De Tintin a la Rosa Nebot

Fa un dia esplèndid, amb el cel d’un blau pur, intens, d’un blau Tintin.

Recordo que a Jaws, la peŀlícula d’Spilberg sobre el tauró gegant, la primera part té molta similitud amb la reacció de la gent a la pandèmia del nou coronavirus. Tota aquesta gent que no creu en mascaretes, ni distància, ni que sigui res perillós, no ha vist mai Jaws? Són tan rucs que no solament no escolten els científics, sinó que ni tan sols veuen el paraŀlelisme amb qualsevol peŀlícula amb volcans en erupció, inundacions apocalíptiques, taurons gegants o fins i tot pandèmies? I ves que no serà que no n’hi hagi dotzenes i de tots els temps. A Jaws tenim el cap de la policia local que vol tancar les platges perquè és massa perillós banyar-s’hi, l’alcalde que no les vol tancar perquè serà l’1 de juliol i esperen molta gent i cal defensar l’economia, la cacera coŀlectiva que s’organitza amb tot de gent que se’n riu del tauró, l’arribada del biòleg especialista en taurons que intenta parlar amb aquests ximples que no escolten i els acaba dient que moriran; en moren, d’innocents també, i l’alcalde encara només preocupat per l’economia. Com deia un personatge en una altra peŀlícula d’Spilberg, “primer sembla que no passa res i és després que venen els crits i les corregudes”. Hi ha gent que no aprèn ni de les peŀlícules de Hollywood.

Tinc ganes de vomitar de tan soroll de construcció. És inaguantable. Ara no només destrueixen els balcons, sinó que s’han posat a barrinar a l’enorme paret lateral sud de l’edifici (sense finestres, 26 pisos) perquè la volen refer. També em sento punxades al cap.

Els estudiants són molt simpàtics (aquell pesat que us deia ha deixat el curs), per bé que no els conec a tots 33, només els que apareixen sovint a la pantalla. Hi ha moltes etnies, sembla que hi ha origens de tot el món. Després de tants anys aquí, em resultaria difícil ensenyar una classe on tothom semblés igual.

Avui he vist el meu metge de capçalera. Hi havia la porta del consultori oberta i molt silenci. I ha aparegut “algú” vestit com no sabria definir, una mena de personatge de ciència ficció de peŀlícula que s’ha quedat sense presupost. Quan m’ha parlat he identificat el meu metge. Anava així vestit per protegir-me, ha dit. Ens parlàvem a través d’un vidre, fins que m’ha posat la vacuna contra la pneumònia (l’any passat la primera, ara puc estar quatre anys força protegida, o són cinc? tant se val). Estava enfadat amb la gent que no vol dur mascareta en llocs tancats i no creuen en el perill d’aquest coronavirus. No ho podia entendre. Hem parlat una estona. Estava afectat perquè se li han mort dos pacients de la covid. També ha mort un munt de gent en una residència on hi passa el dia els divendres, des de fa anys, treballant de voluntari. I m’ha dit que l’altre dia va passar per davant del meu edifici i no podia creure l’espectacle que veia amb les obres. Com podeu viure allí dins?, em preguntà. Jo fa 16 mesos que també m’ho pregunto.

Per matar algú. He hagut d’acabar la classe abans per culpa del soroll de la construcció, ja és la segona vegada, però l’altre dia vaig poder fer les primeres dues hores de classe sense problema, avui el soroll ha estat present des del principi. Havia de cridar tant que he agafat mal de coll (i anava amb auriculars i micròfon).

Se m’han mort les flors d’un petit test que vaig comprar fa pocs dies. Deu ser la falta d’oxigen d’aquest pis.

A Corea del Sud s’han descobert unes petjades prehistòriques, de fa 110 milions d’anys, que han estat una sorpresa. Es tracta de petjades de cocodrils de tres metres, amb potes de la mida de les cames humanes, que caminaven drets, amb els peus plans a terra, com nosaltres. L’estudi ha estat publicat a la Nature Scientific Reports. La National Geografic també n’ha publicat un article.

En Justin Trudeau, el nostre Primer Ministre, ha fet una cosa força inaudita: ha criticat el sistema canadenc per racista. Ha dit que no es tracta de persones individuals, tot i que també n’hi ha igual que hi ha gent magnífica, sinó que el problema rau en el sistema, heretat de generacions, que discrimina certs coŀlectius, ètnies, sectors de la societat, la qual cosa és avui en dia inacceptable. Que no voler-ho veure no és ser un bon canadenc, i que en comptes de pensar com és de magnífic Canadà, hauríem de fixar-nos en com de magnífic podria ser. Que hi ha injustícia en el sistema, i que no ens hem de posar defensius perquè es digui que el nostre sistema no es perfecte. Que es difícil per persones en posicions d’autoritat, “per mi mateix, Primer Ministre del Canada”, reconèixer que el nostre sistema es culpable d’una discriminació sistèmica. Que hem de dir que les coses no són perfectes, reconèixer que és així i aleshores escoltarem, aprendrem, entendrem i actuarem i ho arreglarem. És difícil però ho farem, plegats. Aquí en teniu una part:

Per acabar, la meva amiga Rosa Nebot, a qui tots coneixeu perquè sempre escriu comentaris al blog, a més de ser l’única persona, tret de mi i de l’editorial, que ha llegit la meva saga sencera i me la comentava mentre jo l’escrivia, com molts ja sabeu, doncs acaba de publicar un llibre de narracions. Ja té dues noveŀles publicades (d’una us en vaig parlar i de l’altre vaig escriure’n una ressenya), que us recomano d’allò més. Us passo l’enllaç a la pàgina de l’AELC amb el llibre de la Rosa.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Més enllà del somni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a De Tintin a la Rosa Nebot

