Classes virtuals o presencials i els axolots

Continuo sense temps i no sé què fer per solucionar-ho. Els e-mails constants dels estudiants no s’aturen (per les raons que deia l’altre dia). Ni tampoc s’aturen els de la universitat en general. Fa unes setmanes la presidenta de la universitat ens va assegurar que l’any universitari 2021-2022 continuaría virtual, com ha estat des del març de 2020. De sobte, fa tres dies, el senat de la universitat va decidir que hem de tornar a fer classes presencials al setembre perquè tothom ja haurà estat vacunat dues vegades –per bé que els metges han dit que no ho veuen tan clar. Després d’una reunió virtual entre la presidenta, els governadors i el senat de la universitat d’una banda, i els representants de les facultats (la majoria no vol tornar encara a les classes presencials), d’una altra, es va decidir que al setembre hi hauria un 50% de classes presencials i un 50% de virtuals, i al gener 100% presencials. Aleshores tot era saber quines classes serien què. I ha esclatat una guerra, perquè són pocs els professors que volen tornar a fer classes presencials, i tenen prioritat els que tenen millors contractes, però entre ells també es barallen. S’ha creat molt mala maror. Pel que fa a mi  (i molts altres professors), probablement hauré de fer totes les classes presencials a partir de setembre, amb els meus pulmons tan delicats i sense poder caminar amb la lesió al genoll. Sospir. He comprat la loteria i, mira, potser hi ha sort. No cal que digueu res.

Abans de canviar de tema, aquí teniu la foto que he fet aquesta setmana: Trinity College, University of Toronto.

Segurament alguns de vosaltres coneixeu els axolots, si heu llegit contes de Julio Cortázar. El relat “Axolotl” és un dels meus preferits. Té allò tan típic de Cortázar, i que m’encanta, de començar amb una història gens transcendental, un fet quotidià que avança com si res, i el lector ni s’adona que ha anat a parar dins d’una història fantàstica. El cas més notori deu ser “Continuidad de los parques”, però en té un munt, com alguns dels meus favorits: “No se culpe a nadie”, “Casa tomada”, “La noche boca arriba”, “La isla al mediodía”. Però en aquests contes la línia entre la realitat i la fantasia es molt ambigua, i una de les històries més ben aconseguides en aquest sentit és “Axolotl”.

En realitat no és de Cortàzar que us volia parlar, ni dels seus contes, sinó dels axolots.

Son amfibis d’uns 23 cm de llargària, que estan relacionats amb les salamandres i viuen exclusivament en un llac de la Vall de Mèxic, el llac Xochimilco. Jo els trobo molt bufons, però no tant com els troba el protagonista del conte de Cortázar que s’hi obsessiona de tal manera que la seva obsessió esdevé un axolot, en un desdoblament molt curiós. Realment em costa no referir-me a Cortàzar. Doncs ja que hi sóc, traduiré al català un fragment del conte que descriu aquests animalons.

A cada banda del cap, on hi haurien d’haver les orelles, li creixien tres branquetes vermelles com de coral, una excrescència vegetal, les brànquies, suposo. I era l’única cosa viva en ell, cada deu o quinze segons les branquetes s’aixecaven rígidament i tornaven a abaixar-se. De vegades una pota es movia a penes, jo veia els diminuts dits posant-se amb suavitat sobre la molsa.

L’axolot és el que en biologia anomenen un organisme model –una espècie no humana que s’estudia a fons per entendre fenòmens biològics particulars. Perquè l’axolot té un poder regeneratiu espectacular. Si perd una pota, un ull, el cor o part del cervell, després d’uns mesos li han tornat a crèixer. S’han donat casos d’axolots que reparen, per exemple, una pota, i alhora en fan crèixer una altra, amb la qual cosa acaben amb una pota de més. I encara més impressionant: fan transplants, quan un axolot fa la donació a un altre d’un ull, part del cervell o una pota.

Segons he llegit, la seqüència del genoma de l’axolot, publicada el 2018, és la seqüència més llarga que s’ha completat del genoma d’un animal.

Però l’axolot és ara una espècie en gran perill, quasi extinta en el seu àmbit natural. Com he dit més amunt, només n’hi ha al llac Xochimilco, no gaire lluny de la capital de Mèxic. Aquest llac l’han transformat en canals, la temperatura ha canviat i l’han contaminat en extrem, tant la industria com amb les aigües residuals que arriben de la capital mexicana, i els amfibis són molt vulnerables a la contaminació. A més, s’han introduït peixos aliens a aquelles aigues, que es mengen els pocs axolots que queden en llibertat. Sortosament, les comunitats indígenes de la zona estan fent mans i mànigues per preservar els axolots que, per aquestes comunitats, són part de la seva cultura. Ja pels antics asteques, els axolots provenien dels déus, de quan Xolotl, germà del gran déu asteca Quetzalcóatl, va ser castigat per un acte de covardia i esdevení el primer axolot. Ara, els descendents dels asteques han aconseguit un petit llac allunyat de turistes i visitants de tota mena, on han dipositat els axolots que han criat primer en captivitat.

