Escriure, llegir, els dos Jordis i Costa Rica

La tallada d’electricitat va durar 38 hores, i sabeu què? Des de primera hora, cada un dels dos matins sense electricitat, els homes van barrinar i donar grans cops de martell a la paret on hi ha les finestres dels dormitoris. Van anar amunt i avall i van barrinar! Ells sí que tenien electricitat! Em va agafar de sorpresa i estava indignada. És que ni amb una tancada majúscula d’electricitat em deixen dormir? Que jo me’n vaig al llit molt tard, caram!

Tret d’això, vaig passar un dia i mig ben bo, sense classes, ni haver de corregir proves ni treballs (tot és en línia i no hi havia electricitat), ni ocupar-me dels milions d’e-mails que m’arriben cada dia de la universitat. Vaig escriure cap a mig conte que té com a títol el nom d’un lloc del qual vaig llegir molt fa dècades: “Llanganati” —i ara a veure si el conte es queda empantanegat anys, com tantes altres coses—, i vaig poder llegir noveŀles. És curiós que em pogués concentrar perquè no havia aconseguit llegir-ne cap de sencera des de feia més d’un any, des de l’estiu que em van diagnosticar els pulmons, i alhora la universitat no em va voler renovar el contracte que tenia, i alhora l’editorial no va voler publicar l’altra meitat de la saga, deixant la història a mitges i a mi sense cap iŀlusió. Des de llavors, em poso a llegir una noveŀla i no sé què llegeixo la major part del temps perquè estic pensant d’altres coses —nou per mi que podia llegir diverses noveŀles gairebé alhora—. I quan puc deixar de pensar i tranquiŀlitzar-me, torno a la noveŀla, aconsegueixo llegir un parell de paragrafs… i m’adormo.

Però el dia i mig sense electricitat, a més d’escriure, vaig llegir tota una noveŀla i més de mitja d’una altra i em sentia tranquiŀla i gairebé feliç i tot.

Ahir, divendres, recordava com fa tres anys a Madrid ens van arrabassar els dos Jordis. Ho recordava com si hagués passat ara, recordava mirar el vídeo amb la furgoneta que se’ls enduia com si no fos real, com si fos un malson del qual despertaria, i recordava com aquella nit no vaig poder dormir. I mentre les imatges passaven pel meu cap i em feien mal, vaig pensar en l’afusellament de Lluís Companys, va fer 80 anys el dia abans, i vaig recordar el president Torra tot just inhabilitat, el president Puigdemont a l’exili, el vice president Junqueras a la presó. I els altres també a la presó. Mig govern nostre, votat per nosaltres, a la presó o a l’exili, i el Major Trapero, no l’enyoreu quan veieu els mossos descontrolats? I tots els milers de catalans i fins i tot el pobre noi madrileny, en Dani Gallardo, que són a la presó (uns pocs casos a l’exili) o hi han estat, com la Tamara Carrasco, o esperen judici, o els centenars de milers que han estat amenaçats o agredits —no oblidem mai mai mai l’1 d’octubre de 2017, ni mai no ho perdonem. És que mireu que ens en fan de coses, injustícies flagrants. Només faltava la pandèmia per complicar-ho tot. Costa sentir-se optimista.

Doncs us parlaré d’un petit paradís per fer-nos sentir bé. És un altre tema pensat per a les classes de castellà: la República de Costa Rica.

Potser ja sabeu que Costa Rica no té exèrcit i, ves per on, és l’únic país de l’Amèrica Central que es va escapar de la violència de les últimes dècades del segle XX. Potser també sabeu que el president José Figueres Ferrer fou qui eliminà l’exèrcit, i que aquest president era fill de catalans i el català era la seva llengua materna. Un home molt cult que durant els seus mandats com a president, a més d’abolir l’exèrcit, va fer més de 800 reformes, entre d’altres: vot a les dones; nacionalització dels bancs; educació pública per a tothom.

Costa Rica és molt bonic, amb meravelloses platges a la costa del Carib i a la del Pacífic i amb una gran biodiversitat, com ara tenir mil espècies d’orquidies i 150 espècies de papallones. És a més molt fèrtil, sobretot a la gran vall central. I cal recordar també que l’any 2014 aquest país va declarar que l’accés a l’aigua és un dret humà i va establir com a prioritari l’abastament a totes les comunitats. Qui hagi viatjat a Costa Rica sap que pot beure aigua de l’aixeta a qualsevol lloc del país perquè és perfectament segura.

La República de Costa Rica està clasificada com un dels països més ecològics del món. I any rere any es votat com un dels països on la gent és més feliç.

Espero que el tema pugui atraure els meus alumnes o, si més no, que aprenguin alguna cosa molt més interessant que les lectures del llibre de text.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Escriure, llegir, els dos Jordis i Costa Rica

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin, de fet el post d’avui és força optimista. Has pogut llegir sense entrebancs. Bona notícia. Me n’alegro!.
    Quins paisatges i quina riquesa natural la de Costa Rica!. Una meravella i sense exèrcit!.
    Una abraçada molt forta !!

