Atac al ROM, taurons i l’odissea del telèfon

És la matinada del diumenge i no sé si podré acabar això o hauré d’esperar a demà –tinc una son imponent.

Dilluns, 27 de juliol
Durant la meva passejada del vespre, ja una mica fosc, per la Universitat de Toronto, he pujat a mig camí per University Avenue, una gran avinguda que talla la universitat en dos, i he anat cap al carrer Bloor (surt a Més enllà del somni). A dalt de tot de University, fent cantonada amb Bloor, hi ha el ROM (Royal Ontario Museum), on hi passava els diumenges amb el meu fill quan era petit. Aquest estiu, cada vespre hi veig un gat a fora: ratlles marró vermelloses, assegut i quiet com una estatua, però ben alerta mentre té la mirada fixa al capdavall d’unes escales que donen on hi ha els contenidors d’escombraries. És un caçador de ratolins, un d’exceŀlent, i adoptat pel museu, segons em va dir un dia un guarda de seguretat, per la magnífica neteja que fa.

Aquest vespre el gat era al mig de l’amplíssima vorera, no al capdamunt de les escales que van a les escombraries, i se’l veia alerta però d’una manera diferent als altres dies. M’he quedat a observar. Poc després, entre les ombres que feia la façana del Planetarium (just al sud del ROM), han passat quatre figures corbades i sigiŀloses i s’han aturat força més enllá del gat però al davant: eren quatre racoons (ossos rentadors), adults però encara joves. El gat els tenia la mirada clavada. Els racoons s’han començat a moure en ziga-zaga, l’un darrere l’altre, mentre s’acostaven al gat –entre el caminar tots corbats com si tinguessin un gep, i els antifaços negres que tenen a la cara, semblaven trets d’un cartoon.

El gat, per bé que romania assegut, s’havia incorporat una mica i se’l veia inquiet, però es mantenia al seu lloc. Els racoons s’havien agrupat, com per fer pinya, i s’acostaven al gat ara tots junts i molt a poc a poc. El gat ha bufat i els racoons s’han allunyat una mica. Tothom s’ha quedat immòvil, jo també. Aleshores els racoons han tornat a avançar cap al gat i han obert el grup com un ventall per envoltar el gat que ha amenaçat sense gaire efecte. He hagut d’intervenir. He anat amb grans passes cap als racoons mentre els cridava que se n’anessin; amb compte, però, perquè no volia que m’ataquessin –els racoons són forts, ferotges i et poden atacar (hi ha gent que n’ha sortit malferida d’un atac de racoons). Han fugit, tot i no anar més enllà del Planetarium, pert tant m’ha tocat anar-los al darrera perquè escampessin la boira. Em sembla que ho he aconseguit malgrat no estar segura que no tornaran.

(He vist el gat d’altres dies i està bé, no patiu).

Dimarts, 28 de juliol
La classe ha anat bé. Poc soroll de les obres per una vegada.

No entenc per què encara no m’ha arribat la SIM card (targeta SIM?) per al mòbil.

Dimecres, 29 de juliol
Els grans taurons blancs han retornat a la regió de Nova Anglaterra, Estats Units, tal com ens diu un titular del National Geographic d’avui, i com s’ha avisat diverses vegades els últims anys, també aquest any més al nord, al Canadà, a les províncies de New Brunswick i Nova Scotia.

El dilluns, en una illeta de l’estat de Maine, una dona de 63 anys que nadava amb la seva filla en una cala tranquiŀla va desapareixer sobtadament sota l’aigua, com explica un veí que veia l’escena des de casa seva. Va ser l’atac d’un gran tauró blanc i la dona va morir.

Des del 2012 a la regió de Nova Anglaterra hi ha hagut cinc atacs a l’estat de Massachussetts, un d’ells fatal; i ara aquest al Maine, el primer atac per un tauró blanc a la història d’aquest estat. Fins el 2012 no se sap de cap atac de tauró a Nova Anglaterra des de l’any 1936. Però sí sabem que el 2019, pels volts de Cape Cod (Massachusetts) es van enregistrar 50 grans taurons blancs, una cosa mai vista.

