D’opòssums a caragols

Diumenge, 12 de juliol
Al vespre, gairebé de nit, he anat a caminar pel campus de la Universitat de Toronto, davant de casa. És molt gran, una enorme extensió amb edificis antics i moderns, carrers, jardins, claustres, avingudes, places. Tret d’altra gent del barri que, com jo, hi va a passejar, des que la universitat va tancar per la covid-19 que ha esdevingut una zona força solitaria al centre de la ciutat. I avui m’hi he trobat més animals que de costum, un dels quals era d’una espècie que no havia vist mai al natural, un opòssum, l’únic marsupial que es troba al Canadà. Com d’altres marsupials, els mascles tenen un penis bifurcat que correspon a les vagines bifurcades de les femelles, les quals tenen, a més, un marsupi o bossa per a les cries. I una cosa molt curiosa dels opòssums és que es fan el mort tan i tan bé que en anglès fins i tot hi ha l’expressió “play possum” (fer-se l’opòssum) per dir “fer-se el mort”. El que ha creuat la vorera a mig metre de mi s’ha quedat molt quiet mirant-me, però no s’ha fet el mort. Es veia bon minyó, amb una expressió dolça en una carona lletja, pobrissó. Li he dit algunes coses, ha continuat aturat mirant-me, fins que jo no sabia què més dir-li —no sé quins sorolls fan— i ell, potser cansat de sentir parlar i res per menjar, se n’ha anat cap als arbustos d’un jardí. A sota teniu una imatge de l’opòssum que es troba a l`àrea de Toronto.

Com deia, m’he trobat també d’altres animals: una mare racoon (os rentador) amb cries  —d’aquests n’hi ha centenars a Glendon; recordeu que hi vaig dur la Marina Rossell?—, que s’han amagat dins d’un claustre per un forat. Els petits eren molt bufons, si fa no fa com aquests:

I més tard he vist a prop una mofeta que no s’ha amagat, no, però jo he fugit! No vull passar-me mesos empestada i sense res que ho tregui, com els passa a molts gossos.

Dilluns, 13 de juliol
Que pesats amb els missatges oferint-me milions, com si no rebés prou e-mails de la universitat. No us passa, a vosaltres? Solia rebre’n un cada uns quants dies, però d’ençà de la covid que són dos o tres al dia. Es veu que la meitat dels milionaris del món m’han fet la seva hereva, això sense comptar princeps nigerians, afganesos i indonesis que volen depositar els seus 100 milions de dòlars en el meu compte del banc perquè un oncle dolent els hi vol agafar —la història varia poc.

Dimarts, 14 de juliol
Una altra classe horrorosa, atès el soroll de les obres. Eren exactament al meu balcó durant les hores de classe, destruint tot el formigó de les parets fins a arribar al metall de l’interior. Sort que els estudiants són pacients i tenen la classe gravada per veure-la més tard, i els PowerPoints al Moodle, també de tota la classe, amb veu i tot. Però és un curs de llengua i cal que ells parlin. Sigui con sigui, em sembla que a mi m’ha afectat l’oïda.

He llegit sobre l’espionatge al nostre President del Parlament. Diuen que qui va alertar fou la Munk School of Global Affairs, de la Universitat de Toronto. M’ha fet gràcia, evidentment no el que ha passat, que no me’n fa cap, sinó això de la Munk que conec una mica perquè el meu fill hi va fer un parell de cursos, jo hi havia anat fa molts anys a fer servir els ordinadors i, bé, és a tocar casa meva. A sota la teniu.

Dimecres, 15 de juliol
L’edifici ens ha notificat que un dia, abans de l’agost (ja ens avisaran), es tancarà l’electricitat de tot l’edifici, coordinat amb la hidrolèctrica de Toronto, durant 12 hores! De les 7 del matí a les 7 de la tarda. Ni llum, ni ordinador, ni telèfon (només tinc el de casa), ni nevera (ja ens han dit que la buidem, sobretot els que les tenim antigues), ni aire condicionat, ni ventiladors, ni aigua (no pot pujar quan no hi ha electricitat), ni ascensors per fugir quan em trobi ofegant-me amb l’asma i sense ni balcó ni finestres i a dins de casa entre 48 i més de 50 graus, i durant una pandèmia. Un dia aniré a trobar l’amo de l’edifici, a Montreal, on viu, i li faré una cara nova. Buf, buf, buf, necessito esbravar-me.

Dijous, 16 de juliol
Més tranquiŀla la classe. Soroll més lluny. Als estudiants els ha encantat la lectura que els hi vaig preparar sobre Perú (costa, serra i selva).

Divendres, 17 de juliol
Molta feina de corregir un examen i preparar-ne un altre. A comprar al supermercat. Diversos imbècils sense mascareta. Buf, buf, buf.

