Una lesió, no sé què més i la privatització de les universitats

Dimarts, 11 d’agost
Aquest dia va ser el meu aniversari. Havia pensat llegir, que mai no tinc temps, i potser escriure alguna cosa. Per aconseguir-ho m’havia passat uns quants dies amb la correcció d’exàmens, exercicis, i la preparació de les notes finals; una marató tot plegat. Però, ai, la nit del dilluns al dimarts vaig dormir molt malament amb dolor a l’àrea abdominal. El dia del meu aniversari no podia asseure’m perquè saltava de dolor que s’escampava i fins i tot em feia sentir molta nàusea. Vaig considerar anar a urgències, però, caram, per quina mena de crim se’m castiga que no puc tenir ni un dia a l’any de vacances? El dia del meu aniversari l’he de passar a l’hospital? Tot el dia vaig estar “hi vaig, no hi vaig”. A la fi vaig decidir esperar a l’endemà i veure com estava. L’únic que vaig fer asseguda va ser respondre els vostres comentaris i menjar una mica (ni el pastís que m’havia dut el meu fill vaig poder menjar, em venien nàuseas). La resta del dia, estirada amb gemecs i deprimida.

Unes flors: el meu regal de part del meu fill.

Dimecres, 13 d’agost
Aquest dia tenia hora a la reumatòloga. Hospital o reumatòloga? Vaig decidir la segona, amb la intenció d’anar a urgències després de veure-la. La metgesa no semblava gaire sorpresa després d’examinar-me. Creia que tenia una lesió a la pelvis, a l’os isquí, d’estar massa temps asseguda. Em va receptar un antiinflamatori molt fort i va dir que fes hora amb el meu metge de seguida, per si el dolor era una altra cosa. Per cert, l’os isquí és el que fa diferenciar els dinosaures —curiositats.

Mitja hora al telèfon amb el meu metge. Em va dir que continués amb els antiinflamatoris i que necessitava fer-me un ultrasò. Però tots els llocs on els fan estan quasi coŀlapsats de pacients i he d’esperar fins l’altre dijous —més d’una setmana d’espera. El dolor va continuar, tot i que disminuït gràcies a l’antiinflamatori. Vaig sortir a caminar al vespre i vaig fer unes fotografies del museu ROM on unes escultures ara duen mascareta.

Dijous, 14 d’agost
Avui millor que ahir. Encara és dolorós asseure’m, però ho puc fer una mica sense morir-me. He hagut d’anar al banc per una cosa que no podia solucionar en línia ni per telèfon. He aprofitat per caminar —feia temps que no sortia a caminar de dia, potser cinc mesos. He fet unes fotografies de la Universitat de Toronto, concretament de Victoria College que no és lluny del banc.

Divendres, 15 d’agost
La universitat on treballo (York University) m’ha demanat les notes fetes d’una manera que no havia fet mai. Un embull de fòrmules excel raríssimes (normalment no tinc cap problema a fer-les) i d’altres embolics que m’han tingut asseguda tot el dia. Passeig al vespre per la universitat (University of Toronto), acompanyada del meu fill que no veu clar que vagi a passeig amb tot fosc i a sobre com estic. Ens hem trobat un home que treballa en manteniment i que el meu fill coneix de quan era estudiant i tenia una feina a la biblioteca Robarts. Hem xerrat sobre com està de solitària la universitat i que resulta molt estrany. L’home també ha dit que a partir de setembre, i després de dècades de treballar a la universitat, perdrà la meitat de la feina, i del sou. I al sindicat callats com morts. La universitat s’està privatitzant a gran velocitat. Sabíem que passava i que avançaria quan trobés el moment oportú. La Covid-19 ha estat l’excusa, com n’és per moltes altres coses (la meva universitat ha trobat l’excusa per fer fora professors i assignatures). Doncs bé, la biblioteca Robarts és un dels 16 edificis de la Universitat de Toronto que han privatitzat. Diverses grans corporacions hi són ficades. L’una sé de segur que és l’Scotiabank perquè ja hi tenien un peu. Donen diners a la universitat i a canvi posen el nom de la corporació a, per exemple, el primer pis de la biblioteca Robarts que ja fa uns anys que s’anomena Scotiabank Information Commons. Us imagineu que una part de la Biblioteca de Catalunya s’anomenés, per exemple, Lloc comú d’informació Bank de Sabadell? Doncs això. I ara que tenen Robarts prácticament comprada, han tret gent i les decisions es faran conjuntament amb aquestes corporacions —una de les biblioteques més importants del món! I no és que la universitat estigui empobrida i se’n vagi avall, no, que té un excedent de més de mil millions de dòlars canadencs (dues terceres parts en euros)!

