Màscares, llibres, hivern

He de dir que a Toronto la gent és força civilitzada pel que fa a dur màscara —m’estimo més dir màscara que mascareta— i a guardar els dos metres de distància. La gran majoria ho fa i, fins i tot, moltíssima gent es posa la màscara a l’exterior, la qual cosa, aquí, no s’ha demanat mai. I al carrer, un gran nombre de persones ens apartem una bona distància quan ens creuem amb una altra, com ara baixar de la vorera i anar un tros per la calçada. És el més normal i amb això em trobo cada cop que surto.

Això no vol dir que tothom tingui aquest comportament. La immensa majoria sí, però no tothom. Per això he d’aguantar la manifestació dels anti màscara, manifestació que passa cada dissabte per davant de casa meva, avinguda amunt. Són unes 200 persones sorolloses, algunes amb banderes d’Estats Units, pel que he vist pel trosset de finestra amb tela metaŀlica i coberta de plàstic (obres del meu edifici). Però si no les puc veure gaire, sí que les sento pels megàfons que escupen tot un seguit de bestieses; entre d’altres perles que dur màscara et condemna a morir abans d’hora.

Tanmateix, el súmmum del meu enuig sol passar a l’ascensor de casa perquè dels cap a 500 veïns que hi viuen n’hi ha uns quants que no es posen màscara a l’ascensor. I ja m’hi he barallat. No estic per ximpleries, home, que a veure si he d’anar a l’ascensor amb un homicida en potència al costat. Sempre els faig sortir i ja s’ho faran. Aquest dilluns, però, va ser més difícil quan l’ascensor es va parar dos pisos més avall del meu i va entrar un home pengim-penjam, altíssim, cepat, amb una cara molt grossa. Un veritable troll, que no duia màscara. Sense ni pensar, em va sortir: “A l’ascensor no t’hi ports estar si no duus màscara”. Em va mirar amb aquella cara tan grossa. Realment era un troll. “Surt de seguida perquè no duus màscara”, vaig insistir, més irritada que esverada, mentre tenia premut el botó que no deixava tancar les portes. Vaig veure que movia una mà gegantina. Se la va ficar a la butxaca i en va treure una màscara que es va posar mentre feia una expressió que semblava d’una criatura avergonyida d’haver fet una malifeta. Vam baixar, amb el troll mirant a terra. Ha, ha, ha, després reia sola —jo que em pensava que em trituraria.

Com podeu veure, les meves aventures cada dia són més patètiques. No que abans jo fes res d’especial, però abans els meus personatges podien passar les aventures per mi, perquè cada vegada que un lector ho llegeix les aventures cobren vida. I s’han quedat a mitges, tot i jo haver fet la meva part tal com vaig prometre. Tenia sempre angúnia pensant que em moriria i deixaria els meus lectors a mitges. Tanmateix, complir la promesa no ha servit de res perquè tot s’ha quedat enlaire. I que pesada, oi, sempre amb això? Però saber que els lectors havien llegit la saga sencera era el que volia abans de morir. I no que els altres llibres meus es llegeixin tampoc, perquè sembla que si no publiques un llibre cada mes ja pots anar a les escombraries (una d’aquestes coses totalment absurdes que molta gent pensa). I avui, en un cop d’ull que he fet al twitter, he vist que algú havia comprat el llibre infantil d’un autor poc conegut (però molt interessant), i aquest algú que l’ha comprat deia que era feliç perquè sabia que havia fet feliç un autor, i que costa tan poc fer feliç un autor i que s’hauria de fer més. Tenia tota la raó. I m’ha arribat molt endins, i m’he posat molt trista pensant en els meus llibres, tots abandonats i jo aquí tan lluny i amb tanta feina sempre. I aquests pensaments que sempre foragito (en sóc una experta) s’han abocat sobre meu i em costa molt fer que se’n vagin; ho aconsegueixo una estoneta però tornen i em martiritzen.

