Grace Williams: paisatges musicals

Una composició musical pot fer-te evocar moltes coses. De vegades un paisatge, tal com a mi em sol passar amb les composicions de Grace Williams.

Us haureu adonat que de tant en tant m’agrada parlar de compositores, generalment de música clàssica (Augusta Holmès, Clara Schumann), i també d’altres (Elisapie). Trobo que moltes són les grans desconegudes, de vegades perquè només són conegudes en el seu entorn (Elisapie al Canadà), o per haver quedat eclipsades per la fama del seu home (Clara Schumann), o bé per haver estat famosa en el seu temps però acabar oblidada (Augusta Holmès). Aquest últim és també una mica el cas de la compositora de qui parlaré avui: Grace Williams.

Nascuda l’any 1906 al País de Gal·les, a la vila de Barry, i filla de mestres, Grace Williams va aprendre a tocar el piano i el violí quan encara era una nena petita, però ja a l’escola es va decantar cap a la composició. L’any 1923 aconseguí entrar a la Universitat de Cardiff amb una beca per estudiar música, i el 1926 començà els estudis al Royal College of Music de Londres. Aquí, va tenir de professor a Ralph Vaughan Williams (malgrat el cognom no eren familia, però sí que es nota la influència de Vaughan Williams a la música d’ella). Amb una altra beca, l’any 1930 va estudiar a Viena durant dos anys; aleshores tornà al Regne Unit, a Londres, on començà a ensenyar música.

Durant la Segona Guerra Mundial van evacuar-la amb els seus estudiants a una petita vila enmig dels camps. Allí va compondre les seves primeres peces conegudes, com ara “Fantasia on Welch Nursery Tunes” o l’evocació del mar a “Sea Sketches” (dura 20 minuts; si no teniu temps en podeu escoltar un trosset):

Acabada la guerra retornà a casa seva, a la vila gaŀlesa de Barry, d’on no se’n va moure mai més. La resta de la seva vida la passà component música la major part del temps: una òpera, suites, simfonies, concerts, balades, ballets, sonates… Fou, a més, la primera dona britànica a fer una banda sonora, per a la peŀlícula Blue Scar. Va morir a 70 anys.

A sota teniu algunes de les seves composicions. No sé si us passará com a mi, que em solen evocar paisatges: mar, cel, camps, rius, boscos, que cambien segons l’hora o el temps i segons qui mira el paisatge, hi camina, hi corre, hi vola. I em sembla que és palès a la primera peça que us poso, “Hiraeth” (curteta).

Sinfonia Concertante, per piano i orquestra.

Violin Concerto (una de les meves preferides).