El naixement d’una nació

Canadà és el gran desconegut. Poc se’n sap a fora, només que té neu, boscos, llacs i deixa de comptar. Potser hi ha qui sap que Canadà va esdevenir independent l’1 de juliol de 1867, ja que aquest és el dia de Canadà, però he de dir que no va ser ben bé així. Aquest país es va formar molt a poc a poc, i el veritable naixement va ser quan els seus habitants s’ho van creure, gràcies al paper determinant del Canadà durant Primera Guerra Mundial.

A mitjans del segle XIX, aquest territori que en diem Canadà estava dividit en tres colonies britàniques: Canada, Nova Scotia i New Brunswick, les quals, impeŀlides pel perill d’una agressió per part d’Estats Units, i alhora amb el desig d’aconseguir millors perspectives comercials, van decidir unir-se en una confederació autònoma. I van començar a negociar l’unificació. A la fi, l’any 1867 el Parlament Britànic va passar la British North American Act i es va crear el nou país de Canadà que, en aquell moment, estava dividit en quatre províncies: New Brunswick, Nova Scotia, i Ontario i Quebec que eren la divisió de l’antiga colonia de Canada. Però aquesta nova confederació no era totalment independent perquè estava sota el domini de l’Imperi Britànic i, de fet, es deia Dominion of Canada.

Transforms the Province of Canada into the Dominion of Canada. Restores Upper Canada and Lower Canada as Ontario and Quebec. Continues the colonies of New Brunswick and Nova Scotia as provinces. Responsible Government without Double Majority Convention.

Es van afegir més províncies i territoris, i l’any 1931 el Parlament Britànic va reconeixer la independència de Canadà. Però no va ser fins el 1982, sota el primer ministre Pierre Trudeau, que Canadà va atènyer el control de la seva constitució. I fins aquí tenim la part oficial, però el que va fer néixer la nació va ser quan la gent del país se sentí canadenca. Com deia més amunt, això va ocórrer amb el paper esteŀlar que va tenir Canadà a la Primera Guerra Mundial. Particularment a la batalla de Vimy Ridge.

Quan les tropes canadenques d’infanteria van arribar a França, l’any 1914, es van trobar amb un exèrcit aliat liderat per força incompetents. I ben aviat els canadencs van començar a fer-se notar, fins al punt que no van tardar gaire a ser les forces aliades més temudes pels alemanys, per bé que la gran majoria de soldats canadencs no eren professionals. De bon principi, ja va destacar un soldat anomenat Francis Pegahmagabow, dels Wasauksing de les Primeres Nacions indígenes del Canadà. Semblava indestructible. Com que estava entrenat a caçar, seguir rastres, córrer darrera animals, amagar-se, passar desapercebut entre els arbres i, a més, tenia una punteria exceŀlent, el feien fer de missatger —els cables de telègraf els havien tallat els alemanys i calia algú per dur els missatges amunt i avall fora de les trinxeres—. Pegahmagabow sortia de la trinxera i aconseguia arribar al seu destí, moltes vegades a camp descobert, sense que cap alemany l’encertés ni amb la metralladora. Es deia que un missatger durava viu màxim una setmana, però Pegahmagabow va arribar viu al final de la guerra. I a més de missatger, en veure la punteria que tenia, el van fer franctirador, activitat amb la qual també es vivia ben poc a la guerra, però ell com si res —fins i tot va poder fugir iŀlès d’un atac amb gas on quasi tothom va morir. En tornar al Canadà acabada la guerra, va esdevenir tota la vida un activista pel drets dels indígenes canadencs.

Com deia, entre els que manaven les forces aliades europees hi havia un munt d’incompetents, tot i que eren oficials militars professionals, molts aristòcrates, a qui els semblava bé enviar milers de soldats a avançar en massa en atacs frontals davant les metralladores alemanyes, sense cap tàctica militar ni, semblava, cap idea de què estaven fent. D’altra banda, a càrrec de les tropes canadenques hi havia el general Arthur William Currie, a qui va xocar veure el que passava i la poca preparació que semblaven tenir molts d’aquells oficials europeus. Ell va revolucionar-ho tot introduint un bon entrenament, tàctiques militars, estudi del terreny i pràctica de l’atac abans de fer-lo. I el més curiós era que el general Currie no venia del món militar —abans de la guerra era un agent d’assegurances.

