Comença la primavera, segons sembla

Primer dia de primavera. La temperatura s’ha disparat molt cap amunt, passant de sobte de sota zero a 14 graus y sol. Semblava un dia bonic, des de la finestra.

No estic gens bé de salut, però continuo treballant dia i nit, i no per gust. Tinc unes ganes enormes d’escriure —hi ha tantes històries al meu cap, no m’estranyaria que en fossin centenars! Algunes van i venen; d’altres em ronden uns dies i després passa el temps i me m’oblido, només en queda com un flaire que ja no sé de què anava. No he escrit d’una manera seriosa des que vaig acabar Ombres i flames fa cap a tres anys. L’únic que faig és treballar per a l’universitat, però sense ganes. Que faci classes amb entusiasme i m’interessi que els alumnes aprenguin molt, no vol dir que m’agradi la feina, ja no, per diverses raons que algun dia que estigui d’humor us explicaré. Estic trista i decebuda per un seguit de coses.

A Toronto, que fins ara s’estaven fent bé les coses pel que fa a la covid, s’ha decidit obrir els restaurants per primera vegada (amb capacitat limitada), just quan les infeccions tornen a anar amunt, ateses les variants del virus. Hi ha hospitals de Toronto on ja no s’hi cap i el país té una acumulació de quasi 400.000 intervencions quirúrgiques endarrerides, però, ei, obrim els restaurants. D’altra banda, les perruqueries, tancades des de l’octubre, no s’obriran —els cabells ja em baixen per l’esquena— i, no ho sé, però jo diria que les perruqueries són més necessàries que els restaurants.

Fins ara el govern seguia el que recomanaven els metges, però per alguna raó han canviat d’estratègia, i ara els metges estan enfadats i ja han avisat de què ens espera. A més, falta molt perquè hi hagi prou gent vaccinada per fer una diferència. I ara hi ha tot de gent  contenta amb aquesta idea de que tornem a la normalitat. Normalitat? Mai tornarem a l’anomenada normalitat, si de cas, en serà una altra. I no em refereixo només per una qüestió del coronavirus. O sigui, tornar a viatjar amunt i avall a tot drap, per exemple? Sabeu quants viatges amb avió fa la gent cada any al món? 4.3 milers de milions de viatges —a Estats Units tot sol la gent fa 700 milions de viatges amb avió a l’any només dins del país. Vist amb els números davant, fa feredat. I mentrestant, el canvi climàtic també a tot drap. En fi.

Estic cansada.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Comença la primavera, segons sembla

  1. Rosa ha dit:

    Bon día Shaudin, estic d’acord amb tot el que expliques sembla que em perdut el coneixement.
    Quant dius les mil històries què et volten pel cap, tú pots anar escrivint, perquè tens aquest dó.
    Tú has treballat i tant, jo voldria expressar-me, però em resulta molt difícil.
    Reb una grandíssima abraçada i gràcies per tot.
    El correu em diu comentari duplicat i no és així.
    ❤️🧡💚💙💜🤍🖤💗💛🌻🌸🌿

    M'agrada

    • Bona nit/bon dia, Rosa!
      Jo, abans de la Covid, sabia que hi havia gent estúpida, i força força, però no sabia que n’hi havia tantíssima. El que passava amb el medi ambient ja m’alertava, però ha estat més i tot de com em pensava.
      Ai, noia, no les puc escriure les histories, no tinc temps disponible. Fa dos estius vaig començar una novel.la curta per a gent d’uns 9 anys en amunt; en vaig escriure unes poques pàgines, 4 o 5, però mai més l’he pogut tocar -no he trobat el temps. S’intitulava “La Vinyet no va arribar pel riu”. Si mai tinc l’ocasió de tornar-hi, tu seràs la primera a saber-ho.
      Tu, Rosa, has escrit dues novel.les d’una gran qualitat literària (altres coses teves no les he llegides). Ets una gran escriptora, una gran novel.lista pel que jo he llegit, sense el més mínim dubte. El mal és que se’t coneix poc –el mal de molts autors que escriuen, sobretot, en català, malgrat que d’haver-n’hi n’hi ha a tot arreu.
      Molts petons! 💛

      M'agrada

  2. Anna Maria Villalonga ha dit:

    No coneixia el fet que estàveu tan malament. Hospitals i etcètera. Sí, les perruqueries són més necessàries que els restaurants.
    Això dels viatges en avió és una de les bogeries ridícules dels temps que vivim. Ens cal anar a l’altra punta del món per ser feliços? Ens cal fer-ho com a xais sense solta ni volta, de vegades per no aprendre res i simplement anar a la platja? El tema ès llarg, tothom té dret a vistjar. És bonic fer-ho, però moltes coses, massa coses, se’ns han escapat de les mans. A costa, això sí, del nostre propi planeta.
    En fi. Cuida’t molt, Potsto.

    M'agrada

    • Hola, Potato,
      A tothom l’estranya que Canadà estigui malament, ara, perquè fins ara no era el cas. En part és perquè finalment s’han obert botigues, i també perquè tenim moltes variants súper infeccioses i letals. Teníem uns 900 casos diaris a la província d’Ontario, i en un no res s’han disparat a 2.500.
      No et pots imaginar quanta gent her conegut (molts estudiants) que va a Méxic, el Carib o Amèrica Central i no tenen la més remota idea d’on eren, tret del nom del país. Moltes vegades, segons el que m’expliquen, sóc jo que els hi he de dir on eren exactament (i no he anat mai a aquests paisos!). Generalment van a un resort a la platja i si era, per exemple, a Costa Rica, no saben si es trobaven a la costa del Carib o al Pacífic. I tot així. I això és gent amb un mínim de coneixements… imagina els altres!
      Cuida’t tu també. Petons!