Una explicació que donen els experts és que en prohibir-se la cacera de foques i, en conseqüència, augmentar la seva població, va fer arribar els seus caçadors naturals: els grans taurons blancs. I també ha concidit amb la prohibició de caçar aquests taurons, ja que el seu nombre disminuia tant que a penes en quedava cap en aquestes aigües. I que hi hagin retornat és una molt bona notícia. Si la gent vol nadar en aquestes rodalies, que vagi en compte o que no es fiqui a l’aigua i punt. No som els amos del món.

També avui: he tingut una enrabiada amb la companyia de telèfon Bell Canada. Recordeu que la setmana passada us explicava que havia comprat un mòbil feia mesos i ara havia fet un contracte però calia que m’enviessin una targeta SIM per activar-lo? Doncs la targeta no arribava i avui m’he estat hores i hores al telèfon per saber que redimoni passava –endarrerint-me amb la feina–. I no he solucionat res, tot i parlar amb ben bé dotze representants de Bell que m’anaven passant d’un a un altre sense que cap entengués res, ni jo solucionés res tampoc. Si us ho expliqués bé, em caldria omplir moltes pàgines, però us faré un resum mentre trec foc pels queixals.

Cada persona amb qui he parlat, tothom jove, semblava ser curt de gambals, de debò. S’han après el guió per respondre a qui truca i si les teves preguntes se surten del guió els descoloques i no saben per on van, a més d’haver-hi molta incompetència. Amb tots he hagut de passar pel mateix en preguntar on era la meva targeta SIM.

–Quina targeta?
–La targeta SIM.
–L’ha de posar dins del telèfon.
–Sí, ja ho sé, però on és?
–On és què?
–La targeta SIM que vau enviar-me i no m’ha arribat (ja explicat a la mateixa persona abans).
–Miri, ara li enviaré un text amb un codi secret. Allí hi haurà les instruccions.
–On me l’envies, aquest text?
–Al telèfon amb aquest número [el número del mòbil].
–Però el telèfon no està activat!
–Ah, doncs ara l’activarem.
–Però no necessita tenir la targeta SIM?
–Sí, és clar. Que no l’hi ha posat?
–No tinc la targeta! No la tinc! T’entra al cap?  No l’he rebuda, i l’única raó per la que truco és per saber on és!
–No puc solucionar una cosa tan irregular. Un moment que la passo a algú que la podrà ajudar.

Musiqueta 10 minuts. Un altre jove, amb el que he hagut de passar pel mateix, les mateixes preguntes i respostes, inclós el maleït text que m’han d’enviar al mòbil que no està activat i no entenen per què no n’està i jo només vull saber on és la targeta! Així, gairebé calcat, unes 12 vegades (he perdut el compte) fins passada la mitjanit –hi ha gent treballant tota la nit, a més n’hi ha que ni viuen aquí.

Dijous, 30 de juliol
Poc soroll de les obres durant la classe. Al·leluia! No, res d’aŀleluia perquè de sobte ha sonat l’alarma de foc. Ha durat uns cinc minuts i ha parat. D’acord, devia ser una falsa alarma. Després d’una estona torna a sonar –he aturat la classe. Uns altres cinc o sis minuts i deixa de sonar. Així anar fent durant quasi una hora, quan per l’altaveu en comptes de l’alarma ha arribat la veu del manager de l’edifici: no passava res, era un problema amb l’alarma i ja l’han solucionat.

En acabar la classe, tornem-hi a trucar a Bell Canada per saber on és la targeta dels pebrots.