L’axolot té l’avantatge de reproduir-se bé en captivitat. Avui en dia n’hi ha molts als laboratoris, a certes botigues d’animals i a zoològics (jo n’he vist al de Toronto). Però el primer zoològic que en va tenir, ja a l’any 1863, va ser el Jardin des Plantes a París, just el lloc on s’obsessiona amb aquests animalons el protagonista del conte “Axolotl” de Cortàzar.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Natura i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 respostes a Classes virtuals o presencials i els axolots

  1. cocobueno ha dit:

    Hola, Shaudin.

    Contenta y agradecida por ver que, pese a todo, podemos seguir contando contigo para aliviar estos tiempos.

    Te envío un abrazo gigante.

    .

  2. rosanebot ha dit:

    No coneixia l’existència dels axolots. Els trobo fascinants. T’agraeixo molt aquesta informació. Ja ho saps: jo sóc aquella velleta que no es volia morir mai perquè cada dia aprenia una cosa nova!
    Salut i força, Shaudin. Una abraçada.

    • Hola, Rosa. Em sembla que si algú no s’ha topat amb el conte de Cortázar “Axolotl”, poc deu saber dels axolots, o res; si ets mexicà o biòleg segurament els coneixes, altrament probablement no. Sí, a mi també em fascinen, sobretot des que vaig descubrir el seu poder de regeneració. Tant de bo jo el tingués! Em faria uns pulmons i un genoll nous, i una espinada nova i… De segur que tots tenim una llista, fins i tot els més saludables.
      T’entenc, perquè a mi també em passa, hi ha tantes coses interessants per aprendre! Però tu no ets velleta, Rosa. Ja saps allò de que un és jove fins que deixa d’interessar-li aprendre.
      Salut i força, estimada amiga!

  3. Anna M Villalonga ha dit:

    Visca els axolots, a la realitat i a la ficció.

  4. Maria Sanchez ha dit:

    Asombroso todo, para bien y para mal.
    Una abraçada

    • Hola, María. Per cert, espero que estiguis bé; fan tant que no ens comuniquem tret del blog. Penso en tu moltes vegades, sobretot relacionat amb els teus amics i la seva filla, gendre i néts a Kingston, que per tu són com familia. Deu ser tan trist pels pares, i per tu, no poder anar a Kingston! I m’imagino que no ho deu passar bé aquí, sense la vostra ajuda (tan organitzats com estàveu) i la de la mare del noi. També penso com els deu anar la qüestió feina amb la covid, ara que es van comprar una casa. Bé, espero que no tinguin problemes, i que us sigui possible venir aviat.
      Gràcies pels teus comentaris que mai falten!
      Una abraçada!

  5. Marta Valls ha dit:

    M’encanta aquest relat.
    Cuida’t molt Shaudin.
    Una abraçada!
    Marta Valls

  6. Joan Rubiralta ha dit:

    Les coses que ens poden arribar a ensenyar els animals. Gairebé sempre he tingut mascotes i ho he pogut comprovar. Per resumir podria dir que són millors que algunes persones.

    • Com estàs, Joan? Feia temps que no venies per aquí.
      Per mi els animals solen ser encantadors, fascinants, intrigants o interessants. Els axolots, per mi, són una miqueta de cada cosa. M’agraden molt tots els animals, en un sentit general perquè no m’agraden, per exemple, els mosquits (a més són molt perillosos i tant de bo n’eliminin molts del mon), però no deixen de tenir el seu interés.
      Ben segur que són millors que algunes persones.
      Una abraçada!

  7. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Els trobo fantàstics als axolots. Sóc biòleg i moltes coses dels animals que ens contes mai n’havia sentit a parlar.
    Una abraçada!

  8. Griselda ha dit:

    Certament sempre ens parles d’alguna cosa nova que no coneixem. Ets realment molt curiosa, perquè amb lo escassa de temps que vas encara ets capaç de trobar quelcom nou i sorprenent! No perdis mai aquestes ganes !

    • Hola, Griselda! Bé, us parlo de coses que ja sé, per bé que he d’assegurar-me de certa informació (números, noms…) i de coses que se m’han oblidat, a més de trobar imatges, però no parteixo de zero. També recordo força coses perquè en parlo als estudiants quan fem pràctica de llengua, parlant o amb lectures. Ara estic massa enfeinada per buscar gaires coses, però quan puc m’agrada mooolt descubrir-ne de noves. Em sembla que serà l’últim que perderé.
      Una abraçada i petonet a la teva néta!

  9. Imma C. ha dit:

    “Sento (…)
    sospirs de flors i passes de fades en la molsa”

    Jacint Verdaguer

    Gràcies per les fotos, passagem per la solitud de Toronto.
    I ara penso en Solitud de la Víctor Català.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.