Molta feina i un tastet de ficció

Estic esgotada, cremada, deprimida. No trobo temps per a res. Pensava que aquesta setmana tindria temps de respondre missatges personals, comentaris, posar-me en contacte amb una editorial, cosa que ja hauria d’haver fet fa dues setmanes, i llegir, escriure alguna coseta, ordenar papers importants, que ni trobo res… S’ha acabat la setmana, són quasi les quatre de la matinada del diumenge i ni sé si tindré les coses llestes per començar les classes d’estiu el dimarts. Vaig endarrerida amb tots els detalls i detalls que he de preparar a l’eClass, que mai no s’acaben, perquè a més em passo el dia responent e-mails, de coses de la universitat i sobretot estudiants (en tinc 60 per a l’estiu) per cadascun dels quals he de fer coses diferents, com cercar webs, provar d’entendre coses d’administració, escriure a la llibreria principal per dir-los que tenen un enllaç pels estudiants equivocat, o barallar-me amb la companyia americana dels llibres de text en línia, i passar hores en chats amb els seus agents perquè aquest estudiant o aquell ha tingut problemes per obtenir el llibre o la plataforma supersite o li han cobrat massa. Moltíssimes de les coses que faig, abans de la covid les feia gent de la universitat amb feines administratives, però moltes d’aquestes persones han desaparegut o les han posat a fer d’altres activitats i, en alguns casos, han tancat departaments sencers. I la universitat vinga a dir que els professors fem una feina exceŀlent, que hem salvat les carreres de tanta gent jove, que hem salvat la universitat, el món, l’univers sencer, que som uns súper herois, que se’ns ha d’aplaudir… A pastar fang –que em compensin econòmicament i es deixin de bajanades. L’única bona notícia és que la universitat seguirà sense classes presencials fins a l’abril de 2022.

Tinc ganes de cridar, ben, ben, fort, de donar cops a les parets, de pegar-me amb algú, d’assassinar. I no tinc l’opció que va dir la Margarida Aritzeta, que quan té ganes de matar algú escriu noveŀla negra, perquè tot plegat va a parar aquí: no tinc temps d’escriure, d’escriure literatura, tot i que podria dir escriure qualsevol cosa, perquè de res no tinc temps, com per aquesta entrada al blog que l’escric amb mig pensament posat a la feinada que hauria d’estar fent i que no tindré feta el dimarts perquè tinc una llista d’una pàgina de coses urgents a fer, per a les classes, abans d’aquest dia. Allò que va dir Isaac Asimov –em sembla que era ell, potser m’equivoco– que si no podia escriure embogia, doncs això em passa perquè estic a punt de fer un crac que em deixarà més tocada del bolet que aquells savis toc-toc que surten als llibres de Tintin.

Vull escriure!

Bé, per canviar de tema, aquí teniu una foto de fa uns dies, en una d’aquestes “caminades” de 100 metres que faig de tant en tant. Ja sabeu que no puc caminar per la lesió del genoll. I el metge m’ha dit que poden passar anys abans no aconseguim que em facin un MRI, tal com va tot als hospitals; ell no ha aconseguit, des de gener, ni que em donin hora!

I ara, ja que no tinc temps d’escriure res, ni d’acabar les coses començades, com la noveŀla La Vinyet no va arribar pel riu (per a lectors a partir d’uns 9 anys), que resta empantanegada esperant que la pugui continuar, doncs aquí teniu el principi de la noveŀla i un altre bocinet. Ja em direu què us sembla.

La Vinyet no va arribar pel riu

Es va girar en sentir el fort cop de porta: només hi havia vegetació; cap porta. Instintivament va sortir del camí i s’amagà entre uns matolls molt verds. Tot el bosc era d’una verdor intensa, quasi increïble. La Vinyet es va alegrar de dur una samarreta verda, potser així podria passar desapercebuda. Però, desapercebuda de què? No havia vist pas res perillós en aquella boscúria sobtada.
          Va fer un bot quan va copsar de reüll un bellugueig. Només era una papallona molt grossa d’ales daurades, que voleiava allí mateix, però alguna cosa no li quadrava a la nena. Intrigada, se li va acostar. I va fer un crit: la papallona tenia una petita cara d’home amb bigotis, com de coronel anglès de peŀlícula antiga! Tornà al camí d’un salt i es posà a córrer sense saber on anava, fins que es va haver d’aturar esbufegant i amb mal a la cintura. A cada banda del camí continuava aquella vegetació tan verda.