I ara amb tota franquesa i espero que no us molesti: els que no heu llegit els meus llibres, no em podríeu fer feliç aquest Nadal? Fins i tot tinc un llibre que és perfecte per Nadal, per a grans i petits: Històries d’hivern, amb un CD inclós amb les magnífiques veus d’EnVeuAlta, i unes iŀlustracions precioses. Tant d’aquest com de les noveŀles en teniu informació aquí al blog (a les pestanyes de dalt) o me la podeu preguntar directament.  

M’acomiado amb una foto de la Universitat de Toronto de fa tres dies.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, El secret de L'oreneta, Històries d’hivern, Interferència (saga), Llibres juvenils en català i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Màscares, llibres, hivern

  1. Margarida Aritzeta ha dit:

    Una abraçada

    M'agrada

  2. Anna M Villalonga ha dit:

    Us garanteixo a tots que els ‘Contes d’hivern’ de la Shaudin són preciosos. Compreu-los per a vosaltres, fills, nebots, nets!
    A mi ‘màscara’ em suggereix quelcom que tapa els ulls o tota la cara, com les de carnaval. En canvi, des de sempre hem dit mascareta a la que tapa les boques dels metges, als hospitals, científics i tal.
    Pobre troll!

    Liked by 1 person

    • Suposo que m’hauré d’acostumar a dir “mascareta”… Em costa perquè en anglès diem “mask” a això que en dieu “màscara” i a una màscara quirurgica, bé, a totes les màscares possibles, sense cap diferència a com se’n diu. A més, “mascareta” no existeix en català, si més no el DIEC no ho inclou. No estic ben convençuda.
      No hi ha manera que la gent (tret d’unes poques persones) s’assabenti de l’existència de les Històries d’hivern. I jo sóc molt lluny per ocupar-me’n, i a sobre sense temps ni per respirar. Que trist.
      Sí, pobre, hahaha.

      M'agrada

      • Mar ha dit:

        Doncs jo ja el tinc. M’acaba d’arribar el conte 😊. Després de llegir el teu post, no vaig dubtar en comprar-lo i ha estat una boníssima decisió. M’agrada molt! Les històries, els perdonatges, l’edició, les il.lustracions, els missatges… Val molt la pena. Felicitats.

        M'agrada

        • Benvinguda al meu blog, Mar! I moltíssimes gràcies per aquest comentari que m’ha fet d’allò més feliç –el primer regal de Nadal! M’agradaria copiar el teu comentari al facebook, però et fa res si ho faig?
          No sé com has trobat aquest blog, o potser ens coneixem? Amb Mar, així tot sol, no hi caic. Acabo de visitar el teu lloc web i ja me n’he fet subscriptora!
          Una forta forta abraçada!!!

          M'agrada

        • Mar ha dit:

          Hola! No, no ens coneixem 🙂 fa temps que vaig trobar el teu blog per aqui i et llegeixo cada diumenge. De debó que m’agraden molt els contes, la tieta d’Holanda, la Fiona… :-). Crec que no serà el primer ni l’últim que compri. I tant que pots publicar el comentari on vulguis. Gràcies per la subscripció, sóc una simple aficionada ☺

          M'agrada

        • Hola Mar. No he tingut temps de respondre’t abans, ho sento.
          Ves per on em llegies i jo no ho sabia.
          No saps com em fas de feliç amb el teu comentari de la tieta Holanda i etc. De debò, molt i molt feliç.
          Pel que fa al teu web, a mi m’agrada, de seguida em va agradar. I que prolífica ets, escrius continuament!
          Una abraçada!

          M'agrada

  3. Maria Sanchez ha dit:

    Mucho me temo que el incremento de publicaciones a diario no se corresponde con el aumento de nuevos lectores. Es triste, para el autor que ha puesto todo su entusiasmo al escribirlo y para el lector que se está perdiendo una gran obra.
    Ya te veía con la cara partida por el troll, suerte que era tan solo un despistado impresionado por tu contundencia.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola María,
      Tot això dels llibres de literatura funciona molt malament. I hem acabat que l’escriptor moltes vegades s’ha d’encarregar d’altres coses, no només d’escriure. S’ha de promocionar ell mateix i em sembla horrorós; a més, en el meu cas, no en sé gens, i d’altres escriptors tampoc. I, sí, hi ha la qüestió de la qualitat literària, i sembla que cada dia se li dóna menys importància per part de les editorials i dels lectors (massa lectors poc educats en literatura, cada dia pitjor). En fi.
      Hahaha! Ric cada cop que recordo el troll.
      Una abraçada!

