Amenaces de mort

Bon 11 d’agost a tota la gent de bona voluntat, i sobretot a mi mateixa perquè l’11 d’agost ha estat un dia molt especial per a la Shaudin, exactament des que va néixer.

Sento no haver escrit res el cap de setmana passat, però havia de corregir exàmens finals i a penes tenia temps de fer-ho, a més de no trobar-me bé. I ara, la nit del dia 10, no tinc ganes d’escriure sobre el que vaig apuntar al dietari, perquè m’ho van espatllar quan em van amenaçar de mort.

El divendres em vaig trobar amb una coneguda que viu força a prop. Feia un any que déiem de trobar-nos, i a la fi el dia va ser el divendres. No m’anava gens bé perquè havia de corregir els exàmens, però altrament hauria passat un altre any, que ja sé com van les coses a la meva vida. Vam anar al barri del costat, a una galeria amb unes poquetes botigues i cafès, que té l’avantatge d’estar tan i tan neta que podries llepar el terra (es passen el dia desinfectant-ho tot), a més de tenir tovalloletes amb gel desinfectant i mascaretes per a qui les vulgui. Però la meva veïna no volia estar-se en una taula aïllada mirant a fora per un vidre, volia ser amb gent, deia que necessitava estar-se entre la gent, que la soletat de la taula on jo volia asseure’m no anava amb ella. D’acord, anem al carrer.

Després d’aconseguir uns cafès amb llet, ens vam asseure en una taula d’una placeta del carrer, un lloc on jo no he volgut estar-m’hi mai un divendres al vespre. Hi havia molta gent, massa pel meu gust fins i tot en condicions normals, i amb la Covid-19 no em feia ni una mica de gràcia. Ens vam treure les màscares mentre preniem el cafè amb llet —la meva la vaig posar en una bossa de paper i dins la motxilla, i em vaig refregar les mans amb gel desinfectant, com faig sempre després de tocar la màscara—.

Erem aquí, però més a prop del carrer

Hi havia uns homes joves, molt sorollosos amb les motos mentre venien droga, ho vaig veure perfectament. D’altres, milionaris, passaven pel carrer amb els seus lamborghinis descapotables per fer-se veure, la qual cosa fan sempre en aquest carrer els divendres al vespre. Hi havia, a més, una quantitat considerable d’homes (tots homes) sense sostre o amb molt pocs recursos, i mig guillats. A Toronto hi ha molta gent sense sostre (o quasi) alcohòlica, drogadicta i ben boja, i des de la covid que ja no segueixen cap tractament ni ningú se’n preocupa i, la veritat, comencen a fer força por perquè aquests solen ser terriblement agressius (ep, no tots els sense sostre són així, en conec d’encantadors, però sí que hi ha molts bojos). Ja m’he trobat amb alguns ensurts darrerament (l’un em va perseguir escupint-me, sense atrapar-me perquè anava begut, un altre, quan m’apartava pels dos metres de distància que es demana aquí, se’m va acostar i començà a cridar-me a la cara; el meu fill va esquivar el cop de puny d’un altre), però el divendres la cosa va anar més enllà.

El carrer, davant d’on érem

En una altra taula hi havia dues noies prenent un cafè, fins que van arribar dos homes més aviat tirats, d’uns 45 anys, l’un amb un violí i l’altra amb una trompeta. Es van posar a fer un soroll horrorós amb els instruments a un pam de les noies, i van aconseguir el que volien, que les noies se n’anessin i ells asseure’s a la taula, mentre es feien un tip de riure. La meva veïna i jo, que ho havíem observat tot, vam mirar-los i vam fer no amb el cap. Aleshores el de la trompeta ens va venir a la taula i es va posar a fer un soroll insuportable amb l’instrument. Estava indignada i li vai cridar un STOP que va ressonar a la plaça. Va recular fins a la taula on hi havia el seu company que agafà el violí, se’m posà al costat i començà a fer grinyolar l’instrument a la meva orella. Em vaig aixecar de cop i li vaig cridar que se n’anés. Aquest no va recular, em va amenaçar amb el puny mentre em deia que em mataria… i just al carrer vaig veure que passava un policia, a qui vaig cridar.