Una altra innovació del general Currie va ser explicar els detalls d’allò que es faria a l’atac, a tots aquells que hi participarien, la qual cosa no ho havien fet mai els generals europeus. Currie creia que cada soldat era important i que havia de saber quin era el seu rol en un atac i poder fer decisions si, per exemple, moria el seu oficial. Per tant, va preparar molt bé totes les tropes al seu càrrec abans de l’atac a Vimy Ridge, una àrea al nord de França, la qual feia tres anys que francesos i anglesos intentaven recuperar dels alemanys. Tres anys, molts milers de morts i el lloc continuava en mans dels alemanys. Fent un spoiler, diré que els canadencs van aconseguir Vimy Ridge en tres dies.

Abans de l’atac a Vimy Ridge, el general Currie va fer tres mesos d’entrenament sobre el terreny amb les tropes, calculant cada cosa que es faria amb gran precisió, els minuts o segons que tardarien uns soldats a arribar a tal lloc o tal altre, qui aniria per aquí o per allà, què farien si passava això o allò. Tres mesos així, fins que els soldats se sabien cada moviment de memòria. Mentrestant, també entrenava petits grups de soldats ràpids i decidits per a aconseguir documents dels alemanys i així tenir informació de l’enemic. Aquí va destacar el capitá Thain Wendell MacDowell, un jove que havia estat estudiant de la Universitat de Toronto.

El mateix dia de l’atac a Vimy Ridge, el 9 d’abril de 1917, el capità MacDowell, acompanyat de dos soldats, va arribar a les posicions alemanyes molt abans que la seva companyia. Eren, doncs, tres homes, els quals van destruir dos nius de metralladores mentre els alemanys fugien. Aleshores, MacDowell i els seus dos companys van veure un alemany que entrava en un túnel. El capità va fer esperar els altres dos homes fora i ell va entrar al túnel armat amb un fusell. En una sala subterrània hi havia 75 soldats alemanys. MacDowell, impertèrrit, els va convèncer que hi havia tot un batalló esperant a fora. Els va fer presoners a tots i, a més, es va endur un munt de documents que hi havia a la sala.

Com ja he dit, en tres dies els canadencs s’apropiaven de Vimy Ridge, allò que amb tres anys ni francesos ni anglesos no havien aconseguit. Ara bé, els canadencs no es van escapar de tenir molts morts i ferits.

Els canadencs van continuar a la guerra, fent sempre una feina impecable i amb decisió. De vegades amb actuacions totalment inaudites, com la trobada entre Richthofen i Wilfrid Reid May, un jove pilot canadenc. El famós Baró Roig, el Baró von Richthofen, pilot alemany que havia abatut 80 avions tot sol i que, si te’l trobaves, no sorties viu, va trobar-se cara a cara amb Wilfrid May. Però de la trobada qui no en va sortir viu va ser Richthofen. Hi ha molta especulació sobre qui va matar el Baró Roig; podria haver estat el pilot canadenc May o un tret d’un altre pilot allí a prop o potser des de terra, però el cas és que de la trobada entre el jove canadenc i Richthofen, va sortir mal parat el segon.

Totes les innovacions militars i continues victories per part dels canadencs van dur a un canvi de percepció sobre el Canadà. Els imperis europeus veien, per primera vegada, una força colonial que triomfava contra un poder europeu en terra europea. I al Canadà, tots aquests èxits van dur a un fort sentiment d’orgull de país entre la gent, fins i tot entre la gent que no havia nascut al Canadà, que només hi havia immigrat. Un sentiment que no existia abans. Com va dir el general canadenc A. E. Ross del final de la batalla de Vimy Ridge: “En aquests minuts, he presenciat el naixement d’una nació”.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Canadà. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a El naixement d’una nació

  1. Marta Valls ha dit:

    Molt interessant el post. M’agrada aprendre.
    Gràcies Shaudin.
    Una abraçada molt forta!
    Marta

  2. boladevidre ha dit:

    Com m’agrada la història i conèixer episodis que m’ajuden a comprendre el món que m’envolta!!!! Interessantíssim!

