Vet aquí un gat…

Dilluns, 29 de maig:

Mentre cercava una altra cosa he descobert el gat més petit del món, el rusty spotted cat (no sé com s’anomena en català), un fèlid molt petitó que trobem a les selves de l’Índia i d’Sri Lanka. Un adult només fa 35 cm (sense la cua) i té uns ulls enormes, com un cadell de gat. Tanmateix, són fantástics caçadors. A sota, un vídeo sobre aquest gat (queda tallat de sobte, però no trobo res millor).

Reunió llarga i feixuga del departament de Glendon, per Zoom, de la qual parlaré en un altre moment. He vist que tothom viu en unes cases molt maques, malgrat que ja m’ho esperava; el meu apartament, encara que l’animi amb floretes, es veu tot modest.

Gràcies a un tweet d’en Salvador Macip m’he assabentat que avui fa 100 anys del naixement de Ray Harryhausen.

Dimarts, 30 de maig:

Els estudiants continuen molt simpàtics. Alguns nascuts al Canadà i una pila d’arreu del món, bé perquè van néixer en un altre país i ara són canadencs o bé perquè només estudien d’aquí. Dels canadencs n’hi ha nascuts a l’Afganistan, Pakistan, Senegal, Polònia, l’Iran, Rússia i un munt tant a l’Índia com a les Filipines. I els altres són de Corea del Sud, de Xina i de l’Aràbia Saudí. Molt agradables tots. L’arab (d’origen palestí), súper inteŀligent i amb un gran sentit de l’humor, resulta que és un gran admirador de Malcom X, i també un fan de la sèrie Friends! És el primer ciutadà d’Aràbia que conec, i la veritat és que me l’hauria imaginat diferent.

Dimecres, 1 de juliol:

Avui celebrem el Dia del Canadà.  El dia que la British North American Act va crear el Dominion of Canada, l’any 1867, llavors amb només quatre províncies: Quebec, Ontario, Nova Scotia i New Brunswick. Les altres sis províncies i els tres territoris s’anaren afegint al país al llarg dels anys; l’últim fou Nunavut l’any 1999.

Oh, s’ha mort Carl Reiner! Gran actor i molt bona persona. Sempre el recordo a la peŀlícula del director canadenc Norman Jewison, The Russians are coming, the Russians are coming! Fa un parell d’anys va dir que volia viure fins a veure Donald Trump derrotat —sap greu que no hi hagi arribat.

The Russians are coming, the Russians are coming! Davant, d’esquerre a dreta Alan Arkin, Eva Marie Saint, Carl Reiner.

I avui també: Olivia de Havilland ha fet 104 anys! Segons diuen els amics, encara fa una vida activa i fins i tot va amb bicicleta. A sota una fotografia de fa només un any.

Dijous, 2 de juliol:

Oh, no! M’he adonat que em va caducar el passaport espanyol fa dos mesos. És clar, fa ben bé sis anys tenia coll avall que Catalunya seria independent abans de 2020 i jo tindria passaport català (a més del canadenc que és l’únic que faig servir ara). I passaven els anys i jo encara esperançada amb tenir el català. I hem arribat al 2020, i quan havia de renovar el passaport espanyol hi havia confinament i no ho he recordat fins avui! Ara em tocarà fer paperassa i pagar més. Maleït estat espanyol!

Els estudiants m’han demanat de parar a mitja clase. El soroll de les obres ensordia. Hem quedat que ens retrobaríem mitja hora més tard i, miracle, el soroll ha disminuït just mitja hora més tard!

He llegit sobre l’agressió dels fatxes a Collsuspina. Recordo molt bé el poble perquè hi havia dinat unes quantes vegades —les millors costelletes de xai de tot el món—. Quina ràbia aquests fatxes que campen pertot arreu.

Llegeixo que 350 elefans han mort a Botswana en un parell de mesos, un fet que els científics consideren un desastre. No se’n sap la causa i s’especula sobre algun verí del qual, però, no se’n troba rastre, o d’un patogen desconegut que, si fos el cas, potser podria passar als humans. Un enllaç a The Guardian.

Divendres, 3 de juliol:

Feina de la universitat per triar i remenar. Uf, i a sobre fa moltíssima calor. I no s’aturen per a res els homes dels balcons.

Si no fumo em suïcidaré! Fa més d’un any i mig que ho vaig deixar i em sento com el primer dia, sempre, fins i tot de vegades a la nit somio que fumo.

Dissabte, 4 de juliol:

Molt preocupada amb el brot de la covid-19 a Lleida, on hi tinc ma germana. Es veu que l’hospital està al màxim. Tot per uns ximples. Estic indignada!

