Sense electricitat, “hispanidad” fins a vomitar i una illa meravellosa

No vaig poder publicar el dissabte, tampoc el diumenge —massa feina— i avui (molt tard) m’he dit que ja està bé que només visqui per treballar, i aprofito, a més, que avui ha estat festa. La festa de Thanksgiving (Dia d’acció de gràcies), que als Estats Units se celebra el mes de desembre i al Canadà el segon dilluns d’octubre, i és un dia per donar les gràcies per la collita de l’estació. S’assembla una mica al dia de Nadal perquè es fa un àpat amb família i amics i el plat principal és gall dindi —el postre és pastís de carabassa. 

Bé, tot això per dir que avui ha estat festa. Però hi ha més: aquesta setmana és Reading Week (la Setmana de Lectura a la tardor) que només se celebra a les universitats i no té res a veure amb ser lletraferit. És una setmana perquè els estudiants tinguin una mica de temps extra per acabar treballs, i perquè els professors en tinguin per acabar correccions, preparar proves i començar a preparar els exàmens del desembre (sempre molt llargs i complicats i aquest any més). Aquí els dies de festa són molt escasos i els ponts quasi inexistents (les festes es traslladen a un dilluns, tret de Nadal, Any Nou i el Dia del Canadà) i fan que la Setmana de Lectura coincideixi amb Thanksgiving, així no hi ha un excés de dies sense classes a les universitats. Per cert, ja sabeu que aquí, per la qüestió de la Covid-19, totes les classes són a distància i a les universitats no s’hi troben pràcticament ni estudiants, ni professors, ni personal administratiu… Però em sorprèn molt que allà, amb la covid que fa més estralls que aquí (aquí déu n’hi do, però no tant) les classes a les vostres universitats siguin presencials. Els estudiants universitaris poden perfectament fer les classes en línia (la feinada és pel professor), tret de quan es tracta de pràctiques en laboratoris i coses semblants, que aquí es fa amb grups molt petits. Vaig parlar amb una valenciana que treballa a la universitat, i es va quedar parada que aquí no tinguéssim classes presencials i jo me’n vaig quedar que a la ciutat de València sí en tinguin i el personal administratiu hi vagi també.

L’edifici on visc continua un desastre. Darrerament, a les 7 del matí i encara fosc, es posen a picar darrere les finestres dels dormitoris a la paret que les envolta; un dia vaig anar a tancar la finestra perquè no m’enviessin pols a dins per la miqueta que s’obre, i em vaig trobar tot d’homes a l’altra banda del vidre. Doncs bé, l’edifici ha decidit a la fi quan tancar tota l’electricitat (tot l’estiu amb aquesta amenaça i només ho van fer unes hores): començarà aquesta nit, entre dilluns i dimarts, a la una i mitja de la matinada i durarà fins el dimecres a la una i mitja de la tarda (si tot va bé, diuen, perquè poden ser 2 o 4 hores més). Mínim 36 hores sense llum, fogons (la cuina va només amb electricitat), nevera, calefacció (va amb aigua calenta que necessita electricitat), ordinador, ascensors o aigua (no pot pujar sense electricitat). Encara no hi som i ja em sento amb claustrofòbia; si més no tinc la nevera buida i galledes amb aigua. Suposo que finalment tindré l’excusa per passar-me moltes hores llegint i no haver de respondre missatges de la universitat.

Avui he vist les notícies d’Espanya amb la bandera feta pels avions, i també una desfilada de legionaris (em pensava que havien accelerat el vídeo, però m’han dit que és així com desfilen) que m’han fet riure tot el dia. Com s’ho fan amb tan poc de cervell per encara tenir-nos colonitzats?

I ara us he de dir que aquí la universitat cada dia pitjor. Si tingués prou per viure us asseguro que plegava avui mateix, una cosa que no m’hauria imaginat que diria mai. Sempre deia que si pogués reduiria el nombre de cursos que faig i tindria temps per escriure, això era tot, però ara, uff. L’altre dia, al departament de l’altre campus, on faig dos cursos de castellà aquesta tardor (online), m’envien tot d’escombraries i em diuen que ho passi als alumnes i en parli a classe durant tot el mes d’octubre perquè és “el mes de la herencia hispana”. Em pensava que somiava. Farta d’aguantar tot això al Canadà. Naturalment no ho faré. Així em va tot no fent el que em diuen que faci, i tinc fama de no fer-ho, però jutgeu vosaltres mateixos, aquí teniu l’enllaç que m’han enviat.

D’això he de parlar a les classes??? Que és una universitat, sisplau! I qui ho ha decidit és una professora jove però se suposa que d’alta volada. Molta d’aquesta gent que entra nova, ja amb càrrecs alts només entrar i amb fums, resulten tenir un cervell de pardal, si més no és el que veig a les humanitats, i a poc a poc les acaben de matar.