Ha estat una repetició d’ahir, però encara més llarga, tant que ni he pogut sortir a caminar. Estava tan frustrada que ja no parlava a qui m’atenia sinó que cridava: no, no em pots enviar un missatge de text perquè el telèfon no està activat… Perquè no tinc la targeta!!!!!! Només vull saber on és la targeta!!!!!! No sé amb quanta gent he parlat. I no hi havia manera que em passessin a un supervisor. Quasi a la una de la matinada un noi ha dit que era un problema de la companyia de correu, una companyia privada, i que ho havia de solucionar amb ells. Li he dit que era la responsabilitat de Bell, però ell tossut. M’ha donat un número, però ha dit que feia hores que havien tancat.

Divendres, 31 de juliol
El número que em van donar ahir estava equivocat. N’he trobat un altre, que era de la companyia però no he aconseguit que em respongués ningú.

He tornat a trucar a Bell, tan enfurismada com n’està sempre el Senyor de Rocdur dalt de la torre, però jo amb tota la raó per estar-ne. I no estava per passar pel mateix, per tant quan em demanaven el nom jo demanava el d’ells primer, i quan em sortien amb allò d’enviar-me el missatge al mòbil (deu ser una cosa que tenen amb negreta al guió) en comptes d’explicar per enèsima vegada que no està activat, preguntava si eren sords. No entenien res, una vegada i una altra. Quan un m’ha dit que havia de provar amb la companyia de correu (tot i haver explicat que ho havia fet) he saltat, li he dit que o em posava amb el supervisor o anava a la televisió a explicar que Bell era ple d’ineptes. Ho he aconseguit. Era una supervisora antipàtica que no volia escoltar. Li he cridat que tenia el telèfon de casa amb Bell des que vaig arribar al Canadà i tinc també l’internet amb Bell de fa un parell de dècades, però que no estic disposada a ser tractada així i me n’aniré a una altra companyia. Ai, caram, m’ha dit que un moment i poc després m’ho solucionava. He d’anar a una botiga de Bell prop de casa a recollir un altre SIM card i ja està.

Ho deixo aquí que no tinc més esma i l’entrada ja és molt llarga. Que tingueu una bona setmana!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Més enllà del somni, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a Atac al ROM, taurons i l’odissea del telèfon

  1. Maria Sanchez ha dit:

    Tu historia con el gato y los racoons te define perfectamente. Así te has comportado toda la vida.

    • Maria Sanchez ha dit:

      he clicado antes de acabar mi comentario
      Parece que eso de los empleados inútiles que sólo saben responder a lo que está en su guión está muy extendido. Me encontrado con temas diversos y es desesperante no tener el empleado delante para zarandearle a ver si conecta sus dos neuronas disponibles.
      Quedo a la espera de saber que la SIM ya está colocada y funcionando.
      Una abraçada.

      • Ets molt observadora, María, i sempre l’encertes amb la teva conclusió. Ja fa temps que me’n vaig adonar, però no sé si ja n’eres abans de ser psicòloga o te’n vas fer perquè tenies aquest talent. Sense oblidar-nos de les teves fotos on també són evidents les teves dots d’observació. Perquè em dius que així m’he comportat tota la vida (quan fa que ens coneixem, 10 o 11 anys?) i persones com els meus pares estarien d’acord amb tu. Ara, cada any que passa menys em comporto com jo.
        Ai, sí, tenir l’empleat al davant! I fer això que dius quan calgui!
        La SIM ja la tinc des d’ahir (va ser 5 minuts recollir-la), però en tornar em vaig haver de concentrar amb les classes (aviat tindran l’examen final), i a la matinada ém vaig posar amb el blog i avui tot el dia amb les classes -tinc uns nervis, perquè em vaig endarrerir moltíssim per culpa de Bell i no sé com puc acabar i, a sobre, aquesta setmana he de veure 2 amigues (ha coincidit); una fa un any que no la veig i l’altra ja fa 3 anys-. Bé, que avui no m’he volgut entretenir, perquè un cop la targeta sigui dins del telèfon he de trucar a Bell per tal que l’activin i, francament, l’últim que voldria fer és trucar a Bell. Demà al matí trucaré, quin remei.
        Una abraçada!