Dissabte, 18 de juliol
Mai no deixa d’admirar-me la meravella que és la Terra. Ni deixo d’indignar-me en veure com la destruïm, i de vegades de les maneres més estúpides, com és el cas amb els caragols anomenats polymita picta, també coneguts com “caragols de coloraines cubans” que, com indica el nom, es troben a Cuba. Són preciosos (us en poso algunes imatges). Com podeu veure, aquestes imatges són de caragols vius, però a l’internet trobareu milers d’imatges de només les closques d’aquests caragols Per què? Doncs perquè es venen en quantitats astronòmiques (mireu a la xarxa), fins i tot els tenim a eBay, amb la qual cosa els pobres animalons han passat a ser una espècie en situació crítica de perill d’extinció. I tot perquè hi ha molta gent al món a qui li fan gràcia aquestes closques. Tan bonic que és veure’ls amb l’animal i no la closca sola.

Jo parlant de caragols i se m’han cremat els pèsols del sopar!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a D’opòssums a caragols

  1. Àngels ha dit:

    Gràcies, m’agrada molt el teu diari. Animat i crític. Àngels

  2. Juanita ha dit:

    Com m’agrada llegir-te, Shaudin passo una estona agradable! Grácies

  3. rosanebot ha dit:

    Aquests comentaris en forma de petites notícies tan amens, els trobo deliciosos, plens d’humor i d’ironia. És un goig començar el matí de diumenge llegint-los. M’agrada trobar-te tan animada. Gràcies i un munt de petons!

    • Quin comentari més bonic, Rosa. Moltes gràcies!
      Em resulta més senzill fer les entrades al blog així, perquè escriure sobre tot un tema necessita més temps i concentració, coses que no tinc ara amb la covid-19, fins i tot menys que abans. De tota manera sospiro per tenir una mica més de temps i, de tant en tant, parlar de tot un tema, ja que en tinc alguns que fa molt que esperen.
      Molts petons! I un parell a les teves nétes de part meva.

  4. Gemma Colomé ha dit:

    Jajaja, ja em perdonaràs, però aquest últim comentari m’ha fet riure. Estava pensant en el 🐌 i de cop han saltat els pèsols.
    Quina sort poder veure tots aquests animalons, tant a prop.
    De la teva salut no cal que et digui gaire cosa…
    I això dels diners no m’hi he trobat. Deu ser aquest Sr. què tenim per Madrid que es veu que va regalant diners a les amistats quan ja no en vol ser més amic. 😉
    Una abraçada.

    • Sí, Gemma, hahaha! És que just havia acabat de penjar l’última imatge que sento olor de cremat a la cuina. Vaig córrer i vaig poder evitar que es cremés gaire la cassola, però els pèsols a pastar fang. Aleshores vaig tornar i vaig escriure el final del post i així acabar-lo amb una cosa que acabava de passar.
      Això dels animalons és una cosa positiva de Toronto.
      De la meva salut no en parlem, no.
      Ahhh! Es tracta del rei emerit dels espanyols! Ves per on no ho sabia. 😀
      Una abraçada!

  5. Maria Sanchez ha dit:

    Para variar comparto los comentarios de Rosa 🙂
    Pensaba que sólo había marsupiales en Australia. Una de las cosas que he aprendido hoy, junto a los preciosos caracoles. Que pena, morir por ser hermoso.
    Lo de tu edificio es alucinante. Imposible entender.
    Una abraçada

    • Gràcies, María!
      Els marsupials es troben majorment al continent australià, però també n’hi ha molts a Sud-amèrica, uns quants a l’Amèrica Central i una sola espècie a l’Amèrica del Nord, a la part est d’USA i centre est del Canadà, que és el que em vaig trobar. A Austràlia n’hi ha un que es diu possum, per això molta gent confon el nom i als opòssums els hi diu possums, però són diferents.
      Ja ho pots ben dir això de morir per ser bonic, molt trist.
      El meu edifici m’està posant malalta de debò –cada matí, quan comencen a barrinar, tinc un mini atac de nervis, i em noto que no tinc gens de paciència i crido molt i no hi sento bé i tinc mal d’estómac (tot directament conectat a les obres de l’edifici). És que passar per aquesta tortura inacabable amb el que pago de lloguer!!!
      Una abraçada!

  6. Tura Nogareda Carrera ha dit:

    Un plaer llegir-te i més veure’t animada!
    Besets bonica, des de La Garrotxa!