      M'agrada

  4. rosanebot ha dit:

    Simpatitzo amb tu pel que fa a l’incident amb el “troll”; vas fer molt bé d’increpar-lo. Pel que fa a la mascareta, jo també prefereixo aquest terme, ja que la màscara és la que tapa tota la cara, com es feia en el teatre i en el carnaval.
    I també crec que és una llàstima que els teus llibres quedin en l’oblit. Son tan bons! Els lectors es perdran una literatura de qualitat, mentre van adquirint tants centenars d’obres que es publiquen cada any i que, un cop llegides, queden arraconades. Només algun geni sobreviu al cap de cent cinquanta anys…

    M'agrada

    • Estimada Rosa, com li deia a l’Anna Maria, més amunt, el terme “mascareta” no sembla ser una paraula que existeixi en català, al DIEC no hi és. En canvi sí que existeix “mascarilla” en castellà (es troba al diccionari RAE) i correspon a una màscara sanitaria. No estarem traduint del castellà? No ho sé.
      El pitjor amb els meus llibres, si més no els de la saga, és que els dos últims no els van publicar, i amb això m’he quedat absolutament penjada. Ja van 3 editorials que em diuen que no volen publicar una saga començada, que seria un suïcidi. Això és el que em mata (quasi literalment): haver-me quedat penjada al mig i sense solució.
      Cuida’t força. Petons!

      M'agrada

  5. lgarate2013 ha dit:

    Todo lo que he leído de Shaudin me ha encantado. Estoy impaciente por poder leer el resto de su saga (Mès enllà del somni, Perduts a l’altre món…)
    Ánimo Shaudin. Te queremos y admiramos.
    Besarkada bat.

    M'agrada

    • Kaixo,
      Moltes gràcies! I jo tinc moltes moltes moltes ganes que puguis llegir “Les urpes del drac” i “Ombres i flames”. No sé com aconseguir que es publiquin, perquè a sobre de les dificultats, jo no tinc temps ni de dormir i no em puc encarregar de res que no sigui la feina a la universitat que necessito per sobreviure.
      Una molt forta abraçada Luis María & Marga!

      M'agrada

  6. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. Vaig tard avui.
    M’ha encantat l’annecdota del “Troll”. Ahahah!! El vas avergonyir.
    A la meva escala pujem d’un en un som pocs pisos.,
    Espero que tinguis una bona venda dels teus llibres.
    Abraçades des de lluny!
    Marta

    M'agrada

    • Bona nit, Marta. Ja ho veig que vas tard, hahaha, perquè darrerament sols ser tu la primera o una de les primeres a comentar. Sí, tu, el vaig avergonyir, ara ves, aquell home gegantí. Tanmateix, no duia la màscara perquè no volia; devia pensar que ningú li diria res, però es va trobar amb mi, hahaha. És molt perillós no dur màscara a l’ascensor: espai molt petit, sense ventilació i, en el meu edifici, usat continuament tot el dia. Per això em poso dura, perquè pot ser vida o mort.
      Gràcies pels teus desitjos, per bé que no crec que en vengui cap, i no he tingut temps de dedicar-me a auto promocionar-me, i no m’agrada!
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  7. juli salvà bibiloni ha dit:

    Hola Shaudin,
    A la meva escala fins fa poc d’un en un, ara es fiquen a l’ascensor sense demanar permís. Esta molt bé el del troll, jeje . Una abraçada ❤

    M'agrada

  8. Hola Juli,
    Els ascensors són un problema amb la Covid i és molt difícil evitar-los si vius amunt en un edifici. Jo en el pis 17 ni somiant podria pujar o baixar. Ho feia fa anys, quan calia, no cada dia tampoc, però ara, des que em vaig trencar el peu i vaig tenir les 3 pneumònies seguides, és imposible ni una vegada.
    Sí, puc dir que he confrontat un troll vergonyós, hahaha.
    Una abraçada cap a Mallorca!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.