Ciber attack, Robarts, Vilassar de noir i pardals

Una setmana més de soroll i pols de la construcció, classes i no poder dormir de tanta feina. Esperant amb candeletes acabar els antibiòtics que tenen tants efectes secundaris i tots molt dolents. Tampoc puc esperar a acabar de preparar els exàmens. Hem tingut un segon ciber attack i, malgrat que no ha estat tan terrible com l’altre que vàrem tenir el maig i que la universitat ara compta amb centenars d’informàtics d’èlit que arreglen la destrossa, la plataforma e-Class on es preparen els exàmens (la setmana passada us vaig parlar d’aquests exàmens brutals) deixa de funcionar cada dos per tres i s’esborra part del que has fet. Recordaré aquests exàmens tota la vida —360 págines d’exàmens entre tres cursos (normalment serien unes 30) i amb la plataforma que funciona malament.

Veig la biblioteca Robarts per una finestra de vidres fastigosament bruts de les obres, i mig tapats amb els taulons de fusta. I l’enyoro. Des del mes de març que està tancada. Només els estudiants matriculats i els professors que hi ensenyen cursos (virtuals) poden demanar llibres que la biblioteca posa en una bossa de paper i la persona pot recollir a l’entrada amb cita prèvia. Els que tenim una targeta on diu alumni (antics graduats de la universitat), hem d’esperar que passi la pandèmia —si som antics professors també. No tinc manera de poder treure cap llibre de Robarts. Ni d’aconseguir que comprin més llibres en català, la cual cosa em deprimeix força. L’estiu passat tenia planejat demanar que en compressin un munt, i també llegir-ne alguns dels que tenen de Pedrolo i els que tenen de la inspectora Mina Fuster de Margarida Aritzeta, però res a fer fins qui sap quan.

I ara, fa unes hores, he vist un vídeo del “Vilassar noir 2020” d’avui mateix i que m’ha encantat: Margarida Aritzeta xerra amb l’Anna Maria Villalonga sobre el personatge Mina Fuster, protagonista de quatre de les seves noveŀles. A la xerrada es diuen diverses coses súper interessants sobre escriure, de les quals em quedo en particular amb aquestes paraules de la Margarida quan comenta que es por escriure de tot, qualsevol gènere, pero “sobretot escriure amb dignitat i escriure bé, perquè els lectors siguin del tipus que siguin tinguin a les mans un bon producte i els ajudi i els ensenyi, es a dir que aprenguin de la lectura”. Us recomano el vídeo.

Pel que fa al Canadà, sembla que tot va bé amb la vacuna pel Covid, perquè la tenim assegurada de sobres i ja estan desenvolupant una estrategia de distribució: la primera tongada serà per als sanitaris, les persones més grans de 75 anys, o més joves però que ja visquin en residències, i per a gent de les primeres nacions (indígenes) en poblacions isolades. De tota manera, no es distribuirà fins que no hagi passat totes les regulacions de seguretat canadenques (Canadà és un dels països amb les regulacions per medicaments més exigents).

I també pel que fa al Canadà, ha passat una cosa molt curiosa amb els pardals: de fa uns anys que canten una nova cançó.

Es tracta dels pardals de coll blanc que es troben a tot el país i que han abandonat la cançó de tota la vida per una de nova. Un veritable misteri, perquè la majoria d’ocells tenen un cant distintiu pel qual es reconeix l’espècie, però aquests pardals han canviat el seu cant de tres notes per un de dues notes. La nova tonada va començar a la província de British Columbia i s’ha escampat per tot Canadà. És una cosa que, d’acord als ornitòlegs, no havia passat mai o no s’havia observat mai.

M’acomiado amb una fotografía que vaig fer l’únic dia que he sortit aquesta setmana.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Natura, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Ciber attack, Robarts, Vilassar de noir i pardals

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin. Em quedo amb la part bonica i curiosa del canvi de música dels ocellets.
    Una abraçada molt forta!

    Marta

  2. rosanebot ha dit:

    Interessant l’observació del cant dels pardals. Bonica fotografia de la teva ciutat nevada, un fet que deu ser habitual cada any. Aquí ens neva a les muntanyes pirinenques; més ençà encara no ens ha arribat, tot i que tenim força fred. Espero que te’n surtis aviat amb els exàmens i els inconvenients informàtics. I que s’acabin les obres de ca teva. Almenys que puguis passar tranquil·la les festes de Nadal. Una abraçada, estimada Shaudin!

