La solitud de Toronto

Avui us presento la ciutat de Toronto una mica diferent, perquè no són fotografies meves. Com que no n’he fet cap de nova, i les antigues ara no se on paren, n’he demanat al meu fill. Totes són de fa dos i tres anys, per tant pre-covid, però tot i això són imatges que expressen solitud. Me n’ha passat moltes (aquí només en teniu un tastet) i a totes es veuen llocs buits de gent. Jo també evito la gent a les meves fotos, ja ho sabeu, però les meves són, em sembla, més alegres; no solen copsar aquesta soledat profunda que es desprèn de les seves i que és molt més genuí de Toronto que no pas el que jo faig.

Són totes de Toronto, moltes del centre, i també de les universitats i d’altres de llocs prop del llac Ontario, a la ciutat i alguna als afores tocant la ciutat. Fetes amb el mòbil.

 

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a La solitud de Toronto

  1. Marta Valls ha dit:

    Fotos fantastiques amb ganes de venir a veure-ho.
    Bon dia Shaudin!
    Una abraçada.
    Marta

  2. boladevidre ha dit:

    Unes fotos fantàstiques!!! A mi també m’agrada fer fotos on no hi surtin persones, em sembla la manera de fotografiar millor els llocs, sense indicadors. Clar que a les poblacions la cosa es complica i a vegades són necessàries les persones. M’agraden especialment l’edifici a contrallum i els gronxadors buits a la platja… Felicita el teu fill!!!

    • Gràcies, Quico, per la part que em toca com a mare. Jo també sempre evito gent a les fotos (no sempre és possible), tot i això no estan tan buides com aquestes. Em sembla que jo intento copsar la natura (em surten força bé les d’animals, sobretot salvatges), o la bellesa d’un racó, d’un edifici, però ell sembla voler copsar la soledat per damunt de tot.
      A mi també m’agraden molt les dues que esmentes, i la dels gronxadors trobo que és l’exemple idòni que expressa soledat, buidor.
      L’he felicitat de part teva i s’ha quedat molt parat –a ell no li sembla que faci bones fotos. Però segur que li ha fet il.lusió. Quan li agrada alguna cosa o li sembla interessant, treu el mòvil i click. Després se n’oblida; mai no n’ha publicat cap enlloc i en té centenars. Ell és força solitari també, com el lloc on va nèixer.

  3. Margarida Aritzeta ha dit:

    Com sempre, m’agrada més la natura que el ciment. Però trobo que és una ciutat molt interessant

    • Jo com tu, Margarida, pel que fa a la natura. D’interessant no la trobo,Toronto; és massa nova, pel meu gust, massa tranquil.la, no sé, mai no m’ha agradat gaire, m’agraden més les ciutats europees, les trobo més interessants. També pot ser que a Toronto ho he passat molt malament i li tinc una mica de mania; per bé que l’última vegada que vaig ser a Barcelona en vaig quedar fins al capdamunt: soroll, brutícia, turistes desagradables i massa gent. Si puc triar, em quedo amb un poble gran a Catalunya.
      Una abraçada!

  4. Anna M Villalonga ha dit:

    Quina meravella de fotos. I com és possible tanta buidor? Felicita el Yotin.

    • Gràcies, Potato. El Yotin esà paradíssim que tanta gent el feliciti per les fotos. Ah, la buidor, la sensació de soletat, sí, són parts intrínseques d’aquesta ciutat, i el Yotin ho sap copsar de meravella. L’altre dia, mirant un munt de fotos d’ell, unes 100 ben bé vaig veure (en deu tenir cap a mil), vaig pensar que Toronto semblava una ciutat fantasma, i en acabar sentia una tristor profunda. Però a la meva mare li agradava, quan venia, deia que aquí sí que es respirava bé (a Barcelona s’hi ofegava, sobretot quan anava al centre) i que no hi havia gent fent soroll, la qual cosa és certa i és una cosa jo que enyorava quan era a Barcelona, si no t’estan fent obres al l’edifici!!! Ara ens fan un edifici al costat, tocant, on teníem el jardí. Anyway, com diuen per aquí, el cas és que Toronto expressa soletat i buidor.
      Una abraçada!

  5. Maria Sanchez ha dit:

    Me encanta ver fotos del otro extremo del lago Ontario. Me resultan “familiares” 🙂
    Me gusta el estilo de tu hijo. Los encuadres que elige.
    A mi me gusta la naturaleza y las ciudades, en todos lados encuentro algo curioso para fotografiar.
    Dale las gracias a tu hijo por compartir estas magnificas fotos. Ha sido una muy buena idea pedírselas.
    Una abraçada.

