El 10 de juliol: dos records

Aquest dissabte ha sigut el 10 de juliol. Tinc molt bons records de dos 10 de juliol, dels l’anys 2010 i 2012. El primer, tots el recordeu. Aquell any just havia estrenat aquest blog, el mes de gener, i encara no coneixia gaire gent a Catalunya, o no la coneixia tan bé com ara; fins i tot amb l’Anna Maria Villalonga encara no feia un any que ens coneixíem, i m’ha fet gràcia veure el seu comentari a la entrada pel 10 de juliol d’aquell any, on em diu que encara no ha llegit Més enllà del somni –i tanta promoció que me’n va fer després de llegir-lo! Segurament a qui coneixia millor era a la Rosa Nebot, amb qui havíem fet una presentació a la llibreria Catalònia l’estiu de 2009, de la seva noveŀla Fang i llimones –us recordo que és boníssima– i la meva Més enllà del somni.

Doncs el 10 de juliol de 2010 jo ja m’havia empassat tots els articles i notícies dels diaris i els posts al facebook, i havia pres moltes notes per explicar-ho al setembre a la classe de cultura catalana. Recordeu la eufòria que hi havia a la manifestació? I la Muriel Casals? Va ser fantàstic. Jo era a Toronto però ho seguia per vídeos, comentaris i TV3. I tenia un munt d’amics, virtuals la majoria, que m’asseguraven que cridaven Independència també per mi.

He parlat d’aquell 10 de juliol any rere any a les meves classes –com també de tot el que va venir després– i, per tant, el tinc sempre molt fresc. I recordeu el post que vaig escriure al blog? Era un fragment de Perduts a l’altre món, que llavors encara escrivia, que em va semblar que esqueia per a la ocasió, cosa que vàreu corroborar alguns de vosaltres. Aquí teniu l’enllaç: L’Arnom i el 10 de juliol.

El segon 10 de juliol, també remarcable per mi, va ser l’estiu de 2012, que la Marta Valls m’ha recordat al facebook. A mi m’havia passat per alt que aquell any vaig fer la presentació de Perduts a l’altre món, amb l’Anna Maria Villalonga, a la llibreria Catalònia. I vau venir molts de vosaltres i en diversos casos ens vam desvirtualitzar. Hi havia molta gent; recordo que no hi havia prou seients a la Sala dels Arcs. Quins records més bonics! Aquí teniu l’enllaç amb moltes fotografies: Presentació a la llibreria Catalònia: el públic assistent.

Qui m’havia de dir aquells estius de 2010 i 2012 com anirien les coses a la meva vida (la salut, la mort de molta gent estimada, etcètera, etcètera), a Catalunya i fins i tot al món amb una pandèmia.