Va dormir cent anys.

Tenia diversos temes dels quals volia parlar, però entre tota la feina que tinc amb la universitat (ara en línia), aquest coronavirus que ho ha trasbalsat tot i ens fa patir de valent, i l’ansietat que passo cada dia amb tots els treballadors ficats a casa per la qüestió de les cambres de bany (quan fem confinament per una pandèmia!), doncs no m’he volgut complicar la vida i m’he decantat per un microconte senzillet que res té a veure amb el covid-19. El cas és estar en contacte amb tots vosaltres i no deixar que mori aquest blog.

Ja sé que vosaltres us cuideu i us esteu a casa, per tant només cal desitjar-vos molta salut.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Els meus contes i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a Va dormir cent anys.

  1. Josep menorquí ha dit:

    Primer de tot: Molts ànims per seguir endavant lluitant i mantenint la teva feina.
    Segon: Cuidat molt, en el teu cas és vital, perquè no siguis contagiada amb aquest virus que per tu indubtablement podria ser letal.
    Tercer: Nosaltres seguirem desitjant saber com et va tot, i que agafis uns minuts per escriure, explicant com te trobés, ens tranquilitza.
    Quart i darrer: Informar-te que aquí tot i que la majoria estem seguint el confinament estricte, també tenim dubtes que es pugui aclarir la situació davant la increïble incompetència i estupidesa majúscula del Gobierno del Estado Borbònic dels collons.
    Tots els científics de renóm asseguren que l’única manera d’aconseguir acabar amb aquesta situació es amb l’estricte confinament de tota la població. Com deus saber, encara no s’ha aconseguit que així sigui, Madrid segueix sent un colador de gent que va i ve, contagiant a altres zones, no ens permeten fer efectiu el tancament de la circulació ferroviària i aèrea, els ajuts per autònoms són inexistents i lògicament hi ha molta gent que desemparada no té més remei que anar a fer feina, amb el risc que comporta.
    Jo no vull ser alarmista, però davant la situació, estic convençut que aquest país, Espanya, serà de lluny i proporcionalment, el lloc del món amb més casos i morts. Aquest Gobierno son uns assassins!!!!
    Tanmateix espero que Catalunya, que ja va fent tot el possible per fer efectiu el confinament estricte, estiguem al marge de tanta gilipollades, els Mossos estàn fent tot el possible per aconseguir-ho, així com el nostre Govern.
    A Igualada el confinament es quasi total, encara que tenim el problema que si o si cal que les empreses de curtits segueixin fent feina, perquè indubtablement les pells d’animals no és poden llançar i cal curtir-les per guardar-les adequadament, però la resta d’empreses haurien d’estar tancades i des de fa dies no es del tot així.
    Moltes besades guapíssima guerrera lluitadora i ànims en la teva feina i compte amb el contagi.

    • Hola Josep,
      Doncs mira, és la segona vegada que em pensava que havia respost els comentaris d’aquesta entrada, però no, i ja fa 2 mesos que espereu.
      Com que tenim la perspectiva de dos mesos, he de dir que no et vas equivocar gens, ja que Espanya ha estat durant molt temps el lloc amb més morts, i un dels llocs amb més infectats. Esperem que no hi hagi un rebrot molt pitjor que el primer, tot i que els experts diuen que segurament serà pitjor.
      Una abraçada!

  2. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. Nosaltres aquí a casa fent molta bondat. El Gobierno ho fa molt malament. No sé què esperen per tanca-ho tot.
    Cuida’t molt i no et posis nerviosa per com tens casa teva. No hi pots fer res…
    Una abraçada molt forta bonica!!
    Marta Valls Tomàs

    • Hola Marta,
      Aquí responent 2 mesos tard, quina vergonya.
      No em posava nerviosa com tenia la casa (bé, una mica sí), sinó que sóc persona de risc per la covid-19 i tenia la casa plena d’homes cada dia, i sense mascareta.
      Una forta abraçada!

  3. Maria Sanchez ha dit:

    Poco que añadir al comentario tan completo y acertado de Josep.
    Me alegro que podamos mantener el contacto, aunque sea un texto breve es divertido. Aquí podemos aplicar aquello de “lo bueno, si breve, dos veces bueno”.
    Yo me cuido todo lo posible.
    Mis amigos tenían que viajar este sábado a Canadá pero no ha sido posible. Es una pena, pero como están jubilados lo harán más adelante.
    Cuídate todo lo que te permitan,
    Una abraçada

    • Sí, María, jo li deia a en Josep precisament que la va encertar, ara que tenim la perspectiva de dos mesos.
      M’imagino que difícil deu ser pels teus amics, de ser tan lluny i amb les fronteres tancades.
      Una abraçada!

  4. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Hola guapa, nosaltres a casa tots tres, el gos i dos gats. Però estem bé, desitjant poder sortir. Com molts, de cop i volta ens hem donat conte del que val la llibertat. Aquest dies penso molt en la gent que està a la presó o en camps de “concentració”, ells no tenen un bon futur proper, ni les comoditats d’estar a casa, per tant no tenim “massa dret”a queixar-nos.
    Per tant…. PACIÈNCIA 🙄
    El conte és genial.
    Com sempre una abraçada.

  5. rosanebot ha dit:

    M’ha agradat molt el conte.
    Després del que ha escrit Josep Menorquí gairebé´no es pot afegir res més. El Gobierno és un conjunt d’ineptes i carallots que tenen a les mans la desitjada “unitat” i no la deixaran anar peti qui peti. I la monarquia… deixem-ho.
    Estic contenta que continuïs en contacte amb nosaltres mitjançant el blog, i també, que vagis treballant en línia, la qual cosa et permetrà cuidar-te una mica més.
    Una abraçada, estimada Shaudin.

    • Gràcies, Rosa, dos mesos tard (ho sento). Com li deia també a la María Sanchez, en Josep ho va encertar plenament. I tu tens molta raó amb que no deixaran anar la “unitat” peti qui peti. Per els catalans és una situació molt frustrant, sempre ho és i ho ha estat, des que ens van conquerir. Jo encara espero una mena de miracle.
      Una forta abraçada!

  6. Anna Maria ha dit:

    Genial, Potato de Toronto

  7. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Shaudin, jo a casa sol, cada dia ve una assistenta familiar i està 15 minuts, amb mas-careta. Me sap greu el que et passa a l’edifici. El conte m’ha agradat molt. Una abraçada ❤

  8. Griselda ha dit:

    Benvolguda Shaudin,
    No puc estar més d’acord amb el que diu Gemma Colomé. Som, malgrat tot, uns privilegiats. En podem donar gràcies. I ho fem, clar. Tambè estic d’acord amb Josep menorquí! Tu cuida’t tot el que puguis i pensa que no hi ha mal que cent anys duri….Ànims.

    • Hola, Griselda, dos mesos tard. Jo també hi estic d’acord, amb la Gemma, de fet m’és ben indiferent haver-me d’estar a casa un parell de mesos. Aquí no ens prohibien sortir (si guardàvem la deguda distància), però ens recomanaven estar-nos a casa i la majoria ho fèiem. Amb en Josep tothom sembla estar-hi d’acord.
      Una abraçada!

  9. Ara m’adono que no vaig respondre cap comentari!!! Hauria assegurat que ja ho havia fet. Em sap greu. Ho faré de seguida que pugui. Tinc més feina que mai a la universitat i no me’n surto. Són les 12 de la nit i encara em queda feina per unes quantes hores. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.