    Marta Valls

    • Hola Marta! Tens raó, vaig tenir un descans d’un dia i mig que va ser ben profitós, sobretot per la meva salut mental.
      Des que fa uns anys em vaig interessar per Costa Rica, he descobert que en general s’ignora com de magnífic és aquest petit país. I encara té més coses bones, com ara el sentit comunitari de la gent, que fa que ningú se senti abandonat, i contribueix a que la gent se senti feliç.
      Una forta abraçada!

  2. juli salvà bibiloni ha dit:

    Hola Shaudin, me n’alegro hagis pogut llegir i escriure. M’ha sorprès el que contes de Costa Rica, és un paradís i la gent tan feliç, m’agradaria anar-hi. Una abraçada des de Palma 🙂

    • Moltes gràcies, Juli. Realment va ser com un miracle la tallada d’electricitat.
      Sembla que sí, que és un paradís. No solament he llegit força sobre aquest país, sinó que conec unes quantes persones (canadencs) que hi han viscut uns anys, i d’altres que hi van cada any i hi tenen amics; tots plegats me n’han contat moltes coses.
      Una abraçada cap a Palma!

  3. Maria Sanchez ha dit:

    Tengo amigos que han estado en Costa Rica y les gustó mucho.
    Me alegro pudieses disfrutar de las horas sin electricidad pero, ¿cómo te las arreglaste con la universidad? Siempre tan exigentes y creando problemas.
    Una abraçada

  4. rosanebot ha dit:

    A mi també m’agradaria passar uns quants dies a Costa Rica, un país envejable. Desitjo de tot cor que mai no hi trobin petroli!
    Vas passar les hores sense electricitat tranquil·la, dedicada a la lectura… Ben fet, perquè ara, en tornar a la vida “normal”, segur que tornes a anar de bòlit.
    Una abraçada molt gran, Shaudin.

    • Estimada Rosa,
      Em sembla que som molts els que voldríem passar un temps a Costa Rica.
      Que jo sàpiga no és país de petroli, ni de minerals que interessin. Només tenen molta fruita i verdura.
      Vaig tan de bòlit que ja és un gra massa. Pràcticament he deixat de dormir. Ara me n’hi aniré que són les 5 de la matinada (primer haig de menjar alguna cosa que no he sopat).
      Petons!

  5. Griselda ha dit:

    Bona noticia que, malgrat tot l’enrenou, hagis pogut gaudir d’un petit descans de treball, i de lectura! Suposo que seria bonic poder visitar Costa Rica! De fet ara mateix, seria mooolt bonic fins i tot visitar Matadepera, amb llibertat de moviment, i sense mascaretes! Ens cal paciència i no perdre ni l’esperança ni l’humor! Cuida’t,

    • Hola Griselda. Ara m’ adono que no vaig respondre tots els comentaris d’ aquest post.
      Ai, sí, que fantàstic seria poder passar un temps a Costa Rica, ara mateix, i amb llibertat. De tota manera, ara mateix en tinc prou amb anar a fer un cafè o baixar fins al llac amb tramvia, o fins i tot, trobar lavabos públics oberts quan vaig a caminar per la ciutat!
      Una abraçada!

  6. Pons ha dit:

    Quan et paga el ministeri de turisme de Costa Rica? A part que té un dels eslògans més recordats de tots els temps, el famós “Costa Rica y nada mas”

    • Aaah, hahaha, ja m’estranyava que algú no em fes aquesta pregunta, Pons. Tant de bo em pagués. No em faria res fer propaganda d’un país bonic en molts sentits i que em paguessin –no problem. Doncs mira, no havia sentit mai aquest eslògan, de debò.

  7. boiresalcap ha dit:

    No paris d’escriure i de fer-nos descobrir paradisos. Trist el que passa cada dia a Espanya amb tot allò que té que veure amb la in-justícia. No em podia creure que empresonessin els Jordis ni que hores d’ara encara segueixin tancats per un estat venjatiu i corrupte. Tot plegat un malson. Cuida’t molt Shaudin.

    • Moltes gràcies, Jaume. I a veure quan et decideixes tu a estrenar el teu blog, per cert.
      La injustícia que patim, la manera com ens tracta Espanya, és molt difícil fer-la entendre fora de l’estat espanyol, sobretot si s’és força lluny, com al Canadà. En una classe de cultura catalana es pot fer perquè els has preparat amb una base d’història, altrament és per estira-se els cabells intentant que t’entenguin. Ara mateix, el que acaba de passar amb les detencions que ha fet la GC i la reacció irònica de l’ambaixada russa i etc, seria impossible fer-ho entendre a un canadenc que no tingués una certa preparació sobre Catalunya. Tot plegat molt frustrant.
      Una abraçada!

  8. ana_villalonga@hotmail.com ha dit:

    Vull anar a Costa Rica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.