Aneu en compte o acabareu igual, tot el món. Molt de compte amb les grans corporacions que són força més difícils de treure que un mal govern, i hi ha gent que no se n’adona.

He vist el gat del museu ROM i està bé.

Avui ens han avisat que l’edifici on visc tancarà l’electricitat des de la mitjanit del dimarts i fins a les 12 del migdia del dimecres, o més tard. He d’assegurar-me que abans menjo tot el que hi ha a la nevera. I que tinc aigua (quan no hi ha electricitat tampoc no hi ha aigua). Molt a parlar sobre les obres i altres malsons de l’edifici, però un altre dia.

Dissabte, 16 d’agost
Em torna a fer més mal. Ben segur que d’estar-me ahir tant de temps asseguda amb les notes. Avui més voltes a les fòrmules de les notes sense èxit. He fet dotzenes de copies del document exel i no me’n surto. I pensar que si he d’estar asseguda podria ser per escriure literatura! Però no, a perdre el temps amb bajanades de la universitat i a fer-me mal a la lesió. Els que teniu temps d’escriure literatura no sabeu el que teniu, de debò, us envejo perquè la frustració que jo sento per manca de temps és colossal.

Diumenge, 17 d’agost
Em sembla que he solucionat les fòrmules i etcètera per les notes! Després d’un dia més perdut. Ara escriuré l’entrada al blog.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Una lesió, no sé què més i la privatització de les universitats

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin. Déu nhi do de les coses que et passen.Encara bo que vas poder posar les notes.
    Em sap greu el dolor que tens i tots els inconvenients.
    Espero que és vagin arreglant

    Una abraçada molt forta i ànims!
    Marta

    • Bona nit, Marta. Siíí, s’ha acabat el malson de les notes! Avui m’ho han confirmat, el cap del departament m’ha dit que jo havia estat l’única que ho havia fet perfecte. I jo que em pensava que era l’única que no ho sabia fer!
      Avui em fa força mal. He d’anar aguantant fins que em facin l’ultrasò.
      Una forta abraçada, bonica!

  2. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Les privatitzacions són terribles. I malauradament hi anem fent camí arreu. Cuida’t molt.

    • Sens cap mena de dubte, Potato, són terribles. I quan es tracta d’un lloc com una universitat i una biblioteca, encara esborrona més. Em va deprimir molt saber fins on han arribat, i continuarà. I aquesta universitat és la meva alma mater, i tinc una relació força intensa i de molts anys amb Robarts (la tinc davant de casa, és la meva vista, hi he passat centenars d’hores, hi he tingut un despatx, el meu fill hi treballava, li he fet adquirir molts llibres catalans, surt diverses vegades a la meva saga, molt a l’ultima entrega…). Ai.

  3. Como siempre, Shaudin, que recordamos y queremos mucho. Que vayas superando los escollos. Besarkada handi bat, Koldo & Marga

  4. Maria Sanchez ha dit:

    Se hace difícil comentar el post de hoy. Tengo la sensación de que vives en un bucle. Los nuevos problemas agravan los que ya tienes y estos generan nuevos problemas…. and so on…
    De todos modos aquí estoy para darte un abrazo virtual. Este año no habrá viaje a Canadá. Van pasando los meses y no sabemos cuando podremos viajar.
    Una abraçada

    • And so on… Exacte, María.
      Encantadíssima de rebre la teva abraçada virtual!
      M’ho imagino, que no vindràs aquest any. Jo que havia imaginat una altra trobada amb tu, i millor a la Universitat de Toronto que a l’aeroport… Però pitjor deu ser pels teus amics, pels avis a Barcelona sense poder veure la filla i els néts. I la parella a Kingston sense l’ajuda de la família i teva. Hi he pensat moltes vegades. Maleïda covid-19.
      Una abraçada!

