Avui, 8 de gener, aquest blog fa 11 anys; com aquell qui no diu res, però no ha estat gens fàcil, sobretot en moments de malaltia o de trobar-me aclaparada de feina. I és gràcies als lectors, sobretot quan comenten, que m’animen i així hem aconseguit tots plegats arribar als 11 anys d’aquest blog.
Us estic molt agraïda! Una gran abraçada!
Com mai no em descuido d’explicar, l’endemà de l’aniversari del blog fa anys el meu fill i això també és un dia per celebrar.
Els lectors que heu seguit el blog durant anys, ja sabeu que el dia de l’aniversari començo per donar les estadístiques des que el blog va nèixer. Fins a avui: 142.723 visites i 11,359 comentaris. I tot seguit, com cada any, passo a la llista amb les 10 entrades de l’últim any que han tingut més visites i, alhora, més comentaris.
Per anar a les entrades, cliqueu la imatge que correspon a cadascuna.
Aniversari del blog: 10 anys!
Va dormir 100 anys
Elisapie ᐃᓕᓴᐱ
Una setmana més de juny
D’opòssums a caragols
Atac al ROM, taurons i l’odissea del telèfon
Avui, la Vera
Escriure, llegir, els dos Jordis i Costa Rica
Ciber attack, Robarts, Vilassar de noir i pardals
Aquella nit de Nadal de l’Anna petita
Per molts anys als dos. Forta abraçada!
Hola Pep! Primer quan he vist que m’arribava el teu comentari no entenia com era possible si l’acabava de publicar. Després vaig veure que havies vist que anunciava el post al Twitter. Moltes gràcies i una abraçada cap al País Valencià (per cert, abriga’t)!
Felicitats per aquests primers onze anys!! Que per molts anys et puguem llegir!!
Moltes gràcies, Margarida! Que per molts anys fem moltes coses, sobretot escriure!
Petons!
Per molts anys que hi puguis continuar. Cada entrada del teu bloc és una alenada d’aire fresc
Ets molt amable, Humbert. Per a crear aquest blog, primer una amiga, la Ling Ling (morí fa uns poquets anys), em va indicar les primeres passes a fer. Després em vaig fixar com havies fet el teu –de fet, vaig triar WordPress perquè el teu n’era. Feia servir el teu d’exemple mentre anava fent el meu. Amb el temps vaig canviar coses aquí i allà, però les primeres idees van sortir del teu blog. Una abraçada!
Felicidades por el blog y por tu hijo…. que estuve a punto de conocer…
Gracias por seguir escribiendo a pesar de todas las dificultades.
Una abraçada
Gràcies un any més, María! I tant, de poc el vas conèixer, si no arriba a ser que et vas descuidar la xaqueta, el coneixes –va arribar molt poc després que te n’havies anat. Pensava que ja us coneixeríeu en el teu próxim viatge, però la Covid no ho ha permés 🙁.
Una abraçada!
Per molt anys per al teu fill i per al blog! Endavant Shaudin, Salut i força!
En vida teva, estimada Rosa! Sobretot molta salut, per a tots. Petons!
Malgrat tots els malgrats, van passant els dies i un cop més ens recordes aquests aniversaris.
Felicitats sobretot pel fill i molta sort fins arribar al proper recordatori , quan renovarem els desitjos de sort.
Una abraçada.
Hola, Gemma! Tu et vas estrenar a comentar aquest blog fa molts anys… Espera.
Mira he trobat el que sembla ser el teu comentari més antic, del 2011! Aquí: https://maiera.wordpress.com/2011/05/02/mes-enlla-del-somni-on-trobar-lo-a-toronto/
Una abraçada!
Ostres!!!!!😂
Quina il·lusió que la Vera estigui en aquesta llista!!!! Molts petons, Potato. I feliç any!
Hi és perquè ha estat de les més visitades i comentades de l’últim any (jo no trio, però aquest post l’hauria triat igualment). Molts petons, Potato de Barcelona!
Moltes felicitats als dos 😊 Que sigui per molts anys més 😊🌷
Moltes gràcies, Mar! 🥰
Felicitat doblada! i que en siguin molts més! Te mèrit que amb la feinada que tens segueixis escrivint aquest bloc. Gràcies dons.
Hola Griselda! Gràcies!
Doncs parlant de feinada, estic fins a dalt de feina de la universitat, que ha de estar acabada el dilluns –estic amb uns nervis…
Una forta abraçada i petonets a la teva néta!
11 anys ja! I el dinamisme del primer dia, n’estic segur 🙂 La meva enhorabona, Shaudin! Celebreu aquest doble aniversari com l’ocasió ho mereix! Per molts anys!
Gràcies, Vicenç!!! Doncs, no ho sé això del dinamisme, perquè fa temps que estic sempre molt cansada (la feina a la universitat creix cada any i molt més aquest) i escriure és com esperar un miracle perquè no trobo el temps. Aleshores, quan escric els posts del blog, vaig de pressa i estic esgotada, per tant perden la força que tenien en general anys enrere. Però no vull deixar de fer-ho!!!
Per molt anys Blog, ah! i per tu també Shaudin.
El nen dels patins també us segueix
Hola, estimat nen dels patins! Una forta abraçada! 🥰
He arribat tard. Per molts anys el Blog. Una abraçada Shaudin ❤
Hola Juli!
Ja ho veus, he arribat per respondre’t encara més tard. Jo amb bromes al facebook, que no em deixaves comentari aquí i després… He estat tan ocupada amb les classes que ni dormir ni res.
Moltes gràcies! Una abraçada 💛!
Per mooolts anys! 11 anys de seguida és dit.
Shaudin, com la Colometa a La Plaça del Diamant.
“I amunt. jo amunt, amunt, Colometa, vola, Colometa”
Mercè Rodoreda
Moltes gràcies, Imma.
Una abraçada!