  7. Griselda ha dit:

    Sí que se’t “veu” més animada, malgrat tots els entrebancs! Sense ofendre a ningú, son ben lleixos els desconeguts – per mi- opòssums! El que tu has posat a la foto encara ha sortit afavorit, però he fet una ullada a “sangogel” i els que he vist semblen ratotes! Més bufò el racoon! Animalons ben exotics per nosaltres. Jo el que veig més sovint son coloms i gavines i tots dos els trobo una mica bruts i carronyaires. Be, els de la city , si més no.
    The missatges oferint ingressar milions al nostre compte, en vaig rebre fa anys a la feina. Per decomptat no vaig contestar. A mi ara a casa el que m’arriba constantment son trucades de telefons de Madrid o altres indrets d’Espanya! poden ser 3 o 4 trucades, o fins i tot a vegades 7 o 8! No contesto clar, però és una llauna!
    Si et quedes sense llum un dia, rai .Aprofita i sociabilitza amb els opòssums, racoons i mofetes! Això sí, amb mascareta!
    El que no entenc, es lo dels 50º!! No deus pas voler dir Fahrenheit oi? Però he mirat les equivalencies i sembla que 50F son només 10C, i tu parles de calor. Però és que 50º es una bestiessa!
    En fi, passa-ho lo millor que puguis! Jo ara mateix estic sentada a la butaca amb un ventilador de cara…. em resisteixo a posar l’aire acondicionat, per varies raons, però algun dia quan no puc més el poso (val a dir que aquest estiu l’he posat només un dia!), de moment encara és soportable!
    Apa, seguirem amb el confinament com poguem!

    • La processó va per dins, Griselda. Si expliqués tot el que em passa (no només un deu per cent) us en farieu creus.
      No ofens, dona, hahaha. Els opòssums són molt lletjos, pobres, però no et pensis pas que són dolents o agressius, és només l’aspecte, però segons els especialistes els opòssums són molt gentils. I de ratots en tenen poc (els ratots sí que són agressius), perquè un opòssum té més de cangur que de rata, ni tan sols les dents s’assemblen –els rosegadors tenen els característics incisius llargs (allò de dents de conill), mentre que els opòssums no tenen quasi incisius. I els opòssums en comptes de portar malalties (no en porten cap) són netejadors naturals de plagues: maten ratolins, paneroles, etc. I no molesten.
      Això de tancar l’electricitat (és cosa de l’edifici, no de la ciutat) em pot costar la vida. Pensa que al pis 17 no arriba l’aigua sense electricitat, i no puc sortir perquè és impossible que baixi 17 pisos per una escala, a més estan tancats els labavos públics i no puc ser fora 12 hores. I el meu pis, sí, s’escalfa com una caldera i la meva habitació a l’estiu (l’aire condicionat només és al menjador) no baixa de 37-38 graus i ha arribat a pujar a 52C. Compte que a més no podem obrir el balcó i a penes les finestres. Amb l’asma i tal com tinc els pulmons no puc aguantar-ho de cap manera, em moriria, segur que sí. No sé pas que fer. Hi ha un veí que està consultant amb advocats perquè hi ha gent esverada, i a veure si en surt alguna cosa perquè estic espantada, ni d’una ambulància em podrien venir a rescatar.
      Tu també, cuida’t i gaudeix tant com puguis malgrat la situació que vivim. Una abraçada!

  8. Griselda ha dit:

    I gràcies pel descobriment que ens fas del Polymita picta. Quina preciositat!

  9. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. Falten 20 minuts per les 9 del vespre. Acabo de rebre el teu post.
    M’ha agradat el format de diari, moltes coses et passen!
    Quins animalons més variats i bonics!
    Moltes gràcies i bona nit!

    Marta Valls

    • Hola, Marta, guapa. No sé què deu haver passat que no t’ha arribat el post fins tan tard.
      Sí, moltes coses em passen, i moltes més que no tinc temps d’explicar.
      Celebro que t’agradin els animalons d’aquesta setmana. Els últims, els caragols de coloraines, els vaig descobrir el mateix dissabte que vaig publicar el post, en una revista digital que m’envien, i vaig quedar meravellada tot d’un cop.
      Bona nit! Una abraçada!

  10. Anna M Villalonga ha dit:

    Quin post més bonic amb tants animalons! Com m’agradaria ser amb tu i poder-los veure i fotografiar! Pobres cargols, ostres. L’estupidesa humana no té límits.

    • Gràcies, Potatito. Estava segura que havia respost tots els comentaris, però m’acabo d’adonar que no vaig respondre els 3 últims. Hi he pensat tantes vegades que venies a Toronto i et duia a veure els animalons i la Universitat de Toronto (amb Robarts!) i Glendon (amb tots els racoons!). Sí, això dels caragols és un cas més d’estupidesa humana (ja deia Einstein que és infinita). Petons!

  11. Pons ha dit:

    Amb tants colorins semblen verinosos els cargols.

    • Hola, Pons. No ho són, i potser si ho fossin no en matarien tants (més complicat), ara, no sé si es poden menjar (no en tinc ni idea). Però és cert que els animals de coloraines moltes vegades són verinosos (les granotes tropicals en són un bon exemple).

  12. juli salvà bibiloni ha dit:

    És un plaer llegir-te Shaudin. Una abraçada ❤

  13. Moltes gràcies, Juli (sento respondre tan tard). Espero escriure alguna cosa avui (diumenge), perquè ahir no em trobava bé i, a sobre, m’ofegava de feina, però encara no estic gaire bé (estic millor) i la feina no està acabada, per tant ja veurem.
    Una abraçada!

  14. boiresalcap ha dit:

    Coses, com sempre, molt sorprenents. S’aprèn molt llegint-te.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.