Casa amb enfilall

Es veu sòlida, tota construïda de pedra, fins i tot la teulada està feta amb peces de llicorella, anomenada també pissarra, segons m’acaba d’informar la viquipèdia –no tenia ni idea de com dir slate en català i això de “llicorella” m’ha deixat perduda, però amb “pissarra” ja ho entenc. El cas és que aquesta casa sembla ben ferma, resistent als embats de tota mena de tempestes de neu i vent, freqüents a Toronto. Malgrat tot, una tempesta, ara fa uns tres anys, va arrencar un arbre gran que hi havia davant la casa i va esbotzar un tros de teulada; la van reparar però encara es pot veure on va ser el cop, i uns finestrons exteriors van quedar desballestats i així continuen. No m’estranya que no ho reparin, perquè el seu presupost no els deu arribar per això, considerant l’enormitat que deuen pagar d’impostos de propietat per una casa com aquesta, amb un jardí gran en quatre direccions i, en especial, pel barri on es troba, Forest Hill, concretament Forest Hill South, antigament un poble, molt a prop del centre i constituït per cases luxoses.

N’hi ha moltes de cases, perquè és un barri gran i, tret d’un carrer amb comerços, només té cases. Algunes són les típiques monstruositats de nouveau riche, amb grans columnes i capitells dòrics, marbre i, amb tot plegat, semblen enormes mausoleus. D’altres, més antigues, solen ser ben boniques, per bé que, tan grans, espanten una mica. De les que m’agraden destaca aquesta de pedra. No és gegantina i té un aire una mica d’estar per casa, de no arribar a final de mes –s’entén que parlem d’un nivell econòmic lluny del meu–. També és així la mestressa, una dona vella que vaig veure un moment que ella entrava a la casa; un sol cop l’he vist, tot i haver passat per davant moltes vegades. Suposo que era la mestressa, perquè tenia un aspecte com el de la casa: estable, però amb força anys a sobre i que ha passat alguns contratemps. Em va semblar que em mirava uns segons. Devia reconèixer la dona que sol quedar-se palplantada davant de casa seva? Aquesta dona que sembla examinar la casa en detall cada vegada que passa pel davant? La dona estranya que, sola o acompanyada d’un noi que deu ser el seu fill, s’atura i es fixa en els finestrons desballestats?

M’intriga. I fantasio. Segurament a la casa hi ha una mena de majordoma que fa i desfà, però com que també s’ha fet vella, més aviat ni fa ni desfà, tret de donar algunes instruccions a la minyona filipina joveneta qui, com tots els centenars de minyones filipines d’aquesta ciutat, deu mantenir no només tota la seva família sinó tot el poble que va deixar més enllà de terres i un gran oceà. Angelina. A la jove minyona li direm Angelina, i Karen serà la majordoma. Pel que fa a la mestressa, estic segura que es diu Alice, perquè no només la seva àvia paterna se’n deia, sinó que a més a la seva mare la fascinaven les històries d’Alice al país de les meravelles. El seu pare feia un any que havia tornat de la guerra quan ella va néixer. Havia estat al desembarc de Normandia, a la Juno Beach, on van desembarcar els canadencs, els quals van demostrar una habilitat militar extraordinària, malgrat que el món només recorda els americans. A l’Alice no li acaben d’agradar els americans, per bé que es va casar amb un comerciant de Buffalo, la ciutat a l’altra banda de la frontera. Però el seu marit va morir d’un accident poc després de casar-se; l’Alice retornà a Toronto i va viure sempre a la casa de Forest Hill, primer amb els seus pares i, eventualment, sense família, només amb la majordoma Karen a qui veu com família encara que mai no li ho ha dit.