    • Estimada Rosa,
      A mi em té intrigadíssima, això dels pardals, i espero algun dia saber-ne la causa.
      Sí, és habitual cada any, la neu, però ara només és el principi, amb poqueta neu. Les nevades grans encara tardaran a venir un parell de setmanes, o fins al gener que és també quan tenim els freds més brutals, malgrat que amb els canvis climàtics no sabem ben bé per on anem.
      Jo també espero que puguis (que pugueu) passar unes festes de Nadal tranquiŀles. Com va tot? No t’he escrit per no atabalar-te, però no dubtis a escriure’m si vols explicar-me alguna cosa.
      Una abraçada i molts petons!

  3. Margarida Aritzeta ha dit:

    Moltes gràcies per recomanar la nostra conversa de Vilassar de Noir. Enmig de tot el aue t’envolta i t’assetja , demostra una estima superior. Molt enigmàtic això dels pardals, que simplifiquen el seu cant i l’aprimen. Deu ser alguna premonició? De què?
    Molts ànims i endavant!!

    • Gràcies pel teu comentari, Margarida. Vaig veure l’anunci de la vostra xerrada per casualitat. De tant en tant faig un descans de la feina de 5 minuts (de vegades enmig d’una classe) i entro al Twitter a tafanejar. Doncs així trobar un avís sobre aquest vídeo i hi vaig anar de seguida. Com que no era un descans de classe sinó de corregir, vaig decidir veure-ho immediatament. Ei, no em podia perdre una conversa entre dues amigues meves que són grans professionals i a les quals admiro.
      Dels pardals més aviat penso que deu ser com una moda (l’un comença i se’ls hi enganxa als altres). Qui ho sap, però.
      Una abraçada!

  4. juli salvà bibiloni ha dit:

    M’ha agradat molt la foto amb tot nevat i, també penso que és molt interessant el del cant dels pardals. M’alegro de que acabis els antibiòtics i els seus efectes secundaris. Quan acabi el màster que faig també tindré el carnet d’alumini.
    Una abraçada Shaudin!!!

    • Bona nit (matinada), Juli. La neu pot ser molt bonica, i també molt fastigosa quan es torna tota negra i bruta. És bonic quan fa poc que ha nevat.
      Això dels pardals ho trobo estranyíssim i m’agradaria saber-ne més. Us ho diré si m’assabento de més coses.
      Endavant amb el màster! I una forta abraçada!

  5. Maria Sanchez ha dit:

    He conocido algunas personas a lo largo del tiempo que da la impresión que Murphy vive totalmente enganchado a vuestras vidas.
    Siempre nos cuentas cosas curiosas. Espero encuentren la explicación al cambio de canto de los gorriones.
    Una abraçada

  6. pereeldigne ha dit:

    Avui, quan s’acompleix el 40è aniversaris de l’assassinat de John Lennon, et desitjo un bon dia. Bona entrevista literària.
    Joan Rubiralta

  7. Jordi Msrtí ha dit:

    Una abraçada…ja falta menys por tot!

  8. vambesa ha dit:

    Molt curiós i simpàtic aquest canvi de refilet! Interessant l’entrevista i magnífica la foto… sembla màgica! Una abraçada, Shaudin, i molts ànims!!

  9. Anna M Villalonga ha dit:

    Que curiós el tema dels pardals. M’entusiasmen els animals, ja ho saps.
    Gràcies per parlar de la meva conversa amb la Margarida.
    I mira de cuidar-te tant com puguis, estimada. ❤️❤️❤️❤️❤️

    • Hola, Potato. Et responc el comentari de fa dues setmanes.
      I tant que ho sé, que t’entusiasmen els animals. A mi també, con tu saps. Això dels pardals veig que intriga a tothom, començant per mi.
      Em va fer molta gràcia la xerrada amb vosaltres dues.
      Intento cuidar-me, però m’ho fan difícil. Cuida’t tu també. Petons!

  10. Griselda ha dit:

    Ànims que no hi ha mal que cent anys duri, diuen … Vaig veure la xerrada de les escriptores Villalonga i Aritzeta . Bonica imatge del teu entorn immediat ,què es veu bucòlic i bonic, però imagino que deu ser difícil quan dura tants mesos. I al cant dels ocells, quina cosa més curiosa. Sempre ens aportes noticies insòlites. Cuida’t.

    • Bona nit, Griselda,
      Bé, encara que s’aturi el mal al cap de 100 anys (construcció?) jo ja no ho veuré.
      No et fa gràcia veure que aquestes dues escriptores també comenten en el blog? M’agrada teixir coneixences, potser perquè sóc molt lluny.
      Sí, noia, l’hivern dura molts mesos, uns 7. Ara mateix (nit) estem a 17 sota zero.
      Us aporto notícies insòlites per tal que no us avorriu i no deixeu el blog, hahaha!
      Cuida’t i una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.