I ja és el mes de maig

El cap de setmana passat no us vaig dir res. Em sap molt greu, per vosaltres, si més no alguns que ho espereu, i per mi perquè és l’única ocasió que tinc d’escriure. Quan una setmana no publico al blog és com si se m’enduguessin el poc que em queda de ser jo mateixa (no només una màquina de treballar) i és també allunyar-me de vosaltres perquè, a més, quan no publico al blog és quasi sempre per falta de temps i, per tant, tampoc no em comunico de cap altra manera.

Estic patint d’una gran manca de temps. Ja és crònic, però no fa més que empitjorar. Ni llegeixo noveŀles, cap, només articles, alguna narració curteta i para de comptar. L’última noveŀla que vaig llegir va ser a mitjans d’octubre, aquella vegada que van tallar l’electricitat al meu edifici durant un dia i mig. Vaig escriure mig conte i vaig llegir tota una noveŀla i part d’una altra que encara no he acabat perquè quan m’hi poso cada nit m’adormo a les poques paraules llegides –estic tant, tant, tant cansada!

El curs de tardor i d’hivern es va acabar i van venir el exàmens. Va ser trist dir adéu als estudiants. Ja m’havia acostumat a tenir-los aquí, a casa, a través de la pantalla, encara que alguns es trobaven a l’Índia, a Xina, a Corea, a Mali i a diferents punts del Canadà. N’hi ha hagut un munt d’encantadors i bons estudiants. I innocents, marededéu si en són; és clar que enguay només feia classes de primer any i solen tenir 18 anys —alguns 17. N’hi ha que quan tenien una prova em preguntaven si podien consultar el llibre o un diccionari mentre la feien, si estava permès. I totes les proves les feien a casa sense que jo els veiés! M’entendreixen.

Un dels millors estudiants d’enguany n’ha estat un de Nigeria. Brillant, el noi. És aquí de fa pocs anys, amb el seu germà més gran que se’n cuida. No en sé res més, no sé la seva història (aquí en sents d’increïbles), però sí sé que el meu estudiant aprofita bé l’oportunitat. Ha acabat amb un exceŀlent, i perquè no podia anar més amunt, però no és només tot el que ha estudiat i après que el fa una persona ideal per tenir a la classe, sinó també per com és de simpàtic amb tothom i com gaudeix aprent coses —tot ho vol saber i sempre fa preguntes interessants.

Però no és l’únic estudiant súper bo, perquè n’he tingut d’altres, d’origens diferents i de llengües maternes diferents, però tots estudiants boníssims, empàtics, que això és molt important, i, sí, innocents. Els enyoraré. Espero que continuin aprenent força, perquè el món necessita gent inteŀligent, empàtica i preparada.

He passat molts dies amb la correcció d’exàmens i treballs que esperaven ser qualificats de feia temps. També amb les notes finals, els càlculs de les quals es fan amb un sistema molt bèstia que tenen al campus de Keele (enguany he fet dues assignatures a l’altre campus i he evitat perdre el sostre de casa). Ha estat una marató.

Pensava que la setmana que ve la tindria per escriure alguna cosa de ficció, després de fer classes sense parar des del setembre de 2019, i amb tots els embolics de l’ensenyament virtual afegits, però no podrà ser. D’aquí a vuit dies ja començo el curs d’estiu i l’estic preparant contra rellotge. Tinc a més tot de coses endarrerides, com ara respondre missatges, i els vostres comentaris! o posar-me la vacuna —ha estat impossible ni tan sols preocupar-me’n. Bé, que d’escriure res. Tampoc descansar.

Pel que fa a la covid, continuem fotuts. Encara bo que tothom de les residències per a gent gran (els residents i els que hi treballen) està vacunat de fa temps. De fet, ara hi traslladen la gent que és als hospitals, vacunada, i que no hi és per causes de la covid sinó per altres problemes. Tots els pacients cap a les residències perque a l’hospital no hi cap una agulla de tants infectats greus amb covid. Ahir deia un metge que tenim un endarreriment de quasi 300.000 intervencions quirúrgiques que no sé sap quants anys hauran de passar perquè es puguin fer totes. I quan es té la salut que jo tinc, amb diversos problemes seriosos (uns més que altres), tot això fa molta por. Sobretot quan ja hi ha la mutació de l’Índia a Toronto.

Ah, per cert, l’altre dia em van arribar d’Espanya els papers per votar a les eleccions de Catalunya del 14 de febrer passat. Hahahahahahahahahahah! Més val riure.