Una cosa que em crida l’atenció, és la pols a la ceràmica. Em sembla que la majordoma Karen li hauria de dir a la jove minyona Angelina que als plats chippendale que tenen al primer pis, a les tauletes davant les dues finestres a la dreta de la porta, se’ls hi hauria de treure la pols, que des del carrer es veu que no els han espolsat en mesos, o anys. I tinc la impressió que hi ha força coses descuidades a la casa. La majordoma Karen només està per veure sèries a Netflix, que a la seva edat es cansa molt; a la mestressa Alice tant li fa realment si la ceràmica chippendale té pols o no en té, perquè es passa el dia fent mots encreuats; i l’Angelina enyora les Filipines i no es fixa en res si no li diuen. Les tres dones s’estan quasi sempre a la casa, cadascuna capficada amb les seves coses. Per això no hi veig mai ningú, només un moment aquella vegada que l’Alice entrava a casa; d’altres vegades unes cortinetes que es belluguen i una ombra en alguna finestra. I em pregunto qui deu ser que em mira. Per què aquesta insistència? Hivern, tardor, primavera, estiu, tant hi fa, cada cop que passa per aquí s’ha d’aturar a mirar. On deu viure? No sembla del barri, tampoc el noi que de vegades l’acompanya i que deu ser el seu fill. Tal vegada la dona voldria comprar la casa? No en té l’aspecte, però qui ho sap. Altrament, no entenc perquè sembla obsessionar-la. Qui es deu pensar que hi viu, aquí? Deu creure que es tracta d’una àvia com tantes, potser amb una filla i néts a Vancouver i un fill a Halifax, a la vora de l’altra oceà? Què deu fantasiar? Tant de bo sàpiga que he passat una vida de viatges, que he dormit a les dunes del Sahara sota la llum de la lluna, que he arribat als racons més misteriosos de Papua, que he vist orquídies extraordinaries als boscos nebulosos de l’Equador. I que ho enyoro amb tota la meva ànima. Tant de bo ho sàpiga. Però, per què ho hauria de saber? Pot ser l’Angelina, avorrida d’estar-se a la casa, o la Karen en un descans de Netflix, o la mateixa Alice que es pregunta perque miro la casa.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

24 respostes a Casa amb enfilall

  1. rosanebot ha dit:

    Ets molt bona, Shaudin. Quin conte més bonic i atractiu t’ha sortit a partir d’unes observacions sovintejades. I l’has escrit meravellosament bé, amb la teva prosa de deliciosa elegància.

    M'agrada

    • Moltes gràcies, estimada Rosa. Em fa feliç saber que t’agrada. Tant de bo et pogués dir que em publiquen la resta de la saga que tu em vas revisar i comentar tantes vegades. Sense els teus ànims no crec que l’hauria pogut acabar, amb tan poc temps com tenia i els mil problemes que em passaven. Però publicada o no, sempre t’ho agrairé amb tot el cor.
      Petons!

      M'agrada

  2. itaca2000 ha dit:

    👍👍👍✌️✌️✌️💖

    M'agrada

  3. Gemma Colomé e ha dit:

    Nena ets genial.
    Saps què penso? Que els plats plens de pols estan en una d’aquelles habitacions que tenen les cases grans, que tanquen per falta d’ús . Les habitacions més interessants i misterioses de tooota la casa.
    Una abraçada com sempre.

    M'agrada

    • Gracies, Gemma. Estava pensant que fa mooolt temps que em llegeixes, uns 10 anys llargs, i encara em comentes i tot. Una forta abraçada!!!
      Per cert, els plats que comento al relat els he vist moltes vegades perquè els tenen en una tauleta que toca la finestra (dues tauletes i dues finestres) i quan hi he passat i el sol entra per aquestes finestres es veu perfectament que no els han espolsat en segles. És possible que no hi entrin mai, tal com dius.

      M'agrada

  4. Maria Sanchez ha dit:

    Gracias por dejar volar la imaginación y contarnos tus fantasías. Por encontrar un rato (no se donde) para deleitarnos con tu escritura. Que pena no puedas disponer de tiempo para escribir, algo que tanto te gusta a ti y a tus lectores.
    Una abraçada

    M'agrada

  5. Raquel Gámez-Serrano ha dit:

    Que bonic, Shaudin! Petonets,

    M'agrada

  6. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    M’ha agradat el que he llegit, ets molt bona escriptora.
    Una abraçada,

    M'agrada

  7. Anna M Villalonga ha dit:

    Ooooh! Que bonic! Enhoraboníssima! Quin tros de relat, a l’estil de Cortázar!

    M'agrada

    • Gràcies, Potatito! Contentíssima que t’hagi agradat. Quan estic molt cansada i atabalada m’és més fàcil escriure ficció, i amb aquest relat volia fer metaficció, però no sabia com sortiria ni com ho faria. Només sabia que començaria a escriure sobre aquesta casa i a veure on anava a parar. Làstima que sempre vagi escopetejada i ni tinc temps de gaudir d’allò que vaig escrivint. Petons!