      M'agrada

  3. Maria Sanchez ha dit:

    Sabía que había empeorado la situación pero no el cambio de estrategia.
    Además de para ti, para tus lectores también es una lástima que no puedas desarrollar la cantidad de ideas que tienes.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola, una altra vegada, María (t’acabo de respondre el comentari de la setmana abans).
      De fet, a Europa està pitjor que aquí, pel que fa a la pandèmia, però la cosa anava molt millor al Canadà i ara sembla que reculem i tot es dispara. A més hi ha moltes noves variants del virus que són més infeccioses i letals.
      Cuida’t molt. Una abraçada!

      M'agrada

  4. rosanebot ha dit:

    Em sobta que al Canadà la situació vagi tan malament. És clar que de polítics caps de trons n’hi ha pertot.. Allò que em sap greu és que tu no et trobis bé, que no treballis a gust i, sobretot, que no puguis escriure, amb tantes coses que tens per dir! Ànims, estimada Shaudin!

    M'agrada

    • Anàvem força bé, Rosa. Jo estava contenta de com feia les coses Canadà, pel que fa a la Covid-19. No era perfecte, ni de bon tros, però comparat amb la majoria de països no estava gens malament. Però es veu que es van cansar de fer bondat. De tota manera, comparat a Espanya, Canada és una meravella (no costa gaire).
      No estic bé, no. Gens bé. Potser quan vingui el bon temps milloraré, però no ho sé.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  5. Joana Carner ha dit:

    No defalleixis. Ets molt especial. Una abraçada

    M'agrada

  6. Jordi Canals Prats ha dit:

    Raones al peu de la lletra tot el que ens està passant. Disortadament el teu pensamient és comú a molts de nosaltres estimada Shaudin. Ja res tornarà a ser com abans. Tanmateix hem de seguir mirant endevant i amb la vista a tots els nostres costats per a ser exemple dels que tenen el camí més llarg.
    Una forta abraçada !!!!!

    M'agrada

    • Hola Jordi! Això ha passat sempre, que res tornarà a ser com abans, però ara el canvi serà molt més radical, sobretot si pensem amb la crisi climàtica, que a mi em fa més por que la covid. Tinc la sort de tenir una feina de docent, la qual cosa em permet conscienciar persones joves (que ja n’estan força, però els falta informació i una visió més global). Cuida’t molt, amic. Una forta abraçada!

      M'agrada

  7. Griselda ha dit:

    Comparteixo tot el que et comenten els teus seguidors. De sobte sentir que a la resta de mon
    ( mirant-ho des de Catalunya) les coses tampoc van be, per una banda espanta molt, perquè penses que això va per més llarg del que desitjaríem, i que fins i tot pot empitjorar si a països suposadament ben estructurats i amb més mitjans i calers, les coses van com van. Per l’altre et consola pensar que no és que a casa nostre siguin uns ineptes ( alguns, deu n’hi do), si no que vivim una situació realment complicada. Força i endavant Shaudin!

    M'agrada

    • Griselda, he estat una bona estona llegint l’escrit que em vas enviar sobre el Raval. De fet m’hi he passat un parell d’hores, que no tinc! Culpable, Griselda! Hahaha! No, dona. Sí que m’hi he passat tot aquest temps que no tinc, però ha estat culpa meva perquè només començar ho he trobat molt interessant, i em feia recordar tot de coses i anava recorrent els carrers mentalment, fins que m’he adonat que una part del que parlaves no ho recordava bé. Per tant, he buscat un mapa i m’he dedicat a recorrer tot el que deies amb el mapa mentre anava llegint. De vegades ampliava el mapa o bé l’enfocava més. Era molt entretingut i anava recordant-ho quasi tot, com ara el Teatre Romea on el meu avi ens duia a mi i als meus cosins, quan érem força petits, per Nadal, per veure Els pastorets. I d’altres llocs que anava amb els meus pares, després amb amics. Fantàstic recorregut –però t’has descuidat la Granja Viader (m’encanta). Quina feinada deu haver sigut escriure aquestes 8 pàgines atapeides! Però et felicito. I moltes gràcies per compartir-ho amb mi!

      M'agrada

      • Griselda ha dit:

        Ah, no havia vist el teu comentari Shaudin! Em sap greu haver-te robat hores de son o feina, però me’n alegro que l’hagis pogut llegir. No tant sols m’he deixat la Viader. Hi ha un munt de coses que no recordo, o desconec. Ha estat un resum, que malgrat ser coses conegudes, vistes o llegides per mi, que em vaig ajudar a fer una mica com tu dius, resseguint carrers o cercant dates i dades que no recordava de memòria. Vaig tardar uns déu dies de feina una mica intensa. Però m’ho vaig passar molt bé! Gràcies per llegir-ho.

        M'agrada

  8. Gemma Colomé ha dit:

    En això hi ha moltes contradiccions, aquí no pots anar en el teu cotxe més d’una bombolla però pots agafar un cotxe de línia per anar a l’altre punta amb unes quantes bombolles que no saps qui són. Pots anar a un restaurant però no a cada del teu germà a dinar i així unes quantes més.
    Suposo que deu ser molt difícil de compaginar la necessitat de treballar i la de no moure’s massa.
    Una abraçada.

    M'agrada

  9. Hola Gemma,
    Moltes contradiccions, sí. Aquí no tant però també; com comentava van obrir els restaurants, a mitjans de març i per primera vegada en un any, i que ara tornen a estar tancats (tret de comprar-hi menjar per endur-se’l), però les perruqueries res de res perquè no es considera gens essencial. I jo les trobo més essencials que un restaurant, i em sembla que és de sentit comú. En fi.
    Cuida’t, guapa. Una abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.