Una abraçada!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a I ja és el mes de maig

  1. Margarida Aritzeta ha dit:

    Una abraçada i molts ànims

  2. lgarate2013 ha dit:

    Por lo que deduzco de tu post estás bien de salud, Lo cual nos alegra muchísimo.
    En Donostia también seguimos con ánimos y bien de salud. Pero con muchas ganas de poder movernos algo: poder ir a Iruñea y a Catalunya, por lo menos.
    Besarkada handi bat,
    Marga & Koldo

    • Kaixo, Marga & Koldo!
      Bé, la salut la tinc tan malament que és depriment i ni en vull parlar gaire. L’únic bo és que continuo fent classes i encara no sóc al carrer. Gairebé hi vaig anar a parar després de l’estiu passat, perquè només vaig aconseguir un curs a Glendon (ni el lloguer pago, amb això), però me’n van sortir 2 més a l’altre campus, que és llunyíssim, però com que les classes són virtuals des de casa, la distància no importa.
      Celebro molt que us trobeu bé de salut. És essencial! I fas bé de dir-m’ho perquè hi penso moltes vegades (en la vostra salut) i ni temps tinc de preguntar-t’ho mai.
      Tant de bo aconseguiu anar a Iruñea i a Catalunya aviat. Suposo que encara teniu la casa a Catalunya, oi?
      Besarkada bat!

      • lgarate2013 ha dit:

        Sí, Shaudin, seguimos manteniendo la casa de Altafulla. La última vez que pudimos ir fue en septiembre. Según nos dicen los vecinos todo está en orden. En iruñea estuve en una visita relámpago a finales marzo ya que tenía que coordinar una Mesa Redonda en la presentación de las Actas del Congreso sobre Derecho Pirenaico que habíamos organizado en Azpeitia en 2019. De Cataluña fue Jaume Renyer.
        Ya me han puesto la primera dosis de Pfizer el pasado viernes. A Marga se la ponen mañana. Esperemos que todo vaya bien.
        Besarkada handi bat,
        K.

  3. Xavier ha dit:

    Benvolguda Shaudin! Molt content de rebre noves teves! Forta abraçada!
    Espero que aquesta setmana ja hauré rebut la 2a. dosi de la Pfifer!
    I amb moltes ganes de sortir d’aquesta involuntària tancada1
    Xavier

  4. Anna M Villalonga ha dit:

    No sé com consolar-te de tanta feina!
    A mi em vacunen (primera dosi) dimecres dia 5. Ja t’explicaré.
    Ànims!

  5. Imma C. ha dit:

    Bona primavera!

    “Cull, ara mateix, les roses de la vida”

    Pierre Ronsard

  6. Griselda ha dit:

    Sí més no, tens un sostre, una feina, un fill que t’estima, la primavera porta dies més llargs i amb més llum ( si no plou, neva o fa boira…) . Cal cercar la part positiva de tot ( encara que a vegades costi). Jo primera dosis de la Pfizer. Una abraçada

  7. Maria Sanchez ha dit:

    Es lamentable tener tanto trabajo pero que ilusión tener buenos estudiantes.
    Me preocupa la situación sanitaria en Ontario, aunque Kingston está un poco mejor que Toronto. Espero puedan controlar la variante india, aquí también ha llegado.
    Te sigo leyendo.
    Una abraçada

  8. Marta Valls ha dit:

    Contenta de llegir el teu post.
    Jo encara malalta, esperant deixar cortisona per demanar hora vacuna.
    Una abraçada!!
    Marta Valls

  9. rosanebot ha dit:

    Que parlis de la teva moltíssima feina i dels teus alumnes amb tant d’entusiasme és molt bon senyal, encara que no et quedi gaire temps per viure. Et noto dinàmica, plena d’energia… cosa que vol dir que la teva salut va millor. Me n’alegro molt. Aquí la situació de la pandèmia, a poc a poc, va millorant. Ja som molts els que estem vacunats, i es nota.
    Una abraçada.

  10. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Hola Shaudin,
    Estic content de llegir el teu post.
    A mi me varen vacunar amb AstraZeneca el 4 d’abril i la segona dosi el 4 de juliol
    Una abraçada,
    Juli Salvà

  11. vambesa ha dit:

    Molts ànims, Shaudin, i molta energia! Desitjo de tot cor que acabis trobant el temps i la calma per recuperar aquelles activitats que et plauen, sobretot escriure i llegir. Mentrestant, Esper que recullis petites il·lusions com la que transmet aquest noi nigerià, a qui segur que has fet feliç reconeixent-li l’esforç. Cuida’t molt i que la COVID no sens descontroli més 🤞. Una gran abraçada!

  12. Pons ha dit:

    Ets massa bona professora, no els hi posis tants treballs, que llavors s’han de llegir i corregir, millor un examen tipus test i avall, o millor encara, els avalues en funció de si et cauen més o menys bé.

    PS: Potser estan esperant a formar govern justament perquè encara esperen el teu vot, ets la peça clau per desencallar les negociacions!

    • Teresa ha dit:

      Molts ànims, Shaudin. Espero que et vacunin ben aviat i puguis tenir una mica de temps per descansar i escriure. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.