  2. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. Passa molt que et truquen amb el guió fet i s’enroquen si els fas una pregunta que no “toca. Espero que ja ho tinguis solucionat.
    M’alegro que el gatet sé n’hagi sortit bé gràcies a la teva intervenció.
    Una abraçada molt forta!
    Marta

    • Hola Marta. Entre exàmens per corregir i no trobar-me bé, encara no estic per fer un post nou, però com a mínim respondré comentaris.
      No tinc gaire experiència amb coses de telèfons, perquè de mòbil no n’he tingut fins ara (només el telèfon prehistòric que sols servia per fer trucades) i mai vaig haver de parlar-ne amb ningú, i pel de casa i l’internet poquíssimes vegades he hagut de parlar amb algú. Tots aquests embolics els desconeixia, però els intuia, per això, entre altres coses, em feia mandra tenir un telèfon mòbil, sabia que em farien perdre molt temps, com ha passat (avui he hagut de parlar amb ells, com cada dia, però sembla que ja ha estat el final d’aquest mareig). He perdut tant de temps!!!
      Una forta abraçada!

  3. rosanebot ha dit:

    Doncs mira, els teus comentaris d’avui m’han semblat força distrets, fins i tot divertits. Sobretot el del gatet. L’altre, més que divertit és indignant; sort que ha acabat bé. Una abraçada.

    • Oh, que bé, Rosa, perquè no m’agrada escriure coses avorrides.
      El gat m’agrada molt, se’l veu molt capaç, decidit, inteŀligent. Quasi cada dia el veig en el seu lloc de vigilar els ratolins i procuro no molestar-lo en un moment, per ell, tan important. Els racoons no li han fet mal, evidentment, però just avui n’hi havia un a prop –no crec que un de sol s’atreveixi a fer-li res.
      La història del telèfon ha durat fins avui. Me’l van activar el dilluns, però van fer un embolic amb el rebut: em volien cobrar tot un mes des del dilluns! A més em cobraven molt més del que tocava. Ho he pogut arreglar avui i ara està tot bé, però, caram, 3 setmanes perdent un temps que no tinc!
      Aquest dissabte no hi ha hagut entrada, no m’ha estat possible. Potser demà o demà passat.
      Espero que estiguis bé, estimada amiga. Petons!

  4. Griselda ha dit:

    Ja t’ho he comentat algun cop, em sorprenc molt veien que a Canadà – possible i equivocadament idealitzada – també passen aquestes increïbles situacions. Puc imaginar el teu estat d’ànim! Es de boixos! …i per cert, l’altre dia vaig llegir una noticia sobre “l’os rentador”, que ha estat vist a Catalunya, per primer cop, i que és una espècie invasora que pot perjudicar la fauna autòctona. I com haurà arribat als nostres boscos ?
    Per aquí la calor es insuportable, vaja, és una manera de parlar, perquè sigui com sigui resistirem…penso.

    • Hola, Griselda. Efectivament, el Canadà està idealitzat, per bé que té coses molt bones, com no dependre d’Espanya. I, sí, és una bogeria això del telèfon. Estic furiosa per tot el temps que m’han fet perdre.
      Ai, caram! Us ha arribat a Catalunya, l’os rentador? Havia llegit que se n’han introduït iŀlegalment a Europa (on no ni havia hagut mai), però no sabia que us han arribat. Tenen una cara molt bufona, són d’allò més inteŀligents i a mi em fan gràcia, però aneu amb molt de compte perquè són animals salvatges molt agressius i que ho envaeixen tot (camps, jardins, cases, llocs amb escombraries…). Han matat molts gats i gossos i d’altres animals, han atacat gent, sobretot quan van en grup, i no sempre per una qüestió territorial o de cries. Se’ls ha de coneixer per saber què s’ha de fer quan els tens davant.
      Aquí també fa molta calor; diuen que demà 41 graus.
      Una abraçada!

