Distopia

Un ratpenat gegant estén les ales forjades de nits que cremen i dies sense sol. Les bat per damunt de bardisses, enfiladisses, runes. I arrels verinoses pertot, i paneroles, immenses, d’ulls fosforescents. Monstres i enderrocs.

Amb un moviment rítmic, quasi hipnòtic, de les ales, el ratpenat arriba dalt la muntanya. Giravolta, i es penja una estona cap per avall agafat a una estructura de metall. Torna a estendre les ales gegantines i, per un moment, sembla contemplar la lluna sobre el mar.

Envoltat de quietud, aleteja i se’n va.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a Distopia

  1. Maria Sanchez ha dit:

    Gracias por no dejarnos sin post, aunque sea una pequeña aportación, pero interesante.
    ¿Qué fue primero la foto o el texto?
    Una abraçada

    Liked by 1 person

    • Hola María,
      Veig que tornes a ser la primera. Doncs, si fa no fa, van ser alhora la foto i el text. Primer anava a fer una cosa que vull escriure fa temps, sobre balenes blaves, però em vaig trobar que era tardíssim i em trobava malament d’un espasme muscular i tenia un cansament terrible, no em veia en cor de cercar dades específiques sobre el tema. Aleshores vaig fer el que he fet moltes vegades: I ara què escric? Amb pànic. Corre, corre, pensa ràpidament alguna cosa. Em va venir al cap fer un text curtet sobre una distopia. Vaig posar-me a imaginar alguna cosa que fos ràpida d’escriure, per tant sense complicacions, no una història sinó més aviat una escena. I em va venir la ciutat en runes amb animals mostruosos per allí. I em va venir també la idea d’un ratpenat com a “protagonista”, i vaig buscar imatges i vaig veure vídeos de ratpenats volant en càmera lenta. Era fascinant. Llavors ja vaig tenir l’escena. I mentre ho escrivia buscava una imatge, que vaig haver-la d’alterar (era en ple dia amb un cel blau clar), i anava pensant la resta del text. Sí, va al capdamunt d’una muntanya, diguem el Tibidabo i es penja i mira el mar i se’n va. Ara de pressa, a fer el format de tot plegat i ja! Llest. Buff.
      Una abraçada!

      M'agrada

  2. Gemma Colomé ha dit:

    Pobres rats penats, tant lletjos i tant condemnats però tant necessaris i poc perillós.
    Una abraçada
    Gemma

    Liked by 1 person

    • Hola Gemma,
      Tens raó, els ratpenats tenen molt mala fama, pobrets, i són meravellosos per eliminar mosquits (i d’altres insectes), tret dels ratpenats vampirs que xuclen sang (no en tenen cap culpa de ser fets així), generalment d’ocells, tot i que també d’humans de vegades, però només existeixen a una part específica de l’Amazonas. I també hi ha els que mengen fruita, dels quals alguns son enormes, com el de la image. Aquests són més bufons de cara –semblen un gos. Però els altres més lletjos no són dolents ni res, pobres.

      M'agrada

  3. rosanebot ha dit:

    Fa molts anys -jo en devia tenir vuit o nou- en tornar d’escola amb el meu germà, em vaig trobar un rat penat arrapat a una paret assolellada. El vaig trobar bonic i em feia llàstima. El vaig agafar amb l’ajut d’un trosset de paper i me’l vaig endur a casa. No us podeu imaginar els crits de ma mare quan el va veure: “És el dimoni, fora, fora de casa de seguida!”. Me’l vaig endur, és clar, i el vaig dipositar amb cura sota un vehicle que hi havia aparcat al meu carrer. Aquí estarà a recer del sol, vaig pensar. I dels vehicles també. En aquell temps hi havia molt poc trànsit. al meu carrer.
    El teu escrit és deliciós, Shaudin. Una abraçada.

    Liked by 1 person

    • Hola Rosa,
      Veig que tu també escrius ratpenat separat (rat penat). La Gemma, més amunt, també. Jo, de fet, abans en deia ratapinyada que és com ho déiem a casa, però vaig cambiar a ratpenat fa anys, en veure que així els anomenava tothom.
      M’ha encantat la teva història de quan eres petita, amb el ratpenat. Pobret. Abans tenien mala fama, per això la reacció de ta mare. Et devien agradar molt els animals que agafessis un ratpenat, encara que fos amb un paper. Jo no en vaig agafar mai cap perquè no en vaig tenir la ocasió, altrament de ben segur que ho hauria fet, amb el que m’agradaven els animals!
      Hi ha gent, no gaire, que en té domesticats, i es veu que són molt carinyosos.
      Gràcies, contenta que t’agradi, però la veritat és que ho vaig escriure molt de pressa i a mi no em va convencer, però no tenia més temps.
      Una abraçada!

      M'agrada

  4. No es tan corto como el de Monterroso, pero es magnifico.
    Bersakada bat Altafullatik.
    K.& M.

    Liked by 1 person

    • Kaixo, K. & M.,
      Ui, es troba molt lluny del de Monterroso!!! Molt i molt lluny. Però contenta que us hagi agradat. Em pensava que no li agradaria a ningú, i ara veig que en sou uns quants que us agrada. Doncs a última hora vaig estar a punt de no publicar-lo, perquè no el trobava prou bo, però com que estava esgotada i no tenia res més…
      I ja sou a Altafulla, oi? Suposo que Altafullatik deu voler dir alguna cosa com “des d’Altafulla”. Doncs que en gaudiu força!
      Una forta abraçada!
      Ah, sé que tinc un missatge d’e-mail vostre. Se’m va quedar a sota de molts e-mails, però de seguida que buidi diversos e-mails urgents, el llegiré i el respondré.

      Liked by 1 person

  5. Marta Valls ha dit:

    Curt però molt bonic.
    Gràcies Shaudin!
    Marta

    Liked by 1 person

    • Bona nit, Marta!
      Celebro que t’hagi agradat l’escrit d’una distopia amb un ratpenat de protagonista.
      Espero que et cuidis força i et posis bé ben aviat, que m’has anat dient que no estàs del tot bé. A veure que diuen els metges. Ja diràs alguna cosa, oi?
      Una abraçada!

      M'agrada

  6. Griselda ha dit:

    A mi, francament, no m’agraden les “ratespinyades”, si en veies una a prop segurament xisclaria -ves que puc fer? – em semblen talment rates amb ales ( que és el que son, no?), i ja sé que fins i tot les ratotes son animalons, però em fan molta basarda . Però m’agrada que hi hagi gent que cuidi tota mena de bestioles, i sempre quan expliquen alguna cosa d’ elles, entenc que tots tenim cabuda en aquest mon, dons tots hi pertanyem. Desitjo que milloris Shaudin.

    Liked by 1 person

    • Hola, Griselda. Dona, la majoria són força lletges, amb una cara com si haguessin rebut un cop de puny al musell. Però les que mengen fruita, com la de la foto, tenen el cap i la cara una mica com una guineu. Son l’unic mamífer amb ales, que vola, això és el que són. Però, bé, cadascú té les seves fòbies. A mi em fa més angúnia una serp –de lluny o en un documental molt bé, però tocar-ne una (s’enten que no verinosa) em fa angunieta; ho faria però si no cal millor. Exacte el que dius, que tots tenim cabuda en aquest món.
      Moltes gràcies, espero el meu cos escolti el que dius i es repari. Una abraçada!

      M'agrada

  7. Teresa ha dit:

    Curt, però intens i molt ben escrit com sempre. En tots els teus escrits traspua l’amor pels animals i la natura en general, un altre aspecte que compartim. Enhorabona i gràcies!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.