Una setmana més de juny

Aquesta setmana m’he absentat de quasi tot arreu, menys de la feina que ha estat omnipresent tots els moments del dia. Vaig haver d’anar a urgències el diumenge i, malgrat estar més bé, amb un medicament que em van donar, vaig perdre moltes hores a l’hospital i ho he hagut de pagar car durant la setmana, sense temps ni per respirar.

Fa tants anys que els estius se me’n van en orris: operació d’un tumor a l’ull, recuperació brutal de la vaga, escriure les dues últimes noveŀles de la saga i no s’hi val descansar ni un segon (i ho aconsegueixo, i tot per a res), rehabilitació dels pulmons, baralles amb la universitat… Però aquest estiu l’esperava diferent, i amb la meitat de feina que durant el curs d’hivern. Abans de l’enrenou de la covid-19 pensava que aquest estiu escriuria una noveŀla curta. No ho havia dit perquè era poca cosa, però ho dic ara: l’estiu passat vaig inventar-me una història per una noveŀla, en vaig escriure tres págines i mitja (no hi va haver temps per a més) i, inaudit tractant-se de mi, té títol! Havia de tenir unes 80 págines, però quan no es té temps ni de posar-se crema a les mans (i les tinc destrossades de tant sabó i desinfectant), ni això es pot escriure. S’intitula La Vinyet no va arribar pel riu, i és una història amb moltíssima fantasia i moments força surrealistes, per a lectors a partir d’uns 9 anys. Una història més que es quedarà dins meu. De vegades penso que si algú m’obrís l’ànima diria: “My God! It’s full of stories!”. Hahaha! Com allò de la peŀlícula de Kubrick 2001 a Space Odyssey, “My God! It’s full of stars!” Coses que em passen pel cap.

A Toronto continua quasi tot tancat. Els restaurants poden obrir fins a les 8 del vespre, però només per fer menjar que la gent demana per telèfon, recull i s’endú a casa. No es pot prendre res en els establiments. I només alguns centres médics funcionen, cosa que em fa tenir pendents moltes cites, com ara el dentista. I la cita amb l’especialista dels pulmons i moltes proves que m’havien de fer, tot a l’hospital, a pastar fang, i tenia les cites des de fa 9 mesos. Per sort el meu metge de capçalera em veurà la setmana que ve.

Sembla que a algunes persones els ve de nou el que passa als Estats Units. On estaven ficades? Fa 400 anys que allí bull l’olla. I hi ha espanyols horroritzats quan veuen que la policia obre el cap a un vell americà, però van callar quan van obrir el cap als vells catalans. Tal com ens ha recordat avui Vicent Partal, quan Malcom X “va parlar a Oxford davant un grup de gent indignada, amb tota la raó, per la repressió contra els afroamericans i disposada, segons que li van dir, a fer tant com fos per ajudar-lo. I ell, que en aquell moment els hauria pogut dir qualsevol cosa i els hauria pogut demanar allò que fos, els va respondre que no volia ser cap producte exòtic que servís per a calmar les seues contradiccions. I que, per tant, si el volien ajudar, a ell i a la seua gent, havien d’identificar qui eren els ‘negres’ de la seua societat i anar a fer-los la pregunta: en què podem ajudar?” Tenia raó, perquè tota societat té els seus negres.

Des del primer moment que no he entès per què han d’entretenir la gent en confinament. Que potser tenim cinc anys? Les criatures ho entenc, però els adults? Un munt de llibres i l’ordinador i encara ens sobren coses a fer. Poses música, balles una estona, llegeixes una noveŀla, escrius un article o uns comentaris a les xarxes socials, a un blog, o un missatge, mires un vídeo, llegeixes el diari, penses, somies, etcètera… Això qui no ha de fer feina ni té nens petits, es clar. Per què tanta cosa sobre entretenir-nos? Que cadascú s’entretingui com vulgui.

Avui m’he comprat una pilota! Al supermercat on vaig tenen una petita secció amb joguines i hi havia unes pilotes de goma de coloraines d’un pam de diàmetre. No me n’he pogut estar perquè des de fa un any que vull una pilota, però mai tenia el temps per trobar-ne una. És clar que a l’apartament no la puc fer servir (quan la faig botre ressona tot el terra, i a més no hi ha lloc) i a fora ara no es pot.

M’adono que no he escrit res gaire interessant —he tingut una setmana amb tanta feina que pocs dies he apuntat alguna cosa pel blog—, però acabaré amb un vídeo interessant i divertit, narrat per David Attenborough. No em pensava que seria a YouTube però hi era.

La setmana passada us vaig presentar el Dracula parrot, i avui tinc més ocells: els fascinants ocells del paradís que, com en el cas del lloro, són de Papua Nova Guinea.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Una setmana més de juny

  1. Shaudin, m’encanta aquest títol La Vinyet no va arribar pel riu. És brutal!!!
    Keep on 💪🏻

    • Gràcies, Anna!!! Ara estic contenta!!!
      Amb les últimes novel.les de la saga vaig tenir força problemes per trobar títols, no en van tenir fins que ja havia escrit quasi 300 pàgines, i vaig haver de demanar ajuda als lectors. En canvi amb aquesta, tres pàgines i mitja i ja el tenia.
      Thanks!

  2. Maria Sanchez ha dit:

    Fantástico el vídeo. Gracias por buscarlo y compartirlo.
    Una abraçada

    • Hola María,
      Celebro que t’agradi el vídeo. A mi em fan molta gràcia els ocells del paradís –sembla mentida tot el que han de fer els mascles per cridar l’atenció a les femelles. És molt divertit veure com primer fa net al seu tros del bosc, que ha d’estar impecable abans de poder fer el seu performance.
      Encara que digui Netflix, això és un documental de la BBC, d’aquests que sempre narra David Attenborough. Jo tinc el vídeo de fa anys, i se’m va ocórrer mirar si a TouTube tenien algun dels episodis amb els ocells del paradís. Vaig estar molt contenta de trobar-lo.
      Una abraçada!