El del violí tornà a la seva taula. La meva veïna i jo li vam explicar al policia què havia passat. Després ell se’n va anar als dos homes i no sé què li van explicar perquè no se sentia. El policia tornà i ens digué que no passava res però que s’estaria en un lloc que ens indicà, a uns 30 metres, i que si hi havia algun problema que cridessim i que ens sentiria. Quan el policia era més enllà, el del violí em mirà i va fer el gest de tallar el coll. Llavors es posà a tocar el violí, ara ben tocat, amb la marxa fúnebre de Chopin. Tot el temps sense treure’m de sobre una mirada d’odi.

La meva veïna i jo ens vam aixecar i l’home deixà de tocar el violí. Encara mirant-me tornà a fer el gest de tallar el coll, i quan ja ens n’anàvem em va dir que em trobaria i em mataria. Vaig anar on era el policia i li vaig dir, i que teníem por que ens seguissin. Ell va dir que s’acostaria més on eren els homes i no els perdria de vista.

Tota la tornada, la meva veïna em deia que com se m’acut confrontar un home així. Tenia raó, però no tolero ni he tolerat mai els bullies, no hi puc fer més, em fan treure foc pels queixals i m’hi he d’encarar. Però ara no estic bé. Vaig passar molt mala nit i des que va passar allò que no em trobo bé. Ja no tinc edat per aquestes coses.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Amenaces de mort

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin. Quina aventura més desagradable. Però penso que aquests individus tot són boca i i no fan res, per sort. Bé espantar i molt!
    Cuida’t !
    Una abraçada molt forta i ànims!
    Marta

    • Molt desagradable, Marta, no te’n pots fer una idea, encara em fa mal l’estómac. Sí fan, sí, aquests homes, aquests en particular, n’hi ha molts que són criminals violents (no assassins, però violents) i fan tractes amb els de les motos, que són ben perillosos perquè fan trafic de droga i són com una mafia (al Quebec pitjor que a Ontario). Per això sempre envien algun policia allí.
      Una abraçada!

  2. Pons ha dit:

    Pensava que a Canada éreu tots bona gent, si més no aquesta es la publicitat que en feu del país.

    Veig que quan un arriba a una edat li són més importants els principis que no pas la seguretat personal, els covards solem viure més anys.

    • Ep, Pons, que jo no faig aquesta publicitat. A més pensa que moltes vegades això surt de comparar-nos amb els Estats Units.
      Hahaha. No, home, no es tracta de principis quan salto, és sense pensar, és la ràbia que em fan els bullies.

  3. Teresa ha dit:

    M’ha agradat llegir-te, ets molt valenta, però has de vigilar. Que tinguis una bona setmana, cuida’t!

  4. juli salvà bibiloni ha dit:

    El Canada em sorprèn moltes coses no van bé. Aquesta gentussa xerra molt i no fa res tranquil·la. Desitjo que les coses et vagin millor i de l’amenaça ni cas. Que tinguis una bona setmana Shaudin. Una abraçada ❤

    • Hola Juli. Canada està força bé comparat a moltíssims països, i té coses molt bones; el problema rau en tenir millor fama de la que es mereix i, és clar, quan a fora la gent s’assabenta d’alguna cosa dolenta, sembla que sigui pitjor perquè no es tenia aquesta idea del Canadà.
      Una bona setmana a tu també, Juli. Una abraçada!

  5. Anna M Villalonga ha dit:

    Per què no en fas un relat?

    • Ai, Potatito, ara no podria perquè encara em trobo malament quan hi penso, però pitjor que això és la manca absoluta de temps. Tinc ben bé una dotzena de noves històries que em donen voltes al cap de fa dos o tres mesos, a més de tenir una noveŀla infantil-juvenil empantanegada a les primeres pàgines des de l’estiu passat. I res, no hi ha manera de trobar temps. I quan faig algun descans és massa curt i estic cansada i em poso a mirar el twitter o a llegir el diari per no haver de fer cap més esforç. Estic cansadíssima sempre, i em trobo molt malament, realment malament, també sempre. La meva vida és treballar.
      Petons!