Avui he anat a la perruqueria a tallar-me el cabell. Feia quasi cinc mesos des de l’última vegada! La perruquera va obrir la setmana passada, però s’havia de fer cua. Pel que fa a tenyir, ho he enviat a pastar fang —em costa diners i temps que no tinc—. Ara aniré amb el cabell gris i a qui no li agradi que no miri. Em sento lliure.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Més enllà del somni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Vet aquí un gat…

  1. Maria Sanchez ha dit:

    Me gusta este sistema de pequeñas reflexiones.
    Me alegra que tus alumnos sean simpáticos y tan variados.
    Las que no nos hemos teñido nunca no nos ha afectado el confinamiento en este tema. Pero yo he descubierto que tengo unos rizos preciosos. Las peluquerías estaban cerradas cuando mis pelos estaban en el punto que no me gustaban… pero pasados los días… oh, sorpresa!!! El Covid me ha dejado una nueva imagen.
    Es desesperante ver el comportamiento de alguna gente frente a las medidas de seguridad. Después de lo que hemos vivido… no lo puedo entender…
    Una abraçada

    • Celebro molt que t’agradi, María, perquè de moment no veig la manera de fer-ho diferent, ja que tinc més feina que mai, sobretot considerant que és l’estiu, em trobo sempre molt malament i fa temps que vaig caure al forat negre, des que no em van publicar la resta de la saga i uns mesos després els metges m’informaven del meu estat greu de salut, i el no fumar i mil problemes més dels quals encara no n’he dit res són la gota en un got molt ple. Amb tot plegat, escriure amb una mica de seriositat ha esdevingut impossible.
      Tens raó! Acabo d’ampliar la teva foto al facebook i, sí, tens el cabell arrissat amb tot de cargols molt bonics. I no ho sabies!
      Com molta gent es comporta amb la covid, mascareta i etc. m’ha dut a constatar que un gran nombre d’humans són d’una estupidesa aclaparadora.
      Una abraçada!

  2. El nen dels patins ha dit:

    Coincideixo amb la Maria, són molt agradables les teves petites reflexions.

  3. Anna M Villalonga ha dit:

    Hahaha. Algunes coses em fan gràcia. Destaco dos temes:
    1. Preciós el gat
    2. De debò et pensaves que al 2020 seríem independents? O fas broma?

    • Sí ho pensava l’any 2014. No que n’estés segura, però sí que era possible abans de 6 anys. I encara penso que hauria pogut ser possible. El que em va agafar més desprevinguda va ser la reacció d’Europa que es va girar d’esquena; m’ho hauria esperat del Canadà i d’altres països, però no d’Europa. D’altra banda, la reacció d’Espanya no em va sorprendre gens ni mica –molts anys d’observar Espanya, i també Catalunya, des d’una perspectiva diferent a la vostra–, però com deia, Europa em va caure als peus.

  4. Griselda ha dit:

    Sí, resulta agradable llegir una mica de tot. Jo tambè acostumo a escriure (no diariament) posant la data – a manera de diari- i barrejo pensaments i fets, actuals o passats. Una mica tal com pensem suposo, que el cervell, igual s’entreté en un fet d’ara mateix, que en un de temps remot…a vegades quasi del plistocè! Jo tambè m’he deixat ara el cabell emblanquinat. Cal anar adaptan-nos al nostre nou look, i si potser agradar-nos tal qual. El rebrots fan una mica de por, però ja comtavem amb ells, ara falta que tinguem sort, i els seguim esquivant!

  5. pmartinezcor ha dit:

    No tornis a fumar mai més, guapa!!!!!!!!!

  6. jmsalva ha dit:

    M’agrada llegir-te és molt variat..No sabia res d’aquest gat. No fumis. Una abraçada des de Mallorca 😘😘

  7. rosanebot ha dit:

    Ha resultat divertit llegir-te avui. Em fa pensar que la teva salut va millor. M’agradaria tenir un gatet com el que ens has ensenyat; jo sempre havia tingut gats i gossos, ja que les bèsties m’agraden molt. Ara em consolo amb la magnífica gossa i els dos gats que tenen a casa de ma filla. Fas bé de deixar-te els cabells naturals, grisos. Jo vaig deixar de tenyir-me’ls quan em vaig jubilar -quin descans!- i al cap de poc temps lluïa els cabells completament blancs, i m’agrada. I no tornis a fumar! Una abraçada.

  8. Pons ha dit:

    He quedat enamorat del gat i llavors tota la resta m’ha semblat irrellevant, hauries d’haver deixat el millor per l’últim.

  9. boiresalcap ha dit:

    Comentar només que estic convençut de que això de la independència ja ho tenim a tocar. Ens hem de posar les piles, però ja ultrapassem el 50 per cent, la darrera enquesta. Mai no havia passat, deien. Endavant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.