— — —

La nena va copejar la porta de casa en Pròsper.
          —Qui hi ha? —va dir una veu d’home.
          —La Vinyet. La Maragda m’ha dit que parli amb tu.
          —Endavant, i compte amb la barba.
          Va fer bé de dir-ho perquè, només entrar, de poc trepitja la llarga barba blanca que era per tot l’interior d’aquella caseta. La barba d’un home assegut al bell mig, amb les cames encreuades, fent mitja. I la seva roba consistia en un llarguíssim jersei verd de llana que continuava després dels peus, també per tot l’habitatge, i era la mateixa peça que feia a mitja! Per acabar les coses sorprenents, l’home duia el llarg cabell blanc entortolligat damunt del cap, i amunt amunt com un cucurutxo que gairebé tocava el sostre. Va aixecar els ulls de la mitja i mirà la Vinyet per sobre les ulleres.
          —D’on has sortit?
          —He vingut per una porta que hi havia en unes obres.
          —No pel riu?
          —No.
          —Turista o treballadora?
          —Cap… Només vull anar a casa.
         En Pròsper encara la va mirar uns segons més i, pensarós, retornà l’atenció a la mitja. Va fer unes passades amb les agulles mentre la seva barba serpentejava per totes bandes. La Vinyet no s’ho podia creure: una barba que es bellugava sola! Quan la punta de la barba aparegué entre les agulles de fer mitja, l’home l’apartà amb brusquetat mentre li cridava:.
            —Fuig, pesada, o vols acabar teixida al jersei? Ocupa’t de la nena!
          La Vinyet va veure com la punta de la barba s’arrossegava per terra i semblava tota compungida. S’aixecà una mica i es tirà enrere en quedar davant la nena, com si li volgués veure la cara, va tornar a terra i es va enrotllar uns quants metres fins a formar un coixí ample.
           —Au, asseu-te —va dir en Pròsper.
           I la Vinyet es va asseure en aquell coixí fet de barba, que va trobar molt còmode.
          —Saps… com puc tornar a casa? —va preguntar la nena amb un filet de veu.
         En Pròsper la va mirar una altra vegada per sobre les ulleres.
         —No.
         La Vinyet se sentí defallir.

Nota: No m’he oblidat dels vostres comentaris pendents de resposta. Ho sento. Uns dies més i ho faig (toco fusta).

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Llibres juvenils en català i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Molta feina i un tastet de ficció

  1. Marta Valls ha dit:

    Cuida’t molt Shaudin.
    El tastet del llibre és veu interessant, m’agrada força.
    Jo encara de metges i proves.
    Una abraçada i ànims.
    Marta Valls

    • Estimada Marta, encara no estàs bé? Ai, marededéu que això ve de fa setmanes, segons he vist i t’he anat responent. No he pogut trobar res a la teva pàgina de facebook. Només et puc dir que el cuidis molt i molt!
      Una abraçada.

  2. boladevidre ha dit:

    Pe que fa all trasbals de la feina, el genoll i la resta d’inconvenients, no puc més que solidaritzar-me amb les dificultats. El que m’ha agradat molt és el to del conte de la Vinyet. No sé, em recorda Carlo Collodi i el seu Pinotxo. Suposo que la barba del vell que ocupa tota la casa hi té a veure alguna cosa. La lectura m’ha retornat a l’estat d’ànim amb què llegia una vegada i una altra trossets del llibre de Collodi… Li he trobat el regust dels grans llibres de contes… M’ha fet pensar també amb un que es deia en Comptenaps, una espècie de gegant que vivia darrere una muntanya. M’ha agradat molt!

    • Gràcies, Quico. Molt contenta que t’agradi el relat de la Vinyet (de fet serà una novel.la, més aviat curta, si mai trobo temps per escriure-la). Vaig llegir Pinotxo, l’original de Collodi quan tenía 7 o 8 anys i no el recordo gaire. Moltíssimes gràcies pel que em dius.
      El Comptenaps no el conec.
      Una abraçada! (encara no he pogut anar al teu blog –ho faré)

  3. boladevidre ha dit:

    He buscat en Compta-Naps i he trobat aquesta referència. La portada és la que recordo del llibre que llegia de petit….
    https://www.iberlibro.com/Compta-Naps-Gegant-Muntanyes-Pel-Professor/30339755309/bd

    • Gràcies per l’enllaç. No el conec, no. I és curiós perquè tu i jo, com saps, llegiem llibres força semblants. He vist que l’original és en alemany. I entenc que t’hagi fet recordar-lo al parlar d’una llarga barba.