    • Hahaha! Sí, María, i ja deus voler tornar a aquesta familiaritat. Suposo que en un any més ja hi podràs tornar, potser abans.
      Penso que les fa força bé, les fotos, sobretot que sap transmetre la solitud. Com li deia a l’Anna Maria, veient moltes de les fotos del meu fill (en té centenars i centenars), sembla que Toronto sigui una ciutat fantasma. I fa les fotos amb el seu mòvil, un mòvil corrent (res sofisticat). De vegades l’he vist fent-ne, quan va amb mi, i només en fa una d’un lloc; es queda molt quiet i click. Mai no repeteix, cosa que jo sí que faig i acabo amb 3 o 4 fotos quasi iguals.
      A mi m’agrada particularment fotografiar la natura, però hi ha racons de la ciutat que també m’agraden molt. Em sembla que si serveixo per alguna cosa (fent fotos) és per fotografiar animals, perquè aconsegueixo que s’estiguin quiets i jo puc passar-me mitja hora esperant quieta un animaló. Però ja no ho puc fer, tal com estic de salut.
      Les teves fotos les conec bé i sé que pots aconseguir-ne de molt bones, però sobretot de molt originals.
      Una abraçada!

  6. Griselda ha dit:

    Són fotografies molt maques! Salut i força! Ahir a Figueres clamant fort, que ho tornarem a fer, malgrat tot!

    • Hola Griselda, gràcies, per la part que em toca. Sí, noia, salut i força a tu també! Me’n vaig assabentar, de Figueres, pel diari i per vídeos que vaig veure al twitter. Tant de bo, Griselda, tant de bo. Ja és hora, caram!!! Em sembla que no només la repressió espanyola i les picabaralles al govern han estat entrebancs, sinó també la covid, amb la pandèmia s’ha aturat molt tot. A poc a poc n’anem sortint, per tant suposo que tornarem a lluitar.
      Una abraçada!

  7. lgarate2013 ha dit:

    Zorionak, Yotin!!! Preciosas fotografías.
    Una abraçada, Shaudin.
    K.& M.

    • Kaixo, Luis María i Marga,
      Ja li he dit al Yotin. Com explico en altres respostes, a ell li estranya que les trobeu tan boniques, no es pensa pas que ho fa gaire bé. Per bé que estic segura que el fa content saber que us agraden.
      Una forta abraçada!

  8. rosanebot ha dit:

    Es cert que gairebé totes aquestes fotos expressen solitud, però són rellent interessants. bones i fetes amb sentit artístic. M’agraden. Una abraçada per a tots dos.

    • Amiga Rosa,
      A mi també em semblen interessants, les seves fotos. Com he dit a l’entrada al blog i a les respostes, sap copsar l’atmòsfera de la ciutat molt bé (potser perquè hi ha nascut). A més ell també és una mica solitari (com d’altres canadencs) i ho deu veure amb més claredat que jo, perquè quan faig fotos més aviat cerco coses boniques o una mica d’alegria o, quan puc, la natura.
      Gràcies, estimada. Una abraçada!

  9. rosanebot ha dit:

    Volia dir realment! He picat malament…

  10. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Són unes fotos molt maques. Una abraçada,
    Juli Salvà

    • Hola, Juli! Un més a qui li agraden. El meu fill ho trovba sorprenent. Ja li vaig dir jo, que em semblaven ben bones. Contenta que t’hagin semblat maques.
      Quan pugui em passaré pels teus posts de facebook, com solia fer. Pels teus i per d’altres també. Fa tant de temps que no paro de treballar!
      Cuida’t força i una abraçada cap a Mallorca!

  11. María Margarita Nieva Telleria ha dit:

    Marga ha puesto un comentario diciendo que le han encantado tus fotos, Yotin, pero al intentar colgarlo lo he perdido. Me dice qu te transmita que le han gustado todas, las de parques y calles… Todas. Recordamos con mucho agrado los paseos po Toronto, especialmente por aquel precioso parque (no nos acordamos del nombre) donde estuviste haciendo foto.
    Un abrazo a los dos.
    Marga

  12. Pons ha dit:

    Hi viu algú en aquesta ciutat? Es un llàstima deixar una ciutat buida. En general Canadà es un país molt gran per la poca gent que hi ha.

    • Hola, Pons! Hi visc jo, em sembla, perquè moltes vegades fa la sensació de que és una ciutat fantasma i, potser, jo sóc un fantasma. Sí, és un dels països més grans del món amb menys habitants que a l’estat espanyol; de fet 10 milions menys. Però gran part del país és pràcticament inhabitable pels humans.

  13. Quinto Ennio ha dit:

    Gràcies Shaudin!

    Xavier Martín

  14. Boniques fotos! Els espais naturals són fantàstics!

  15. Gràcies, Jonatan, i benvingut al meu blog. He fet un cop d’ull al teu web i m’ha agradat molt. L’orquídia mosques grogues és ben interessant, sembla que tingui una mosca o algun altre insecte a sobre. Potser és cosa de les orquídies, perquè conec la dracula simia d’Equador que imita cares de mico.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.