa per anar a comprar menjar i per anar a la feina, i crec que aviat ens diran que no cal que anem a treballar.

    Espero que estiguis bé.

    • Moltes gràcies, Jaume.
      M’expliques la situació de Barcelona de fa unes 3 setmanes (que són 3 setmanes de retard per respondre’t; em disculpo) i ara aquí a Toronto és igual. Per cert, si treballes a l’aeroport de segur que et van enviar a casa i, espero, espero, espero, que no hagis perdut la feina -sento de tanta gent que l’ha perdut-. La meva s’aguanta per un fil molt prim. Serà un món diferent quan tot això acabi, per força.
      T’he trobat al twitter (em sembla que ets tu) per saber que estàs bé (fa molt que no escrius en el teu blog).
      Com dic a tothom: Cuida’t! Una abraçada!

  11. Però que tampoc no us vaig respondre aquests comentaris? M’haureu de perdonar…, quins embolics m’estic fent, em penso que us he respost i ara descobreixo que fa setmanes que no ho faig. M’hi posaré de seguida que pugui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.