  3. rosanebot ha dit:

    Que bé que hagis començat una altra novel·la! i el títol és prometedor. Endavant, Shaudin, no me la vull perdre. Una abraçada.

    • Gràcies, Rosa. La vaig començar l’estiu passat, un dia que m’hi vaig posar, després de passar setmanes amb la història al cap, però no hi va haver manera de trobar una segona ocasió… i un any més tard encara no ho he aconseguit. I tal com está avançant la meva feina aquest estiu, dubto tenir temps ni de escriure’n una línia. Però si alguna cosa canvia i m’hi puc posar, seràs la primera en saber-ho.
      Una abraçada!

  4. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. Que la novel·la no és quedi al calaix si et plau!
    Gràcies per compartir aquest mersvellos vídeo.
    El meu germà gran viu a Minneapolis. Diu que la poli d’allà és brutal i té mala fama a tots els Estats Units.
    Gràcies per tot guapissima. Cuida’t la salut. Aquí també tota la sanitat va endoina.
    Una abraçada molt forta!!

    • Gràcies pels ànims, estimada Marta, i sé que puc comptar amb tu, que si l’escric la llegiràs, tal com fas amb tot el que publico des de fa molts anys. Però tantes coses se’m queden al calaix mental. T’asseguro que m’és impossible trobar temps per a res més que treballar.
      És a Minneapolis que viu el teu germà? Em pensava que era una altra ciutat dels Estats Units.
      Espero que vegis la resposta, perquè em vas dir que mai no t’ho notifiquen.

  5. lgarate2013 ha dit:

    Esperamos que vayas recuperando tu pulso en todos los niveles. Besarkada handi bat. K.&M.

  6. lgarate2013 ha dit:

    El pajarico negro me recordaba a los derviches giróvagos. Una preciosidad. Zaindu, Shaudin!!!

  7. Imma C. ha dit:

    Bon dia!
    He arribat aquí veien la recomanació del teu llibre Més enllà del somni a FB. motiu pel qual el llegiré i passar per aquí.
    Qualsevol troca s´acaba desenredant,going step by step.

    • Bona nit, Imma, i benvinguda al meu blog!
      Sento no haver-te respost abans, però fa un parell de mesos que tardo dies, de vegades setmanes, a respondre els comentaris (anava sempre de bòlit i ara amb la covid se m’ha multiplicat la feina).
      Em fa molt feliç saber que vols llegir aquest llibre meu!!! Espero que t’agradi! Ja me’n diràs alguna cosa, oi?
      Si et vols comunicar amb mi per facebook, ja ho saps.
      Una abraçada!

  8. boiresalcap ha dit:

    Gràcies per l’article Shaudin. Havia escrit quasi una bíblia però inexplicablement se m’ha esborrat. Després he pensat que potser et pren massa temps llegir coses de vegades no gaire trascendents i una mena de karma ho ha esborrat. De totes formes, del teu calaix de sastre, comento succintament un parell de coses. Jo també tinc la piloteta i la boto dos cops. L’altre és comprovar que les trompades als catalans l’ú d’octubre no van existir pels espanyols, ni gairebé enlloc. Uns mitjans de comunicació casposos ho van evitar. Això no és Amèrica amb el quart poder. Només animar-te a intentar tirar endavant La Vinyet cap al riu o no. Una abraçada Shaudin.

    • Gràcies a tu, Jaume. Ai, quina ràbia fa escriure un llarg comentari o missatge i que s’esborri -m’ha passat unes quantes vegades. M’encanta rebre comentaris al blog dels meus amics lectors, i no em fa res que siguin ben llargs, tot al contrari, i ni els teus ni els dels altres amics lectors, no em semblen poc transcendents. Ara, que jo tingui temps de respondre’ls ja és una altra història, sobretot de respondre’ls de seguida (en alguna ocasió he arribat a tardar un mes, i dos!).
      Quina gràcia que també tinguis una piloteta!
      Tota la raó pel que fa a l’1 d’octubre i etcètera. I que no siguem independents m’ha costat molts maldecaps i me n’ha caigut un de ben gros a sobre fa uns dies (en parlaré més endavant).
      Ho intentaré (La Vinyet), però no ho veig clar perquè no puc retallar més el no-dormir.
      Una abraçada!

  9. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Gràcies pel post Shaudin, m’ha agradat molt i el vídeo és preciós. Una abraçada

    • Molt contenta de trobar el teu comentari, Juli, i de que t’hagi agradat el vídeo. Aquest pobre ocell del paradís mira que ha der coses per atraure la femella, hahaha, primer fer net i després oferir-li una dansa on fa coses ben complicades.
      Una abraçada!

  10. Mark Corbera Mestres ha dit:

    Bastant interessant l’article. Tens un cor molt eixerit i això és bo. Ànims amb la teva causa. I respecte a això que has dit del confinament, jo suposo que no és culpa de ningú, però cal evitar el contagi a tota costa, no és res absurd això; bé, suposo que és fotedor però la vida va com va, maca.

    A reveure!!

    • Benvingut al blog, Mark.
      Pel que fa al confinament, jo he estat 100% a favor del confinament des del principi! No em deus haver entès. A mi no m’ha molestat el confinament en absolut, m’es igual si el volen allargar tot un any. Em queixava dels anuncis i etc que t’estan tot el dia a sobre oferint-te coses a fer per entretenir-te –no necessito que m’entretinguin, jo mai no m’avorreixo.
      Moltes gràcies per passar per aquí i escriure un comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.