  6. Anna ha dit:

    Redeu Shaudin, quines esgarrifances només de llegir-te. Un bon relat de terror, certament, que incrementa el neguit sabent que és real. Cuida’t i que tinguin cura de tu. Una abraçada des de Sant Feliu de Guíxols

  7. Jaume Colom Gabarró ha dit:

    Deu n’hi do quina experiència! Quan t’hi trobes és ben desagradable però no acostumen a passar d’aquí aquests pinxos. De tota manera, compte! Ja veig que el tema de les terrasses atapeïdes és arreu. Jo sóc com tu, quan més aïllada estigui la taula, millor, ni que sigui a l’interior. Ja començo a tenir certa al·lèrgia a les terrasses. Cuida’t molt Shaudin.

    • Sí que passen d’aquí, Jaume. Aquests d’aquí, de la mena que descric, són perillosos.
      Farta jo també de veure terrasses atapeïdes. De fet, no m’ha agradat mai, així totes plenes. Abans m’encantava estar-me en una terrassa d’un cafè, m’agradava moltíssim, però no si hi havia massa gent. Per tant, et pots imaginar ara.
      Una abraçada!

  8. rosanebot ha dit:

    Quina experiència més desagradable. Comprenc que encara estiguis neguitosa. No m’ha passat mai una cosa així, però sé que a les ciutats importants te les pots trobar. La civilització no soluciona els problemes, sovint els augmenta.

    • Hola, Rosa! Sempre m’agrada trobar el teu comentari. És també una manera de comunicar-nos, ara que no ho fem tant sovint com quan escrivia la saga. La feina se’m menja. Com li explicava a l’Anna Maria, més amunt, tinc tot de coses que vull escriure i gens de temps per fer-ho. Sort que vaig acabar la saga quan encara m’era mínimament possible fer-ho (odio no acabar les coses, i encara pitjor si son les que més m’agraden), però no que m’hagi servit de res haver-la acabat.
      Aquí a Toronto hi ha un greu problema de molts malalts mentals agressius (barrejats amb d’altra bona gent sense sostre) que campen pel centre de la ciutat, i des de la covid n’hi ha centenars i s’han tornat més violents.
      Petons!

  9. Maria Sanchez ha dit:

    Ahora me doy cuenta que no se publicó mi comentario hecho desde el móvil. Lo intento de nuevo.
    Aunque poco puedo añadir a todo lo comentado.
    Preocupación.
    Una abraçada.

  10. pereeldigne ha dit:

    Hi ha diversos països que tenen fama de tenir una alta qualitat de viure i de respectar els drets humans i la igualtat home dona i, en realitat, és mentida o com a mínim caldria fer-ne moltes matisacions. Aquest podria ser el cas del Canadà però també els dels països escandinaus, especialment Suècia on el mateix Stieg Larsson, Hennin Mankell, Mari Jungtedt i Camilla Läcberg i molts altres escriptors ho han anant denunciant. Precisament l’últim llibre de Läcberg es titula “Dones que no perdonen”. El mateix denuncia Jo Nesbo de Noruega. En fi, que de països ideals no n ‘hi ha i cal lluitar contra totes aquestes injustícies allà on et trobis amb les armes que tinguis a l’abast i si pot ser sense prendre mal.
    Joan

  11. Hola, Joan. Bé, aquí la igualtat home dona és força bona, no ens podem queixar d’això en particular. Suècia no és cap meravella i té moltes deficiències. He llegit coses horroroses de Suècia ara amb la covid. Em sembla que el Canadà és millor, però no he viscut a Suècia, per tant no en puc estar segura. Ara bé, de països ideals cap ni un, molt d’acord. El que s’ha de fer és estar informat, saber pensar i tenir empatia, però m’he adonat que molta gent no té cap de les tres.

  12. Griselda ha dit:

    He estat uns dies fora ( sí, he arriscat. era més la necessitat de sortir de bcn que la por al contagi) i no he llegit els teus posts fins ara. Diria: Geni i figura fins a la sepultura… però que aquesta tardi encara!

  13. Hola Griselda. Benvinguda de les “vacances”! Espero que t’ho hagis passat bé o hagis estat tranquiŀla, o el que fos la raó per sortir de Barcelona.
    Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.