  4. Maria Sanchez ha dit:

    Sigo asombrada con el funcionamiento de tu universidad. No entiendo que los profesores tengáis que resolver todo tipo de problemas del alumnado.
    El inicio del cuento es muy prometedor… ¿por dónde derivará tu fantasía?
    Una abraçada

    • Hola María,
      Sí, s’estan aprofitant amb l’excusa de la covid. Han trobat una excusa per a moltes coses. Jo estic tan enfadada!
      Gràcies. Serà una novel.la amb moltíssima fantasia, tipus el que has llegit, si trobo temps per escriure-la, cosa que està esdevenint impossible.
      Una abraçada!

  5. Margarida Aritzeta ha dit:

    Que bonic, el conte!!! Tens una imaginació fantàstica. Hauríem de poder gaudir dels teus relats!!!
    Molta sort

  6. lgarate2013 ha dit:

    Imaginación deslumbrante, Shaudin. Como siempre.
    Deberías completarlo, como siempre.
    Pero el tiempo es un devorador voraz de nuestros (buenos) propósitos. Y cada vez, según pasa, nos gana con más facilidad.
    Te queremos mucho y nos gustaría que estuvieras bien y que siguieras escribiendo cosas tan bonitas.
    Un fuerte abrazo,
    K&M

    • Moltíssimes gràcies per les vostres paraules. I perdoneu que responc després de tant temps. M’agradaria molt poder acabar aquesta novel.la curta, d’unes 100 pàgines, però no hi ha manera de trobar temps –només escriure el post setmanal és molt difícil.
      Una forta abraçada!!!

  7. Rosa Nolla ha dit:

    Bona tarda Shaudin, m’he quedat amb ganes de més. M’agrada moltíssim.
    Cuida’t primer ets tú, una gran abraçada.

  8. vambesa ha dit:

    Shaudin, no t’amoïnis gens pels comentaris!! Procura treure’t pressions de sobre i gaudeix d’escriure, de les petites grans aventures com aquesta que ens ofereixes, tot un regal que promet molt! Cuida’t!! Una forta abraçada!!

    • Hola! M’amoïno perquè m’agrada respondre els vostres comentaris sempre tan agradables o interessants o divertits o tot plegat. A més, no poder respondre aviat, tot i voler-ho fer, em recorda com d’esclava és la meva vida –és depriment.
      Una abraçada!

  9. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    M’ha agradat molt el tastet.
    Jo que me queixo perquè he d’estudiar 4 hores diàries pel Màster.
    Cuida’t molt.
    Una abraçada!!!

    • Gràcies, Juli. Espero que un dia puguis llegir-ho sencer, que tens tots o quasi tots els meus llibres.
      Jo m’estimaria més ser un altre cop estudiant que no pas professora. M’agradaria molt tornar a estudiar a la universitat. I ara que hi ha tantes classes en línia, perfecte.
      Una abraçada cap a Mallorca!

  10. rosanebot ha dit:

    El conte de la Vinyet, més ben dit, el tast que ens n’ofereixes, intueixo que serà molt bo. Aquest fragment és una delícia. Espero poder llegir-lo sencer ben aviat. Bé, quan puguis acabar-lo. Ànims, Shaudin! Una abraçada.

    • Hola, Rosa,
      Et responc aquest comentari 3 setmanes tard.
      Molt contenta que t’agradi el tastet amb la Vinyet. Si tens temps –i si en tinc jo per acabar aquesta història!– i et ve de gust, tu seràs la primera a llegir-la, com sempre.
      Gràcies! Una abraçada!

  11. Anna M Villalonga ha dit:

    Oh! Ja m’he enamorat de la barba! M’encanta

    • Potato, et responc 3 setmanes tard.
      Jo també n’estic enamorada, de la barba, hihi. Quan finalment la Vinyet se’n va de la casa d’en Pròsper, la barba li diu adéu per la finestra. I té d’altres intervencions, alguna important (en el meu cap, perquè no hi ha res més escrit).
      Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.