      • Maria Sanchez ha dit:

        Es exactamente como lo explicas. Y no hay perspectivas de poder viajar.
        Esta vez pensaba estar unos días en Toronto y otros en Montreal para visitar a los amigos.

        • Quina merda (amb perdó), María. Pels que ja tenim una edat, aquest parèntesi de tantes coses amb la covid, es fa més angoixant que si ets jove. No parlo de passar-se el dia viatjant o anar a la discoteca, ni tan sols a la platja, sinó de coses molt més tristes, difícils. Esperem que el parèntesi no sigui massa llarg.

  5. rosanebot ha dit:

    La teva vida és un malson: dolors, sorolls, les notes dels exàmens, tall d’electricitat llarg i inoportú… Les privatitzacions ens afecten a tots i, aquí, des de fa anys. I els que les patim no podem evitar-ho. M’agrada molt llegir aquests petits dietaris que ens envies; fan que et senti molt a prop. Una abraçada molt gran, amiga meva.

    • Sí, és un malson, Rosa. I pensa que només comento la punta de l’iceberg. N’estic tan tipa!
      Sé que esteu molt afectats per les privatitzacions, però t’asseguro que, de moment, aquí és pitjor (som tan a prop dels Estats Units que ens encomanen algunes coses). Per exemple: la sanitat no la paguem (bé, amb grans impostos, però ja m’entens), però algunes coses sí les hem de pagar: dentista, oftalmòleg, dermatòleg, fisioteràpia…, i els medicaments. Jo ho tinc pagat per l’assegurança de la universitat, però si deixés de treballar-hi estaria fotuda.
      Aquesta és la meva idea d’aquests dietaris petitets, ser més a prop de vosaltres.
      Cuida’t tant com puguis, i molts petons!

  6. juli salvà bibiloni ha dit:

    Me sap greu que tingues aquests dolors i a sobre el dia del teu aniversari i, me n’alegro té n’hagis sortit amb les notes.
    Shaudin jo ja he notat la crisis de la COVID 19, tenia l’ajuda de l’Ajuntament d’una assistent familiar i ara és de pagament i no puc pagar me la treuen.
    Una abraçada amiga,

    • Sí, noi, mira que passar-me el dia del meu aniversari! I ha continuat, però més fluix gràcies al medicament. El dia del meu aniversari va ser un desastre, i jo imaginava un dia de descans i traquil.litat.
      Les notes me les van acceptar i em van dir que estaven posades perfectes. Encara em costa de creure, però la quantitat d’hores que hi vaig posar…, buf!
      Caram, Juli, no em diguis que l’Ajuntament te la treu. Això no m’agrada gens. Vaig a mirar al teu mur de facebook. Doncs sembla que sí te la treuen. Ho sento molt i tant de bo es pugui arreglar.
      Una abraçada cap a Mallorca, cap al barri de Bons Aires 😀!

  7. Isolde Dyson ha dit:

    Ánimos. Un abrazo. xx

  8. Griselda ha dit:

    Espero, que a hores d’ara ja estiguis millor Shaudin. Quin tomb més bestia estem fent en aquest mon globalitzat, sembla que més aviat s’empelta d’un país a l’altre, les coses negatives! No vull perdre l’esperança de que d’una o altre manera les coses milloraran! Take care!

    • Gràcies, Griselda. Sí, estic millor, però si estic massa asseguda em torna el dolor. A veure què em diran de l’ultrasò que em van fer el dijous passat.
      El tomb que estem fent és realment molt bèstia, però jo, com tu, no perdo l’esperança d’un canvi positiu (de vegades em costa força, però).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.