Comença la primavera, segons sembla

Primer dia de primavera. La temperatura s’ha disparat molt cap amunt, passant de sobte de sota zero a 14 graus y sol. Semblava un dia bonic, des de la finestra.

No estic gens bé de salut, però continuo treballant dia i nit, i no per gust. Tinc unes ganes enormes d’escriure —hi ha tantes històries al meu cap, no m’estranyaria que en fossin centenars! Algunes van i venen; d’altres em ronden uns dies i després passa el temps i me m’oblido, només en queda com un flaire que ja no sé de què anava. No he escrit d’una manera seriosa des que vaig acabar Ombres i flames fa cap a tres anys. L’únic que faig és treballar per a l’universitat, però sense ganes. Que faci classes amb entusiasme i m’interessi que els alumnes aprenguin molt, no vol dir que m’agradi la feina, ja no, per diverses raons que algun dia que estigui d’humor us explicaré. Estic trista i decebuda per un seguit de coses.

A Toronto, que fins ara s’estaven fent bé les coses pel que fa a la covid, s’ha decidit obrir els restaurants per primera vegada (amb capacitat limitada), just quan les infeccions tornen a anar amunt, ateses les variants del virus. Hi ha hospitals de Toronto on ja no s’hi cap i el país té una acumulació de quasi 400.000 intervencions quirúrgiques endarrerides, però, ei, obrim els restaurants. D’altra banda, les perruqueries, tancades des de l’octubre, no s’obriran —els cabells ja em baixen per l’esquena— i, no ho sé, però jo diria que les perruqueries són més necessàries que els restaurants.

Fins ara el govern seguia el que recomanaven els metges, però per alguna raó han canviat d’estratègia, i ara els metges estan enfadats i ja han avisat de què ens espera. A més, falta molt perquè hi hagi prou gent vaccinada per fer una diferència. I ara hi ha tot de gent  contenta amb aquesta idea de que tornem a la normalitat. Normalitat? Mai tornarem a l’anomenada normalitat, si de cas, en serà una altra. I no em refereixo només per una qüestió del coronavirus. O sigui, tornar a viatjar amunt i avall a tot drap, per exemple? Sabeu quants viatges amb avió fa la gent cada any al món? 4.3 milers de milions de viatges —a Estats Units tot sol la gent fa 700 milions de viatges amb avió a l’any només dins del país. Vist amb els números davant, fa feredat. I mentrestant, el canvi climàtic també a tot drap. En fi.

Estic cansada.