  3. Rosa Nolla ha dit:

    Bona tarda Shaudin, no coneixia de l’història del Canadà, de la naturalesa exuberant i món animal molt més, gràcies, per mí tot el què escrius fantàstic.
    Una dolça abraçada! 🙅🌷

  4. rosanebot ha dit:

    Desconeixia del tot la història del Canadà que ens has explicat, molt diferent del que coneixia per les idíl·liques cançons franceses de quan aprenia la llengua del Québec. Molt interessant. Petons.

    • Estimada Rosa, he d’anar a fer nones però abans volia dir-te bona nit, i per tu bon dia. La feina m’aclapara i ni respondre el comentaris m’és fàcil. Avui he hagut de ser en una reunió de la universitat, amb zoom, que ha durat des de les 9 del matí fins a les 3:30 de la tarda, amb només un descans de mitja hora. M’ha deixat esgotada, perquè era molt avorrida i no tenia res a veure amb la meva feina (però era obligació que hi fos i sense moure’m de mirar la pantalla.
      La història del Canadà és més complexa del que pensa molta gent. I mira que és nova, però tot i això té moltes branques. Canadà sempre ha quedat en segon pla perquè a l’Amèrica del Nord ha dominat la propaganda d’Estats Units, que és el que sap la gent.
      Petons!

  5. Jaume Colom Gabarró ha dit:

    Bonica lliçó d’història militar. M’ha encantat.

  6. Maria Sanchez ha dit:

    Una vez más me has sorprendido!!!!! Creía que iba a leer alguna historia conocida… pero no…
    Muy interesante. Gracias por la información y la manera de explicarla.
    Una abraçada

  7. Mila esker, Shaudin: Oso artikulo interesgarria!. Besarkada handi bat.

  8. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    M’ha agradat molt el post, no en sabia res. A la pel·lícula el dia D, és van queixar perquè no i van sortir els canadencs, al desembarc de Normandia i això no està bé. Una abraçada Shaudin ❤

  9. Quinto Ennio ha dit:

    Gràcies pel teu escrit!

    Xavier

  10. Anna M Villalongs ha dit:

    La guerra de trinxeres és d’una crueltat absoluta.

    • Tothom ho sap, això, Potato. Però els canadencs volien canviar-ho, tota aquella situació, tota la carnisseria que perpetuaven les elits europees i que es miraven amb passivitat. Si no arriba a ser pels canadencs, haurien guanyat la guerra els alemanys però després de més anys d’horror. La incompetència pot ser molt perillosa, i la passivitat enfront el patiment també. L’Alan me n’havia parlat molt de tot això; ell havia intervingut i també dirigit diversos documentals i reportatges per a la televisió sobre aquest tema. En sabia un munt, i sempre destacava el paper fins i tot humanitari que van fer els canadencs en una situació primer control.lada per les elits.

  11. Pons ha dit:

    Canadà també és policia muntada, llenyaters i jugadors de hoquei, només he conegut una sola canadenca en tota la meva vida i endevina que era la seva parella, efectivament, jugador de hoquei.

  12. Júlia Sanchis Ybars ha dit:

    Estimada Shaudin, tot i conèixere la història del Canadà les teves explicacions han fet q si ja aquest gran país era gran doblement ha esdevingut per mi i de la teva mà un enorme country modèlic.
    Sent com sembla el teu país d’acollida encara em resulta més i més interessant.
    Trudeau un dirigent q menystenien molts mandataria de la vella i sovint carca Europa i el gran mite el Barón Rojo q de ben petita em fascinava i q trobar-m’el amb tu doble fascination.
    Grácies Shaudin pels teus esforços.
    Visca Canada Lliure! Visca Catalunya Lliure!!! I el full d’arce!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.