Aquesta setmana faig un parèntesi del dietari, o el que sigui que darrerament escric, per dir uns mots dedicats a la Vera, la petitona que va néixer el dissabte a primeres hores de la tarda i és la néta de l’Anna Maria Villalonga, a qui tots coneixeu. Els pares són la Mireia (filla de l’Anna Maria) i en Xapo.
N’he vist fotografies —preciosa!— però com que no són públiques no les poso.
I per avui m’apropio del paper d’una fada padrina qualsevol per desitjar tres dons a la Vera. Tots tres els considero molt importants.
Vera, nineta, et desitjo que siguis saludable. I no només físicament, sinó que també tinguis l’animeta ben sana, és a dir, de bona persona.
Que siguis inteŀligent. Que t’agradi llegir i aprendre, que sàpigues obrir la ment, pensar críticament, i també fer volar la imaginació i crear.
Que siguis valenta. Cal molt coratge en aquesta vida, per viure-la i per no deixar-se trepitjar. Que mai ningú et faci sentir insignificant.
I, ei, després de tots aquests dons, estimada Vera, espero que més endavant llegeixis els meus llibres. Hi trobaràs nenes saludables, inteŀligents i valentes —t’agradaran.
Amb aquests tres dons que et concedeix la fada padrina, petita Vera, tens tot el que et cal per a arribar a ser la persona feliç, alegre i generosa que omplirà de goig els que t’envoltin i estimin. Enhorabona per a Anna Maria Villalonga i, sobretot, per als pares de la petita Vera.
És una nineta, Rosa. Les fotos on dorm sembla un angelet, allò que et queses embadalida mirat-la. Ah, no vaig dir que té fins i tot besavis, el pare i la mare de l’Anna Maria.
Sento haver tardat a respondre –he tingut tanta tanta tanta tanta feina, que de poc acabo boja. Feina cercant feina. Ja t’ho explicaré (ho explicaré aquí eventualment), perquè implica moltes coses, en general negatives, a la meva vida. Com s’aprofiten de la Covid per fer el que volen amb la gent!
Ara continuo treballant dia i nit per estar preparada per una feina que començo el dimecres (a la universitat, però tot és diferent i pitjor). El divendres vaig començar a treballar a l’ordinador les 10 del matí, vaig continuar sense parar tot el dia, tota la nit i la major part part d’avui, dissabte, fins que he caigut al llit esgotada i he dormit 3 hores.
Fa 3 anys que espero tenir un dia de vacances.
Una forta abraçada i petons!
La Petita Vera amb els bons desitjos que li arriben, segur que serà la nineta que tu dius. Tots ens hem alegrat de la vinguda d’aquesta nena i que l’Anna Maria sigui l’àvia més feliç d’aquest món i segur que quan la Vera sigui grandeta llegirà els teus llibres amb fruïció.
Bon dia i una abraçada!
Marta Valls
Hola Marta. A l’Anna Maria li surt la felicitat pels porus, i no m’estranya perque la Vera és una preciositat, i és la seva néta! Les àvies, i els avis, solen encisar-se amb els seus néts.
A veure si un dia ens toca a nosaltres.
Una gran abraçada!
No puede haber mejores deseos. Precioso el texto y los dibujos.
Y me uno a los buenos deseos de mis predecesoras.
Una abraçada
Gracies, María. Les imatges em van donar molta feina perquè les que trobava no acabaven de expressar el que volia dir. A la fi, però, en vaig tenir tres d’adequades.
Una abraçada d’una Shaudin molt molt molt cansada!
Moltíssimes gràcies, estimada, per un regal tan preciós. M’has fet molta companyia tots aquests dies previs, de tants nervis, tanta alegria i tantes incerteses. No tinc paraules per agrair tot l’amor que em demostres sempre. Saps que t’estimo moltíssim. Ja saps que t’ho aniré explicant tot i ho compartirem. ❤️❤️❤️❤️❤️
Molts petons, Potatito. I no t’oblidis de fer-ne a la Vera de part meva!
És preciós.
Ostres. Emocionant i tot.
Oh! Doncs moltes gràcies, Joel.
Una abraçada!
Encantador!!! 🥰🥰🥰
Gràcies, Loli!!!
Preciós!!! ❤️❤️❤️❤️❤️❤️
Hola Pilar. Contenta que t’hagi agradat!
Una abraçada!
Preciós i molt tendre, benvinguda Vera ❤
Moltes gràcies, amic Juli.
Una abraçada!
Banda sonora:
Children´s corner del compositor impressionista Claude Debussy
Sí, és molt bonica, Imma.
No havia vist cap comentari teu al bloc des de el 17 d’agost passat, penso, i m’estranyava tants dies sense que diguessis rés. Tot i que se que estàs sempre tant enfeinada . Suposo que és això. L’enhorabona a l’ Anna Ma Villalonga. Una neta es un tresor!
Sí que ho deu ser, un tresor, i tu ho saps bé. Espero que no hagis d’estar gaire separada d’ella per la covid-19.
Una abraçada!