En comptes de parlar d’aquesta bajanada, ja he escrit una lectura per discutir a la classe, un tema que potser també us pot interessar: l’illa Coíba, a Panamà, un penitenciari pels criminals més perillosos, que abarcava tota l’illa i que va durar des de l’any 1919 fins al 2004. Un lloc del qual no en sorties mai perquè está envoltat de 23 km de Pacífic fins a terra ferma, curull de taurons, per no parlar dels cocodrils que proliferen a les aigües de l’illa. Després de tancar-se el penitenciari, com que tenia mala fama i era terreny molt salvatge, ningú s’hi va acostar. Fins que fa uns anys es va descobrir que Coíba havia esdevingut un paradís de biodiversitat. Els investigadors que hi van anar, es van adonar que la flora i fauna de Coíba havia evolucionat a la seva manera, fins i tot a les aigües de l’oceà que envolta l’illa.

Coíba es va separar de Panamà fa uns 12.000 anys i ha estat isolada, sobretot després que la població que hi vivia fos conquerida pels espanyols, venuda com a esclava i la illa abandonada fins el segle XX en convertir-se en presó. I ara els investigadors han confirmat un cop més que un lloc natural quan el deixes tranquil reviscola i prospera d’allò més. També, que moltes especies són endèmiques de Coíba, només existeixen en aquesta illa: desconegudes especies de ratpenats, 10 sub especies d’ocells, 70 noves especies d’aranyes… I a la costa, sota el mar, la fauna que hi viu és impressionant, com ara 20 especies diferents de mamífers.

No tinc temps de parlar més de Coíba. Falta molt poc perquè tanquin l’electricitat!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Sense electricitat, “hispanidad” fins a vomitar i una illa meravellosa

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin bonica.
    Em quedo amb la història d’aquesta illa… m’ha agradat molt.
    Pel demés… que et sigui el més lleu possible i que passi aviat.

    Aquí ens posaran més restriccions encara.
    Una abraçada molt forta i ànims!
    Marta Valls

  2. M’ha encantat la història de l’illa (i com escrius, com sempre, és clar, tot i que el que expliques posa els pèls de punta). Una aferrada gran.

  3. Gemma Colomé O. ha dit:

    Noia entre el teu edifici i la universitat i els seus invents, estas ben distreta.
    En quan l’illa és el fidel reflex que el pitjor per el planeta som nosaltres. En som el càncer virulent i rabiüt que mai en te prou i que quan ens tanquem el planeta reviscola.
    No s’acabarà el món, els que desapareixerem serem nosaltres molt abans que el sol s’apagui i deixarem aquesta terra tant bonica, tant rica i espectacular, en pau.
    Com és que som els pitjors dels animals ?
    Com pot ser que siguem els únics que no hi sabem viure ?
    Si Déu ens va fer a imatge seva i ens va donar “l’enteniment”, no sé …
    Una abraça.

  4. Maria Sanchez ha dit:

    Yo también me voy a quedar con la historia de la isla, lo otro es tan asombroso (bueno, lo de España es su lucha constante por blanquear todas las barbaridades que hacen y han hecho).
    Leí un texto que decía que los humanos necesitamos la tierra, pero ésta no nos necesita. La historia de Coíba lo demuestra perfectamente. Desaparecen los humanos y todo renace.
    Muchas veces me he hecho la misma pregunta que Gemma si “Dios nos hizo a su imagen y semejanza”… algo no me cuadra
    Buena suerte con la electricidad!!!!
    Una abraçada

    • Hola María. M’hauria agradat parlar més de l’illa, que és més agradable, però se me’n va anar el temps parlant de les altres coses. Tant les obres del meu edifici com les classes d’aquest any m’aclaparen, em destrossen, em maten. Una abraçada!

  5. Anna M Villalonga ha dit:

    No fan gaires classes presencials aquí tampoc. Només pràctiques i tutories. Potser alguna cosa més, però poc.

  6. rosanebot ha dit:

    M’encanta la història de Coíba, un bon tema per a parlar a la classe. Ben segur que als teus alumnes també els subjugarà. Tant de bo que el tall d’electricitat no s’allargui més del compte, que prou dur se’t farà. Una abraçada.

    • Sembla que us a agradat a tots, Rosa. Jo ho vaig descobrir no fa gaire i em va entusiasmar. Com explico a l’última entrada, avui mateix, la tallada de l’electricitat només es va allargar dues hores. Em temia que fos pitjor, tots els veïns que fa temps que som en aquest edifici ens ho temíem. Petons!

  7. juli salvà bibiloni ha dit:

    M’ha agradat molt la història de l’illa i, la resta és interessant, me sap greu per les obres. Per cert, jo tinc una foto del teu edifici de fa 8 o 9 anys, tu la posares i la vaig agafar (compartir),Una abraçada.

    • A tots us agrada la història de l’illa, Juli! Que bé. A mi també em va agradar molt quan la vaig descobrir no fa gaire, per això us a he explicat. Tens una foto del meu edifici? Hahaha! A hores d’ara deu ser un edifici famòs entre la gent que em llegeix, hahaha! Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.