Records del Dia de la Victòria

El divendres es va commemorar el que en anglès anomenen el VE Day. Sí, el Dia de la Victòria de les forces aliades a Europa després que va capitular Alemanya. Un dia que té més pes al Canadà (per alguna cosa hi participà), que no pas a les terres catalanes. I a Anglaterra en té molt. Allí és festa grossa, i fa anys encara era més grossa.

Plymouth

Qui fou la meva parella durant quasi dues dècades, l’Alan, que morí ara farà dos anys, era anglès, a més jueu amb parents europeus que van desaparèixer durant la guerra, i era de la ciutat de Plymouth que havia estat arrasada per bombardetjos sistemàtics, ja que la marina anglesa era a les drassanes de Plymouth. Tota la vida havia sentit parlar a la seva família del conegut Plymouth Blitz de la Luftwaffe, de 1940 a 1944. Per tant, quan era petit, a casa seva el VE Day era molt assenyalat. L’Alan no era gaire de fer grans celebracions de res, per bé que preparava uns àpats fantàstics per Thanksgiving i Nadal (sí, era jueu i celebrava Nadal), però era perquè a mi i als seus fills i a la seva neboda i als amics ens agradava celebrar aquestes festes a casa seva. I sempre va considerar VE Day un dia molt important.

I aquest dia no podia faltar Vera Lynn, la cantant per exeŀlencia de la Segona Guerra Mundial a Anglaterra, amb les seves dues cançons més conegudes: “The White Cliffs of Dover” i “We’ll meet again”, les dues cantades durant la Segona Guerra Mundial i amb temàtica d’aquesta guerra. Per cert, ja que hi som, Vera Lynn encara viu i té 103 anys.

L’Alan era un expert sobre la Segona Guerra Mundial, tema del qual n’havia fet documentals (treballava per a la televisió canadenca), i me’n parlava moltes vegades. Per tot plegat associo aquestes cançons de Vera Lynn amb l’Alan. I ara que hi penso em sembla que tot això va passar en una altra vida perduda en el temps.

“The White Cliffs of Dover” es refereix a la famosa batalla aèria, Battle of Britain (Batalla d’Anglaterra), quan van ser bombardejats els penya-segats blancs de Dover. I parla de que un dia acabarà la guerra i la pau tornarà als blancs peya-segats.

“We’ll meet again” és una cançó que amb Vera Lynn va esdevenir una icona de la Segona Guerra Mundial pel poble anglès.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Música, Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Records del Dia de la Victòria

  1. Margarida Aritzeta ha dit:

    Moltes gràcies per compartir-ho. És veritat, els catalans no tenim cap tradició de commemorar aquesta data que Espany, partidària del bloc de l’Eix, sempre va descartar celebrar

  2. Maria Sanchez ha dit:

    Muy interesante lo que explicas, como siempre, además con una carga emotiva especial. Recuerdo la tristeza cuando nos explicaste la muerte de Alan.
    Respecto a las canciones, las conozco como música de fondo, pero ignorando su significado. Ahora las he escuchado atentamente, Un buen complemento a tu explicación.
    Una abraçada

  3. Joan Rubiralta ha dit:

    Sort hi va haver que els demòcrates guanyessin la batalla als nazis però és lamentable que no haguessin continuat cap al sud i haguessin alliberat Espanya del franquisme, que encara ara segueix viu.

  4. Pep Canals ha dit:

    Molt interessant Shaudin, ja he après les coses del dia d’avui.

  5. Marta Valls ha dit:

    Avui he après una mica d”història i també un retallet de la teva vida.

    Una abraçada molt forta i gràcies!

    Marta Valls

  6. rosanebot ha dit:

    Gràcies Shaudin pel teu relat, esplèndid. Subscric, mot per mot, tot el que et diu en Joan Rubiralta.

  7. Anna ha dit:

    Gràcies Shaudin. M’agrada descobrir cançons i comparteixo amb l’Alan la passió per la segona mundial. Però confesso que tambe m’entusiasme descobrir històries del Canadà.

  8. Anna M Villalonga ha dit:

    Ai, els records. Quanta traïdoria quan ens atrapen. Una forta abraçada.

  9. Griselda ha dit:

    Certament en aquest paìs nostre, i sobretot en el veí, no ha tingut mai cap relevancia tot allò del desembarc de Normandia i de l’alliberament per part dels aliats ( excepte quan l’any passat en el 75è aniversari, va haver-hi algùn talós que deia que “els espanyols havien contribuit en aquella lliberació”, sense tenir en compte que més aviat els que hi van participar, a Espanya els hi importava ben poc la seva vida). Encara per sort em pogut coneixer i llegir sobre la barbarie nazi, que aixó no ens ho van poder amagar. L’any passat vaig tenir el plaer de fer un viatge a Normandia, amb una guia excepcional, l’Assumpta Montellà, i es des de llavors que em miro d’una altra manera aquell alliberament, que abans només veia com “una película de guerra”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.