      M'agrada

  8. Griselda ha dit:

    Ostres…. Ja s’ha acabat? Continua please! Segur que Mrs Alice estaria encantada d’explicar-te unes quantes coses, i naturalment podries comptar amb la versió de la Karen! I fins i tot l’Angelina afegiria la seva personal interpretació. Podem comptar amb un segon capítol?

    M'agrada

    • Sí, ja s’ha acabat, hahaha! Hola Griselda. Oh, segur que ella estaria encantada, i la Karen i l’Angelina, però jo no estic per orgues que amb prou feines sóc capaç de fer l’entrada setmanal al blog. A més, tinc tantíssimes històries per explicar! No trobar temps és el meu problema. Però encantada que t’hagi agradat!
      Una abraçada!

      M'agrada

  9. Josep Maria ha dit:

    Deliciós, tan senzill i deliciós que un cop llegit et queda un regust que no vols que marxi.
    Petons Shaudin

    M'agrada

    • Hola, nen dels patins! Que contenta de veure’t per aquí. I feliç que t’hagi agradat el relat.
      Com li deia a l’Anna Maria, em resulta més fàcil escriure ficció que cap altra cosa. I aquí vaig voler fer un relat on barrejo la realitat amb la ficció. Divertit de fer si no fos que no tinc temps ni per divertir-m’hi.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  10. boladevidre ha dit:

    Un conte suposat, preciós.
    Em fascina la capacitat d’imaginar vides i històries a partir de la contemplació d’allò que et crida l’atenció, en aquest cas aquesta casa fascinant amb pinta de no arribar a final de mes. Són les millors i em transporta als jocs d’infància en cases o solars abandonats, quan qualsevol rampoina servia d’escenari per a jugar. Enhorabona!!!!! Un conte deliciós.

    M'agrada

    • Hola Quico. Doncs t’he de dir el mateix que he dit als altres que han comentat, que estic molt contenta que t’hagi agradat. Quan l’escrivia, a cent per hora, no tenia ni idea de com sortiria ni de com acabaria. De fet, en acabar, em vaig dir que havia sortit una mica nyap, però era massa tard i jo estava massa esgotada per intentar millorar-lo. Me’n vaig anar a dormir deprimideta. I, voilà, l’endemà veig que ha agradat, i continua agradant.
      Ah, sí, els jocs d’infància i les cases abandonades. M’atreien com un imant, les cases abandonades o amb un no-sé-què que et du a imaginar. I encara em passa!
      Una abraçada!

      M'agrada

  11. Teresa Sagrera ha dit:

    Senzillament meravellós, m’ha encantat. Moltes felicitats Shaudin! Gràcies per aquest relat tan delicat, tendre, emotiu…, I tan ben escrit. Has aconseguit traslladar-me a la casa, que em sentís allà, que imaginés les tres dones i a tu palplantada davant observant-ho tot. Enhorabona!!

    M'agrada

    • Ho sento, Teresa, ara m’adono que tinc dos comentaris més.
      Moltíssimes gràcies per les teves paraules, Teresa. I t’agraeixo molt que m’hagis escrit un comentari. Sé que jo faig tard per al teu okupa, però ara vaig de pressa a dormir que aquí són més de les 4 de la matinada. Ja em passaré per l’altell de seguida que pugui.
      Una abraçada!

      M'agrada

  12. Imma C. ha dit:

    La casa abandonada
    (Cézanne)

    Que sol i estrany aquest camí
    que es perd on queda, trista i sola,
    la casa trista: cap destí
    no s´hi atura, tot l´isola.
    Finestra closa -les teulades
    són per la pluja i són pel sol
    només-, ombrívoles, glaçades.
    les hores cauen al seu volt.

    J. Vinyoli. De vida i somni, 1948

    “Casa amb enfilall”, quin relat tan bonic, quina bona manera de deixar anar la imaginació.

    M'agrada

  13. Hola Imma,
    Gràcies per aquest poema de Vinyoli que no coneixia, i en conec força d’ell. I celebro que t’hagi agradat la casa amb enfilall.
    Una abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.