  5. Gemma Colomé ha dit:

    Mare de Déu senyor!!! Què passa amb les companyies telefòniques que a tots arreu l’atenció al públic és tant deficient ? No ho entenc.
    Me’n alegro que hi hagi menys soroll i puguis treballar millor.
    I el gat…. va tenir sort amb tu.
    Una abraçada.

    • Jaume Colom Gabarró ha dit:

      Déu n’hi do! Bell com si fos l’antiga Timofònica i malgrat tot pateixo pel gatet. Afortunadament crec que els gats són més àgils que el ossos.
      No sé mai per on t’envio el comentari no si arriba per on pertoca, via compte email o via WordPress Boires al cap. Per cert algun empraré el blog per explicar alguna cosa.

      • Hola Jaume,
        Com li deia a la Gemma, la Bell era una companyia ideal fins que van arribar els mòbils. Això d’ara no s’assembla gens a la Bell que jo havia conegut.
        Ui, no et creguis, els racoons són súper àgils i s’enfilen pertot. A més són molt i molt inteŀligents. I maten molts gats, però em sembla que aquest del museu és molt llest.
        Sí, ja m’he adonat que comentes amb dos comptes.
        I què fas amb un blog tot buit? Perquè només hi tens la foto de capçalera.
        Una abraçada!

    • Hola Gemma,
      Aquí, abans de la telefonia mòbil, la companyia Bell Canada era meravellosa i molt barata, però tot va canviar en arribar els mòbils.
      Això de menys soroll és un dir, oi? Perquè és insuportable, però fa dues setmanes va estar bé a l’hora de les classes. D’altra banda, aquesta setmana passada ens han ofegat, literalment, amb pols.
      Una abraçada!

  6. Pons ha dit:

    No sé com ni perquè però m’acaba d’arribar a casa una targeta SIM d’una tal Shaudin, et sona?

  7. juli salvà bibiloni ha dit:

    La targeta ha arribat? quin nervis. Una abraçada

  8. Anna M Villalonga ha dit:

    Però la targeta SIM no te l’han de donar amb el telèfon quan el compres?

    • No. El telèfon el vaig comprar a Amazon. La SIM només te la donen quan fas un contracte amb una companyia de telèfon. No sé com ho feu vosaltres.
      Petons, Potatito!

      • Anna M ha dit:

        Sí, esclar. Però aleshores és una targeta de prepagament? A alguna companyia deu pertànyer, no? Allà on truques, vaja.
        Potser és millor fer-ho tot en una botiga, que t’ho donen tot llest. Jo no compro a Amazon res de res.

        • Em sembla que deu funcionar diferent, allí. No és una targeta de prepagament, és la targeta de la companyia Bell per activar el telèfon. El telèfon és de Google, comprat a Amazon perquè aquí i amb la covid és gairebé impossible no comprar res a Amazon, aquí no hi ha practicament cap botigueta, no és com a allà, quasi tot són grans corporacions. A més, quan vaig comprar el telèfon, quan ens van confinar, vaig haver de córrer a comprar una càmera que arribés abans de començar les classes, i només és podia aconseguir d’Amazon (als altres llocs no quedaven càmeres). Si comprava el telèfon a més de la càmera tenia un descompte considerable, i considerant que la càmera era caríssima (només quedaven les cares i a sobre el preu s’havia doblat), em resultava comprar també el telèfon a Amazon. Odio Amazon, però aquí no te’n pots escapar –fins i tot el supermercat on sempre vaig l’ha comprat Amazon. Està comprant la ciutat.

  9. Anna Genover i Mas ha dit:

    Saps que diuen que a la Mediterrània també han entrat els taurons blancs? Sembla que s’expandeixen com el virus mortal. Per què serà?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.