  1. Àngels ha dit:

    Un polsim d’emocions cada setmana. Moltes gràcies

  2. Marta Valls ha dit:

    Llarg post aquesta setmana. Coses bones i no tant bones. Em sap greu tantes dificultats per fer classes per culpa del fort soroll.
    Espero que la vacuna et vagi bé. Per aquesta banda uns anyets tranquila.
    Gràcies i una abraçada!!
    Marta Valls

    • Hola Marta. Va com va, això dels posts, de vegades em surt curt i d’altres llarg, segons si he de donar més o menys explicacions d’alguna cosa que dic, i de quantes coses he apuntat la setmana en qüestió. Les coses bones sempre les dic, de les dolentes, si em passen a mi, me’n callo més de la meitat (encara que no ho sembli).
      Cuida’t molt, guapa. Una abraçada!

  3. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Un altre post força interessant, me sap greu que hagis d’interpretar les classes amb tant de renou. També desitjo que la vacuna et doni uns anys de tranquil·litat .
    Una abraçada,
    Juli Salvà

  4. Margarida Aritzeta ha dit:

    Una abraçada, Shaudín

  5. Maria Sanchez ha dit:

    Me gustan tus reflexiones semanales.
    Me resulta muy difícil entender el negacionismo en temas fundamentales, empezando por los terraplanistas. Para lo mi lo peor es que acaba perjudicando también a las personas que se lo toman en serio.
    Una abraçada

  6. Jaume Colom Gabarró ha dit:

    Bona crònica! Bon paral·lelisme amb la pel·lícula Tauró i absolutament d’acord amb Trudeau. N’inferim dues coses del que ens expliques. No aprenem quan toca i som molt tossuts. El racisme es estructural i cultural i calen dues generacions, com a mínim per desterrar-lo. Difícil, si no hi posem fil a l’agulla. Tinc una bona amiga d’una altra raça i em passa sovint que deixo anar frases fetes que inclouen conceptes despectius cap a el seu color de pell. Ella ho comprèn, però a mi em fa molta ràbia. Ho tenim massa interioritzat. Costa molt de foragitar de la cultura que ens han inculcat.
    Només desitjar-te que estiguis millor i que les obres i classes et siguin lleus. Una abraçada.

    • Hola Jaume! Que tard et responc, marededéu!
      El paral·lelisme que faig, amb la pel·lícula del tauró d’Spielberg, a certa gent li deu semblar una bajanada, però veig que ho entens: no aprenem quan toca i som molt tossuts. Exacte, i vull afegir que molta gent és estúpida.
      El Canadà deu ser dels països menys racistes del món, ben ben segur, i tot i això el racisme no està erradicat del tot, per tant, a la majoria de països no vull pensar com deu ser! Ara, tampoc trobo que calgui capficar-se en no dir segons què, allò de politicament correcte, perquè el més correcte és no haver de fer cap esforç per veure l’altra persona com un igual. Però, naturalment, hi ha certes expressions obertament despectives que més val no dir.
      Una abraçada!

  7. rosanebot ha dit:

    És bo que una persona tan important com Justin Trudeau es manifesti decididament contra el racisme. Ja em queia bé, doncs ara, millor. No com aquell imbècil que té per veí.
    T’agraeixo que facis conèixer als companys seguidors del teu blog la meva darrera publicació que, per raons que ara no vénen a tomb, només es vendrà a Sabadell. T’envio una gran abraçada.

    • Hola, estimada amiga Rosa, et responc aquest comentari un mes tard.
      És que la diferència entre en Trudeau i el veí del sud és colossal! Semblen de dos planetes diferents.
      Com va el llibre? Sé que només el venen a certes llibreries de Sabadell, però espero que aquestes en venguin molts exemplars. Costa tant que la gent es fixi en un llibre que no és d’una persona mediàtica o d’un escriptor súper conegut! És molt frustrant i trobo que en gran part és per no tenir un nivell déducació prou bo; probablement molta de la gent estúpida que no es posa mascareta és la mateixa que només compra llibres (si en compra) de gent de la tele. Tu ets una gran escriptora, com has demostrat ja a les dues noveŀles, i et mereixes que et llegeixi molta gent. Tant de bo els lectors d’aquest blog em facin cas.
      Petons!

  8. Anna M Villalonga ha dit:

    Gràcies pel post, Shaudin. Enhorabona a la Rosa Nebot!

    • Com tu també saps, Potato, això de publicar i haver-hi una pandèmia és molt fotut. El llibre de la Rosa havia de sortir per Sant Jordi, ara imagina. Espero que la gent el compri (només el vendran a Sabadell, on ella viu) i també llegeixin les seves noveŀles que són bones de debò.
      Petons!

  9. Griselda ha dit:

    Que sigui lleu tot lo dolent i que creixi el que sigui bo per tu! Fang i llimones, em va agradar molt quan el vaig llegir, ja fa anys!

    • Bona nit del 17 de juliol, Griselda. Quin endarreriment que porto!
      Caram, has llegit Fang i llimones, de la Rosa? Quina sorpresa! Si m’ho havies dit alguna vegada, no ho recordava en absolut, però em sembla qui no m’ho havies comentat. Jo també el vaig llegir ja fa anys, i l’estiu de 2009, que jo era a Barcelona, la Rosa i jo vam parlar de les nostres noveŀles (ella de Fang i llimones, jo de Més enllà del somni) a la llibreria Catalònia, ara desapareguda. Que llunyà em sembla tot plegat!
      Cuida’t i una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.